Indonèsia encadena anys de creixement continuat, fonamentat sobretot en l'economia domèstica. Paral·lelament a aquests creixements entorn al 6% del PIB des de principis de 2000 el país veu com es redueix el percentatge de població en situació de pobresa i creix la classe mitjana. El país pateix encara un dèficit d'infraestructures que en l'actualitat es troben al límit de les seves capacitats i que per tant constitueixen una oportunitat de negoci. El govern d'Indonèsia ha endegat un ambiciós pla que garanteix un increment dels recursos destinats a millorar les infraestructures.

1. SETMANA DE LA
INTERNACIONALITZACIÓ
15 al 19 d’octubre de 2012

2. Indonè sia: oportunitats al sector d’infrastructures
Í NDEX:
1. Perspectiva general d’Indonè sia
2. Sectors construcció
www.acc10.cat

3. Indonè sia: dades principals
SUPERFÍ CIE : 1,904,569 Km2
CAPITAL : Jakarta (9.1 millons)
GRANS CIUTATS : Surabaya, Bandung, Medan, Semarang
IDIOMA : Bahasa Indonesia (Indonesi)
ÈTNIES : Javanesos (40.6%), Sundanesos (15%), Maduresos
(3.3%) i altres
RELIGIÓ : Islam (86.1%), Cristianisme (8.7%), Hinduisme (1.8%)
SISTEMA POLÍ TIC: República
CAP DE GOVERN : Susilo Bambang YUDHOYONO (cap d’Estat també )
POBLACIÓ : 245.6 millons (estimació 2011)
EN EDAT ACTIVA : 116.5 millons (estimació 2010)
ATUR : 7.1% (estimació 2010)
www.acc10.cat

4. Indonè sia: dades econò miques generals
MONEDA : Rupiah (INR)
TIPUS DE CANVI : 1 USD – 9,600 Rupiah aprox.
CREIXEMENT PIB : 6.1% (2010)
RENTA PER CAP. : USD 4,200 (2010, mesurat en PPP)
INFLACIÓ: 5.1% (estimació 2010)
EXPORTACIONS : 157,779 millons USD (2010)
IMPORTACIONS : 135,663 millons USD
DESTÍ EXPORTS : Japó 16.3%, Xina 9.9, Singapur 8.7, Corea 8, India 6.3
ORIGEN IMPORTS : Xina 15.1%, Singapur 14.9, Japó 12,5, USA 6.9, Malaisia 6.4
SECTORS EXPORT: petroli i gas, aparells elèctrics, fusta, tèxtils, cautxú
SECTORS IMPORT: maquinaria i equipaments, químics, fuels, alimentació
www.acc10.cat

5. Dades econò miques: estructura PIB
En % sobre el total, any
2011
1. Agricultura, boscos, pesca 14.7
2. Mineria 11.9
3. Indústria 24.3
4. Suministre electricitat, gas i agua 0.7
5. Construcció 10.2
6. Comerç, hotels, restauració 13.8
7. Transport i comunicacions 6.6
8. Finances, serveis propietat inmobiliària 7.2
9. Serveis 10.5
Font: BPS, Badan Pusat Satistik
- El sector del petroli i gas (mineria però també refinament de petroli i producció de gas
natural liquat) forma un 8.5% del PIB nacional
- El % del sector constructor ha augmentat cada any des del 6.6% al 2004 fins al 10.3%
del 2010, estabilitzant-se al 2011
www.acc10.cat

6. Dades econò miques: estructura PIB industrial
1. Alimentació i tabac 7.4
2. Textil, pell i sabates 1.9
3. Fusta i altres 1.1
4. Paper i productes impresió 0.9
5. Fertilitzants, químics i cautxú 2.6
6. Ciment i productes no metàlics 0.7
7. Ferro i acer (ind. bàsica) 0.4
8. Equipament i maq. transport 5.7
9. Altres 0.2
Indústria petroliera, en % sobre el
PIB total, any 2011
Refineria de petroli 1.7
Gas Natural Liquat (LNG) 1.6
Font: BPS
www.acc10.cat

7. Estructura PIB: comentaris
Comparat amb la majoria de paï sos desenvolupats Indonè sia té :
-Un percentatge industrial (24.3 del PIB) superior
-Un percentatge de mineria (11.9% del PIB) clarament superior
-Un percentatge agrícola (14.7% del PIB) superior i, en consequè ncia,
-Un menor percentatge de l’economia en sector serveis
-Del 2004 al 2011 el % del PIB indonesi a serveis gairebé no augmenta, va passar del 10.3% al
10.5%
-En el mateix periode, la construcció va passar del 6.6 al 10.2%, l’agricultura del 14.3 al 14.7% i
la mineria del 8.9 al 11.9%, l’indústria va caure del 28.1 al 24.3% del PIB:
-S’observa per tant una intensificació de l’aprofitament dels recursos naturals
d’Indonè sia, una de les principals fonts de riquesa del país i un fort creixement de la
construcció
www.acc10.cat

