Tradicions nadalenques: el tió a l'aula d'acollida.

1. El Tió
La Nit de Nadal, després de sopar, a les llars catalanes se segueix la tradicio de fer cagar el tió als més
petits de la casa. En alguns llocs es fa el matí del dia de Nadal. El Tió és una soca o un tronc que durant
uns dies (a partir del 8 de desembre) es col·loca a la cuina o al menjador, i les criatures l’alimenten amb
restes de vegetals, trossos de pa sec, peles de patata, taronges i mandarines… També li posen aigua.
Tot això, abans d’anar a dormir, i l’endemà els infants miren si s’ho ha menjat tot. Es tapa amb una
manta perquè no tingui fred. Misteriosament, a la nit el tió ha menjat i ha begut.
Havent sopat es “fa cagar el tió”. Les criatures piquen amb un pal el tió, tot cantant una canço especial, i
llavors, acompanyades d’un adult, van a resar en una habitació. Mentre són allà, els altres adults fiquen
regals sota la manta del tió (abans eren taronges, caramels… i actualment, algun petit regal, a més de
neules i torrons). Els adults comencen a dir que se sent pudor, i llavors tornen les criatures i miren sota la
manta a veure què ha cagat el tió. Es pot anar repetint el ritual fins que s’acaben els regals. L’última
“cagada” sol ser carbó de sucre. El tió caga regals petits, els grans ja els porten els Reis.
El Tió és una tradició catalana, que es fa a totes les cases. El tió és el tronc que crema a la llar de foc,
que ofereix claror i escalfor, i que per Nadal ofereix regals a la família de la casa. Com si fos un animal
fantàstic, sovint se li afegeixen unes potes, se li dibuixa una cara amb una llengua que surt, i se li posa
una barretina vermella, especialmente a les ciutats. La tradició del tió pot estar emparentada amb la de
l'arbre de Nadal, ja que el Tió és la soca d'un arbre
que la nit de Nadal obsequia amb regals els més
petits de la casa. Actualment, també se sol fer a les
escoles.
Tió, tió,
caga torró,
d’aquell tan bo.
Si no en tens més,
caga diners,
si no en tens prou,
caga un ou.
Costumari català. El curs de l'any, Joan Amades. volum I. Salvat editors, Barcelona, 1986. ISBN 84-345-3674-9.

2. HO HEM ENTÈS?
Quin dia es fa cagar el tió?
A quina hora?
Abans de sopar o després de sopar?
Es fa a totes les cases o només en les que hi ha criatures?
On es col·loca el tió?
Per què se’l tapa amb una manta?
Com es fa per fer creure als infants que el tió menja?
Els infants van a resar i després piquen el tió o bé primer piquen el tió i després van a resar?
Per què es fa anar els infants a resar?
Només es pot picar una vegada o tantes com regals hi hagi per “cagar”?
Què significa la paraula “tió”?
Què et sembla que t’hagués agradat més, un tió amb potes i cara o una soca sense cap decoració?
Fins a quina edat et sembla que els infants es creuen que el tió caga?
Diries que el que fa el tió és fantasia o és realitat?
Quina tradició t’agrada més, el Pare Noel o el tió? Per què?
Creus que el tió s’assembla a la tradició del Moș Nicolae, de Romania? En què s’assemblen i en què es
diferencien?