1. 1r Punt d'interés
Explica en quina mesura la narrativa curta de
Quim Monzó reflecteix la societat
contemporània i amb quins recursos literaris
ho fa.
2n punt d'interés
2. BIOGRAFIA
Barcelona 1952.
Narrativa experimental. Segona
meitat s. XX.
Dedicacions: corresponsal de
guerra, lletrista, guionista, traductor
i escriptor.
Sotmet la realitat quotidiana a
profunda deformació: exalta unes
realitats, deforma unes altres.
A principis dels 70 comença a
publicar reportatges sobre Vietnam,
Cambotja, Irlanda del Nord i zones
de l'Àfrica a Tele/exprés.
3. La producció literària evoluciona
des del plantejament de la
“Generació dels 70” fins
aconseguir una veu personal als
80.
Primeres obres marcades pel
textualisme:
● L'udol del griso al caire de les
clavegueres.
● Self Service
Col·laboracions a TV3, a
Catalunya Ràdio, publicacions
setmanals a La Vanguardia.
4. NARRATIVA CURTA
Mestre del conte literari modern.
Les narracions curtes són reflex de la societat actual,
destaquen els aspectes més ridículs de la vida
quotidiana: Uf, va dir ell (1978).
L'illa de Maians (1985). Incita el lector a reflexionar
sobre la societat consumista actual, la manca de valors,
les manies i paranoies urbanes, la tirania de les
màquines... usant humor negre.
5. NARRATIVA CURTA
El perquè de tot plegat. Ens convida a
Temes de la realitat contemplar i reflexionar
quotidiana: sexe, política, sobre un món particular
ordre, malaltia, repetició, que no deixa indiferent a
família, veritat, absurd, cap lector. Escriptor per
amor, informació a lector intel·ligents
6. CONTES: TRETS PRINCIPALS
Estructura: organització enginyosa. Sense argument
lineal. Desenvolupament: cadenes, bifurcacions,
simetries impossibles, cruïlles. Finals sorprenents,
humorístics i absurds.
Elisió d'elements superflus.
Espai: món urbà, ciutat anònima, moderna.
Gran capacitat d'observació: dubtes i manies
contemporànies tractats amb humor (sarcàstic o
tendre).
No flatus vocis. Animus iniurandi
7. CONTES: TRETS PRINCIPALS
Referents urbans metàfores dels valors de la
societat actual: gregària i exclusivista. Emergeixen les
característiques de la vida i el pensament contemporani
(tòpics, mentides, hipocresies): estrés, consumisme,
mites passatgers, cultura visual, solitud, insatisfacció...
Desmitificació: recurs per a la crítica de costums:
aparició d'elements absurds o fantàstics per a
desmitificar la realitat. Situacions habituals,
surrealistes, patètiques, o còmiques
8. CONTES: TRETS PRINCIPALS
Recupera la tradició dels bufons: barreja la
veritat més nua i cruel amb acudits i malabars.
La darrera frase sol ser explosiva.
9. CONTES: TRETS PRINCIPALS
Al·legoria pessimista de la societat moderna,
mancada de sentit i de coherència: solitud,
desesperança, avorriment...
Ironia i paròdia: predomini de l'humor i del
sarcasme.
10. CONTES: TRETS PRINCIPALS
Personatges: esquemàtics, anònims, determinats per
una obsessió, amb problemes de comunicació.
Caracteritzats per un adjectiu, universalitzant-los,
estereotipant-los: dona sensata, dona falta, home
irresistible
Sense nom propi o amb noms absurds: Bplzznt , Chachachá
caricatura
11. CONTES: TRETS PRINCIPALS
Rigor i puresa de la llengua: Uniformitat del seu
estil: cada paraula és insubstituïble i fascinadora. Amb
la llengua juga, explora, provoca amb ella.
Combinació de registres lúdics: combina la fantasia i
les coses grotesques amb el que és real i líric.
Metàfores irreverents, sensuals, amb toc
surrealista. Algunes barregen dos sentits: amb el cap
com un bombo de musiquetes de tots els colors.
Onomatopeies: amb expressivitat, humor, abrevien la
descripció.
12. NOVEL·LES
● L'udol del griso al caire
de les clavegueres
● Benzina
● La magnitud de la
tragèdia
13. ARTICLES PERIODÍSTICS
Trets essencials:
● Claredat expositiva
● Estil directe,
entenedor, ple d'ironia
● Conclusió estudiada i
sorprenent.
Articles polítics sobre
l'home del carrer.