1. FOTOGRAFIA I MEMÒRIA
Cultura Audiovisual, curs 2011/2012

3. Aquesta fotografia va ser
realitzada a La Coruña, cap al
1900. Hi apareixen
avantpassats meus per part
del meu pare. Els més grans,
són Domingo Paz Barral i
Ramona Seoane Trillo, que
van casar-se i van tenir tres
fills: Josefa Paz Seoane,
Ramona Paz Seoane (que al
1908 van anar-se’n a viure a
Buenos Aires) i José Paz
Seoane. Susana

4. José Paz Seoane va néixer el 4
d’Octubre de 1867 i va ser guàrdia
civil. Al 1870, va casar-se amb
Dolores Iglesias Cribeiro, amb la
que va tenir sis fills: Encarnación
(6/12/1895), Natalia (23/7/1900),
Consuelo (14/11/1898), José
(10/9/1903), Milagros i Erminia. A
La Coruña, hi havia la marquesa
Cavalcantti que tenia un castell en
Ortigueira, on anava a passar
l’estiu. Allà va conèixer a la Dolores
Iglesias i la va prendre al seu servei
com a donzella fins que va casar-se
amb José Paz Seoane. José Paz
Iglesias era el meu besavi, també
va ser guàrdia civil i es va casar al
1930 amb Maria Saá Gonzalez,
amb la que va tenir set fills.
D’aquests fills, la meva àvia Raquel
Paz Saá va ser l'única dels seus
germans que va vindre a viure a
Tarragona.
Susana

7. De totes les fotografíes més
antigues de la família, aquesta és
l'única que he trobat amb data. És
de l'11 d‘octubre de 1917 i l’home
que apareix a la fotografía és un
cosí-germà de la meva àvia
materna.
Silvia

9. José Moreno Moreno 1930 –
1978 Nació en Berlanga
(Badajoz) y murió en Tarragona.
Trabajó en el campo desde los
doce años hasta los cuarenta. Y
posteriormente emigró a
Tarragona donde trabajaría en la
antigua ‘’Caja de Ahorros
Provincial de Tarragona"
actualmente ‘’CatalunyaCaixa".
En esta fotografía mi abuelo
tenía dos años, 1932 aprox. Fue
realizada en Berlanga. La
fotografía está realizada en la
feria del pueblo. Ana

12. Aquesta foto va ser feta
aproximadament al 1940,a
Alemanya. Les dues persones
de la fotografía són la meva
àvia i el meu besoncle. La
meva àvia va ser ballarina i el
meu besoncle, enginyer. Klara

14. És l'avi del meu avi matern, es
deia Agustín(1879-1963) feia
treballs esporàdics i
enginyosos per sortir del pas;
per exemple, es dedicava
freqüentment a la revenda de
bombetes (la gent li portava
bombetes gastades i ell les
desmuntava i arreglava).
Raquel

15. És l'àvia de la meva àvia materna,
era de Valladolid, a la foto porta un
vestit típic de la seva terra. Raquel

16. Aquesta fotografia és la més vella que
he trobat, pertany al meu avi patern
que ja és mort. No he pogut saber l'any
en què es va fer, l'únic que sé, és que
el meu avi va formar part de la lleva del
biberó. La fotografia li van fer com a
recordatori de la 1ª comunió (La
Canonja). Oriol

17. En esta foto se muestra a mi
bisabuela, Carmen, la
madre de mi abuela
paterna. Está hecha en un
estudio de fotografía
llamado Marcelino Foto, en
Motril, Granada, de donde
procede la familia de mi
padre. Sandra

18. Josep Agorreta Salvanés, el meu besavi per
via paterna era una persona molt tranquil·la,
ordenada i metòdica. Treballava en un banc
els matins, i a les tardes atenia un quiosc
joieria i bijuteria al barri de Gràcia,
Barcelona. En esclatar la Guerra Civil
espanyola va desobeir l’ordre de lliurar tots
els metalls preciosos al govern. Fou
denunciat per un conegut i condemnat a un
camp de treball a fer fortificacions al sud de
Catalunya. Allí contragué la tuberculosis,
cosa que li va costar un pulmó. Acabada la
guerra va poder refer la seva vida
completament i va viure amb bona salut i
tranquil·litat fins als 96 anys a Barcelona.
Míriam

