1. Triomf d’Albós i Areny
a la Skimo6
era 3 n. 4 Dilluns, 7 De març Del 2016
Viatge al somni
americà
A fons pàg. 4 i 5
Esport adaptat pàg. 13
Fer-se un
forat al futbol
sala d’elit
El ciclista que
va cedir el
mallot groc
Joves promeses pàg. 12
El primer
andorrà en uns
Paralímpics
ESQUÍ DE MUNTANYA pàg. 6
OBRA CIVIL / EDIFICACIÓ
ESTRUCTURES
Disposem de: Paletes / Encofradors / Ferrallistes /
Pedrers / Gruistes / Cap d’equip
Av. Joan Martí, 73. Local 2. Encamp.Tel. 333 954 - 815 971
nova.constructora@andorra.ad
Residents d’altura pàg. 10
Les preocupants
desconnexions
del MoraBanc
davant l’‘Estu’
La jornada pàg. 2 i 3 Nàdia Tudó
ROC TORRESSIMON GERRANS TONI SÁNCHEZ
www.MES.ad/tEl.808888
JORDI PICART

2. 2 Dilluns, 7 de març del 2016
La jornada Lliga ACB
El Bàsquet Club MoraBanc, que ha trencat una ratxa negativa de tres derrotes consecutives,
va passar de guanyar de 14 punts al tercer quart a patir de valent de manera incomprensible
Les sensacions no són bones.
En aquest equip, després de no
classificar-se per a la disputa
de la Copa del Rei i d’enca-
denar tres derrotes consecuti-
ves, el joc és irregular i no sò-
lid com ho era abans. Vojdan
Stojanovski, Luka Bogdanovic
i Giorgi Shermadini ofereixen
bons centelleigs, però no es re-
troben amb la seva millor ver-
sió. Molt intermitents. Deu ser
per l’ansietat que provoquen
les derrotes.
Betinho Gomes confirma
que aquesta és la temporada de
la seva maduresa i la direcció
de joc en continua donant més
de fredes que de calentes. Con-
tra el Movistar Estudiantes, el
penúltim classificat amb qua-
tre victòries i divuit derrotes,
com el cuer, va fer tres primers
quarts acceptables, però amb
la sensació que no hi havia
gaire màgia. Es va aconseguir
donar vida a un rival que no-
més va aguantar viu fins a l’úl-
tim quart per Nacho Martín, ja
que el base –a Madrid juga de
combo-guard– Nico Laprovit-
tola va començar el seu xou a
l’últim quart. Ningú va ser ca-
paç d’aturar-lo. Des de la ban-
queta tampoc es va ordenar
una defensa especial i el base
internacional argentí —l’altre
és Facu Campazzo i també va
fer un vestit als andorrans— va
anotar amb facilitat. Va remun-
tar ell sol el partit, i això que
els de Sergio Valdeolmillos van
arribar a perdre per 14 punts
de diferència (64 a 50). A 46
segons va situar el 79 a 82,
Shermadini va posar el 81 a 82
des de la línia de tirs lliures i a
10 segons Laprovittola va fallar
una cistella fàcil. A 4 segons,
Thomas Schreiner, que havia
anotat un triple a 1,42 per dei-
xar el 79 a 78 quan no portava
ni un sol punt, no va fallar i va
donar la victòria als andorrans
ja que Laprovittola, totalment
sol, va fallar una safata fàcil
com la de Devin White, que va
suposar l’última derrota a casa
dels de Peñarroya. Els detalls.
¿Per què guanyant de 14 punts
de diferència al tercer quart es
va arribar a aquesta situació
de final ajustat i d’infart? ¿Per
què no es va trobar l’antídot
per aturar Nico Laprovittola?
No és cap desconegut ja que és
un dels bases de la selecció de
l’Argentina i militava a l’inici
de curs al Lietuvos Rytas amb
Marcelo Nicola a la banqueta
abans de ser destituït, és a dir,
el seu joc en teoria no ha de
sorprendre. També va fer mal
per la seva versatilitat Nacho
Martín i poc més perquè el
Movistar Estudiantes, amb Val-
deolmillos, ja no compta amb
la brillantor de l’escorta Darío
Brizuela i la classse del jove ala
Juancho Hernangómez. Dub-
tes, tot i trencar la ratxa de tres
derrotes consecutives, però un
cop esvaïda la suposada ansie-
tat toca tornar a intentar recu-
perar la millor versió.
Desconnexions preocupants
VÍCTOR DUASO
Andorra la Vella
ACB PHOTO / A. MARTÍN
Betinho Gomes, el millor contra l’Estudiantes, felicita Thomas Schreiner.
ClassifiCaCió
PJ PG PP
1 Barcelona Lassa 22 20 2
2 València Basket 22 20 2
3 Laboral Kutxa 22 18 4
4 Reial Madrid 22 18 4
5 Herbalife GC 22 14 8
6 Montakit ‘Fuenla’ 22 12 10
7 UCAM Múrcia 22 11 11
8 Dominion Bilbao 22 11 11
9 Unicaja Màlaga 22 10 12
10 BC MoraBanc 22 10 12
11 Fiatc Joventut 22 9 13
12 Iberostar Tenerife 22 9 13
13 CAI Saragossa 22 7 15
14 Rio Natura Monbus 22 7 15
15 ICL Manresa 22 7 15
16 Baloncesto Sevilla 22 7 15
17 Movistar ‘Estu’ 22 4 18
18 RETAbet.es GBC 22 4 18
lliGa aCB (JornaDa 22)
84 MoraBanc - Movistar ‘Estu’ 82
83 FC Barcelona Lassa - Unicaja Màlaga 77
108 Laboral Kutxa - Dominion Bilbao 62
93 Herbalife GC - Reial Madrid 103
81 Montakit ‘Fuenla’ - València Basket 86
89 Fiatc Joventut - Baloncesto Sevilla 83
64 ICL Manresa - Rio Natura Monbus 81
78 UCAM Múrcia - RETAbet.es GBC 64
78 CAI Saragossa - Iberostar Tenerife 65
Tel. 728 999
esportsfreeride@gmail.com
www.esportsfreeride.com
Av. Casamanya s/n,
Casa Josep Font, local 1
AD300 Ordino
ASSESSORAMENT
I ESPECIALISTES EN
LLOGUER I VENDA
DE MATERIAL
Ski mountain
Ski randonner
Ski freerando
Ski freeride
Ski alpin
Ski junior
Boots mountain,
Boots alpin
Snowboard
ESPORTSESPORTSESPORTS
ORDINO
Laprovittola
Forte
Quelcom se
l’havia de jugar
E
ra el dia de les llegen-
des, de l’estrena de Holt
a la Bombonera, de la
samarreta retro molona i del
xou brutal de les Urban Gym
Angels. Era el dia del Mora-
Banc contra l’Estudiantes, de
l’Argentina contra Àustria, del
Movistar contra Andorra Tele-
com, però sobretot era el dia
per gaudir d’un partit intens
amb final d’infart. Laprovittola
Forte, que és el que m’hauré
de prendre abans d’anar als
partits ajustats. Va començar
a endollar triples per igualar
un matx que teníem molt en-
carrilat fins al darrer quart. Es
van posar al davant a pocs
minuts del final. Aquí és quan
el nostre austríac Schreiner va
dir “Ja n’hi ha prou de mate,
de tango i asado a la parrilla”.
Va endollar dos triples deci-
sius que ens van donar el tri-
omf. Cal destacar el partidàs
d’en Betinho, que va ser el
més constant i un dels més
estimats per l’afició. “Ese por-
tugués, qué bueno que es!”
IVAN LIRA