8. Mercat potencial
- 4art país mé s poblat del mó n, amb tendè ncia creixent
- PIB nominal de 845,680 milions de USD (FMI): 16ena economia mundial
- PIB en PPP de 1.12 bilions de USD: 15ena a nivell mundial i amb previsió de superar a Espanya i
als propers 3 – 5 anys
- PIB superior a 2 cops el de Tailàndia, 3 el de Malaisia i 4 el de les Filipines
- PIB pc baix (4,666 USD annuals en PPP al 2011), l’índex de pobresa va ser al 2010 del 13.3%
- 20% de població disposa del 44.9% de la renda: 49 millons de persones de renda mitja i
alta
- Les exportacions formen el PIB en un 22%: el creixement d’Indonè sia es fonamenta
sobretot en l’economia domè stica www.acc10.cat

9. Sous i salaris
- Els sous mínims a Indonè sia varien segons la provincia o el districte i segons
estimacions del cost de la vida a aquestes zones
- La mitjana nacional de sou mínim al 2010 va ser de 892,160 Rupies, a l’entorn dels 100
USD
- Les zones mé s cares com Jakarta tenen un sou mínim superior, a l’entorn dels 130
USD
- A la pràctica, mé s del 50% dels treballadors al quintil de sous mé s baixos cobren per
sota del sou mínim
- Gran distància en les condicions entre treballadors en condicions formals i informals:
- Asseguranç a mè dica: gairebé tots els formals, 20% pels treballadors sense contracte
- Pensió : gairebé el 50% per treballadors en contracte, 10% altres treballadors
-El gruix dels treballadors “informals” es troven al sector agrícola, a indústria i serveis la
normativa en matè ria de sous i acomiadaments é s mé s respectada, si bé no de forma
generalitzada en cap cas
www.acc10.cat

10. Sous i salaris (2)
- Sous, no inclouen bonus o similars, 2011
Mínim a màxim
Posició Experiència en millons Rp en USD
Director d'Enginyeria + 10 anys 55 a 80 6,180 a 8,990
Manager d' Enginyeria + 10 30 a 45 3,370 a 5,050
Project Manager 5a8 25 a 35 2,800 a 3,930
Project Engineer 3a5 10 a 15 1,120 a 1,680
Production Engineer degree 3a5 3.5 a 6 390 a 675
QA Engineer 3a5 4a9 450 a 1,010
Enginyer diseny elèctric 3a5 3a7 337 a 786
Administratiu/Manager oficina 4a6 10 a 15 1,120 a 3,930
Assistent administratiu 1a3 1.8 a 2.75 200 a 310
Secretària 2a4 4 a 7.5 450 a 840
Recepcionista 1a3 2a3 224 a 337
Director de vendes + 10 anys 65 a 110 7,300 a 12,360
Manager de vendes 5a7 17.5 a 25 1,966 a 2,810
Executiu vendes 1a3 3.5 a 5 393 a 560
Director de màrketing + 10 anys 65 a 120 7,300 a 13,480
Marketing manager + 5 anys 30 a 50 3,370 a 5,620
Director General + 12 anys 50 a 90 5,620 a 10,110
Font: Guia d’ocupació i sous 2011/2012 Indonèsia, Kelly Services
www.acc10.cat

11. Indonè sia: construcció
i infrastructures
www.acc10.cat

12. Indonè sia: dè ficit d’infrastructures
www.acc10.cat

13. Indonè sia: dè ficit d’infrastructures
“Greater Investment In Infrastructure
Could Rev Up Indonesia's Growth
Engine”
Informe de Standard&Poors, Feb 2012
- Amb anterioritat a la crisi financera del Sudest Asiàtic del 1997-98, les fortes
inversions en infrastructures van recolzar el creixement econòmic annual d’Indonèsia
que es mantení a l’entorn del 8%.
- La despesa en mantenir la banca a flot va causar una forta reducció posterior de la
inversió en capital i només el consum domèstic ha mantingut el creixement, a una
mitjana inferior del 5-6%.
- Com a consequència, les infrastructures d’Indonèsia estàn al límit en tots els seus
fronts: carreteres congestionades, saturació a trens, ports i aeroports i suministre
elèctric insuficient
- Indonèsia té el cost logístic més elevat de la zona Asean, estimat en un 25-30% del
PIB
www.acc10.cat

