SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 70
MÀQUINES ELÈCTRIQUES




                Tecnologia Industrial
                       2n Batxillerat

                         davidctecno
Màquines elèctriques : Classificació

Màquina elèctrica: conjunt de mecanismes i dispositius capaços de produir,
transformar o aprofitar l’ energia elèctrica


•Generador:
Màquina elèctrica que transforma l’ energia mecànica en energia elèctrica

•Motor:
Màquina elèctrica que transforma l’ energia elèctrica en mecànica de rotació

•Transformador:

Màquina elèctrica que varia les característiques de l’energia elèctrica per tal de
facilitar-ne el transport i utilització
Màquines elèctriques : Classificació
Màquines elèctriques : Anàlisi
•Funcionament mecànic:


Màquines rotatives : motors, generadors

Màquines estàtiques: transformadors


•Constitució electromagnètica:



Circuit magnètic: : nucli ferromagnètic

Circuit elèctric: inductor i l’induït
Màquines elèctriques : pèrdues d’ energia

Les pèrdues d’ energia de les màquines elèctriques són relativament petites
comparades amb les de les màquines tèrmiques. S’obtenen rendiments
elevats del 90% i superiors




                                                   Fregament peces / efectes
                                                   ventilació, refrigeració
                                             Efecte Joule
                                cicles d´histèresi /corrents paràsits de Focault
Màquines elèctriques : potències

Potència: treball desenvolupat per unitat de temps (W: Watts)

 Potència absorbida o consumida ( P abs ):
Potència subministrada a la màquina per al seu funcionament

 Potència perduda ( P p):
Potència provocada per les pèrdues d’ energia

 Potència útil ( P u):
Potència proporcionada per la màquina

 Potència nominal:
Màxima potència útil que pot proporcionar la màquina de manera permanent
sense que es sobreescalfi o deteriori. Determinada pel fabricant.Quan una
màquina treballa a a potència nomimal funciona en règim nominal i treballa a
plena càrrega (PC)
Màquines elèctriques : potències

  Màquina           P abs            Pp             Pu


                Màquina         Magnètiques
  Generador     motriu que el   Elèctriques   Xarxa elèctrica
                fa girar        Mecàniques


    Motor       Xarxa           Magnètiques   Eix de rotació
                elèctrica       Elèctriques
                                Mecàniques


Transformador   Xarxa           Magnètiques   Xarxa elèctrica
                elèctrica       Elèctriques
1.Generadors elèctrics

Transformen l’ energia mecànica que reben de l’ eix del motor en energia
elèctrica que subministren a la xarxa per mitjà dels seus borns

 Dinamos : generadors de C.C.
 Alternadors: generadors de C.A.
1.Generadors elèctrics
1.1 Dinamos : constitució
 Estator (Inductor) :
 estructura fixe que conté el sistema inductor destinat a produir el camp magnètic
 Rotor (Induït) :
part giratòria de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM
Entreferro :
 espai que queda entre Estator i Rotor
1.1 Dinamos : constitució
 Estator : conjunt d’ elements que constitueixen l’ estructura on es
sustenten els diferents òrgans de la màquina que conté el sistema inductor
destinat a produïr el camp magnètic


                                        Pols inductors : electroimants
                                        que reparteixen uniformement
                                        el camp magnètic (nº parell)

                                        Bobinatge: bobines de Cu o
                                        Al recobertes de vernís aïllant
                                        elèctric que exciten els pols

                                        Culata: carcassa de material
                                        ferromagnètic que tanca     el
                                        circuit i subjecta els pols
1.1 Dinamos : constitució
 Rotor : part giratòria solidària a l’ eix de la màquina que conté el sistema
induït destinat a generar la FEM induïda.




Nucli de l´induït: cilindre amb ranures on es col.loquen les espires enrotllades

Bobinatge: paquets d’ espires i/o bobines de fil conductor de Cu distribuïdes
unides al circuit exterior per mitjà de col.lectors i escombretes
1.1Dinamos : constitució
 Rotor : part giratòria solidària a l’ eix de la màquina que conté el sistema
induït destinat a generar la FEM induïda.




