Anàlisi de La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau Un treballet del meu fill de primer de batxillerat

1. LA PÀTRIALA PÀTRIA
BONAVENTURA CARLESBONAVENTURA CARLES
ARIBAUARIBAU

2. Bonaventura Carles Aribau
Barcelona 1798-1862
Escriptor, economista i polític
Va estudiar retòrica, poètica, hidrostàtica, estàtica i física
experimental.
El 1817 publicà el seu primer, i únic, llibre de poemes
(Ensayos poéticos).
Fou redactor d’El Europeo, divulgà les idees estètiques
romàntiques de Friedrich von Schiller, propulsà la
fundació d’El Vapor i, sobretot, escriví un poema, "La
Pàtria" (1832), que inicià, alhora, el Romanticisme en
llengua catalana i el moviment anomenat de la
Renaixença.
El 1826 entrà a treballar a l’empresa del banquer Gaspar
de Remisa i es traslladà a Madrid. Durant vint anys es
dedicà als negocis privats i al periodisme fins assolir un
gran prestigi. Cap al 1850 inicià un acostament a
Catalunya fins a convertir-se en el veritable representant a
la cort dels industrials catalans.
Malalt i desenganyat, tornà a Barcelona per morir-hi en la
pobresa.

3. LA PÀTRIALA PÀTRIA
• La pàtriaLa pàtria (també(també Oda a la pàtriaOda a la pàtria), és una poema de circumstàncies (escrit), és una poema de circumstàncies (escrit
per un motiu determinat): Aribau el va escriure per dedicar-lo a l’amo deper un motiu determinat): Aribau el va escriure per dedicar-lo a l’amo de
l’empresa on treballava, en el dia del seu sant (Gaspar de Remisa), perquèl’empresa on treballava, en el dia del seu sant (Gaspar de Remisa), perquè
la llengua és el que tenen en comú tots dos fora de Catalunya.la llengua és el que tenen en comú tots dos fora de Catalunya.
• És el primer poema romàntic en llengua catalana, escrit el novembre deÉs el primer poema romàntic en llengua catalana, escrit el novembre de
1832 (el Romanticisme europeu comença a finals del s. XVIII).1832 (el Romanticisme europeu comença a finals del s. XVIII).
• Al principi s’inspira en el capítol VIII de la novel·laAl principi s’inspira en el capítol VIII de la novel·la I promessi sposiI promessi sposi, del, del
romàntic italià Alessandro Manzoni (romàntic italià Alessandro Manzoni (Addio, monti ... cime inuguali...)Addio, monti ... cime inuguali...)
• De seguida es va convertir en un símbol per als catalans.De seguida es va convertir en un símbol per als catalans.

4. ALGUNES CARACTERÍSTIQUES DE LAALGUNES CARACTERÍSTIQUES DE LA
LLENGUALLENGUA
• Utilitza l’article LO.Utilitza l’article LO.
• Utilitza la conjunció E.Utilitza la conjunció E.
• Possessius: mon, ton, mos, tos…Possessius: mon, ton, mos, tos…
• Fa servir un castellanisme: agravis (greuges) . I un gal·licisme:Fa servir un castellanisme: agravis (greuges) . I un gal·licisme:
parents (pares)parents (pares)
• Fa el femení d’innocent (innocenta edat)Fa el femení d’innocent (innocenta edat)

5. MÈTRICA I RIMAMÈTRICA I RIMA
• Sis estrofes de vuit versos (cobles d’art major o de Juan de Mena)Sis estrofes de vuit versos (cobles d’art major o de Juan de Mena)
• Cada vers té 12 síl·labes (alexandrí). És el vers més llarg de laCada vers té 12 síl·labes (alexandrí). És el vers més llarg de la
poesia catalana.poesia catalana.
• La rima és diferent a cada estrofa.La rima és diferent a cada estrofa.
Estructura: ABBA ACCA / DEED DFFD / …Estructura: ABBA ACCA / DEED DFFD / …

6. Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau;
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
E al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia tan bé lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d´arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits e son perfum les flors.
Què val que m´haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record ?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
Plau-me encara parlar la llengua d´aquells savis
que ompliren l´univers de llurs costums e lleis,
la llengua d´aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l´ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l´accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars no es consum ni s´enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
puix surten mas raons del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat!
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.
COMIAT I ENYORANÇA DE LA PÀTRIA
pàtria = terra, paisatge
Ara ell no la pot veure perquè és lluny.
LAMENT
És inútil recordar, l’únic consol és la llengua.
ELOGI DE LA LLENGUA
llengua = pàtria
La llengua dels savis, dels nobles, de les tradicions, de la
pregària, del somni i de la sinceritat.
CONCLUSIÓ I DEDICATÒRIA
La llengua expressa l’afecte pel seu patró.
PARTS

7. I Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau;
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
Eeal mig del mar immens la mallorquina nau.Apòstrofes
El poeta es dirigeix a
les muntanyes lluny
d’ell.
Hipèrbaton
Distingia les
muntanyes dels
núvols perquè no es
mouen i del cel
perquè són més
blaves.
Personificació i
Comparació
El Montseny com un vigilant
que veu entre la boira
Montjuïc i Mallorca.

8. II Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia tan bé lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d´arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits e son perfum les flors.
Comparacions
Els destí l’ha portat a un
país que no és el seu i li
passa com als arbres
trasplantats, ha perdut
facultats.
El destí

9. III Què val que m´haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record ?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
LLENGUA LLEMOSINA:
des del s.XVI s’havia utilitzat
com a sinònim de llengua
catalana, però el llemosí és
un dialecte occità.Encara que s’imagini el seu país, només té
el consol de “cantar” (escriure poesia) en
català.
Interrogació retòrica
No se sap a qui es dirigeix. De
què li serveix conèixer món si no
pot sentir la seva llengua?

10. IV Plau-me encara parlar la llengua d´aquells savis
que ompliren l´univers de llurs costums e lleis,
la llengua d´aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l´ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l´accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars no es consum ni s´enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.
ELOGI DE LA
LLENGUA
Llengua dels savis,
dels nobles
LLARS
Els lares dels romans eren les divinitats
protectores de la casa. Aquí vol dir la
casa, la llar.
COLLIR LA LIRA DEL MUR SAGRAT
La imatge de la lira arraconada a un mur o penjada
en un arbre ja es troba a la Bíblia (Salms), a Horaci
i també a la llegenda del guerrer escocès Ossian,
inventada per un romàntic.

11. V En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
puix surten mas raons del centre de mon pit.
CONTINUA L’ELOGI DE LA LLENGUA
La llengua del primer plor, de la pregària, la
cançó,el somni i de la sinceritat.
Hipèrbaton
Quan bevia la dolça
llet del mugró matern.

12. Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat!
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.
VI
Hipèrbaton
L’afecte que la mà del cel (Déu) pugui gravar en el cor
humà
Enumeració La infantesa
Anàfora
“Ix” és del verb
“eixir”. Vol dir
“surt”

13. PER QUÈ ÉS UN POEMAPER QUÈ ÉS UN POEMA
ROMÀNTIC?ROMÀNTIC?
Perquè tracta temes característics del Romanticisme:Perquè tracta temes característics del Romanticisme:
- l’enyorament o nostàlgia de la pàtrial’enyorament o nostàlgia de la pàtria
- la lloança de la llengua maternala lloança de la llengua materna
- el paisatgeel paisatge
- el destí (“fats perseguidors”)el destí (“fats perseguidors”)
- les cançons i tradicions del passat ( la lira dels avis)les cançons i tradicions del passat ( la lira dels avis)
- el jo, l’individu: “Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit”el jo, l’individu: “Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit”
Perquè fa servir moltes figures retòriques, com feien els romàntics.Perquè fa servir moltes figures retòriques, com feien els romàntics.

14. Per entendre aquest poema he fet servir un articlePer entendre aquest poema he fet servir un article
de JOAQUIM MOLAS:de JOAQUIM MOLAS:
““Notes per a un comentari deNotes per a un comentari de La PàtriaLa Pàtria dede
Bonaventura Carles Aribau”Bonaventura Carles Aribau”
I també el llibre de poemes:I també el llibre de poemes: Antologia de la poesiaAntologia de la poesia
catalana,catalana, Ed. CastellnouEd. Castellnou