14. Indonè sia: MP3EI
MASTER PLAN FOR ACCELERATION AND EXPANSION OF
INDONESIAN ECONOMIC DEVELOPMENT 2011 – 2025
- Programa de planificació econòmica orientat a situar a Indonèsia
entre les 10 majors economies del món al 2025
- L’objectiu marcat representaria arrivar a un PIB de 4,300 bilions de
USD i una renda per càpita entre 14,250 i 15,000 USD
- Per assolir-lo, el PIB haurà de créixer entre 6.4% i 7.5% entre el
2011 i 2014 i entre el 8 i 9% fins al 2025, amb una reducció de la
inflació del 6.5% per 2011-2014 al 3% al 2025
www.acc10.cat

15. Indonè sia: MP3EI (2)
Tres grans eixos del MP3EI
- Desenvolupament de 6 corredors econòmics basats en les
avantatges econòmiques competitives de cada zona: Sumatra,
Java, Kalimantan, Sulawesi, Bali-Nusa Tenggara, Papua-Maluku
- Enfortiment de la connectivitat nacional, integrada localment i
nacional
connectada globalalment
- Millora dels recursos humans i capabilitats científico-tecnològiques
per recolzar la implementació dels programes a cadascún dels
corredors
www.acc10.cat

16. Indonè sia: MP3EI (3)
Corredors econòmics
- Concepte de corredor econòmic segons ADB:
- Zona geogràfica ben definida que inclou arteries de transport com
carreteres, ferrocarrils o canals
- Emfatitza les iniciatives bilaterals i s’enfoca a centres estratègics,
particularment a zones de frontera entre dos economies
- Emfatitza la planificació física del corredori zona del voltant mitjançant
l’enfoc en desenvolupament d’infrastructura i la maximització òptima dels
beneficis
- Corredors del MP3EI:
- Corredor econòmic de Sumatra: centre de producció i processament de recursos
naturals i de les reserves energètiques de la nació
- Corredor de Java: lideratge de l’indústria nacional i provisió de serveis
- Corredor de Kalimantan: producció i processament de mineria i reserves energètiques
- Corredor de Sulawesi: agricultura, plantacions, pesca, petroli i gas, mineria
- Corredor Bali – Nusa Tenggara: turisme i recolzament nacional a l’alimentació
- Corredor Papua – Maluku: alimentació, pesca, energia i mineria www.acc10.cat

17. Indonè sia: MP3EI (4)
Mapa dels 6 corredors
www.acc10.cat

18. Indonè sia: MP3EI (5)
Corredors economics: activitats i volum inversor
www.acc10.cat

19. Indonè sia: MP3EI (6)
Corredors economics: activitats i volum inversor
www.acc10.cat

20. Indonè sia: MP3EI (7)
MP3EI: volum d’inversio, 2011-2025
www.acc10.cat

21. Indonè sia: MP3EI (8)
MP3EI: volum d’inversio en infrastructures, 2011-2025
- Un dels majors projectes d’infrastructura serà el pont de l’estret de Sunda: un
pont de 29 Kms que lligarà les illes de Sumatra i Java, a un cost estimat de
150,000 milions de Rupies
www.acc10.cat

22. Indonè sia: MP3EI (9)
Principis del programa de connectivitat
- Connexió entre els principals pols de creixement, per maximitzar el
creixement basant-se en el principi de integració, no varietat
- Expansió del creixement a través de la connexió via cadenes de
suministre inter-modal entre les zones menys desenvolupades i els pols
de creixement
- Connexió de zones aïllades via serveis i infrastructura bàsica per a crear
un desenvolupament equitatiu
www.acc10.cat

23. Infrastructures: breus perfils
FERROCARRILS
- La xarxa ferroviària d’Indonèsia ha vist poc progrés desde l’època colonial
sota els holandesos, només Java i parts de Sumatra disposen de línies de
tren. Del 2006 al 2009 la xarxa va créixer en un 1.1% de mitjana annual.
annual
- A banda de l’insuficiència de Kms, la xarxa condicions pateix pobres
condicions en vies, ponts i sistemes de comunicació i senyalització
antiquats. Dels 6,800 Kms de vies aprox. 2,000 ja no són operatives.
operatives
- L’únic tipus de tren existent són els trens de baixa velocitat. No hi ha cap
tren d’alta velocitat, però tampoc monorails, metro, tramvies o trens d’altres
tipus. El projecte de monorail de Jakarta va ser paralitzat per manca de
finançament.
www.acc10.cat

