Document elaborat per ERF, Estudi Ramon Folch i Associats per a l'Ecotendènica dedicada al verd i la ciutat.

1. unun mónmón d’d’exexperiènciesperiències
La integració delLa integració del verd urbà:verd urbà:
La integració del verd urbà: un món d’experiències
Maig de 2015
Concepte, elaboració de continguts i disseny

2. Verd urbà arreu
Green Walls, Londres
Fresh Kills, Nova York
Templehofer Freiheit, Berlín
Vertical Greening, Singapur
CaixaForum, Madrid
3
4
5
6
7
Restauració,
remodelaciói
ordenacióurbana
Façanesi
cobertesvius
8
La integració del verd urbà: un món d’experiències 2
CaixaForum, Madrid
Green Roofs, Toronto
Whole Foods Market, Nova York
Pocket parks, Copenhaguen
Battery Park, Nova York
High Line, Nova York
Anella Verda, Vitòria
9
10
Verd
productiu
Parcsirondes
verds
Façanesi
cobertesvius
14
11
12
13
8

3. Ciutat i Natura. On són les fronteres ha centrat el
debat d’Ecotendències CosmoCaixa durant el mes
d’abril de 2015. S’hi ha tractat la tendència de la
progressiva integració de la natura i el verd en la
planificació urbana per aprofitar-ne els serveis i
beneficis, fer més eficient el seu funcionament i,
en definitiva, millorar la qualitat de vida urbana.
Verd urbà arreu
Aquest document forma part de la trilogia sobre el verd urbà d’Ecotendències CosmoCaixa:
“La ciutat renaturalitzada”, on es recull el catàleg de beneficis del verd urbà.
http://www.slideshare.net/ecotendenciescosmocaixa/benefici-ambiental-del-verd-urba
La integració del verd urbà: un món d’experiències
http://www.slideshare.net/ecotendenciescosmocaixa/benefici-ambiental-del-verd-urba
“Barcelona metropolitana, projectes verds”, es detallen les principals intervencions en
desenvolupament i previstes a la ciutat comtal.
http://www.slideshare.net/ecotendenciescosmocaixa/barcelona-metropolitana-projectes-verds
Per últim, en el document que teniu a les mans, “La integració del verd urbà: un món de
projectes” es fa un passeig per diferents experiències d’arreu del món que mostren casos
concrets de recuperació i integració del verd a grans ciutats, a Europa, Amèrica i Àsia.
Intervencions a diferents escales en espais públics i privats
Hi trobareu actuacions emblemàtiques per recuperar espais degradats, oblidats i en desús i per
reinserir-los com a espais verds plens de vida, o projectes de revegetació de façanes i de cobertes,
producció de km0 sobre d’un mercat local o d’altres més clàssiques en parcs o rondes verdes.
Si bé els Estats Units han estat pioners, avui en dia les experiències es troben arreu del món;
iniciatives innovadores, exportables i replicables.

