1. CASTANYES
Carlos Ruiz
Sara Guillén
Alimentació
Equilibrada

2. HISTÒRIA:
- Antigament, havent sopat, se celebrava
la castanyada, menjar familiar dedicat als
morts i que era record dels antics
menjars funeraris.
- Es feia el sopar habitual i seguidament
es menjaven les castanyes rostides al
foc de la llar, així com els panellets o
altres dolços propis i es bevia vi que
havia de ser dolç o blanc.
- Les castanyes s'abocaven damunt de la
taula i tothom anava agafant.
- Aquest costum de menjar castanyes es
complementa amb la de consumir un
tubercle anomenat boniato.

3. CASTANYA
El fruit es presenta en una càpsula espinosa que té entre 5
i 11 centímetres de diàmetre que consta de 2 a 7
castanyes.
La castanya és una espècie que creix de forma natural als
països mediterranis d'Europa i Àsia menor. Requereix de
climes temperats i sense gelades tardanes.
Les dates de brotació i floració poden
variar entre 15 i 20 dies segons les
temperatures, sent 8ºC l'òptima per la
brotació i 13.5ºC per a la floració;
temperatures més baixes retarden i les
majors les avancen.

4. VALOR NUTRITIU:
Les castanyes són riques en hidrats de carboni. La quantitat
de greix present en elles és bastant similar a la dels cereals
i per tant notablement inferior a la qual contenen la fruita
seca. Gràcies a aquestes propietats i al fet que el seu
contingut en aigua és proper al 50 per cent, la castanya és
un de la fruita seca de menor contingut calòric.
Taula de composició (100 grams de porció comestible)
Hidrats de Proteínes Fibra Greixos Calci Fósfor Magnesi Folats
Caloríes carboni (g) (g) (g) (g) (mg) (mg) (mg) (mcg)
165 36,6 2 5.5 2.2 145 256 234 141

5. CARACTERÍSTIQUES
NUTRICIONALS
Recomanat:
Les Castanyes contenen un 50%
d'aigua, Hidrats de - Estrès.
Carboni, molta Fibra i gairebé - Depressió.
gens de calories. - Durant la lactància.
- Durant l'embaràs: ajuda a la
Les Castanyes contenen: bona formació fetus.
-Vitamines: B3, I. - Trànsit intestinal.
-Minerals: - És antiinflamatori.
Fòsfor, Magnesi, Calci, Potassi, i - Problemes cardiovasculars i
Ferro. degeneratius (pipes sense sal)
-Uns altres: Acidifico Fólic. - Bones per a la memòria.
Antioxidant. - Pròstata.
- Anèmia.
- És tònic i reconstituent.
- Desgast físic.
- Varius.
- Anticancerígens.

6. COM ENS AJUDA:
Amb el sobrepès Per als ossos i les dents
sanes
• Aporta molt menys calories.
• Pel seu alt contingut en fòsfor
• Per aquesta raó és una temptació • Igualment contribueix a
permesa fins i tot per a les persones mantenir els ossos
amb problemes de sobrepès.
forts, especialment en el cas de
osteoporosis.
Amb l'estrès
Per a l'insomni
• Contenen vitamines del grup
b i fòsfor. • També contenen
triptòfan, un aminoàcid a
• El consum regular resulta agafar el son.
molt recomanable en cas • Prendre dues o tres
d'estrès i tensió. castanyes abans de ficar-se al
llit, ajuda a dormir.

7. IES CASTELLARNAU
Castanyada 2012

8. 1r CFGS Dietètica i Nutrició
presenta…
ELS
PANELLETS

9. Tots Sants, 1 de novembre, és una festa dedicada al
record dels avantpassats. Un dels costums d’aquesta
celebració és la visita als cementiris, la menja de
castanyes, moniatos, el vi dolç i les postres típiques
d’aquesta diada: els panellets, anomenats “migetes” en
terres lleidatanes.