24. Infrastructures: breus perfils
FERROCARRILS (2)
- PT Kereta Api Indonesia (PT API) és l’empresa estatal gestora i reguladora
dels ferrocarris. La Llei 23 del 2007, no obstant, n’aboleix el monopoli i obre
2007
el sector a operadors privats.
- El MP3EI fixa el desenvolupament del sistema ferroviari com a clau i fixa
d’entrada pel periode 2010-2014 un total de 443 nous Kms finançats amb
fons estatals i de 1,890 Kms finançats pel sector privat, i/o empreses
públiques i/o administracions locals.
- 8 projectes de desenvolupament de sistema ferroviari han estat ofertats al
sector privat en forma de projectes PPP, alguns d’ells projectes urbans com
els monorails de Padang i de Jakarta.
www.acc10.cat

25. Infrastructures: breus perfils
FERROCARRILS (3)
Inversions estatals
Inversions
privades i altres
www.acc10.cat

26. Infrastructures: breus perfils
FERROCARRILS (4)
Rutes planificades
- Sumatra: Trans Sumatra railways, vies urbanes a Palembang i Medan,
vies de transport per càrrega per les “commodities” de la zona: oli de
palma cru, ciment, cautxú, carbó i paper.
- Java: transport urbà a les principals ciutats del país: Jakarta,
Semarang, Jogjakarta i Surabaya, finançat pel sector privat. Monorail a
Jakarta
- Kalimantan i Sulawesi: al primer per a un projecte de carbó, a Sulawesi
tant per terminals de càrrega com transport de passatgers, amb fons
guvernamentals destinats a l’estudi de viabilitat de línies
metropolitanes.
www.acc10.cat

27. Infrastructures: breus perfils
FERROCARRILS (5)
Projectes emblematics
- Tren a l’aeroport Soekarno-Hatta, projecte PPP amb dos línies:
Soekarno-Hatta
- Commuter line: 20 Kms, 2,270 milions de Rúpies. Assignat a un consorci
públic liderat per PT API (sense tender) amb diverses empreses
encarregades del procurement de vagons, electrificació i senyalització i
construcció de l’edifici per l’estació.
- Express line: 1a fase elevada de 22 Kms. Cost estimat de 10,200 milions
de Rupies. Serà revisat no obstant per PT Sarana Multi Infrastruktur,
empresa a qui s’ha assignat la preparació del projecte pilot.
- Jakarta Mass Rapid Transit (MRT), 23.8 Kms corredor Sud-Nord i 97 Kms
(MRT)
corredor Est-Oest. El primer corredor serà operacional al 2016-2018 (dos fases) i
el segón al 2024-2027. 83% finançat amb crèdit de Jica: Japan International
Coop. Agency.
www.acc10.cat

28. Infrastructures: breus perfils
CARRETERES
- La població de vehicles de motor a Indonèsia creix un 15% annual de mitjana,
la llargada de carreteres un 3.3%. A l’entorn del 40% són sense pavimentar.
www.acc10.cat

29. Infrastructures: breus perfils
CARRETERES (2)
- La construcció i manteniment de carreteres no de peatge es financen amb
fons estatals i d’ajuda al desenvolupament. Les de peatge es financen amb
fons públics en cooperació amb el sector privat o 100% pel sector privat, amb
l’Estat com a regulador.
- El desenvolupament de carreteres al MP3EI s’enfoca a proveïr recolzament
dels centres productius i clusters identificats, així com a estacions de
ferrocarrils.
- Pel periode 2010 – 2014 el MP3EI preveu la construcció de 15,084 Kms de
carreteres, amb Sumatra i Sulawesi les illes de més Kms. Pel conjunt del
periode 2011 – 2025 la inversió ascendeix a 110,000 milions de Rúpies.
- Projectes prioritaris: autopista sud de Java, autopista de Kalimantan, pont de
Tayan, carretera de peatge Cileunyi-Sumedang i de Pondok Indah-Kebun Jeruk
a Jakarta.
www.acc10.cat