4. Green Walls, Londres
De riu mort a riu viu
Aplicació de Green Walls al Tàmesi.
Font: http://www.thames21.org.uk/project/green-walls/
El projecte Green Walls, orientat a la millora de la biodiversitat i de
la qualitat ecològica del riu Tàmesi al seu pas per la ciutat de
Londres, és concebut per Thames21 i el King’s College of London.
Aquest tram del riu ha destacat històricament per la seva mala
qualitat ecològica. L’actuació es basa en la instal·lació de blocs de
fibra de coco per promoure la colonització de la vegetació
ripària i la fauna associada que permet convertir un espai
ecològicament degradat en un corredor verd que circuli per la
ciutat.
Restauració,remodelacióiordenacióurbana
La integració del verd urbà: un món d’experiències 4
ciutat.
En els darrers cinquanta anys ja s’ha produït una transformació
exhaustiva basada en aspectes com la millora de la qualitat de
l’aigua. Tanmateix, no s’havia actuat en la pèrdua d’hàbitat per a
la vegetació i la fauna que generen les defenses de ciment i
formigó que protegeixen la ciutat de les inundacions i que
impedeixen l’establiment de la vegetació ripària. La instal·lació de
blocs de Green Walls, és una iniciativa per a resoldre el problema.
Restauració,remodelacióiordenacióurbana
A Oslo s’hi ha prioritzat projectes per a restaurar els 8 rius que la travessen. En destaca la
rehabilitació del riu Akerselva, recuperat gairebé completament i que funciona com a
corredor verd a la ciutat i dinamitzador de part de l’activitat urbana. Un exemple més proper
és la recuperació de la Ría de Bilbao, que ara vertebra la ciutat no només econòmicament
sinó també ambientalment.
A Oslo s’hi ha prioritzat projectes per a restaurar els 8 rius que la travessen. En destaca la
rehabilitació del riu Akerselva, recuperat gairebé completament i que funciona com a
corredor verd a la ciutat i dinamitzador de part de l’activitat urbana. Un exemple més proper
és la recuperació de la Ría de Bilbao, que ara vertebra la ciutat no només econòmicament
sinó també ambientalment.
Riu Akerselva al seu pas per la ciutat d’Oslo.
Font: http://www.thames21.org.uk/project/green-walls/
Abans un espai degradat, ara un espai
agradable a la Ría de Bilbao.
Font: http://www.eldiario.es/norte/euskadi/bizkaia/ocaso-
artifices-milagro-bilbaino_0_140686119.html

5. El parc de Fresh Kills, a Staten Island, s’està construint per fases
sobre el que un dia va ser l’abocador més gran del món,
clausurat l’any 2001. Un cop finalitzat el seu desenvolupament,
programat per al 2036, les seves 900 hectàrees triplicaren la
superfície del Central Park de Manhattan. La idea que planteja el
projecte, amb el lema Landfill to landscape (d’abocador a
“paisatge”) és recuperar un espai degradat així com el seu
atractiu ambiental i paisatgístic.
Fresh Kills, Nova York
D’abocador a parc
Restauració,remodelacióiordenacióurbana
La integració del verd urbà: un món d’experiències 5
L’àrea d’actuació és immensa i permet una
gran diversitat d’usos lúdics i esportius.
Font: http://freshkillspark.org/
Com a espai natural recuperat s’espera que albergui una
diversitat d’hàbitats per a les comunitats de flora i fauna, que
actualment ja estan començant a establir-se a la zona. El parc
inclourà espais públics i instal·lacions per a activitats diverses,
de caire naturalista, esportives o culturals.
Tot i que la primera fase encara no ha finalitzat, ja s’organitzen
esdeveniments, jornades i tallers per acostar la ciutadania a
espais del parc que ja han estat oberts al públic.
Per garantir la seguretat de l’espai i la qualitat de l’aire, aigua i
sòl (l’emplaçament conté unes 150 milions de tones de residus
urbans), es duen a terme controls ambientals exhaustius per
assegurar que la impermeabilització i segellat de l’abocador i el
sistema de gestió de gasos i lixiviats sigui efectiu.
Restauració,remodelacióiordenacióurbana

6. Tempelhofer Freiheit, Berlín
D’aeroport a parc
L’actuació duta a terme en aquest espai es basa en la conversió
de l'antic aeroport de Tempelhof, un espai de més de 300
hectàrees en desús des de l’any 2008, en una zona verda
provisional mentre es dugués a terme el procés de planificació
de l'espai.
Al parc, conegut com a Templehofer Freiheit, hi convergeixen
diferents usos i activitats recreatives diferents, com l’observació
d’aus, horts i jardins comunitaris o la pràctica esportiva. A
Restauració,remodelacióiordenacióurbana
La integració del verd urbà: un món d’experiències 6
d’aus, horts i jardins comunitaris o la pràctica esportiva. A
més, la gestió col·lectiva de l’espai té un paper cabdal i ha
estat un laboratori de gestió comunitària de la vida urbana.
L'abril de 2014 es va celebrar un referèndum per decidir si
mantenir l'espai com a parc públic, amb el vot positiu per part
dels votants, aprofitant l’oportunitat única a Europa per al
desenvolupament d’un espai obert d’aquestes característiques al
costat d’una gran ciutat com Berlín.
Imatge aèria, mapa del recinte de Tempelhofer
Freiheit, i activitats que s’hi desenvolupen.
Fonts: http://www.thf-berlin.de/
http://www.dw.de/bildergalerie-tempelhofer-freiheit
Restauració,remodelacióiordenacióurbana