3. 3Dilluns, 7 de març del 2016
¿Per què, conjuntament amb
uns amics, se us va passar
pel cap crear un equip de
bàsquet?
Em vaig quedar sense pare
als 15 anys i a casa érem tres
germans. El meu germà gran
estudiava a la Seu d’Urgell i
era un bon estudiant i el pe-
tit era molt petit i a mi, com
que no era un bon estudiant,
la meva mare em va dir que
m’havia de posar a treballar, i
així vaig fer. Jo jugava a bàs-
quet al col·legi i en plegar
només volia continuar jugant.
No hi havia cap equip fora del
col·le i a uns amics els vaig
preguntar com ho podíem fer
per continuar jugant a bàsquet.
Vam anar a parlar amb mos-
sèn Blai i ell ens va guiar. Ens
va dir que havíem de fer uns
estatuts i vam anar a veure el
cònsol d’Escaldes, Magí Ma-
estre, i a partir de llavors ens
vam començar a moure. Jo ja
no estudiava i volia continuar
fent l’esport que m’agradava.
¿En quin jugador i equip es
fixava en aquella època dels
anys setanta?
El dominador era el Reial
Madrid i després el Joventut de
Badalona, que en aquella èpo-
ca es coneixia com a Cotonifi-
cio, i l’FC Barcelona. Sobretot
en el Reial Madrid, perquè era
el més fort internacionalment,
amb moltes Copes d’Europa.
Jo sóc simpatitzant del Reial
Madrid, en especial en bàs-
quet. I de jugadors hi havia
l’Emiliano Rodríguez, el Clif-
ford Luyk i algun més que no
em ve a la memòria. També el
Nino Buscató, Juan de la Cruz,
el Chicho Sibilio o Mike
Phillips...
¿Què li agrada més del
bàsquet?
És un esport que no ne-
cessita tants jugadors com
el futbol, amb set o vuit ja en
tens prou. És un esport més
viu i més directe que no el fut-
bol, que és més avorrit. Jo vaig
començar a jugar a bàsquet
per l’alçada. Era dels més alts.
A més, en el futbol no ho feia
tan malament, però és clar,
com que era tan alt els petits
em regatejaven molt. En ser alt
tenia més avantatges en el bàs-
quet. Feia de pivot amb l’Edu-
ard Molné i vaig arribar a 1,87.
Un base d’aquesta època...
Sí! [Somriu.] Ara hi ha ba-
ses de 2,00 o 2,03 i els d’1,95
juguen molt bé. El bàsquet ha
canviat moltíssim. En tot! Fins
i tot en la roba... Eren altres
temps.
¿Com van ser aquells inicis?
Molt divertits. Teníem molta
il·lusió en crear l’equip. Vam
buscar gent que ens donés
suport. Uns aportaven feina
i d’altres experiència i també
ajuda econòmica, com la bo-
tiga d’Escaldes Sporting, Josep
López, que ens va pagar l’equi-
pament. Tothom hi va aportar.
Eren temps molt macos. Ens
va agradar molt conèixer gent
a qui els agradava el bàsquet.
Érem molt joves, l’aventura va
començar als 15 anys i ara en
tinc 63.
L’època actual no té res a
veure amb la d’abans... En els
inicis no teníeu ni pavelló i ju-
gàveu en condicions molt poc
habituals.
En un pavelló de col·legi,
quitrà a terra i unes anelles fe-
tes a mà que devia copiar d’on
no sé on. Anelles sense xarxa. I
després vam tenir un professor
francès, el senyor Canet, que
havia jugat a França i ens va
posar la idea de crear un equip
de bàsquet. Ell ens va inculcar
l’esport de la cistella i ens va
donar unes lliçons interessants.
¿Qui era el millor jugador en
aquells inicis?
Xavier Vives. Era molt bon
tirador. Miquel Clua i Vicenç
Alay tenien bona mà i jo tenia
molta força al rebot. El millor,
Xavier Vives sens dubte.
Els teus fills després van deci-
dir jugar a bàsquet, Dani i Ser-
gi. De tal buc, tal eixam, ¿oi?
De petits m’havien vist al-
guna vegada jugant a bàs-
quet. M’havien vingut a veure
a jugar amb la meva dona, la
Montse, i aquesta afició, evi-
dentment, a casa sempre s’ha
viscut més que el futbol. Han
vist que el seu pare havia jugat
i havia estat un dels fundadors.
Suposo que els va influenciar.
Jo vaig deixar de jugar perquè
van començar a fitxar juga-
dors i estava els 40 minuts a la
banqueta. Em vaig desanimar
i els meus fills preguntaven:
“¿Mama, com és que el papa
no juga mai i està assegut?”
quet. I de jugadors hi havia
l’Emiliano Rodríguez, el Clif-
ford Luyk i algun més que no
em ve a la memòria. També el
Nino Buscató, Juan de la Cruz,
el Chicho Sibilio o Mike
cessita tants jugadors com
el futbol, amb set o vuit ja en
tens prou. És un esport més
viu i més directe que no el fut-
bol, que és més avorrit. Jo vaig
començar a jugar a bàsquet
per l’alçada. Era dels més alts.
A més, en el futbol no ho feia
tan malament, però és clar,
com que era tan alt els petits
em regatejaven molt. En ser alt
tenia més avantatges en el bàs-
quet. Feia de pivot amb l’Edu-
ard Molné i vaig arribar a 1,87.
EntrEvista a josEp marín
“Els inicis van ser molt divertits”
És un dels fundadors del Bàsquet Club Andorra i també és el pare de dos exjugadors del club, Dani i Sergi,
als 63 anys li ha arribat un homenatge del club en el descans del partit de dissabte passat... 46 anys després!
víCtor DuASo
Andorra la Vella
Josep Marín, a l’esquerra en els inicis del club, i a la dreta, amb la samarreta que va portar dissabte el MoraBanc.