30. Infrastructures: breus perfils
CARRETERES (3)
- La Llei 2 2012 sobre expropiació de terrenys s’aprova per facilitar i accelerar la
confiscació de terrenys, fins ara un dels principals colls d’ampolla.
Carreteres de peatge
- Després de 40 anys, només 750 Kms de carretera a Indonèsia són de peatge,
2/3 parts operats per l’empresa pública PT Jasa Marga. La dificultat de
Marga
confiscar terrenys però també l’ineficàcia de la regulació i dificultats de
finançament són els principals limitants.
- El MP3EI preveu la construcció de 2,343 Kms de peatge addicionals,
essencialment als projectes: xarxa Trans Java (475 Kms), xarxa Sumatra,
Sulawesi Sud, xarxa de “Greater Jakarta”, xarxa de Semarang i 6 carreteres a
Jakarta.
- La majoria d’aquests projectes es preten finançar en col.laboració amb el sector
privat. En casos en què el projecte a priori no sigui interessant el govern oferirà
un “viability gap fund, VGF” en forma de contribució directa.
VGF
www.acc10.cat

31. Factors d’è xit/perill
Tindrà èxit el MP3EI?
Els principal dubte és si s’aconseguirà persuadir al principal actor
involucrat, el sector privat (51% del total inversor previst).
Tradicionals “colls d’ampolla”:
1. Manca de disponibilitat de recursos públics dirigits a infrastructura
als pressupostos; problema de les subvencions del fuel
2. Manca de finançament de la banca privada per a projectes a llarg
termini
3. Dèficit i incertesa al sistema regulatori, elevada burocràcia i pobre
regulatori
planificació pública
www.acc10.cat

32. Factors d’è xit/perill
Pressupostos públics:
- Durant els darrers 5 anys el govern d’Indonèsia destina el doble de
recursos a subvencionar el fuel que a projectes d’infrastructura
- Per l’any 2013 es preveu una reducció de les subvencions al fuel dels
216,800 bilions de Rúpies a 193,800 bilions, uns 20,400 milions de USD
- La inversió en infrastructures augmentarà un 15% passant a 193,800
bilions de Rúpies, essencialment igualant ambdues partides a nivell de
despesa pública
www.acc10.cat

33. Factors d’è xit/perill
Finançament:
- Fitch i Moody’s han revisat a l’alça el rating del crèdit sobirà d’Indonèsia,
posant-lo a nivell d’inversió. Aquest canvi permetrà al govern del país
finançar-se a millors interessos
- Per l’any 2013 el govern d’Indonèsia augmentarà l’emissió de bons localment
i internacional un 33% per sobre del previst inicialment per a l’any 2012 (i un
12% per sobre de la xifra final revisada d’aquest any).
- Finançament directe per projectes d’empreses estatals (BUMN) o en PPP
finançats pel World Bank, evitant l’esquema actual de crèdit subsidiari a
través del govern (SLA o subsidiary loan agreement)
www.acc10.cat

34. Factors d’è xit/perill
Regulació i seguretat jurídica:
- Expropiació de terrenys: la llei no. 2 del 2012 es preveu que solventi els grans
terrenys
retrassos en l’expropiació de terrenys, fixant un màxim de 583 dies, si bé no
serà retroactiva.
- Creació de PT Penjaminan Infrastruktur Indonesia (PT PII) o Fons de Garantia
per Infrastructures d’Indonèsia, amb una aportació inicial de 2,000 milions de
Rúpies, augmentat a 3,500 l’any 2011.
- La cobertura de PT PII és a disposició només per a projectes PPP. Està
disponible per a projectes d’infrastructura de transports, irrigació, aigua
potable, tractament d’aigues residuals i de residus urbans, telecomunicacions i
informàtica, electricitat i transmissió i distribució de gas i petroli
- Pel 2014 els fons de PT PII augmentaran a 5,500 milions de Rúpies,
possibilitant donar cobertura a 14 projectes, enfront d’un de sòl al 2011.
www.acc10.cat

35. Factors d’è xit/perill
Projectes amb garantia PII
www.acc10.cat

36. Formes d’entrada
- Contractació pública: el sistema ha guanyat en transparència des dels decrets
pública
presidencials al 2003 que establien un sistema d’acord amb els principis
internacionals.
- No obstant, s’afavoreix el finançament local i hi ha provisions per a maximitzar
el component local a projectes governamentals.
- Excepte per grans projectes on sovint es busca finançament concessional
(ODA), les empreses extrangeres que volguin participar han d’estar
associades o subcontractades per un grup local indonesi.
- Tres mètodes de selecció: general tender, limited tender, selecció directa
entre almenys tres ofertants. És ja molt poc habitual el nomenament directe,
arrel de les progressives campanyes per reduir la corrupció.
- Finançament d’entitats internacionals: Indonèsia és receptora de fons del
internacionals
Banc Mundial, Banc Asiàtic de Desenvolupament (ADB) i altres agències com
el Banc Islàmic o la Corporació Financera Internacional.
www.acc10.cat