Col.lector: cilindre solidari a l’ eix de rotació format per lamel.les     on es
connecten el final d’ una bobina i el principi de la consecutiva

Escombretes: peces metàl.liques encarregades que transformen el corrent
induït en C.C. (dinamo) o C.A. (alternador)
1.1 Dinamos : FEM
                                                    Np
  ε = K •Φ•n                  on            K=
                                                   60a
 Ф      Flux creat per cada pol de l’ inductor (Wb)
 N      Nombre de conductors actius de l’ enrotllament induït (2 per espira)
 n      Freqüència de rotació del rotor (min-1)
 p      Nombre de parell de pols de l’ inductor
 a      Nombre de parells de branques en paral.lel del circuit induït


La FEM induïda d’ una dinamo depèn de les característiques de
construcció (K) i és d.p. al flux que crea l’ inductor (estator) i a la
velocitat de gir del rotor.
1.1 Dinamos : FEM
                                                     Np
                                                K=
    ε = K •Φ•n                 on
                                                     60a
N     nombre de parell de pols de l’ inductor
1.1 Dinamos : FEM
                                                          Np
                                                  K=
    ε = K •Φ•n                 on
                                                          60a
p     Nombre de conductors actius de l’ enrotllament induït (2 per espira)
1.1 Dinamos : FEM
                                                         Np
                                                  K=
    ε = K •Φ•n                on
                                                         60a
a     nombre de parells de branques en paral.lel de branques del circuit
1.2 Alternadors : constitució
 Estator (Induït) :
estructura fixe que conté al seu interior el sistema induït destinat a generar la FEM
 Rotor (Inductor) :
part giratòria de la màquina   que conté el sistema inductor destinat a      crear   el camp
magnètic
Entreferro :
espai que queda entre Estator i Rotor
1.2 Alternadors vs dinamos
1.2 Alternadors vs dinamos
1.2 Alternadors : FEM
Són màquines de CA síncrones que giren amb una velocitat de sincronisme
relacionada amb el nombre de pols que té la màquina i la freqüència de la FEM
induïda


             60 f
      ns =
                p
 ns          freqüència de rotació del rotor (min-1)
 p           nombre de parells de pols de l’ inductor
 f           freqüència de la FEM (Hz)
1.2 Alternadors : FEM
Els alternadors industrials són generalment trifàsics

               εf = K • 4,44 • Ns • f • Φ
     K        Coeficient que depèn de les característiques de construció de l’ induït
     Ns       Nombre d’ espires sèrie per fase
     f        Freqüència de la FEM induïda (Hz)
     Ф         Flux creat per cada pol de l’ inductor (Wb)



    La FEM eficaç induïda en el buit en cada fase per un alternador
    depèn de les característiques de construcció (K , Ns ) i és d.p. al flux
    que crea l’ inductor (estator) i a la freqüència.
1.2 Alternadors : connexions
Els alternadors industrials són generalment trifàsics
1.2 Alternadors : connexions
Els alternadors industrials són generalment trifàsics

     Magnitud             Connexió              Connexió
                             Y                     ∆
  Intensitats
                          IF = IL              IL = 3· IF
  Tensions
                        VL = 3 · VF              VF = VL
                 On VL : Tensió en borns de l’ alternador


  Potència aparent                          S T = 3 · VL · I L
2.Motors elèctrics

Transformen l’ energia elèctrica que reben a través dels seus borns en
energia mecànica que subministren a través de l’ eix del motor

 Motors de C.C.
 Motors de C.A.
2 Motors elèctrics: constitució
 Estator (Inductor) :
 estructura fixe que conté el sistema inductor destinat a produir el camp magnètic
 Rotor (Induït) :
part giratòria de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM
Entreferro :
 espai que queda entre Estator i Rotor
2.1 Motors CC
Transformen l’ energia elèctrica que reben a través dels seus borns, en
forma de CC, en energia mecànica que subministren a través de l’ eix del
motor
2.1 Motors CC
2.1 Motors CC
2.1 Motors CC: força contramotriu

  •FCEM :       ε '= K • Φ • n        K=
                                           Np
                                           60a