4. 4 Dilluns, 7 de març del 2016
Segueix-nos:
Els dimecres, gaudeix del cinema a un millor preu
DIMECRES,
DIA DE L’ESPECTADOR
Presenta aquest anunci al bar dels cinemes el
dimecres vinent i et regalem el pot petit de crispetes!
Condicions de la promoció:
Promoció vàlida només per a les sessions del dimecres 9 de març de
2016. No acumulable a altres ofertes o promocions i no vàlida per a
invitacions. Cal presentar aquest anunci juntament amb l’entrada.
Només s’acceptarà un anunci per entrada/persona. La promoció
dóna dret a un pot petit de crispetes. No es bescanviarà aquest
anunci per l’import en metàl·lic del pot petit de crispetes.
Dia de l’espectador: dimecres no festiu.
Poques vegades es tenen les idees tan
clares amb tan sols 18 anys. Tampoc
deu ser gens fàcil abandonar la zona
de confort. Agafar les maletes i marxar
lluny de casa sola, deixant la família i
els amics, per encetar una carrera uni-
versitària i perfeccionar la seva gran
passió: la natació. Nàdia Tudó, que
està a punt de complir 19 anys –els fa
el 8 d’abril–, és una noia valenta i que
té la sort que uns pares li han donat el
màxim suport per començar una nova
etapa en la seva vida: el somni ameri-
cà. Va decidir marxar als Estats Units.
Va escoltar els consells d’un assessor.
Un extennista professional que va ar-
ribar a estar entre els 150 primers, el
català Marc Becker. Va triar Delta Sta-
te University a Cleveland, i és allà des
del mes d’agost. Una aposta arriscada
que va necessitar una fase d’adapta-
ció i que comença a tenir els primers
fruits. “Quan vaig arribar anava una
mica perduda. Sabia anglès, però tot i
així era molt complicat perquè tot era
completament diferent. En un mes em
vaig adaptar molt bé ja que la gent de
l’equip de natació em va ajudar molt.”
Nàdia Tudó va començar a plante-
jar-se el seu futur en el seu últim any
al Liceu. Un cop es va treure el BAC ja
ho tenia més que decidit. “En aquell
moment dedicava moltes hores a la
natació per poder competir a un ni-
vell important. Les carreres que tenia
en ment no eren senzilles. Les opcions
que tenia eren anar a Espanya o Fran-
ça, però sabia que si em volia dedi-
car al cent per cent als estudis hauria
de deixar la natació.” Va començar a
buscar programes en universitats fran-
ceses que l’ajudessin a compaginar
estudis i esport. “No vaig trobar res
que s’ajustés al meu perfil.” Un dels
seus entrenadors va anar a estudiar i
nedar als Estats Units. “Hi vaig pen-
sar i li ho vaig proposar al meu pare
i vam començar a considerar aquesta
possibilitat.” Dit i fet. Cap a Cleveland
a estudiar a la Delta State University i
a nedar amb l’equip femení. “L’experi-
ència és impressionant. Tinc l’oportu-
nitat d’entrenar-me a un alt nivell amb
un equip de més de 40 nedadores. Es-
tic aprenent moltíssimes coses i el més
important per a mi és que puc com-
paginar estudis i esport perfectament.”
Tots els professors l’ajuden i valo-
ren molt el seu esforç. I és que el dia
a dia de Nàdia Tudó comença a dos
quarts de cinc de la matinada. Va a
entrenar-se. De cinc de la matinada a
sis li toca gimnàs i de sis a set, a l’ai-
gua. Quan acaba d’entrenar-se se’n va
esmorzar i les seves classes comencen
a les vuit del matí. “Tothom té un
horari completament diferent per-
què pots escollir els horaris que
millor et vagin. Jo fins ara he esco-
llit fer totes les classes al matí.” A les
dotze toca dinar i a les tres de la tarda
torna a l’aigua. “Normalment arribo a
la piscina cap a les 14.15 hores per
escalfar, estirar i preparar-me abans de
l’entrenament.” A les 17 hores s’aca-
ba la jornada i marxen directes cap
a sopar. “Sopem a les 17.30...” Un
cop finalitzat el sopar no van a dor-
mir sinó que es dirigeixen a la sala
d’estudis. “Als atletes ens fan cinc
hores a la setmana per assegurar-se
que estudiem.” Un cop acaba torna
a l’habitació i se’n va a dormir abans
de les nou de la nit. Una jornada força
completa.
¿I quina carrera estudia? “Aquí als
Estats Units el primer any és bastant
general, tot i que si tens molt clar el
que vols fer hi ha classes que s’han
de fer obligatòriament. De moment,
estic fent màrqueting i estic pen-
sant a fer una doble llicenciatura en
màrqueting i comerç internacional.
Els estudis van anar molt bé el se-
mestre passat i estan anant bastant
bé aquest semestre també.” Tenia clar
que volia compaginar els estudis amb
l’esport i treballar de valent per no de-
cebre tots els que l’han ajudat, en es-
pecial el seu pare, ja que el projecte és
de quatre anys i hi destina un pressu-
post de 17.000 euros. “Estic molt con-
tenta amb la meva decisió ja que puc
compaginar estudis i esport. Inclús,
encara que sembli mentida, tinc temps
Rumb al desconegut amb només 18 anys i una gran il·lusió: encetar la carrera
universitària a Delta State (Cleveland) i perfeccionar la seva gran passió, la natació.
El somni americà
Quan vaig arribar
estava una mica
perduda perquè tot
era molt diferent
VíCtoR DuaSo
Andorra la Vella
a fons Nàdia tudó
a les vuit del matí. “Tothom té un
horari completament diferent per-
què pots escollir els horaris que
millor et vagin. Jo fins ara he esco-
llit fer totes les classes al matí.” A les
dotze toca dinar i a les tres de la tarda
torna a l’aigua. “Normalment arribo a
la piscina cap a les 14.15 hores per
escalfar, estirar i preparar-me abans de
l’entrenament.” A les 17 hores s’aca-
ba la jornada i marxen directes cap
a sopar. “Sopem a les 17.30...” Un
cop finalitzat el sopar no van a dor-
mir sinó que es dirigeixen a la sala
d’estudis. “Als atletes ens fan cinc
hores a la setmana per assegurar-se
que estudiem.” Un cop acaba torna
a l’habitació i se’n va a dormir abans
de les nou de la nit. Una jornada força
¿I quina carrera estudia? “Aquí als
Estats Units el primer any és bastant
general, tot i que si tens molt clar el
que vols fer hi ha classes que s’han
de fer obligatòriament. De moment,
estic fent màrqueting i estic pen-
sant a fer una doble llicenciatura en
màrqueting i comerç internacional.
Els estudis van anar molt bé el se-
mestre passat i estan anant bastant
bé aquest semestre també.” Tenia clar
que volia compaginar els estudis amb
l’esport i treballar de valent per no de-
cebre tots els que l’han ajudat, en es-
pecial el seu pare, ja que el projecte és
de quatre anys i hi destina un pressu-
post de 17.000 euros. “Estic molt con-
tenta amb la meva decisió ja que puc
compaginar estudis i esport. Inclús,
encara que sembli mentida, tinc temps
Rumb al desconegut amb només 18 anys i una gran il·lusió: encetar la carrera
universitària a Delta State (Cleveland) i perfeccionar la seva gran passió, la natació.