10. Tots Sants i el dia de difunts
s. XV dC - s. XXI dC
Per Tots Sants moltes
localitats organitzen rifes i
concursos de panellets. Els
participants porten els
panellets fets a casa seva i es
sortegen per rifa o bé un jurat
en valora els millors.
Antigament, les rifes es feien en els cafès; a la tarda la gent
anava a seguir cafès. A Reus aquest costum encara és
vigent.

11. La diada s’escau en un temps de transició.
Els hàbits de les persones canvien i es
preparen per als mesos de fred;
les fulles dels arbres cauen…
Els panellets són apropiat pel temps fred i
molt adequats pels nens per la seva
elevada concentració de nutrients.

12. Els panellets
habitualment es fan
amb una massa de
sucre, rovells d'ou i
ametlla (a vegades
també s’hi afegeix
patata o moniato) que
es decora i comple-
menta amb d'altres
elements (coco, fruites
confitades, pinyons, xo
colata, etc).

13. La combinació dels ingredients dels panellets fa que s'obtingui
un producte amb un alt valor nutritiu i energètic, ja que les
ametlles són riques en greixos i el sucre i els ous aporten
hidrats de carboni i proteïnes.

14. Els panelletes són dolços i cal
consumir-los amb moderació.
Ara bé, el seu valor nutritiu és
més interessant que els dels
dolços corrents gràcies al seu
ingredient fonamental:
EL MASSAPÀ
que s’obté per la cocció
d’ametlles crues mòltes
amb sucre i, si es vol,
també amb rovell d’ou.

15. PROPORCIÓ DE NUTRIENTS
DE LA MASSA DE MASSAPÀ D’UN
PANELLET
LÍPIDS
12% ametlles
31%
PROTEÏNES
ametlles i ou
57% GLÚCIDS
moniato o patata,
ametlles i sucre

16. VALORACIÓ NUTRICIONAL
Cada afegit que hi incorporem
(pinyons, ametlles, coco, codony
at, etc) fa variar la valoració
nutricional del panellet.
Els de pinyons, d’ametlla o coco
augmenten en greixos i
kilocalories
Panellets de xocolata o
codonyat augmenten en glúcids i
kilocalories tot i que en menor
quantitat que en els anteriors.

17. 1 PANELLET (25 grams)
APORTA… 75 KCAL!
12%
31%
PROTEÏNES (g)
GLÚCIDS (g)
LÍPIDS (g)
57%

18. VALOR NUTRICIONAL
100 g de PANELLETS
25.00
20.00
15.00
10.00
5.00
0.00
AMETLLA SUCRE PATATA PINYONS
GREIXOS (g) 13.50 0.00 0.01 7.50
HIDRATS DE CARBONI (g) 4.25 18.66 2.11 1.88
PROTEÏNES (g) 5.00 0.00 0.22 1.88

19. I ara que apreta la gana…
anem a preparar-ne!

21. Els panellets són una
menja ben senzilla de
preparar i de fer a casa
amb els productes amb què
la terra ens proveeix, en
aquesta zona del món, en
aquesta època de l’any: les
ametlles i els pinyons. Per
això, quan algú em
pregunta quin és l’origen
dels panellets sempre els
contesto el mateix: les
mans de la persona que els
ha elaborat.

22. Fet per:
Joan Esther
Pia Galí Duch
Clanxet
CRÈDIT 2: ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA IMPARTIDA PER CARME FITÓ

23. MONIATO
Rosa Invernot
Marga Hereza
Cristina Ruiz

24. Introducció
El moniato , batata o patata de Málaga (Ipomoea batatas) és
una planta de la família de les convolvulaceae, conreada per
la seva arrel tuberosa comestible.
Originària de Llatinoamèrica, on fa part des de l'època
precolombina de la dieta local, va arribar a Europa al segle
XVI i s'ha difós àmpliament per tot el món.
Aquesta planta es va originar a la
selva del Perú,
a Centreamericà
i a Mèxic.