7. La instal·lació d’aquesta infraestructura verda al Singapore’s
Institute of Technical Education’s College Central forma part de la
iniciativa de la institució de millorar la seva ecoeficiència: “Vertical
Greening – An Eco-innitiative”. Amb una superfície de 5.300 m2 es
tracta de la instal·lació de mur verd més gran realitzada en un únic
desenvolupament.
A part dels beneficis estètics, un dels principals avantatges de la
instal·lació és la disminució de la petjada ecològica de l’edifici.
Vertical Greening, Singapur
Un jardí vertical immens
Façanesicobertesvius
La integració del verd urbà: un món d’experiències 7
instal·lació és la disminució de la petjada ecològica de l’edifici.
Les parets verdes mitiguen l’efecte d’illa de calor i redueixen el
consum energètic associat als aparells d’aire condicionat.
A més, aquest tipus d’instal·lació contribueix a transmetre el
missatge de que la natura pot ser incorporada al paisatge d’acer i
ciment que sovint s’associa a una ciutat.
Els murs verds del Singapore’s Institute of
Technical Education College Central són de
grans dimensions.
Font:
http://www.outdoordesign.com.au/Environmental/Green
-Roofs-Green-Walls/
Un concepte encara no aplicat és el Symbiotic Green Walls, ideat pels
dissenyadors Kooho Jung & Hayeon Kelly Choi. Interpreta dinàmiques
ecològiques i les integra en el disseny d’espais urbans, proporcionant un
sistema vertical que dóna cabuda a un ecosistema. Així, la paret recull,
purifica i redistribueix l’aigua a través del sistema aprofitant els processos
naturals.
Un concepte encara no aplicat és el Symbiotic Green Walls, ideat pels
dissenyadors Kooho Jung & Hayeon Kelly Choi. Interpreta dinàmiques
ecològiques i les integra en el disseny d’espais urbans, proporcionant un
sistema vertical que dóna cabuda a un ecosistema. Així, la paret recull,
purifica i redistribueix l’aigua a través del sistema aprofitant els processos
naturals.
Funcionament del concepte Symbiotic Green Walls.
Font: http://www.yankodesign.com/
Façanesicobertesvius

8. L’edifici de CaixaForum a Madrid s’ubica en l’antiga
central elèctrica de Mediodía, al bell mig de la
ciutat, convivint amb espais verds com el Jardí
botànic o el Parque del Retiro.
El projecte, dissenyat el 2003 per Herzog & de
Meuron conserva la façana original de l’antiga
fàbrica i n’amplia la superfície de 2.000 m2 a uns
8.000 m2 per a donar resposta a les necessitats
CaixaForum, Madrid
Un llenç verd amb vàries tonalitats
Façanesicobertesvius
La integració del verd urbà: un món d’experiències 8
8.000 m2 per a donar resposta a les necessitats
d’un espai cultural de primer nivell, que gaudeixen
no només els 768.000 visitants (2014), si no els
vianants.
La façana vegetal va ser dissenyada per Patrick
Blanc el 2008. Aquest tapís verd, de 460 m2 i 24
metres d’alçada, amb un gruix de gairebé 1 m.,
compta amb 15.000 plantes de 250 espècies. És un
espai viu i dinàmic que va canviant en densitat i
color amb les estacions; amb un vessant estètic i
funcional.
Exemples del Palau de Congressos de Vitòria i el Museu de San Telmo
a Sant Sebastià.
Fonts: http://www.outdoordesign.com.au/Environmental/Green-Roofs-Green-Walls/
http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforummadrid/elcentro_ca.html
Façanesicobertesvius
Altres iniciatives en la mateixa línea, tant amb objectius estètics i
paisatgístics com d’estalvi energètic a l’àmbit espanyol són el Palau
Congressos de Vitòria o el Museu de San Telmo de Sant Sebastià.
Altres iniciatives en la mateixa línea, tant amb objectius estètics i
paisatgístics com d’estalvi energètic a l’àmbit espanyol són el Palau
Congressos de Vitòria o el Museu de San Telmo de Sant Sebastià.