5. 5Dilluns, 7 de març del 2016
ROSTIDOR · SIDRERIA · CUINA BASCA · TAPES
HORARI
Obert tots els dies
De 12 h a 16 h i
de 19 h a 01 h
En festes populars i dies d’activitats
especials estarem oberts
(consulteu horaris).
MENÚ DEL DIA
amb postres i
beguda inclosos
IGI inclòs
11,50€
‘CHULETONES’ I
PEIX A LA BRASA
TERRASSA
MENÚ ESPECIAL
CAP DE SETMANA
amb postres i beguda inclosos
18€+IGIGaudeix dels nostres plats
“d'alubies” de Tolosa
Carretera d’Arinsal · Edifici Amadeus B · Local 3 · AD400 ARINSAL · Reserves : 838 566 / 353 780
MENÚ SIDRERIA / MENÚS PER A GRUPS
Gaudeix els caps de setmana amb
els nostres plats d’“alubias” de Tolosa
BARRA DE TAPES, RACIONS,
ENTREPANS
‘CHULETONES’
I PEIX A LA BRASA TERRASSA
lliure per a mi, cosa que era molt poc
normal quan estudiava i m’entrenava
a Andorra.” Troba a faltar la família
mentre viu en una residència a dins
del campus de la universitat. Els pri-
mers anys els obliguen a viure allà.
“Comparteixo l’habitació amb una
noia de l’equip.
Ella és del Bra-
sil. Podem entrar
i sortir quan vo-
lem, però és una
residència només
per a noies i els
nois no hi poden
entrar.”
Nàdia Tudó viu una de les millors
experiències de la seva vida i a més a
més està millorant les seves marques.
“Aquí competeixo en iardes i no en
metres. És clar que és complicat com-
parar les marques. Tot i així, estic mi-
llorant les marques que tenia des que
vaig arribar.” La Delta State University
té un bon equip de natació en categoria
masculina. Fa poc van quedar primers
en la conferència i l’equip femení van
ser segones. Hi ha altres esports, com
bàsquet i futbol americà. “Són dos
equips força bons també.” Tot
i trobar a faltar la família
intenta parlar-hi un
cop al dia o
cada dos
dies.
“ H a
de ser
abans d’anar a
entrenar-nos ja que
quan jo surto ja són les
dotze de la nit per a ells, però
si no els cap de setmana sempre
parlo amb ells.” A part de la família
troba a faltar les muntanyes. “Aquí
no n’hi ha. Tampoc hi ha neu i tampoc
esquí. També trobo a faltar passejar
per Andorra i estar a casa meva.”
Des de la Federació Andorrana de
Natació (FAN) també estan molt atents
als seus resultats i a la millora de les
seves marques. Nàdia Tudó manté
contacte amb el
seu entrenador
a la FAN, Sergio
Rayo. “Em va se-
guint per internet
i anem parlant.
Així ens posem al
dia,iésquepassen
moltes coses quan un marxa durant tant
de temps. La seva arribada a Cleveland
la va gestionar l’empresa I-Consports
–projecte de l’extennista Marc Becker–,
que s’encarrega de portar esportistes a
universitats nord-americanes amb be-
ques esportives en diferents disciplines
com el tennis, el golf, l’hoquei sobre
gespa, el futbol, l’atletisme, el bàsquet
i la natació. Molts d’aquests esportis-
tes que ha enviat han pogut competir
en lligues universitàries –com és el cas
de Nàdia Tudó– per després fer el salt
al professionalisme. Als Estats Units es
dóna molta importància a l’esport uni-
versitari i d’aquí ve la gran aposta de
la família Tudó. “Aquí em tracten molt
bé. Com a esportista tenim un servei
mèdic només per a nosaltres. Quan
necessitem alguna cosa ens la donen
gairebé a l’instant. Els profes-
sors ens valoren molt la feina
que fem i també ens ajuden
sense problemes. Inclús també
vénen a animar quan com-
petim.”
Tudó està molt contenta
de com va tot. “Està anant
millor del que m’esperava.
M’ha sorprès molt. Aquest
programa que aquí en di-
uen Student-Athlete està molt
ben muntat i em permet viure
una de les millors experiències
de la meva vida. Estic molt con-
tenta aquí.” L’andorrana, sigui com si-
gui, té clar el que vol en la seva vida.
“M’agradaria dedicar-me professional-
ment a la natació, però és molt com-
plicat dedicar-se a aquest esport. Ni els
més bons a vegades acaben vivint d’ai-
xò. Tinc molt clar que vull treure’m la
carrera i tenir una bona formació aca-
dèmica. Això sí, aquí puc fer les dues
coses que vull: estudiar i entrenar-me
en la meva passió.”
Quan un pensa en la vida universi-
tària nord-americana també li vénen
al cap les festes que fan els estudiants,
com en les pel·lícules. ¿És així? “Ho és.
Hi ha fraternitats i moltes festes, evi-
dentment. Els nord-americans ho fan tot
una mica com més gran millor. És molt
diferent d’Europa i la gent és molt soci-
able i et saluden tant si et coneixen com
si no.” ¿I sorpresa també per tenir temps
de sortir de festa? “Molt. Hi havia gent,
quan vaig arribar, que sortia de festa i
després a les cinc de la matinada eren a
l’entrenament, i la veritat és que no sé
com s’ho feien.” Tudó no és de gaires
festes. “No sóc gaire de festes jo; de tant
en tant, sí, però no gaire. I menys quan
he d’entrenar-me o anar a classe. A més
el dia de més festa és dijous i els dijous
no puc sortir. Si almenys fos dissabte
m’ho pensaria...” Somriu Tudó, que tot
i tenir un dia a dia molt complet i la
diferència horària ens atén sense po-
sar cap problema. Una esportista que
ha volgut provar el somni americà i
que de moment se n’està sortint amb
molt bona nota. Tot és qüestió de cons-
tància.
Visc una de
les millors
experiències de la
meva vida
Trobo a faltar
les muntanyes
i passejar per
Andorra
normal quan estudiava i m’entrenava
a Andorra.” Troba a faltar la família
mentre viu en una residència a dins
del campus de la universitat. Els pri-
mers anys els obliguen a viure allà.
“Comparteixo l’habitació amb una
noia de l’equip.
Ella és del Bra-
sil. Podem entrar
i sortir quan vo-
lem, però és una
residència només
per a noies i els
nois no hi poden
entrar.”
Nàdia Tudó viu una de les millors
experiències de la seva vida i a més a
més està millorant les seves marques.
“Aquí competeixo en iardes i no en
metres. És clar que és complicat com-
parar les marques. Tot i així, estic mi-
llorant les marques que tenia des que
vaig arribar.” La Delta State University
té un bon equip de natació en categoria
masculina. Fa poc van quedar primers
en la conferència i l’equip femení van
ser segones. Hi ha altres esports, com
bàsquet i futbol americà. “Són dos
equips força bons també.” Tot
i trobar a faltar la família
intenta parlar-hi un
cop al dia o
cada dos
dies.
“ H a
de ser
abans d’anar a
entrenar-nos ja que
quan jo surto ja són les
dotze de la nit per a ells, però
si no els cap de setmana sempre
parlo amb ells.” A part de la família
troba a faltar les muntanyes. “Aquí
esquí. També trobo a faltar passejar
per Andorra i estar a casa meva.”
Des de la Federació Andorrana de
Natació (FAN) també estan molt atents
als seus resultats i a la millora de les
seves marques. Nàdia Tudó manté
moltes coses quan un marxa durant tant
de temps. La seva arribada a Cleveland
la va gestionar l’empresa I-Consports
–projecte de l’extennista Marc Becker–,
que s’encarrega de portar esportistes a
universitats nord-americanes amb be
ques esportives en diferents disciplines
com el tennis, el golf, l’hoquei sobre
gespa, el futbol, l’atletisme, el bàsquet
i la natació. Molts d’aquests esportis
tes que ha enviat han pogut competir
en lligues universitàries –com és el cas
de Nàdia Tudó– per després fer el salt
al professionalisme. Als Estats Units es
dóna molta importància a l’esport uni
versitari i d’aquí ve la gran aposta de
la família Tudó. “Aquí em tracten molt
bé. Com a esportista tenim un servei
mèdic només per a nosaltres. Quan
necessitem alguna cosa ens la donen
gairebé a l’instant. Els profes
sors ens valoren molt la feina
que fem i també ens ajuden
sense problemes. Inclús també
vénen a animar quan com
petim.”
Tudó està molt contenta
de com va tot. “Està anant
millor del que m’esperava.
M’ha sorprès molt. Aquest
programa que aquí en di
uen Student-Athlete està molt
ben muntat i em permet viure
una de les millors experiències
de la meva vida. Estic molt con
tenta aquí.” L’andorrana, sigui com si
gui, té clar el que vol en la seva vida.
“M’agradaria dedicar-me professional
ment a la natació, però és molt com
plicat dedicar-se a aquest esport. Ni els
més bons a vegades acaben vivint d’ai
xò. Tinc molt clar que vull treure’m la
carrera i tenir una bona formació aca
dèmica. Això sí, aquí puc fer les dues
Trobo a faltar
les muntanyes
i passejar per
Andorra
Nàdia Tudó abans d’iniciar una competició a la Delta State University.
Inicis en
‘sincro’
El seu idil·li amb les aigües clares
d’una piscina va començar amb la
natació sincronitzada. Era ben menu-
deta i va quedar enamorada d’aquest
esport tan sacrificat. Un cop li va to-
car triar va decidir passar-se a la na-
tació, però sense abandonar la pisci-
na. Nàdia Tudó s’està formant i abans
de marxar cap als Estats Units va
competir als Campionats del Món de
Kazan conjuntament amb Mònica Ra-
mírez i Pol Arias. De fet, Mònica Ra-
mírez ja va estudiar a Barcelona i va
continuar amb els seus entrenaments
allà i Pol Arias està a Font-romeu.
PERFIL