   Ф        Flux creat per cada pol de l’ inductor (Wb)
   N        Nombre de conductors actius de l’ enrotllament induït (2 per espira)
   n        Freqüència de rotació del rotor (min-1)
   p        Nombre de parell de pols de l’ inductor
   a        Nombre de parells de branques en paral.lel del circuit induït


La FCEM induïda d’ un motor CC depèn de les característiques de
construcció (K) i és d.p. al flux que crea l’ inductor (estator) i a la
velocitat de gir del rotor. Presenta sentit contrari a la tensió VL del
motor .Es mesura en Volts (V).
2.1 Motors CC : parell motor
El seu principi de funcionament es
fonamenta en la reversibilitat del
fenomen d’inducció

Un conductor situat en un camp
magnètic és sotmés a la següent
força:


   F = B·l·I

 Es creen forces i parells que fan girar el rotor
2.1 Motors CC: parell motor

•Parell motor nominal:       Γ = K • Φ • Ii

K      Constant que depèn de les característiques de la màquina
Ф      Flux de cada pol (Wb)
Ii     Corrent indüït (A)
2.1 Motors CC : intensitats
Corrent d'alimentació I       rotor o induït

Corrent d'excitació Ie       estator o inductor




   Inductor              Induït                inductor   induït
   Estator               Rotor
                                               Ie
                                                                    I

                                                               Rt       VL
                                                          ε'
2.1 Motors CC : intensitats

•Intensitat del motor:                                   VL − ε '− 2VCO
(intensitat induïda)                            IL =            Rt
(intensitat de línia)



                                              inductor                    induït
VL   Tensió de línia (V)                     Ie
ε’    FCEM (V)                                                                      I
2VCO   Caiguda tensió col.lector-escombretes (V) = 2 V
Rt       Resistència que oposa el motor (Ω)                                    Rt       VL
                                                                          ε'
2.1 Motors CC : intensitats

•Intensitat d’arrencada:                                   VL − 2VCO
                                                    Ia =       Rt
n =0     ε’ = 0



                                                inductor               induït
VL     Tensió de línia (V)                     Ie
                                                                             I
2VCO     Caiguda tensió col.lector-escombretes (V) = 2 V
Rt      Resistència que oposa el motor (Ω)                              Rt       VL
                                                                       ε‘ = 0
Perill de curtcircuit perquè Ia >> I !!!!
2.1 Motors CC : intensitats

•Intensitat d’arrencada:                                   VL − 2VCO
                                                    Ia =    Rt + RRa
n =0     ε’ = 0



                                                inductor               induït
VL     Tensió de línia (V)                     Ie
                                                                             I
2VCO     Caiguda tensió col.lector-escombretes (V) = 2 V
Rt      Resistència que oposa el motor (Ω)                              Rt       VL

S’ afegeix un reòstat d’ arrencada RRa
                                                                        Rra
en sèrie amb l’ induït per reduïr Ia
2.1 Motors CC: velocitat de gir
                                    ε ' VL − Rt I − 2VCO   VL
  • Freqüència de rotació:       n=    =                 ≈
     ( min-1)                       Kφ        Kφ           KΦ
  K      Constant que depèn de les característiques de la màquina
  Ф      Flux de cada pol (Wb)
  VL      Tensió de línia (V)

Es diu que un motor és estable quan:

•En augmentar la velocitat respon amb una reducció del parell motor
que estableix l’ equilibri. En cas contrari el motor s’embalarà.

•En disminuir la velocitat respon amb un augment del parell motor que
estableix l’ equilibri. En cas contrari el motor anirà perdent força i
s’aturarà.
2.1 Motors CC: potències ,rendiment
• Potència absorbida (W):         Pabs = VL I

 • Potència interna (W):          Pi = ε ' I

                                                 2π ⋅n
 • Potència útil (W):       Pu = τ u ⋅ ω = τ u ⋅
                                                  60
 • Potència perduda (W):          Pp = Pabs − Pu