9. Toronto és la primera ciutat nord-americana en exigir i regular la
construcció de cobertes verdes a les noves edificacions a
través d’una ordenança municipal, alhora que les subvenciona.
L’ordenança s’aplica en edificis residencials, comercials o
industrials, en funció de les característiques de la construcció.
Totes les cobertes que es construeixen a la ciutat han de complir
els criteris del Toronto Green Roofs Construction Standard,
que complementa la ordenança municipal, de manera que la
Green Roofs, Toronto
Regulant les cobertes verdes
La coberta verda és accessible al públic a
Façanesicobertesvius
La integració del verd urbà: un món d’experiències 9
que complementa la ordenança municipal, de manera que la
ciutat s’assegura que les noves cobertes assoleixin els objectius
que persegueixen, tant a nivell d’eficiència com de millora de la
biodiversitat.
Algunes de les cobertes, com la de l’edifici que acull l’Ajuntament
de la ciutat, són accessibles al públic, cosa que contribueix la
seva integriació en el teixit urbà i la vida urbana.
La coberta verda és accessible al públic a
l’edifici de l’Ajuntament de Toronto.
Font: http://www1.toronto.ca/
Herne Hill High Line és un projecte desenvolupat per Urban Wild Project al districte
de Herne Hill, al sud de Londres. Promou les cobertes verdes en edificis comercials
paral·lels al traçat de la línia de ferrocarril amb l’objectiu de contribuir a l’adaptació al
canvi climàtic. A través d’aquest projecte es pretén millorar a nivell local la qualitat de
l’aire, disminuir les possibilitats d’inundació gràcies a la millor gestió de l’aigua de pluja,
així com contribuir a una millora de la biodiversitat.
Herne Hill High Line és un projecte desenvolupat per Urban Wild Project al districte
de Herne Hill, al sud de Londres. Promou les cobertes verdes en edificis comercials
paral·lels al traçat de la línia de ferrocarril amb l’objectiu de contribuir a l’adaptació al
canvi climàtic. A través d’aquest projecte es pretén millorar a nivell local la qualitat de
l’aire, disminuir les possibilitats d’inundació gràcies a la millor gestió de l’aigua de pluja,
així com contribuir a una millora de la biodiversitat.
Zona d’actuació a Herne Hill: present i futur.
Font: http://www.buildingcentre.co.uk/project/the-herne-hill-
high-line
Façanesicobertesvius

10. Whole Foods Market, situat a Brooklyn, és un
supermercat que destaca per ser la primera gran
superfície que allotja un hivernacle d’escala
comercial (uns 1.800 m2) a la seva coberta.
L’hivernacle abasteix a l’establiment sobre el qual es
troba, i també a restaurants locals i altres
establiments de la mateixa cadena.
Whole Foods Market, Nova York
Producte Km 0
La integració del verd urbà: un món d’experiències 10
establiments de la mateixa cadena.
La cadena de supermercats s’ha unit a la iniciativa
Better Building Challenge, promoguda pel govern,
amb la iniciativa desenvolupada a Brooklyn com a
emblema. També considera que el model aplicat a
Brooklyn és exportable a d’altres establiments que
gestiona.
La tipologia d’espais d’agricultura urbana a San Francisco és
molt variada (escoles, privats, en parcs públics i en altres espais
públics).
Font:http://sfrecpark.org/wp-content/uploads/RPD-Urban-Ag-2014-Annual-
Report.pdf
La ciutat de San Francisco va iniciar el 2014 un Programa
d’Agricultura Urbana, obtenint resultats exitosos. El programa dóna
suport (assistència tècnica, sessions informatives, lloc web) i facilita
recursos (terra, compost..) per a l’agricultura urbana als membres de la
comunitat, tant si actuen en espais públics comunitaris com privats.
La ciutat de San Francisco va iniciar el 2014 un Programa
d’Agricultura Urbana, obtenint resultats exitosos. El programa dóna
suport (assistència tècnica, sessions informatives, lloc web) i facilita
recursos (terra, compost..) per a l’agricultura urbana als membres de la
comunitat, tant si actuen en espais públics comunitaris com privats.
L’hivernacle instal·lat a la coberta del supermercat, que
abasteix amb productes Km0 el mercat.
Font:http://www.brooklyneagle.com/articles/2014/4/30/roof-obama-
administration-gives-props-whole-foods-gowanus-greenhouse
Verdproductiu