6. 6 Dilluns, 7 de març del 2016
La jornada al complet
Andorra, 9a a
la Copa Davis
Andorra va finalitzar en nove-
na posició al grup 3-C després
de derrotar Islàndia per 2 a 1 i
per la novena posició Armènia.
L’equip capitanejat per Gerard
Blasi es va imposar per 2 a 1 a
Armènia amb victòries de Jean-
Baptiste Poux i Laurent Recou-
derc. En els dobles, els andor-
rans van perdre amb el binomi
format per Èric Cervós i Laurent
Recouderc. Per tant, dues vic-
tòries a la Davis.
tennis
Pol Moya, nou
rècord absolut
El jove atleta del CAVA Pol
Moya va tornar a batre el
rècord absolut dels 800 me-
tres, i aquesta vegada ho
va fer als Campionats d’Es-
panya absoluts, que es van
disputar a Madrid. Pol Moya
va fer un temps d’1.49,84 a
només 0,9 de classificar-se
per a la final. L’atleta andorrà
va baixar en més d’un segon
la seva millor marca personal
i també el rècord absolut.
AtletisMe
Besolí, al
Català de terra
Marcel Besolí, després d’in-
tenses negociacions, tornarà
aquest any a competir als cir-
cuits de ral·li, i aquesta vega-
da ho farà amb la prestigiosa
marca japonesa Mitsubishi.
Des del maig, Marcel Beso-
lí pilotarà un Lancer Evo IX
i competirà en el Campionat
de Catalunya de terra en la
categoria open terra. La pri-
mera prova serà el 8 de maig
a Bellpuig.
AutoMoBilisMe
l’FC Andorra
venç a Mollet
L’FC Andorra, que no gua-
nyava com a visitant des del
28 de novembre, va tornar
a vèncer com a forà impo-
sant-se per 0 a 2 al cuer del
grup 1 de Primera Catalana.
Els de Justo Ruiz en van tenir
prou amb dos gols en la pri-
mera part per derrotar la UE
Molletense. El primer gol va
ser d’Ángel Zarioh de cap a
la sortida d’un córner i el se-
gon va ser de Jordi Betriu.
FutBol
La màxima ambició de Lluís
Marín sempre és estar davant
de tot. Sempre. Tot el que no
sigui això el molesta perquè
és un esportista competitiu.
Dues Copes del Món a Vey-
sonnaz i cap podi amb sen-
sacions ben diferents. En la
primera, és a dir, en la prova
de dissabte, el surfista andorrà
va fregar el podi en finalitzar
en quarta posició. Va sumar
un total de 500 punts i es va
situar quart de la general amb
1.888 punts. I és que el dis-
sabte va ser força profitós per
a Marín perquè va ser primer
als vuitens, als quarts i a la
semifinal en una prova que
va tenir poca visibilitat i neu,
però ho va salvar de la millor
manera. Ahir va ser completa-
ment diferent per a Lluís Ma-
rín, que va acabar tretzè amb
200 punts. Als vuitens va ser
segon al darrere del txec Jan
Kubicik. Als quarts es va veu-
re superat pels seus rivals i va
ser quart, i va quedar-se fora
de les semifinals. “Un dia dur
per a mi. He fet uns entrena-
ments molt bons, però als vui-
tens de final he fet un error
que ha fet caure uns corredors
i molestat d’altres. Així és el
boarder-cross. M’he disculpat,
però alguns s’ho han pres ma-
lament i tant corredors com
entrenadors m’ho han fet sa-
ber, fins i tot segons previs a la
sortida dels quarts de final. He
sortit a la pista totalment des-
concentrat i sense ganes de
lluitar”, va escriure en el seu
Facebook personal Lluís Ma-
rín, que és setè classificat de
la general amb 2.088 punts a
falta només de la cita de Copa
del Món de Vaquèira-Beret el
19 i 20 de març. “Ha estat una
llàstima perquè he perdut una
oportunitat boníssima d’estar
al davant de la general. Ara
queda Vaquèira i serà molt
difícil”, va sentenciar Marín.
surF De neu / esquí AlPí
sense podi a Veysonnaz
Marín va finalitzar en quarta posició en la prova de la Copa del Món
de dissabte, ahir va ser tretzè i en la classificació general és setè
redaCCió
Andorra la Vella
agence zoom
Lluís Marín, en plena competició a Veysonnaz.
El VPC acaba sense
guanyar com a forà
Només queda un partit per
abaixar el teló de la competi-
ció domèstica de la Promoció
d’Honor i el VPC Andorra tan-
ca el curs sense guanyar cap
partit com a forà en perdre per
23 a 17 contra el Tolosa La-
lande. El primer temps, 13 a
0 per als francesos i al segons
temps, reacció amb assaig
d’Agustín González, un de
col·lectiu i un altre de Josep
Maria Simón. El proper partit
del VPC serà a l’Estadi Nacio-
nal contra el Saint Jory.
rugBi
Joan Albós i Areny
guanyen a la Skimo6
La parella formada per dos
corredors de la Federació
Andorrana de Muntanyisme,
Joan Albós i Xavi Areny, es va
imposar a la primera edició
de la Grandvalira Skimo6,
que es va disputar a Natur-
làndia. Els 260 esquiadors de
muntanya que van sortir van
realitzar un total de 30 quilò-
metres amb 2.000 metres de
desnivell positiu que uneix
la Travessa dels sis refugis,
que va des de la Rabassa fins
a Grau Roig. Els guanyadors
van fer un temps de 3.25.51
hores i en segona posició van
passar la meta els germans
Casal, Òscar i Marc, que van
arribar a 3.31 dels primers.
El podi el van completar els
germans Teixidó, Ferran i
Xavi, a 15.09 de Joan Albós
i Xavi Areny.
En categoria mixta, els pri-
mers classificats van ser la
parella formada per Michele
Lodge i Alain Moreno amb
un temps de 4.05.19 hores.
La segona posició va ser per
a Marc Calvet i Sophie Du-
sautoir, a 4.51, i el tercer lloc
per a Pilar Quesada i Samuel
Orts a 8.33. En noies, triomf
per a Mireia Soler i Isabel Be-
lloc amb 6.50.35 hores.
esquí De MuntAnyA
redaCCió
Andorra la Vella
jordi picart
Xavi Areny i Joan Albós, al podi.
Quatre podis
a Vaquèira
cap de setmana profitós a
Vaquèira-Beret amb quatre
podis dels esquiadors de la
Federació andorrana d’es-
quí (Fae). dissabte, Sara
raméntol es va imposar en
el gegant amb un temps de
2.47,98. Sissi Hinterreitner
va ser sisena i mariona ra-
méntol, vuitena. dissabte, en
categoria masculina pol ro-
bert va ser novè en el gegant,
però ahir hi va haver millors
resultats amb la primera po-
sició de Sissi Hinterreitner a
l’eslàlom amb un temps de
2.02,65. Sara raméntol va
ser segona a 1,24 i clàudia
mijares va ser quarta a 3,19
de Hinterreitner. matías Var-
gas va guanyar en l’eslàlom.
Ha estat una
llàstima perquè he
perdut una bona
oportunitat
Lluís Marín
tolosa lalande VPC Andorra
1723
FaceBooK
Marcel Besolí ja té nou equip.

7. 7Dilluns, 7 de març del 2016
NOVA BOTIGA ESPECIALITZADA
EN ESQUI I SNOWBOARD
a l hotel llop gris
A peu de pistes
del Tarter!
WWW.SLIDEWAYZ.COM
PRÒXIMA OBERTURA
(Novembre 2016)
Triomf de
Cristian España
El Campionat d’Andorra d’en-
duro va disputar la primera de
les vuit proves al Circuit de
Santa Coloma i va reunir una
trentena de participants, amb
victòria en sènior A de Cristi-
an España i de Pol Espier en
sènior B. En categoria aleví,
victòria per a Martin Kettlitz,
el segon va ser Pol Álvarez i
el tercer, Kenai Ambor.
FACEBOOK
Enduro
Deien que els somnis, somnis
són, però aquests també hi són
per complir-los. La Adelita UE
Engordany, amb el seu tècnic
jove i passional Otger Canals,
té l’Europa League a un pas. Se
n’ha carregat dos de grans. El
primer va ser l’FC Lusitans Les
Barques als quarts de final de
la Copa Constitució i ahir, en
semifinals, va caure eliminat el
vigent campió, el Tic Tapa UE
Sant Julià. El projecte ambiciós
de La Adelita UE Engordany te-
nia clar que les opcions de clas-
sificació europea passaven per la
Copa Constitució. Hi han cregut
i han aconseguit arribar a la final,
que es disputarà el 15 de maig
a l’estadi Comunal, després de
desfer-se d’un rival que ho te-
nia molt bé per assolir el bitllet
ja que es va avançar al minut
79 amb un gol d’Iván Vigo. La
Adelita no va llançar la tovallola
i tampoc es va desfer i va decidir
seguir alimentant el seu somni.
Va empatar dos minuts després
amb un gol de Jandro Fernández
i després va certificar la remunta-
da al minut 86 amb un especta-
cular gol de falta directa de Javi
Sanguina, que va provocar l’es-
tàtua del porter Jesús Coca, l’he-
roi de l’última final de la Copa
Constitució. Per tant, va saltar la
sorpresa contra un equip laure-
dià que no va tenir massa idees
per a la reacció i només va estar
a punt de forçar la pròrroga amb
un xut creuat d’Alfi Conteh.
Els d’Otger Canals s’enfronta-
ran a la final a la UE Santa Colo-
ma. Els d’Emiliano González es
van mostrar molt més ambicio-
sos que el Don Denis FC Santa
Coloma en el global de la semi-
final. Això sí, a la primera part el
Don Denis es podia haver avan-
çat en el marcador amb un llan-
çament de falta directa de Marc
Pujol, que va refusar Iván Peria-
nez, i una altra ocasió de Juan-
fer Laín. A la segona part, els
d’Emiliano González van apos-
tar per la victòria, sobretot amb
l’entrada del màxim golejador
de la Lliga Biosphere, Zacharie
Moussa, cedit per l’Atlètic Es-
caldes. Al minut 87, una cessió
cap enrere de Víctor Rodríguez,
Furbi, no la va encertar a refusar
el porter Paco Toscano i Moussa
no va fallar a porteria buida. El
Don Denis, vigent sotscampió,
va protestar l’actuació arbitral
de Luis do Nascimiento, exju-
gador de la UE Santa Coloma.
La manca d’ambició del Don
Denis va ser el gran motiu d’una
derrota que els deixa sense po-
der fer doblet.
futbol
Europa, a un pas
La Adelita Engordany es desfà del vigent campió de la Copa i
s’enfrontarà a la final a la UE Santa Coloma, que elimina el Don Denis.
VÍCTOR DUASO
Andorra la Vella
FAF
Jandro Fernández, de La Adelita, defensat per Edu Peppe i Casabella.
El Jenlai
continua
sense fallar a
la Biosphere
El CE Jenlai, que sent l’alè del
CE Carroi de prop, continua
liderant la Lliga Biosphere en
golejar per 1 a 6 l’FC Encamp
B. El primer classificat va cap-
girar un 1 a 0 advers de penal
transformat per Pablo Alanis.
Els gols de la remuntada van
ser tres del màxim golejador
de la competició, Diego Ma-
rinho, dos de Ricardo Carval-
ho i un de Dominic Pereira. El
CE Carroi continua segon en
vèncer per 3 a 0 la UE Santa
Coloma B amb gols d’Irving
Sandoval, José María Ramí-
rez i Armando Avelar. L’Atlètic
Escaldes va golejar per 1 a 4
l’FC Ordino B.
tic tapa St. Julià la Adelita
21