25. Valor nutricional
Els valors nutritius de la batata o moniato
són similars al de la patata, però amb més
hidrats de carbonis, compost per midons
complexos i sucres, en absorció ràpida els
quals li proporcionen el seu característic
sabor dolç.
Els nutrients que aporten, són molt adequats
per a introduir a la dieta dels
nens, esportistes o d’aquelles persones que
tenen un elevat desgast energètic.
Per contra, les persones diabètiques han de
controlar el seu consum, igual que ho fan
amb altres aliments rics en carbohidrats.
Conté un alt contingut de Betacoroté(
precursors de vitamina A) depenen del tipus
de moniatos, el que conté més quantitat es
el de color taronja.
Es molt ric en fibra, doblegant el contingut
de la patata

26. Valor nutricional
Nutrients: Carbohidrats:
 Ferro:0,66 mg.  Magnesi:18 mg.
 Proteïnes:1,63 g.  Sodi: 19 mg.
 Calci :22 mg.  Vitamina B1: 0,17 mg.
 Fibra:3,14 g.  Vitamina B2: 0,06 mg. Vitamina
B3:de, 0,97 mg.
 Potasi: 300 mg.
 Vitamina B5: 0,59 mg.
 D'iode: 2,40 mg.
 Vitamina B6: 0,27 mg.
 Zinc:0,39 mg.
 Vitamina B7: 4,30 mg.
 Vitamina B9: 17 mg.
 Vitamina C: 25 mg.
 vitamina I: 4,56 mg.
 vitamina K: 1,80 mg.
 Fòsfor50 mg.
Localització en la piràmide
alimentaria.

27. Beneficis i propietats
dels moniatos
 Anticancerígen i antioxidant
 Asma.
 Problemes digestius
 Durant l'embaràs: ajuda a la bona formació de l’emrbió.
 Insuficiència renal.
 Sistema immunològic: formació d’ anticossos, producció
de glòbuls vermells i blancs.
 Visió, cabell, ungles, pell, mucoses, ossos, dents.
 Baixada de les defenses.
 Problemes cardiovasculars i degeneratius
(arteriosclerosis).
 Trànsit intestinal.
 Creixement dels nens.
 Mares a la lactància
 Alt contingut en Betacaroté ( Antioxidant)
 Sistema nerviós.
 Alt contingut en fibra

28. Formes de conservació:
Al comprar-los no han d’estar arrugats han d’estar
fermes i han de tenir la pell llisa i sense marques.
Per conservar-los han d’estar ben ventilats, sense
llum directa i sense posar-los uns a sobres dels
altres.
Poden aguantar com a màxim una setmana a casa.
No s’han de deixar en bosses de plàstics
A la nevera afectarà a la seva textura, espatllant la
carn, per lo que en cru tampoc dona bons resultats

29. PROPIETATS
ORGANOLÈPTIQUES
Es molt versàtil i el seu sabor s’adapta a
la perfecció a qualsevol recepta. Es pot
cuinar com la patata i al igual que
aquesta no s’ha de menjar crua. Es sol
cuinar sencer i amb la pell
Si el tallem abans de preparar-lo, s’ha
d’utilitzar ràpidament o s’ha de
submergir en aigua per evitar oxidacions
i que canvï el color.

30. RECEPTES

31. Triangle de moniato i pinyons
Ingredients:
Racions: 4 Preparació: 15 min. Cocció: 20 min
o 350 g de moniato cuit· o 150 g de mel per al bany·
50 ml de té verd, fort i
o 100 g de pinyons sencers
sense sucre, canyella, nou
o50 g de nous picades· moscada i sèsam, oliaper
fregir.
o 1 cullerada d’oli de
girasol·
o 1 cullerada d’aigua d’
atzahar·
o 30 g de mel clara·
o 10 de fulles de pasta filo·
1 rovell de ou.