19. A la foto surten els meus avis paterns el dia de
la seva boda, a Bot (Terra Alta). Actualment no
estan vius però sí que vaig tenir l'oportunitat de
conèixer-los. Eren dos persones especials, el
meu pare sempre me'ls ha descrit així, no
perquè fossin els seus pares, sinó perquè van
tenir una vida molt difícil. Quan va esclatar la
batalla de l'Ebre, la meva àvia, juntament amb
la seva mare, la meva besàvia, i una petita
cabra van anar caminant des de Bot (Terra Alta)
que és on vivien, fins a França. Recordo que la
meva àvia sempre m'explicava que la seva
mare l'alimentava de la llet d'aquella cabra i
que, a la frontera entre Catalunya i França van
deixar-la anar perquè sigues lliure: ja les havia
ajudat suficient. Quan la batalla va acabar, la
meva àvia va tornar al seu poble on conegué al
meu avi. Ell també havia viscut en aquell petit
poble de la Terra Alta. Sempre m'explicava la
sensació que va tenir en arribar a casa i veure
que estava mig enderrocada per una bomba
que l'havia foradat justament pel mig. Quan els
meus avis es van casar (la foto n‘és un record
d'aquell dia), no van poder tenir fills i van
adoptar al meu pare. Els dos van morir: el meu
avi quan jo tenia tres anys i, la meva àvia fa vuit
anys. Marta

25. En esta fotografía mi abuelo tenía 25 años, 1955 aprox. Fue realizada cuando
viajó a Madrid por motivos laborales durante 6 meses. Está fotografiado junto a
sus compañeros de trabajo. Ana

26. En aquesta foto hi surten el meu pare i el meu tiet, que són bessons. En la part superior està
escrita la inicial de cadascun, per diferenciarlos. El meu pare és el de l'esquerra. Oriol

27. Esta foto está hecha en 1967 a los
pocos meses de nacer el niño rubio
y más pequeño de la foto, vestido
de blanco: mi padre, Carlos. El niño
de al lado es su hermano Jesús, mi
tío, que en esta fotografía tenía
unos dos años. Las dos personas
más mayores, son mis abuelos a los
25 años más o menos, Cristina y
Venancio. La fotografía está hecha
en alguna de las calles de
Barcelona, donde vivían entonces,
aunque iban vestidos así por un
motivo especial. El motivo era la
boda de uno de los hermanos de mi
abuela, la madre en la fotografía.
Jessica.

28. En esta fotografía salen mis
abuelos (Cristina y Venancio), mi
tío (Jesús) y mi padre (Carlos)
como en la foto anterior. Más o
menos es un año después de
nacer mi padre (1968) y, en
comparación, en esta fotografía
no van vestidos de una manera
tan formal. Esta fotografía esta
tomada en Plaza Cataluña
(Barcelona). Mis abuelos pagaron
a un fotógrafo para que se la
hiciera. Me gusta mucho porque
se ve a la gente de fondo con
ropa antigua cosa que choca por
el cambio de ''estilo de ropa'' y
porque mis abuelos y mi tío ríen y
están felices, y mi padre destaca
mirando extrañado a la cámara.
Jessica

29. La data aproximada de realització de la fotografia és l'any 1962, apareixen
els amics del meu pare a l'internat. Hèctor

30. En aquesta fotografia podem veure al meu pare i dos dels seus germans
a Villarrobledo (Albacete).Està feta una tarda d'hivern, per tant ja era de
nit al carrer i hi havia el seu tiet que havia vingut de Múrcia, el qual va fer
la foto. La fotografia va ser feta al 1976 aproximadament. Anabel

31. Esta foto es una de las más
antiguas de mi familia, los que
aparecen en ella son mis tíos,
entre ellos hermanos. Sé que la
niña, que es la mayor, tenía
unos 6 ó 7 años, de los otros
dos niños no puedo decir la
edad. Los tres son primos de mi
madre, pero yo les llamo tíos;
es una foto muy bonita, porque
es de las pocas fotos antiguas
que veo que las personas
sonríen.
Dayana