8. 8 Dilluns, 7 de març del 2016
La imatge

9. 9Dilluns, 7 de març del 2016
Xavi Areny i Joan Albós a l’inici de la Grandvalira Skimo6 a Naturlàndia. JORDI PICART

10. 10 Dilluns, 7 de març del 2016
Residents d’altura Simon Gerrans
Nascut a Melbourne (Austràlia)
fa 35 anys, el ciclista Simon Ger-
rans, de l’equip Orica-Green-
EDGE, va decidir traslladar-se
a l’Aldosa, a la parròquia de la
Massana. Viu allà des de fa poc
més d’un any amb la seva dona
i els seus dos fills. Li agrada la
tranquil·litat que es respira en-
tre muntanyes. “Sóc molt feliç
a Andorra. He viatjat arreu del
planeta i crec que és el millor
lloc per viure en família. La
meva parella i jo vam prendre
la decisió correcta”, assegura
l’únic ciclista australià que ha
aconseguit imposar-se en una
etapa a les tres grans voltes: el
Tour de França, el Giro d’Itàlia
i la Vuelta a Espanya. També ha
guanyat monuments al ciclisme
com la Milà San Remo (2012)
i la Lieja-Bastogne-Lieja (2014).
Està encantat al Principat. Ena-
morat del paisatge que veu
quan obre la finestra de casa
seva. Gerrans considera que
la pau que transmet el país és
fantàstica: “Andorra és un oasi
de calma en una societat que
viu permanentment estressada.
Tant de bo hi hagués més llocs
com aquest.”
Va començar a practicar
ciclisme als 17 anys com a re-
habilitació per recuperar-se de
dues lesions greus de genoll
com a conseqüència d’una cai-
guda fent motocròs. Va ser un
consell de Phil Anderson, un
exciclista australià que després
de retirar-se va començar a or-
ganitzar proves d’aquest esport.
“Li estaré eternament agraït. Si
no fos por ell segurament no
m’hauria dedicat al ciclisme.
Va aparèixer en un moment di-
fícil de la meva vida, just quan
més ho necessitava.” Conegut
com el Franctirador per la seva
precisió a l’hora de mesurar
els seus atacs, Gerrans guarda
un record especial del Tour de
França del 2013, quan li va ce-
dir el mallot groc al seu com-
pany Daryl Impey després de
situar-se en la part posterior de
l’escamot de la sisena etapa.
Un gest que l’honora. “Em va
sortir del cor. Daryl és un gran
company d’equip i un bon amic
meu. Crec que es mereixia el
mallot i per això l’hi vaig donar.
Era conscient que no podria
mantenir-lo fins a París, així que
va ser un petit detall que el va
fer molt feliç. Va ser la prime-
ra vegada en la història que un
africà duia el mallot groc.”
Entusiasmat amb l’entorn
natural d’Andorra, Gerrans surt
cada dia a entrenar-se per les
carreteres del Principat, inde-
pendentment de les condicions
meteorològiques. “M’agrada
llevar-me aviat per esmorzar
amb els meus fills abans que
marxin a l’escola. Després
m’entreno una estona al gimnàs
i tot seguit agafo la bicicleta fins
a l’hora de dinar. Torno a casa
per menjar i a la tarda surto no-
vament a pedalejar fins que co-
mença a fer-se fosc.” Una rutina
d’entrenament que li serveix per
arribar en plena forma a la Vol-
ta a Catalunya, que se celebrarà
del 21 al 27 de març. “És una
de les meves proves favorites.
Crec que el recorregut d’aques-
ta edició és força atractiu, amb
arribades en alt en llocs emble-
màtics com la Molina o Portai-
né. El meu objectiu és guanyar
almenys una etapa, com ja vaig
fer fa tres anys.” ¿Practica altres
esports? “Sí, malgrat les lesions
que vaig tenir segueixo fent
motocròs. Darrerament també
m’he aficionat a l’esquí. M’en-
canta la sensació de velocitat
quan baixo un pendent. Encara
he de millorar molt. Els meus
fills esquien millor que jo”, con-
fessa entre rialles.
El ciclista australià de l’Orica-GreenEDGE va cedir el
mallot groc del Tour 2013, en un gest que l’honora, al seu
company d’equip sud-africà Daryl Impsey a la 6a etapa.
Viu amb la seva dona i els seus dos fills a l’Aldosa.
L’encanta la tranquil·litat que es respira al Principat i
considera que és un lloc ideal per entrenar-se.
Quan guanyar no ho és tot
M’estic preparant per
a la Volta Catalunya.
M’agradaria tornar a
guanyar una etapa
simon Gerrans.com
Simon Gerrans, disputant els campionats del món de ciclisme en ruta a Virgínia (Estats Units) l’any passat.
ADRIà SOLíS
Andorra la Vella
TALLER DE JOIERIA
Disseny
Fabricació artesanal
Reparacions de joies
Demaneu pressupost sense
compromís de TROFEUS,
COPES, PLAQUES, MEDALLES
PERSONALITZEM EL TEU
ESDEVENIMENT
Demaneu pressupost sense
COPES, PLAQUES, MEDALLES
C/ Roc dels Escolls, 7 bloc 3, 4t C | Andorra la Vella
Tel.: +376 80 81 60 | quirats@andorra.ad | www.quiratssl.com

11. 11Dilluns, 7 de març del 2016

12. 12 Dilluns, 7 de març del 2016
Extravertit, simpàtic i ambiciós. Així
és Roc Torres, un prometedor jugador
de futbol sala que somnia a jugar al-
gun dia al Barça. Els seus pares van
apuntar-lo al CE Sant Julià quan només
tenia 3 anys. Allà va donar les seves
primeres puntades de peu a una pilota.
Dues temporades més tard va decidir
combinar el futbol
sala amb el futbol.
Una situació que
es va allargar cinc
anys. Fins que Roc
Torres i la seva fa-
mília van escollir
centrar-se única-
ment en l’esport del 40x20. El temps els
ha donat la raó. El talent del jove aler
no va passar desapercebut als entrena-
dors de la selecció catalana aleví, que
van quedar-se enlluernats amb el seu
atreviment en un campionat disputat a
Blanes. “Recordo perfectament aquell
dia. Hi havia tres tècnics de la selecció
catalana a la graderia. Quan va acabar
el torneig em van proposar fer unes pro-
ves a Piera. Hi vaig anar i els vaig agra-
dar. Des d’aleshores han comptat amb
mi en totes les convocatòries”, explica
Torres, que s’entrena cada diumenge
amb el combinat català a Esparreguera:
“Estem preparant-nos per al campionat
d’Espanya que se celebrarà a l’abril a
Puigcerdà. El nivell és molt alt. Però
m’agrada la competència. Em fa millor
jugador. Crec que si tens la plaça asse-
gurada et relaxes i
abaixes el nivell.
En canvi, quan
tens un rival fort
ofereixes la teva
millor versió.”
Per contra, al
CE Sant Julià viu
una situació força delicada. L’equip
està en descens després d’un fluix inici
de Lliga a la Divisió d’Honor aleví. Un
primer tram de campionat marcat per
les lesions i les sancions. “No m’agra-
da buscar excuses però ens va condi-
cionar. Malgrat tot, és evident que no
hem estat a l’altura de les expectatives.
La primera volta ha estat dolenta. Hem
de fer autocrítica i començar a guanyar
partits per sortir d’aquestes posicions. El
vestidor està molt unit. Estic convençut
que entre tots ho aconseguirem.” ¿Qui
és l’entrenador que t’ha marcat més en
aquests anys? “Aitor García. Sense ell
no hauria arribat on sóc ara. M’exigeix
molt però alhora em dóna suport quan
passo per un mal moment. És el millor
entrenador que es pot tenir.”
Gaudeix jugant, i això es nota a la
pista. Hàbil, tècnic i elèctric. Capaç de
deixar asseguts els rivals amb un re-
gateig en estàtic o un canvi de ritme.
L’encanta inventar jugades de fanta-
sia en espais reduïts. “Sóc fan de pro-
var regateigs durant els partits. Sovint
miro vídeos de Neymar, Messi i Bate-
ria (Barça Alusport) per intentar copiar
algunes jugades. Crec que tenir pocs
espais beneficia el meu joc. Sóc bas-
tant tècnic i m’agrada jugar ràpid a un
toc. No marco molts gols. Gaudeixo
més donant assistències”, assegura el
jove futbolista andorrà. Només té 12
anys però aspira a tot: “Vull ser futbo-
lista professional. Confio en mi mateix.
M’agraden els reptes difícils.” Paraula
de Roc Torres.
Roc Torres és conscient del seu potencial, però sap
que no es pot relaxar si vol fer-se un lloc al futbol sala
professional. Als 12 anys juga amb el CE Sant Julià i
també defensa la samarreta de la selecció catalana els
caps de setmana. El seu proper repte és guanyar el
Campionat d’Espanya en categoria aleví.
Créixer amb una
pilota cosida al
peu des de petit
Sovint miro vídeos
de Neymar i Messi
per intentar copiar
algunes jugades
A.S.
Roc Torres controla la pilota amb un sol peu al complex esportiu de Sant Julià de Lòria.
AdRià SolíS
Escaldes-Engordany
Joves promeses Roc Torres