                                       Pu    Pu
  • Rendiment motor :             η =     =
                                      Pabs Pu + Pp
2.2 Motors CA
Transformen l’ energia elèctrica que reben a través dels seus borns, en forma
de CA, en energia mecànica que subministren a través de l’ eix del motor
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
Constitució
 Estator (Inductor) :
 estructura fixe que conté el sistema inductor destinat a produir el camp magnètic
giratori
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
Constitució
 Estator (Inductor) :
 estructura fixe que conté el sistema inductor destinat a produir el camp magnètic
giratori

carcassa
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
Constitució
 Estator (Inductor) :
 estructura fixe que conté el sistema inductor destinat a produir el camp magnètic
giratori

Nucli magnètic
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
Constitució
 Estator (Inductor) :
 estructura fixe que conté el sistema inductor destinat a produir el camp magnètic
giratori
Bobinatge inductor
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
Constitució
 Estator (Inductor) :
 estructura fixe que conté el sistema inductor destinat a produir el camp magnètic
giratori

Caixa de borns
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
Constitució
  Rotor (Induït) :
 part giratòria de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM


Eix
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
Constitució
  Rotor (Induït) :
 part giratòria de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM


Coixinet
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
Constitució
 Rotor (Induït) :
part giratòria de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM


Rotor gàbia d’ esquirol

•Format per barres i
anells de Cu o Al
curtcircuitats.

•Econòmics

•Poc manteniment

•Fàcil muntatge
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
Constitució
 Rotor (Induït) :
part giratòria de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM


Rotor gàbia d’ esquirol

•Format per barres i
anells de Cu o Al
curtcircuitats.

•Econòmics

•Poc manteniment

•Fàcil muntatge
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
Constitució
 Rotor (Induït) :
part giratòria de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM


Rotor bobinat
•Bobinatge trifàsic de Cu
connectat en estrella

•Milloren engegada del motor

•Regulació de velocitat

•Voluminosos, cars

•Requereixen manteniment
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
Constitució
 Rotor (Induït) :
part giratòria de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM


Rotor bobinat
•Bobinatge trifàsic de Cu
connectat en estrella

•Milloren engegada del motor

•Regulació de velocitat

•Voluminosos, cars

•Requereixen manteniment
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
Constitució
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
   Funcionament
Les bobines trifàsiques desfasades 120º de l’ estator (inductor) produeixen un
camp magnètic giratori que gira a una certa velocitat que depèn de la freqüència
que indueixen una fem en el rotor (induït) que es posa a girar.
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
Funcionament
2.2 Motors CA

•Motors síncrons:

Es fonamenten en la reversibilitat de l’ alternador
                                                                                    60 f
                                                                             ns =
Es caracteritzen perquè el seu rotor gira a la velocitat de sincronisme               p

•Motors asíncrons = motors d’inducció

Es fonamenten en l’ acció que excerceix el camp magnètic de l’ estator
(inductor) sobre els corrents que indueix en el rotor (induït)

Es caracteritzen perquè el seu rotor gira a una velocitat inferior a la de      n〈 ns
sincronisme
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
 Velocitat de sincronisme i lliscament

•Velocitat de sincronisme (min-1) : és la velocitat del camp giratori.

         f          f : freqüència de la xarxa d’ alimentació ( 50 Hz)
 ns =               p : nombre de pols de l’ estator que crea el camp (inductor)
          p
•Velocitat de lliscament (min-1) : és la diferència entre la velocitat de
sincronisme i la velocitat del rotor

                                      nr = ns − n
•lliscament relatiu : coeficient que expressa la velocitat relativa de lliscament

                                          nr
                                       s=
                                          ns
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
 potències
•Potència activa (W) :
 és la potència absorbida de la xarxa elèctrica del motor que es cedeix a l’ eix
( potència útil Pu) i les pèrdues magnètiques,elèctriques i mecàniques


               Pabs = 3 · VL ·I L ·cos ϕ
•Potència reactiva (VAr) :
és la potència que el motor absorbeix de la xarxa per crear el camp magnètic

              Qabs = 3 · VL · I L ·sin ϕ
•Potència aparent (VA) :


 S abs = Pabs + Qabs 2           2             S abs = 3 · VL · I L
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
 rendiment / intensitat/ parell motor
•Rendiment : quocient entre potència útil i potència absorbida

