O slideshow foi denunciado.
Utilizamos seu perfil e dados de atividades no LinkedIn para personalizar e exibir anúncios mais relevantes. Altere suas preferências de anúncios quando desejar.

Ressenya de la Plaça del diamant

Durant aquest curs, el nostre grup ha llegit la novel·la de Merçè Rodoreda "La plaça del diamant", i ha fet una ressenya literaria sobre aquesta.
Aquesta és la ressenya d'una de les integrants del grup, la Judit.

  • Seja o primeiro a comentar

  • Seja a primeira pessoa a gostar disto

Ressenya de la Plaça del diamant

  1. 1. Centre docent i població: ​Institut Escola del Treball (Barcelona) Categoria: ​E (Modalitat E1) Autor i obra treballats: ​Merçè Rodoreda, ​La plaça del diamant. Títol del treball: ​“Ovum est mundus” Nom i cognoms de l’alumne: ​Judit Servent Torres Curs i grup: ​Segon curs de batxillerat, 2UTEC Nom i cognoms del professor: ​Pere Poy Baena
  2. 2. “I els coloms van sortir del colomar i si els vam deixar volar, va ser per culpa d’en Cintet, perquè va dir que els coloms havien de volar, que no havien estat fets per viure entre reixat, sinó per viure entre el blau.” Aquesta és la reflexió que he extret de la novel·la, encara que és un fragment extret d’aquesta. És una mica contradictòria, ja que apareix en el capítol XIV, que és justament quan la nostra protagonista, la Colometa, ja està dins la gàbia. El colom, des de fa molt de temps, s’ha associat a la llibertat i a la pau, així com també a la puresa i a la figura de la mare, però també pot representar la mala sort. Ens adonem compte del fet quan al poc de començar la novel·la, a la protagonista no se la diu pel seu nom, sinó com a “Colometa”, que és justament quan ella, al cap de poc temps, es casa, esdevé submisa i a merçè del seu marit, en Quimet, la qual priva de les seves llibertats, tancant-la en una gàbia. Durant tota la novel·la, veiem com la protagonista perd la seva veu i l’obra passa a ser narrada en forma de monòleg interior, en primera persona, quasi tot el temps. Això esdevé per un estancament de l’evolució personal de la protagonista. La novel·la no es caracteritza pel fet de tenir la típica estructura de “plantejament-nus-desenllaç”, sinó per plantejar-se com un retorn a la personalitat i identitat inicials: un “Natàlia-Colometa-Natàlia”. Al principi de l’obra, que podrien ser els 5 primers capítols, es presenta a la protagonista des d’un punt de vista intern i en primera persona (fet que es conserva en tota la novel·la). Des d’aquest punt fins al capítol XXV és on tenim a la Colometa, la qual està sotmesa al seu marit i privada de les seves llibertats. Però el retorn al principi no és sobtat. Entre els capítols XXVI i XXXV, és on la protagonista passa per un període de decadència personal, on fins i tot arriba a pensar en la mort pròpia i en la dels seus dos fills: l’Antoni i la Rita, a causa de la mort del seu marit, l’empobriment i les males condicions de vida degudes a la guerra en la Segona República (1931-1939). Finalment es veu un alliberament, una sortida de la gàbia a partir del capítol XXXVI, amb l’arribada d’un nou home que fa que no sigui més Colometa, si no torni a ser Natàlia. És una novel·la de fàcil lectura en què temps es refereix. Ens mostra una història lineal que només recorre al flashback a l’hora de recordar al seu primer marit o algun moment específic del passat. El context no deixa de ser significatiu en tota l’obra: El fet d’estar en la Segona República i la Postguerra crea unes condicions específiques per tal de comprendre al complet la novel·la i la protagonista. Però no només la Natàlia està sotmesa a l’home, en moltes altres novel·les de Merçè Rodoreda la dona ha estat un paper clau i molt condicionat per diversos tipus de problemes. Merçè va néixer a Barcelona l’any 1908 i va morir a Girona l’any 1983. El fet d’haver perdut
  3. 3. al seu avi i d’haver-se casat amb el seu oncle 14 anys més gran que ella, va fer que tingués una joventud molt condicionada. Poc temps desprès, va haver de viure en la Segona República, la Guerra Civil, acabant en l’exili i escapant dels nazis. En aquesta època és quan escriu “​Aloma” (1932), ​“La plaça del diamant” (1962) i ​“Mirall trencat” (1974) entre altres, fent que guanyés un gran reconeixement, considerant-la l’autora catalana més influent. “I amunt, jo amunt amunt, Colometa, vola, Colometa… Amb la cara com una taca blanca damunt del negre del dol… amunt, Colometa, que darrere teu hi ha totes les penes del món, desfes-te de la pena del món, Colometa, corre de pressa…” És un fragment extret del final del final del capítol XXXV, en el qual la Colometa ja comença el procés cap a Natàlia altre cop. Herman Hesse, en el seu llibre Demian, diu que l’ocell per volar ha de trencar l’ou, i que l’ou és el món, encara que el camí més desagradable per l’home, és el que condueix a un mateix.

×