13. 13Dilluns, 7 de març del 2016
El seu cas és un exemple de su-
peració. La seva vida va fer un
tomb radical el 4 de gener de
1998. Aquell dia va patir una
hemorràgia cranioencefàlica
que el va deixar dos mesos en
coma. Quan es va despertar
el van intervenir tres vegades
del cap. No podia caminar ni
parlar. Tots aquests entrebancs
no van ser suficients per tom-
bar la força de voluntat de Toni
Sánchez. “Ningú donava res
per mi. Em tractaven amb una
actitud paternalista. Pensaven
que em quedaria tota la vida
assegut en una cadira de rodes,
sense poder moure’m. Vaig ha-
ver de començar de zero, com
si fos un nadó. Confiava en mi i
sabia que si m’esforçava tiraria
endavant. I així va ser”, explica
orgullós.
Exfutbolista –va arribar a
debutar amb la selecció an-
dorrana sub-14–, Sánchez va
començar a practicar natació
com a teràpia per guanyar mo-
bilitat i millorar la psicomotri-
citat. Després de dos anys en-
trenant-se sis dies a la setmana
va arribar el premi a tant d’es-
forç: una invitació per disputar
els Jocs Paralímpics de Londres
2012. I va convertir-se així en
el primer esportista andorrà a
participar en un dels esdeve-
niments esportius més impor-
tants del món. Acompanyat del
seu entrenador, Jimmy Pujol,
Sánchez va fer realitat el seu
somni. “Va ser una experièn-
cia única, inoblidable. El meu
objectiu era rebaixar la meva
marca, i ho vaig aconseguir per
dos segons.”
Tot i així, va decidir deixar
la competició. “La natació és
un esport molt sacrificat. Vaig
entrenar-me de valent durant
molt de temps, renunciant a al-
tres coses. Això desgasta molt.
Ara segueixo nedant, però no-
més per gaudir. Ja no miro el
cronòmetre.” Ara dedica el
seu temps a la seva altra pas-
sió: el futbol. “M’he tret els
carnets B, C i D d’entrenador.
Puc dirigir fins a sèniors de la
Segona Divisió andorrana. De
moment dirigeixo l’equip aleví
de l’Inter Escaldes, però con-
fio a anar escalant categories.”
Inconformista nat, està satisfet
de com ha millorat en aquests
darrers 18 anys, però vol seguir
creixent. “Encara em queda un
llarg camí per recórrer. He de
millorar a l’hora de caminar i
mantenir l’equilibri. També
vull ser monitor de fitnes per a
persones amb alguna discapa-
citat.” Aconseguirà tot allò que
es proposi.
Lluitant contra
les adversitats
A.S
Toni Sánchez, a les piscines comunals d’Escaldes-Engordany.
EL 31 DE DESEMBRE DEL 2016
LA TELEFONIA FIXA DE COURE
DEIXARÀ DE FUNCIONAR*
Sinoetvolsquedarsensetelèfon,dóna’td’alta
elmésaviatpossiblealaFibraÒptica.
*AAndorralaVellaiEscaldess’apagael30dejunydel2016
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
255x167 CRONICA apagada.pdf 1 29/2/16 12:24
Adrià solís
Escaldes-Engordany
Esport adaptat Toni sánchez
Va ser el primer andorrà a disputar uns
Jocs Paralímpics. Als 31 anys, entrena un
equip de futbol aleví i vol ser monitor de
fitnes de persones amb discapacitat.

14. 14 Dilluns, 7 de març del 2016
Preu adult 20€
Preu infant (fins a 6 anys) 8,50€
Inclou entrada a l'spa i menú (primer,segon i postre)
Per als més petits menú infantil!
ENTRADA A L'SPA + MENÚ
Un dia especial
per disfrutar en família
Wellness & Gastronomia
+376 73 75 73 · club@anyospark.com · www.anyosparkclub.com
anyosparkclub @anyosparkclub
Preu adult 20€
14/03

15. 15Dilluns, 7 de març del 2016
Opinió
eDitorial
La maduresa de Betinho Gomes
Continua la lluita per entrar al play-off
T
homas Schreiner. Aquest és el
nom del cap de setmana. Per
un dia es va erigir en el salva-
dor d’un MoraBanc Andorra que va
necessitar l’heroïcitat per imposar-se
al Movistar Estudiantes
per 84 a 82. Era un partit
clau per a les aspiracions
de continuar en la lluita
per entrar als play-off i es
va superar la prova. Amb
massa patiment, sí, però
tal vegada el destí va di-
buixar una nit màgica per
donar encara més sentit a l’homenatge
als jugadors i fundadors de l’equip que
ara fa més de 46 anys van obrir el camí
per complir el somni de disputar l’ACB
que avui gaudim tots. Del partit de dis-
sabte n’extreïem una conclusió negativa
i dues de positives. Comencem per allò
que no ens va agradar, que no és res més
que es deixi escapar un clar avantatge
de 13 punts amb el partit molt avançat
(58 a 45) i que al final s’ha-
gi de guanyar quasi sobre
la botzina. En la vessant
positiva, destaquem que
s’ha trencat una ratxa
negativa que calia frenar
d’arrel i, a més, per fi es
va saber guanyar l’enfron-
tament en els moments fi-
nals superant la barrera dels petits detalls
que ens havien fet perdre partits. Un plus
psicològic per una victòria que ens per-
met mantenir molt vives les aspiracions
de play-off. Aquesta és la millor notícia.
N
omés tenia 20 anys. Portava el cabell
a l’estil afro. Feia 1,99 metres de fibra
i talent i militava en un club portuguès:
el Barreirense. era l’any 2007 i va anotar 49
punts, 8 triples i 47 de valoració a la Selec-
ción Galicia Xove en el prestigiós torneig de
la Vilagarcia Basket Cup. allí es va donar a
conèixer a espanya. Més d’un va al·lucinar
amb ell. en aquella edició va destacar con-
juntament amb un pivot que fa poc va fit-
xar pel reial Madrid, augusto lima, que el
va portar a espanya l’Unicaja Màlaga. Joao
Betinho Gomes, després d’unes actuacions
espectaculars, era considerat una de les
promeses amb més possibilitats de fer-se
realitat al bàsquet europeu. Diversos equips
punters van començar a seguir els seus pas-
sos i inclús el seu nom va sortir en moltes de
les travesses per ser segona ronda del draft
de l’NBa de l’època. l’alerta Cantabria va
aconseguir de manera sorprenent els seus
serveis. Va apostar per ell i va formar parella
amb anthony Stacey. era un jugador espec-
tacular, però li faltava ser regular en totes les
facetes del joc. tenia molta capacitat atlè-
tica i bona mà. el Breogán de lugo va ser
el segon equip a apostar per ell per substi-
tuir Zach Morley. amb l’alerta Cantàbria va
anotar 9,8 punts de mitjana, va capturar 4,3
rebots, 45% en tirs de dos i 35% en triples
en 25,6 minuts. a Galícia hi va estar durant
quatre temporades, però va tornar al país
que l’havia vist créixer per fitxar per un dels
equips més potents de Portugal. l’ala de
Cap Verd es va convertir en la peça clau del
Benfica i quan el somni de la lliga aCB per
a ell estava a punt de desaparèixer el Mora-
Banc andorra va apostar per ell. el seu agent
Quique Villalobos, exjugador del Festina an-
dorra, el va recomanar, tot i que abans alguna
persona del club ja havia rebut informacions
sobre aquest ala. Betinho, als 30 anys, ja pot
dir que ha arribat a la maduresa esportiva:
físic i molt treballador, i ara més regular que
mai donant més a l’equip, tant al nivell fosc
com al nivell més vistós.
la VeU Del PoBle S. a. PreSiDeNt Ferran Naudi d’areny-Plandolit GereNt ricard Vallès DireCtor De MÀrQUetiNG oliver Puiggalí
MÉS eSPortS DireCtor enric Guinart Mauri CaP De reDaCCiÓ Julià rodríguez reDaCCiÓ Víctor Duaso, adrià Solís
CorreCCiÓ M. Àngels Sala MaQUetaCiÓ lídia Jo, reinaldo Márquez, Soraya Borlido FotoGraFia Jonathan Gil
DireCCiÓ CoMerCial Carme Garcia CoMerCial i aDMiNiStraCiÓ Cristina Pitarch, Virginia Yáñez
DiStriBUCiÓ Premsa distribució traNSPort imprintsa.
Carrer Baixada del Molí, 5. andorra la Vella.telèfon: 80 88 88 Fax: 82 88 88, mes@mes.ad, www.mes.ad - Dl: aND590-2005
aVíS: els comentaris es reprodueixen literalment, tal com es mostren a les xarxes socials en el moment de capturar-los, i en cap cas representen
l’opinió del diari Més sinó la dels seus autors, per la qual cosa el diari no es fa respaonsable del seu contingut.
Deixar escapar
un avantatge
clar al marcador
és una lliçó
opinió
FUTBOL
PRIMERA CATALANA FCAndorra -Vilassar de Mar Dissabte 16 h Borda Mateu
1a DIVISIÓ FEMENINA Montcada-EnfafCrèditAndorrà Diumenge 12 h Can Sant Joan
BÀSQUET
LLIGA ACB Reial Madrid - MoraBanc Diumenge 12.30 h Barclaycard Center
LLIGA EBA MoraBanc B - Sant Nicolau Dissabte 19.45 h Poliesp. d’Andorra
FUTBOL SALA
TERCERA DIVISIÓ CE Sant Julià - Bratar Mare Dissabte 17 h Poliesp. Sant Julià
VIATGES PANTOURS FSVelocitat - Extremenya Avui 21.30 h Pas de la Casa
SAE Sant Julià - P. Encarnada Avui 21.45 h Poliesp. Sant Julià
DDS Madriu - Pas de la Casa Dimecres 21 h CE Ordino
AtlèticAmèrica - Inter Escaldes Dimecres 21.15 h Pav. del Prat Gran
CE Jenlai - La Massana Dimecres 22.30 h Els Serradells
FC Encamp - PVE 93 Dijous 21.30 h Complex Encamp
HOQUEI PATINS
SEGONA CATALANA Jonquerenc - Andorra HC Dissabte 19.30 h Pav. La Jonquera
VÒLEI
2a CATALANA MAS. Barberà B - CV Encamp Diumenge 12 h Pav. Elisa Badia
2a CATALANA FEM. Valls d’Andorra - Vòlei Vilassar Dissabte 18 h Pavelló Liceu
TENNIS DE TAULA
TERCERA DIVISIÓ Encamp - CPP Igualada CTAI Dissabte 16 h Encamp
VíctOr DuasO
redactor d’esports del BonDia i del Més esports
ESCACS
SEGONA DIVISIÓ Andorra - Cerdanyola B Diumenge Inici 9 h Andorra
L’aGENDa