                            Pu
                        η=
                           Pabs
•Intensitat (A) que el motor absorbeix de la xarxa :

                    Pabs               Pu
            I=                =                   =
               3 ⋅ VL ⋅ cos ϕ   3 ⋅ VL ⋅ cos ϕ ⋅η
•Parell motor (Nm) :
                            Pu    Pu
                         Γ=    =
                            ω 2 ⋅π ⋅ n
                                     60
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
 rendiment / intensitat/ parell motor
•Rendiment : quocient entre potència útil i potència absorbida

                            Pu
                        η=
                           Pabs
•Intensitat (A) que el motor absorbeix de la xarxa :

                    Pabs               Pu
            I=                =                   =
               3 ⋅ VL ⋅ cos ϕ   3 ⋅ VL ⋅ cos ϕ ⋅η
•Parell motor (Nm) :
                            Pu    Pu
                         Γ=    =
                            ω 2 ⋅π ⋅ n
                                     60
2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics
Placa de característiques
3.Transformadors

Màquines estàtiques que converteixen un CA d’ una certa tensió i corrent amb
altre CA amb una altra tensió i corrent diferent

 Transformadors elevadors : augmenten tensió, disminueixen intensitat
 Transformadors reductors: disminueixen tensió, augmenten intensitat
3 Transformadors : constitució
 Nucli ferromagnètic :
 estructura de xapa magnètica encarregada d’ acoblar el bobinatge
 Bobinatge :
enrotllaments de fils i platines de coure
3 Transformadors : constitució
 Nucli ferromagnètic : estructura de xapa magnètica encarregada d’ acoblar el
bobinatge. Està format per xapes disposades en columnes i jous.
3 Transformadors : constitució
 Bobinatge : enrotllaments de fils de Cu i Al envernissats per on passa el
corrent elèctric




 Debanat simètric:

 Cada bobina enrotllada
 en una columna diferent
3 Transformadors : constitució
 Bobinatge : enrotllaments de fils de Cu i Al envernissats per on passa el
corrent elèctric




 Debanat concèntric:

 Dos enrotllaments un
 sobre de l’ altre, aïllats
 entre ells
3 Transformadors : constitució
 Bobinatge : enrotllaments de fils de Cu i Al envernissats per on passa el
corrent elèctric




 Debanat alternat:

 Dos bobines concèntriques
 repartides en dos columnes
3 Transformadors : constitució
 Bobinatge : enrotllaments de fils de Cu i Al envernissats per on passa el
corrent elèctric




 Debanat cuirassat:

 Nucli de tres columnes i les
 bobines concèntriques a la
 columna del mig
3.Transformadors elèctrics
3 Transformadors : funcionament
El seu funcionament es fonamenta en els fenòmens d’                      inducció
electromagnètica. Està format per un circuit magnètic i dos elèctrics.

En connectar l’ enrotllament primari   a una xarxa de CA s’ estableix un flux
variable que indueix una FEM εp en el primari i un ε s en el secundari.El primari
rep l’ energia i es comporta com un receptor i el secundari com un generador ja
que alimenta el circuit.

                                                      Np
                                               rt =
                                                      Ns

                                             rt :  relació de transformació
                                             N p : nº espires primari
                                             N s : nº espires secundari
3 Transformadors: ideal (buit)
εp = 4,44 ⋅ φmàx ⋅ f ⋅ Np                 εs = 4,44 ⋅ φmàx ⋅ f ⋅ Ns
                            εp Np
                               =   = rt
                            ε s Ns
3 Transformadors: ideal (càrrega)

        ε p Vp I s N p
           =  =   =    = rt
        ε s Vs I p N s

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Unitat 10 maquines simples i elements de màquines
Unitat 10 maquines simples i elements de màquinesUnitat 10 maquines simples i elements de màquines
Unitat 10 maquines simples i elements de màquinesdavidsanz50
 
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11.  Mecanismes de transmissió del movimentUnitat 11.  Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del movimentdavidsanz50
 
Bat1 tema2 produc electricitatv3
Bat1 tema2 produc electricitatv3Bat1 tema2 produc electricitatv3
Bat1 tema2 produc electricitatv3mjtecno
 
