1. Tema 12
Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral
de Manuel de Pedrolo.
Valencià: Llengua i literatura. 2n BAT.
IES 'La Torreta' Elx. Prof. Esther Montesinos
●
2. MANUEL DE PEDROLO
Dades biogràfiques:
● 1918-1990
● Nascut a l'Aranyó (Lleida)
● Fill de família rural noble però arruïnada
● Infantesa i adolescència solitària
● Contacte directe amb els llibres i la literatura des de ben jove.
● S'hi estableix a Barcelona 1935
● 1935: Escriu els primers poemes
● El 1979 és Premi d’honor de les lletres catalanes.
● El 1990 Mor a Barcelona.
●
3. MANUEL DE PEDROLO
● Ocupacions:
– Treball en una agència de publicitat
– Investigador privat
– Assessor literari
– Traductor i corrector de textos
– Diverses feines editorials fan que acabe per dirigir la
col·lecció de butxaca: La Cua de Palla, d'Edicions 62.
Col·lecció que tradueix al català les obres més
importants de la novel·la negra internacional.
4. MANUEL DE PEDROLO
● Autor prolífic en tots els gèneres:
– Narratiu
– Dramàtic
– Poètic
● Assumeix un compromís com a intel·lectual propi
dels anys 50 i 60 per a conscienciar els ciutadans.
5. MANUEL DE PEDROLO: TEATRE
La seua producció teatral anticipa a Catalunya el
teatre de l'absurd de S. Beckett i E. Ionesco.
Trets de l'existencialisme de Sartre.
1958 publica a Mallorca, la primera obra de teatre, La
nostra mort de cada dia.
Escriu setze peces teatrals centrades des de
perspectives diferents en la indagació sobre la llibertat
humana.
6. MANUEL DE PEDROLO: TEATRE
ETAPES:
– Teatre simbòlic
– Teatre abstracte ( i teatre de l'absurd)
– Teatre verista (més realista)
7. teatre simbòlic
OBRES D'AQUESTA ETAPA:
1954: Els hereus de la cadira
1956: La nostra mort de cada dia
En Els hereus de cada dia, es pregunta:
per la solidaritat humana,
el conformisme,
l'afany de revolta,
la recerca de coneixement,
la incomunicació,
la mort i la transcendència.
8. teatre abstracte
La primera peça d'aquest període: teatre de
l'absurd.
La resta presenta una síntesi de realisme història i
social i trets del teatre èpic posterior: realisme èpic
fem teatre!!
9. teatre abstracte
Teatre de l'absurd:
En Cruma
es planteja el problema de l'autenticitat humana des
de premisses existencialistes i nihilistes: com més
autèntic és l'home més incapaç es mostra de comunicar-
se amb el món exterior.
Això duu a l'aïllament i a una pèrdua
de la realitat.
10. teatre abstracte
Realisme èpic:
– Per vella al fons del pou
– Homes i No
– Situació bis
– Sóc el defecte
OBRA MÉS CONEGUDA
OBRA MÉS CONEGUDA
11. teatre verista
Referències explícites a la realitat immediata.
S'entén fàcilment la denúncia:
– Contra la injustícia
– Contra el genocidi cultural i polític perpetrat a partir de
1939.
Teatre de validesa universal.
13. Temàtica
Crònica del feixisme espanyol,
però amb plantejaments
universals, que el fan perdurable. «La vida és absurda, això sí, i les
situacions en què es troben els meus
personatges en pateixen; ells, però,
s'enfronten amb aquestes situacions amb
una lògica força rigorosa: el seu
pensament vol introduir l'ordre en el
desordre. Perquè el desordre són els
tabús, les limitacions, la injustícia, tot
allò que frena el desenvolupament de
l'home [...] em preocupa d'obrir els ulls
a la gent, de mostrar-los com viuen
subjectes a uns tabús que els
empobreixen humanament.»
14. Temàtica
Temes que apareixen
Teatre pessimista. interrelacionats:
Actitud dels personatges: intentar – La naturalesa incomprensible
conéixer el món tancat on es del món
troben. Temen el món exterior. – La vida sense sentit
Personatges enervats per: – La fosca batalla dels sexes
pressions socials, polítiques i – L'alienació quotidiana
religioses. – La solitud i la incomunicabilitat
Confonen temors amb desitjos dels homes
d'alliberar-se. – La facilitat estúpida de l'odi i el
recel.