1. ESCOLA L’OLIVERA
Vallirana
Curs 2012-13

2. Saber llegir
Llegir per
gust
Llegir per
aprendre

3. OBJECTIUS:
Millorar la velocitat lectora
Millorar la comprensió lectora
Saber llegir

4. OBJECTIU:
Conèixer el funcionament de la biblioteca de
centre
Llegir per
aprendre

5. OBJECTIU:
Desenvolupar el gust per llegir per tal
d’incrementar l’activitat lectora
Llegir per
gust

7. TALLERS DE LECTURA
Aplicació de les estratègies apreses a textos
relacionats amb la vida quotidiana: anuncis, factures,
etiquetes...
Saber llegir
Lectura de textos de
diferent tipologia:
relats, còmics, textos
expositius...

8. TALLER DE LECTURA
Text expositiuSaber llegir
ELS DESERTS
UN ESPAI FASCINANT I SORPRENENT
La paraula desert s’acostuma a utilitzar per referir-se a territoris amb climes extrems i, per tant, amb molt pocs éssers vius. Això no obstant, són espais
fascinants, dotats d’una bellesa extraordinària. Tot i que la majoria de nosaltres imaginem un desert com una regió molt càlida i seca, coberta de dunes
i gairebé sense plantes i animals, hi ha en realitat altres tipus de deserts sorprenents.
L’AIGUA
La falta d’aigua és, sens dubte, el factor més important. L’aigua no solament és imprescindible per a la
vida, sinó que és la substància més abundant en qualsevol ésser viu.
Malgrat l’aridesa que caracteritza els deserts, en determinats punts l’aigua subterrània pot arribar a la
superfície de la terra i formar-hi una font o un petit estany que permet l’existència de vida al voltant en
forma d’oasi.
QUÈ DEFINEIX UN DESERT?
Els elements més importants que determinen l’existència dels deserts són
l’escassetat d’aigua i les temperatures extremes.
LA TEMPERATURA
Després de l’aigua, és el factor més important. Als deserts càlids, la
temperatura diürna pot superar els 50ºC. Curiosament i a causa de l’escassa
humitat, les temperatures nocturnes poden ser molt baixes, de fins a 40ºC
sota zero als deserts freds.
Una altra característica típica dels deserts és la gran variació de les
temperatures (amplitud tèrmica) al llarg del dia (i de l’any). Aquesta variació
és més pronunciada que en qualsevol altre ecosistema terrestre i es deu
també a la baixíssima humitat ambiental.
EL VENT I LES TEMPESTES DE SORRA
El vent és un altre factor meteorològic típic dels deserts, que depèn de les
fortes variacions de la temperatura que escalfen l’aire de manera desigual.
Les anomenades tempestes de sorra poden arribar a ser molt perilloses.
Nom Extensió Tipus Situació
Aràbia 2.300.000 km2 Càlid. Sorrenc. Rocós Península d’Aràbia
Atacama 105.000 km2 Càlid. Rocós. Salat Xile
Gobi 1.300.000 km2 Fred. Rocós. Sorrenc Mongòlia. Xina
Kalahari 712.000 km2 Sorrenc Sud-Àfrica
Namíbia 31.000 km2 Temperat. Sorrenc. Rocós Namíbia
Patagònia 670.000 km2 Semiàrid. Fred. Rocós Argentina
Sàhara 9.000.000 km2 Càlid. Sorrenc. Rocós Nord d’Àfrica
Simpson 145.000 km2 Càlid. Sorrenc Austràlia
Sonora- Mojave 415.000 km2 Rocós. Sorrenc EUA. Mèxic
Tha 446.000 km2 Càlid. Rocós. Sorrenc Índia. Pakistan