32. PREPARACIÓ
Es tritura el moniato, s’afegeixen els pinyons, les nous, l’oli de
girasol, l’aigua d’azahar, la mel i les espècies i es treballa bé.
Apart s’afegeixen la mel el té verd, es calenta i es reserva.
Es tallen les fulles de pasta en rectangles. S’omplen amb la
massa i es formen triangles de varies capes. Es freigeixen o
pinzellen amb oli i posen al forn a 200ºc fins que estiguis
daurats. Quan els traíem es decoren amb el sèsam.
Valor nutricional:
Valor nutricional per ració
Calories: 477
Proteïnes: 7g
Hidrats de carboni: 12g
Lípids: 28 g

33. Bona
castanyada!

34. MONIATOS
CRÈDIT 2: ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA
CARME FITO
FET PER MARC MORA I RUBEN DELGADO

35. ORIGEN
Aquesta planta es va originar a la selva del
Perú, a Centreamérica i a Mèxic .
Perú Mèxic
Centreamérica

36. CARACTERISTIQUES
La planta no suporta les glaçades i necessita una temperatura mitjana de 24 C
per vegetar amb normalitat a més de suficient humitat. La reproducció és
vegetativa, es fa un planter fent brotar les arrels dins una cambra amb condicions
adequades de temperatura i humitat i després es planten els esqueixos que
s'obtenen que arrelen fàcilment a la terra. La planta del moniato una vegada ha
crescut prou es comporta com a planta invasora i ofega les males herbes. A la
tardor s'arrenquen les arrels. La planta no floreix fora dels tròpics perquè a les
latituds temperades a l'estiu el dia és massa llarg per això només es fan servir les
llavors per crear noves varietats.
Les condicions climàtiques per fer créixer els moniatos es donen només a l'estiu
en els climes mediterranis però aquí necessiten el regadiu. A l'Europa central i del
nord no fa prou calor a l'estiu. Les millors condicions es donen en els països
tropicals humits.

37. PROPIETATS
El moniato constitueix una excel · lent font de carbohidrats complexos, fibra
dietètica, ferro i molibdè. També aporta una notòria quantitat de vitamina C i
potassi. No obstant això, el seu notable valor nutricional està donat
fonamentalment per la presència de betacarotens, de gran acció antioxidant
per a la prevenció de múltiples malalties. El seu índex de greix és molt baix i
el seu nivell de calories també. De gran profit alimentari és el consum de les
seves fulles, que contenen significatives dosi de nutrients importants. Per la
composició nutricional de les seves fulles en 100 grams de producte cru
s'obtenen 44 kcal d'energia, 3,3 g de proteïnes, 95 mg de calci, 3,0 mg de
ferro i 332 ug ER de vitamina A.

38. Desirée Acedo
Sara López
C2 Carme Fitó

39. La moniatera
Planta herbàcia perenne i
enfiladissa.
 Originaria
de: la selva, de
Perú, a Centreamèrica i
a Mèxic.
 Té fulles en
forma de cor i
 palmades.
Cada flor té
els pètals
soldats.

40. EL MONIATO
 És
comesti
ble.
 Té un gust
dolç degut
a la
sacarosa, g
lucosa i
fructosa.
 Arrel tuberosa de la moniatera.

41. VALOR
NUTRICIONAL
Proporciona unes 100
calories per cada 100gr.
 Això es degut a:
 Alt contingut d’aigua (70%).
 Baix contingut de lípids.

42. beneficis
Ajuda a prevenir moltes
malalties:
Ceguesa.
Anticancerigen.
Asma.
Diabetis.
Digestives.
Cardíaques i degeneratives.

43. BENEFICIS
Ajuda a:
Sistema immunològic.
Embaràs: formació del
fetus.
La lactància.
Creixement dels nens.
Produir sacietat.

44. beneficis
Accelerar el trànsit
intestinal.
Controlar el nivell de
glucosa.
Reduir el nivell de
colesterol.

45. curiositats
La seva fulla es pot utilitzar
d’aliment per animals i
vegetals, degut a l’alt contingut
de: vitamines, ferro i fibra.
 Conté tanta vitamina A que per
cada 100gr s’ingereix la quantitat
suficient.