11. Pocket parks, Copenhaguen
Aprofitant els petits espais
Els Pocket parks (o parcs de butxaca) són espais verds de
dimensions reduïdes fàcilment accessibles al públic. Sovint es
troben associats a un espai cultural, monumental o artístic. Es
solen crear en sòl vacant, en desús o en peces irregulars poc
aptes per altres desenvolupaments.
La ciutat de Copenhaguen ha planejat per al 2015 la construcció
de 14 espais d’aquest tipus, amb l’objectiu de que a final d’any el
90% de la ciutadania pugui accedir en menys de 15 minuts a peu
Pocket Park a Copenhaguen
Parcsirondesverdes
La integració del verd urbà: un món d’experiències 11
90% de la ciutadania pugui accedir en menys de 15 minuts a peu
a un espai verd.
Pocket Park a Copenhaguen
Font: http://www.dac.dk/
Tot i que els grans parcs són bons espais per a connectar amb la
natura, els espais petits també ofereixen beneficis. Per aquest motiu
aquest tipus d’iniciatives són cada vegada més comunes, no només
en entorns urbans sinó també rurals.
La ciutat de Nova York conté un gran nombre d’aquest tipus de
parcs, tant moderns com històrics. Un dels exemples més famosos
és el Paley Park, a Manhattan
En entorns rurals trobem l’exemple de Northamptonshire, un
comptat del Regne Unit que ha creat més de 80 parcs d’aquest tipus
en 18 anys.
Tot i que els grans parcs són bons espais per a connectar amb la
natura, els espais petits també ofereixen beneficis. Per aquest motiu
aquest tipus d’iniciatives són cada vegada més comunes, no només
en entorns urbans sinó també rurals.
La ciutat de Nova York conté un gran nombre d’aquest tipus de
parcs, tant moderns com històrics. Un dels exemples més famosos
és el Paley Park, a Manhattan
En entorns rurals trobem l’exemple de Northamptonshire, un
comptat del Regne Unit que ha creat més de 80 parcs d’aquest tipus
en 18 anys.
Es tracta d’espais amb característiques determinades, com ocupar una superfície menor a 5.000 m2,
tenir un mínim de cobertura vegetal, accés públic directe i uns límits distingibles, que els separen de
l’espai del voltant.
Paley Park, al Midtown de Manhattan
Font:http://www.dac.dk/en/dac-cities/sustainable-cities/all-cases/green-
city/copenhagen---pocket-parks-a-drop-of-urban-green/
Parcsirondesverdes

12. Battery Park, Nova York
Un punt de trobada comunitari
El Battery Park és una peça verda necessària en una
part de la ciutat especialment densa i urbanitzada.
Ha estat reobert recentment, després d’una operació
de remodelació intensa feta sota criteris ‘verds’
però també d’innovació i amb un gran esperit
comunitari. La resiliència i control de les
inundacions, per la seva ubicació són dos principis
essencials de l’actuació. És un dels emblemes del
pla d’adaptació al canvi climàtic de la ciutat.
Parcsirondesverdes
La integració del verd urbà: un món d’experiències 12
En una zona densament urbanitzada, el Battery Park és un espai
resilient al sud de Manhattan i que renova la idea de parc urbà,
amb una gran combinació d’usos, programes i recursos (bosc, hort,
parc infantil, jocs d’aigua o carrusel lumínic...)
Font: http://www.thebattery.org/
pla d’adaptació al canvi climàtic de la ciutat.
Al nou parc, a més de donar accés a zones abans
restringides al públic, s’hi combina una diversitat
d’usos. En destaca el Battery Urban Farm, un espai
productiu i un programa educatiu i de sensibilització
ambiental obert a voluntaris i escoles, que s’ha
ampliat amb un Forest Farm, un hort silvestre.
El 2018, un cop acabada la construcció de l’estació
de metro South Ferry, s’avançarà amb la instal·lació
d’un parc infantil innovador, en què s’empraran
materials resistents a l’aigua i es plantaran
espècies tolerants amb l’aigua i que filtren
contaminants.
Parcsirondesverdes