9. TALLER DE LECTURA
Saber llegir
ESTRATÈGIA QUE ES DESENVOLUPA: Fer-se preguntes
TEXT: Els deserts (proves diagnòstiques 5è 2010-11)
1. MINI LLIÇÓ
CONNEXIÓ MODELATGE PARTICIPACIÓ ACTIVA ENLLAÇ
ANTICIPACIÓ
Visió general del text (característiques
estètiques de la lectura).
Preguntes:
- Quin és el títol?
- Quin tipus de text és?
- Perquè penseu que hi ha imatges i una taula?
Estem treballant els éssers vius i, al 1r trimestre, es
van treballar els climes. Amb això, activarem els
coneixements previs sobre els climes així com
establir una vinculació en aspectes més
emocionals (“Heu vist algun reportatge sobre
els deserts’”)
Establiran la connexió a través de l’enunciat de la
lectura; llegeix aquest text atentament i, a
continuació, contesta les preguntes.
- Com ha de ser la lectura per poder contestar les
preguntes?
També aprendrem a fer-nos preguntes sobre el que
llegim per assegurar-nos que entenem bé el text i
que estem actius quan llegim. Algunes preguntes
ens les contestarà el text directament, altres
haurem de pensar el que el text ens diu per poder
contestar-les i altres ens faran buscar informació
fora del text.
Escriurem la tipologia de preguntes que han de
buscar a la pissarra.
Si al final de la classe us podeu fer preguntes sobre
el text vosaltres mateixos, vol dir que heu entès el
que avui hem estudiat.
Avui parlarem dels deserts i de les seves característiques.
El mestre llegeix en veu alta el text “Els deserts” (els dos
primers paràgrafs) i va explicitant les preguntes que es planteja
com a lector.
(veure part Modelatge amb 8 preguntes. Al final)
Escriure les preguntes a la pissarra i al final de la lectura valorar
si:
-Ens les pot contestar el text directament
-Cal pensar sobre el que el text diu per poder contestar-les
-Hem de buscar informació fora del text
El mestre:
"Ara m’agradaria llegir-vos
el paràgraf del text (l’aigua) i
tal i com vaig llegint , mentre
escolteu, aneu pensant les
preguntes que se us
plantegen. Després us
girareu i parlareu amb el
vostre company de quines
són aquestes preguntes”.
Es farà per parelles.
El mestre:
“Algú vol compartir amb
nosaltres alguna de les
seves preguntes?
M’adono que esteu
plantejant preguntes molt
interessants que us
ajuden a entendre el text o
a aprendre més sobre el
tema.
Si llegiu sempre de forma
activa i plantejant-vos
preguntes veureu com us
serà més fàcil entendre
els textos i recordar-vos
del que han dit.
Som-hi, doncs, trobem
noves preguntes en els
paràgrafs: la temperatura i
el vent i les tempestes de
sorra.
Heu d’escriure, al menys
5 preguntes i decidir de
quin tipus són.

10. TALLER DE LECTURA
Saber llegir
2. LECTURA INDEPENDENT (20’/30’)
El docent es desplaça per acompanyar els alumnes que ho necessiten durant la lectura independent del text i els dóna l’ajut que necessitin.
Interrupció de la lectura independent
Després de 15’ aproximadament de lectura independent el docent interromp la lectura, SI CAL, per recordar els tres tipus de preguntes que hem vist, per recordar que s’han
d’escriure i per recordar que després es posaran en comú. Si hi ha preguntes generals, aquest també és un bon moment.
Es continua el treball.
Durant aquesta estona, el mestre ha de tenir molt present el suport que donarà als alumnes que presenten NEE; no cal fer les parelles de forma específica tal i com
surtin estan bé (tot i que seria convenient que estigués amb un alumne de nivell mitjà). Només cal que vagi passant per fer el suport amb preguntes tipus: “Hi ha
alguna paraula que hagi sortit abans?, Quina pregunta ets pot plantejar”.... Fer-lo reflexionar
3. PARLEM DEL TEXT (COMPARTIR I REFLEXIONAR)
Es fan grups de 4 alumnes i cadascú posa en comú la pregunta que li sembli més interessant: UNA DE CADA TIPUS
-Ens les pot contestar el text directament
-Cal pensar sobre el que el text diu per poder contestar-les
-Hem de buscar informació fora del text
En el grup classe compartim algunes preguntes, la utilitat i dificultat de la estratègia i cadascú reflexiona internament per autoavaluar-se i escriu una frase sobre que ha après
en la classe d’avui i per a què li anirà bé.

11. TALLER DE LECTURA
Graella de suportSaber llegir
Preguntes
Les contesta el
text
Cal pensar sobre
el que diu el text
He de buscar
informació
ESTRATÈGIA DE LECTURA: FER-SE PREGUNTES

12. Ús de la biblioteca:
els alumnes en coneixen el
funcionament i hi ha uns
Responsables de préstec per al grup.
Llegir per
aprendre

13. Creació de la biblioteca de nivell (5è)Gust per
llegir
Al llarg del curs es crea la biblioteca de nivell,
que s’instal·la al passadís de 5è.
Hi ha llibres de diferents cicles i es complementa
amb àlbums il·lustrats.
D’aquesta biblioteca es proveeixen per a la
lectura silenciosa.
(Les lleixes són mig buides a causa del préstec.)

14. Lectura silenciosaGust per
llegir
Dues tardes a la setmana es
comencen les classes fent lectura
silenciosa durant 30 minuts.
L’activitat s’inicia amb una música
suau de fons.
L’alumnat llegeix el llibre que vol.
El mestre també es dedica a la
lectura.

15. L’illa dels llibresGust per
llegir
És un mural on es fan les
valoracions individuals de la
lectura triada i llegida durant els
30 minuts de lectura silenciosa.
Es va penjar a les aules i durant
3 setmanes no es va explicar res
sobre aquest dibuix. Es va
desvetllar un gran interès per
esbrinar què era i va generar
una bona expectativa sobre la
possible activitat a fer.

16. Cada adhesiu és una lectura. Els colors indiquen el grau
de satisfacció. Cada mural correspon a un grup de 5è.

17. Gust per
llegir
Bibliopati
Dos cops a la setmana, es treuen al pati caixes amb
còmics i revistes.

18. Altres:
Lectura d’un conte als alumnes d’EI
Gust per
llegir

20. Velocitat
lectora

21. Comprensió
lectora

22. Comprensió
lectora