Ti 2. t-8. sistemes de control
Ti 2. t-8. sistemes de controlTi 2. t-8. sistemes de control
Ti 2. t-8. sistemes de controlemesegue
 
Corrent altern tecnologia1
Corrent altern tecnologia1Corrent altern tecnologia1
Corrent altern tecnologia1David Caparrós
 
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENTMECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENTDolors Cubí
 
Ud 04. circuits de corrent continu
Ud 04. circuits de corrent continuUd 04. circuits de corrent continu
Ud 04. circuits de corrent continuMiguel_Angel_Marin
 
Oleohidraulica definitiu
Oleohidraulica definitiuOleohidraulica definitiu
Oleohidraulica definitiuDavid Caparrós
 
Unitat12accionamentspneumtics
Unitat12accionamentspneumticsUnitat12accionamentspneumtics
Unitat12accionamentspneumticsmjtecno
 
Metrologia i normalitzacio
Metrologia  i normalitzacio Metrologia  i normalitzacio
Metrologia i normalitzacio David Caparrós
 
Instal·lacions elèctriques domèstiques
Instal·lacions elèctriques domèstiquesInstal·lacions elèctriques domèstiques
Instal·lacions elèctriques domèstiquesmjtecno
 
Unitat 6 Propietats i assaigs
Unitat 6 Propietats i assaigsUnitat 6 Propietats i assaigs
Unitat 6 Propietats i assaigsdavidsanz50
 
Unitat 7 sistemes digitals
Unitat 7 sistemes digitalsUnitat 7 sistemes digitals
Unitat 7 sistemes digitalsdavidsanz50
 
Unitat 3 oleohidràulica
Unitat 3 oleohidràulicaUnitat 3 oleohidràulica
Unitat 3 oleohidràulicadavidsanz50
 

Mais procurados (20)

Unitat 10 maquines simples i elements de màquines
Unitat 10 maquines simples i elements de màquinesUnitat 10 maquines simples i elements de màquines
Unitat 10 maquines simples i elements de màquines
 
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11.  Mecanismes de transmissió del movimentUnitat 11.  Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del moviment
 
Bat1 tema2 produc electricitatv3
Bat1 tema2 produc electricitatv3Bat1 tema2 produc electricitatv3
Bat1 tema2 produc electricitatv3
 
Ti 2. t-8. sistemes de control
Ti 2. t-8. sistemes de controlTi 2. t-8. sistemes de control
Ti 2. t-8. sistemes de control
 
Ud 07. sistemes digitals
Ud 07. sistemes digitalsUd 07. sistemes digitals
Ud 07. sistemes digitals
 
Circuits elèctrics
Circuits elèctricsCircuits elèctrics
Circuits elèctrics
 
Corrent altern tecnologia1
Corrent altern tecnologia1Corrent altern tecnologia1
Corrent altern tecnologia1
 
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENTMECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT
 
Dinàmica de Màquines
Dinàmica de MàquinesDinàmica de Màquines
Dinàmica de Màquines
 
Ud 04. circuits de corrent continu
Ud 04. circuits de corrent continuUd 04. circuits de corrent continu
Ud 04. circuits de corrent continu
 
Oleohidraulica definitiu
Oleohidraulica definitiuOleohidraulica definitiu
Oleohidraulica definitiu
 
Circuit mixt
Circuit mixtCircuit mixt
Circuit mixt
 
Corrent altern
Corrent alternCorrent altern
Corrent altern
 
Unitat12accionamentspneumtics
Unitat12accionamentspneumticsUnitat12accionamentspneumtics
Unitat12accionamentspneumtics
 
Metrologia i normalitzacio
Metrologia  i normalitzacio Metrologia  i normalitzacio
Metrologia i normalitzacio
 
Instal·lacions elèctriques domèstiques
Instal·lacions elèctriques domèstiquesInstal·lacions elèctriques domèstiques
Instal·lacions elèctriques domèstiques
 
Termodinamica. Principis bàsics
Termodinamica. Principis bàsicsTermodinamica. Principis bàsics
Termodinamica. Principis bàsics
 