46. CONCLUSIÓ
El moniato és un aliment
reconegut com eficaç en la lluita
contra la desnutrició a causa de
les seves característiques
nutritives, facilitat de cultiu i
productivitat.

47. Bona
castanyada!!!
!

48. La Magrana
Oscar Montesinos,
Cristina Uroz
Pere Martinez
C5 Alimentació equilibrada
Carme Fitó

49. -Prové del magraner i
és una fruita de la
tardor.
-Aquest arbre és
originari de la regió
que va des de Iran
fins al nord de
l’Himàlaia.
-Símbol
d’amor, fertilitat i
prosperitat.

50.  És rica en antioxidants i
potassi, calci, magnesi, ferro, manganès, cou
re, zinc i vitamines C, B, E.

51. Valor Nutricional de la magrana
Composició (per 100 g.)
• Calories 31,8.
• Hidrats de carboni 7,5 g.
• Fibra 0,2 g.
• Vitamina C 5,7 mg.
• Provitamina A 3,5 mcg.
• Potassi 275 mg.
• Magnesi 3 mg.
• Calci 8 mg.

52. CREMA DE MASCARPONE I MAGRANA
Ingredients
 200 gr de formatge
mascarpone
 100 ml.de nata per
muntar
 2 clares d'ou
 Sucre
 2 magranes
 vi moscatell.

53. La flor del granado
Un doncel enamorado,
para tributo de amor,
iba a arrancar una flor,
la roja flor del granado.
En su cáliz coronado,
suspiró una voz arcana:
"Coge la rosa galana,
coge el clavel encendido;
mas no la flor que ha nacido
para ser fruto mañana".
Pensemos, al sonreír
el Abril de nuestra vida,
que en flores de Abril anida
el fruto del porvenir.
Joan Alcover i Malpons

54. BOLETS:
ROVELLÓ, LLENE
GA I
OU DE REIG
Lebo Echuaka
Jordi Gamon
Laura Guerrero
C2- Alimentació Equilibrada
Carme Fitó
1r curs Dietètica
2012/2013

55. VALORS NUTRICIONALS DELS
BOLETS
•Hidrats de carboni: 4% (en forma de glucogen)
•Proteïnes : 2 – 5%
•Lípids : 0,2 - 0,5 %
•Vitamines i minerals: B1, B2, B6, niacina, àcid fòlic.
•Aigua: 80 – 90% del seu pes.
Els bolets proporcionen poca
energia, entre 25 i 35 kcal/100 g.

56. ROVELLÓ
Pertany a la família de les russulàcies i el podem
trobar als boscos de pins pels voltants de la tardor.
És de color ataronjat-vermellós i amb ocasionals
petites taques verdes i el peu és gruixut i buit per
dins.
Pel que fa al seu sabor, és intens i una mica amarg al
final i la carn, melosa, desprèn una aroma plaent i
boscana.
La millor manera de menjar-lo és fer-lo a la llauna o a
la brasa, amb una senzilla picada d’all i julivert i un
raig d’oli a discreció, encara que accepta altres
preparacions, com guisats de carn.

57. LLENEGA
Pertany a la família de les higroforàcies, amb el barret
de color bru i viscós, de 5 a 14 cm, de làmines
blanques, espaiades i gruixudes, sostingut per un peu
blanc gruixut, afinat cap a la base, amb escames de
color avellana.

58. OU DE REIG
Presenta colors vius, blanc i taronja.
La seva carn és tendra, dolça, exquisita, i
d'olor suau.
S’ha d’anar molt en compte a l’hora de collir-
ne perquè es pot confondre fàcilment amb
el reig bord (Amanita Muscaria) molt
verinós.
Viu a les terres baixes en boscos de
planifolis, associat bàsicament amb
suros, alzines, roures i castanyers. Fructifica
des de la primavera fins a començaments de
la tardor, i no és gens amant del fred.
Es exquisit cru, tallat en làmines primes i
també a la brasa.