16. Eduard Colobrans
Culer
Lluís Cruz
Merengue
He tingut un malson Necessitem un canvi
¿Sabies que...?
El Barça
El club blaugrana i el crac argentí
dels culers, Leo Messi, estan no-
minats, novament, per als pres-
tigiosos premis Laureus World
Sportsman.
El Barça
L’excapità blaugrana Carles
Puyol tornarà a jugar a vestir-se
amb la samarreta del seu equip
anterior en un equip de llegen-
des l’1 d’abril a Queretaro.
El Madrid
Ahir va complir 114 anys del
seu naixement, un 6 de març de
1902. En el club blanc destaquen
10 Copes d’Europa i 32 Lligues
domèstiques.
El Madrid
La secció de bàsquet de l’enti-
tat blanca va superar ahir el seu
rècord de triples amb un total
de 19 contra l’Herbalife Gran
Canària. El Chacho en va fer 5.
Luis Suárez,
d’Amsterdam a
Barcelona passant
per Andorra
V
aig tenir el plaer de
conèixer el Luisito de
l’Ajax, aquell davanter
que cada partit sucava, en
feia un, més d’un dia un parell
i algun hat-trick també queia.
Començava a despuntar, se
situava entre els grans de la
Bota d’Or, però la lliga holan-
desa no tenia gaire visibilitat.
Recordo perfectament el pri-
mer dia que el vaig entrevistar
a Amsterdam. Quan li parla-
ves del Barça, com li canviava
la cara, els ulls li brillaven i el
seu somni era total.
La seva marxa al Liverpool
podia complicar l’arribada al
Barça, però encara el va fer
créixer més, va fer dues tem-
porades de traca a Anfield, i
va arribar el moment. Precisa-
ment, em trobava a Andorra,
al lounge d’AnyósPark, quan
un missatge de Luisito alerta-
va que la cosa estava molt ca-
lenta, que el seu somni es feia
realitat, i al cap de quatre dies
ja era culer. Luis és sinònim
de gol, de lluita, d’entrega...
D’un 9 total, d’aquells que
no podrien triomfar al Bar-
ça deien alguns, doncs au!
Dale, Luisitooo!
GERARD ROMERO
de març
deL 20167era 3 n. 4
L L U I TA
DE CLÀSSIC
¿Són necessàries aquestes ajudes tan descarades al Bar-
ça? Sincerament, crec que no. Partit contra el Rayo, gol en
fora de joc, expulsió inexistent. Que fàcil és perjudicar els
petits, i com se n’aprofiten els Grans. És així, amic Eduard,
mal que et pesi; al Barça també l’ajuden els estaments
arbitrals.
Coses serioses, a Cristiano se li va ocórrer dir
que sense els millors no es podia com-
petir. Disculpeu-me, ell ho va dir amb
altres paraules, però va dir una ob-
vietat ara mateix. Hi ha alguns ju-
gadors que actualment no estan
en el seu millor moment, és per
exemple el cas de James o d’Is-
co. No entraré en si és una qüestió
física o mental, i si volem aca-
bar la temporada dignament
els necessitem.
Està molt bé que juguin els
del planter, és il·lusionant, i
més ara que institucionalment
les coses no funcionen. Però
necessitem un canvi a nivell
directiu, necessitem un pro-
jecte esportiu, necessitem que
es deixi treballar a qui en sap.
No podem anar inventant cada
vegada. Compte, que no se’m
mal interpretin les paraules,
com els culers feu quan us in-
teressa. Jo confio en Zidane,
i si el deixem treballar i li fem
cas (fixatges, etc., etc.), se-
gurament ens donarà moltes
alegries.
Amic Luis, la setmana passada havies de parlar del model futbo-
lístic o de club del vostre president, i no ho vas fer. Entenc que era
un tema difícil per a un merengue, però la manca d’arguments per
defensar-lo no és excusa per no reconèixer la seva mala gestió,
aprofitar per criticar-lo i no fer el que vas fer, tirar pedres al terrat
contrari com a defensa.
Doncs bé, no sé si per les teves paraules, no ho crec, o per
algun altre motiu, fa uns dies vaig tenir un malson, el que en terres
veïnes del sud en diuen una pesadilla: el Reial Madrid era líder de
la Lliga amb 12 punts d’avantatge sobre el Barça i Messi sortia de
festa amb Kevin Roldán després que els periquitos
ens guanyessin 0-4 al Camp Nou. Suárez extor-
sionava Cavani amb un vídeo sexual i Neymar
fugia dels mossos d’esquadra a 200 km/h fins
a poder-se amagar a la ciutat esportiva de Sant
Joan Despí. I el malson continuava... Feien fora
del Club Xavi per la porta del darrere i no es
podia tancar el fitxatge de Ter Stegen per culpa
del fax, amb l’afegit que el Madrid guanyava
el segon triplet consecutiu i ens ballava al
Camp Nou amb un 0-4.
Quan ja pensava que s’havia acabat,
va continuar... Eliminats de la Copa
per alineació indeguda d’Arda Turan,
la BBC donava lliçons de futbol i
CR7 tornava a guanyar la Pilota d’Or
mentre Bartomeu acomiadava Luis
Enrique i posava Ronaldinho com a
nou tècnic del primer equip. La FIFA
enssancionava,desprésderiure’ns
de vosaltres, pel mateix delicte pel
qual us havien sancionat, fèiem el
ridícul i érem la riota de tot el món
mentre la nostra imatge queia
per terra.