13. High Line, Nova York
Espai públic a diferents nivells
El High Line de Nova York és un parc
públic lineal d’uns 2,3 km dissenyat sobre
una línia aèria de ferrocarril obsoleta, al
costat oest de Manhattan.
La línea de ferrocarril va quedar en desús
durant la dècada del 1980 i l’associació
veïnal Friends of High Line va pugnar per
recuperar l’espai i reutilitzar-lo com a parc
Parcsirondesverdes
La integració del verd urbà: un món d’experiències 13
recuperar l’espai i reutilitzar-lo com a parc
públic. El High Line de Nova York s’ha convertit en un espai de trobada i passeig central.
Font: http://www.thehighline.org/blog?page=2
París ha estat una de les ciutats pioneres en la construcció d’un parc públic
lineal sobre antigues vies ferroviàries. El parc Coulée verte René-Dumont
conegut també com a Premonade Plantée, va ser inaugurat l’any 1993 i té una
longitud de 4,7 km, una part dels qual té un traçat aeri.
París ha estat una de les ciutats pioneres en la construcció d’un parc públic
lineal sobre antigues vies ferroviàries. El parc Coulée verte René-Dumont
conegut també com a Premonade Plantée, va ser inaugurat l’any 1993 i té una
longitud de 4,7 km, una part dels qual té un traçat aeri.
Una intervenció pionera, el Parc Coulée verte
René-Dumont en un dels seus trams aeris.
Font: http://www.messynessychic.com/2012/07/06/paris-
secret-park-in-the-sky-the-original-high-line/
El disseny i el manteniment del parc s’ha dut a terme sota
criteris de sostenibilitat, pel que fa a la selecció d’espècies
vegetals, la gestió de l’aigua i dels residus.
Durant l’any 2014 el parc va rebre més de 5 milions de
visitants, atrets tant per l’escenari com per les activitats que
s’hi desenvolupen.
Parcsirondesverdes

14. Anella Verda, Vitòria
Envoltant la ciutat de verd
L’Anella Verda de Vitòria és un conjunt de parcs periurbans
amb un alt valor ecològic i paisatgístic connectats de
manera estratègica a través de corredors amb components
ecològics i recreatius.
El projecte, iniciat a principis de la dècada dels 90 i en
procés de compleció, persegueix els objectius de restaurar
i recuperar l’entorn de Vitòria, no només des del punt de
Parcsirondesverdes
La integració del verd urbà: un món d’experiències 14
i recuperar l’entorn de Vitòria, no només des del punt de
vista ambiental, sinó també del social. Un cop finalitzat el
projecte de connexió de la xarxa de parcs, l’Anella Verda
serà un espai verd continu, els diferents itineraris de la qual
seran transitables a peu o en bicicleta.
La proximitat i accessibilitat des del centre de la ciutat és
un avantatge per a l’acostament de la població a la gran
diversitat d’espais que reuneix el conjunt (boscos, rius,
zones humides, prats, camps de conreu, etc.), alguns d’ells
reconeguts internacionalment pel seu valor ambiental, com
el Parc de Salburua, considerat Aiguamoll d’Importància
Internacional pel Conveni Ramsar i inclòs a la Xarxa Natura
2000.
Configuració actual de l’Anella Verda i imatge
del Parc de Salburua.
Font: http://www.vitoria-gasteiz.org
Parcsirondesverdes