Unitat 6 Propietats i assaigs
Unitat 6 Propietats i assaigsUnitat 6 Propietats i assaigs
Unitat 6 Propietats i assaigs
 
Unitat 7 sistemes digitals
Unitat 7 sistemes digitalsUnitat 7 sistemes digitals
Unitat 7 sistemes digitals
 
Unitat 3 oleohidràulica
Unitat 3 oleohidràulicaUnitat 3 oleohidràulica
Unitat 3 oleohidràulica
 

Destaque

Principis de màquines
Principis de màquinesPrincipis de màquines
Principis de màquinesPedro Pablo
 
Màquine selectriques transformadors 2011
Màquine selectriques transformadors 2011Màquine selectriques transformadors 2011
Màquine selectriques transformadors 2011Glòria García García
 
2 2 maq_term_generadoresenergia
2 2 maq_term_generadoresenergia2 2 maq_term_generadoresenergia
2 2 maq_term_generadoresenergiamjtecno
 
Ressenyes Bearn o la Sala de les Nines
Ressenyes Bearn o la Sala de les NinesRessenyes Bearn o la Sala de les Nines
Ressenyes Bearn o la Sala de les Ninesedtfernandoderojas
 
Màquines Tèrmiques
Màquines TèrmiquesMàquines Tèrmiques
Màquines Tèrmiquesccrespo62
 
Motores eléctricos de cd y ca
Motores eléctricos de cd y caMotores eléctricos de cd y ca
Motores eléctricos de cd y caHazelOvares
 
4 mantenimiento eléctrico
4 mantenimiento eléctrico4 mantenimiento eléctrico
4 mantenimiento eléctriconardopesantezm
 
Motores cc
Motores ccMotores cc
Motores ccvcgj
 
Motores electricos
Motores electricosMotores electricos
Motores electricossankuro
 
MÀQUINES TÈRMIQUES
MÀQUINES TÈRMIQUESMÀQUINES TÈRMIQUES
MÀQUINES TÈRMIQUESJOSEP RAMON
 
Components elèctrics passius (resistors i condensadors)
Components elèctrics passius (resistors i condensadors)Components elèctrics passius (resistors i condensadors)
Components elèctrics passius (resistors i condensadors)Glòria García García
 
Pruebas a Motores Eléctricos
Pruebas a Motores EléctricosPruebas a Motores Eléctricos
Pruebas a Motores EléctricosTRANSEQUIPOS S.A.
 
Ud 04. electromagnetisme i corrent altern
Ud 04. electromagnetisme i corrent alternUd 04. electromagnetisme i corrent altern
Ud 04. electromagnetisme i corrent alternMiguel_Angel_Marin
 
2 1 màq_tèrmiques
2 1 màq_tèrmiques2 1 màq_tèrmiques
2 1 màq_tèrmiquesmjtecno
 
Epi gijon v10_1
Epi gijon v10_1Epi gijon v10_1
Epi gijon v10_1jolutema
 

Destaque (20)

Motors de CA 2011
Motors de CA 2011Motors de CA 2011
Motors de CA 2011
 
Magnetisme
MagnetismeMagnetisme
Magnetisme
 
Principis de màquines
Principis de màquinesPrincipis de màquines
Principis de màquines
 
Corrent altern
Corrent alternCorrent altern
Corrent altern
 
Màquine selectriques transformadors 2011
Màquine selectriques transformadors 2011Màquine selectriques transformadors 2011
Màquine selectriques transformadors 2011
 
Motors CC 2011
Motors CC 2011Motors CC 2011
Motors CC 2011
 
2 2 maq_term_generadoresenergia
2 2 maq_term_generadoresenergia2 2 maq_term_generadoresenergia
2 2 maq_term_generadoresenergia
 
Ressenyes Bearn o la Sala de les Nines
Ressenyes Bearn o la Sala de les NinesRessenyes Bearn o la Sala de les Nines
Ressenyes Bearn o la Sala de les Nines
 
Motors termics
Motors termicsMotors termics
Motors termics
 
Màquines Tèrmiques
Màquines TèrmiquesMàquines Tèrmiques
Màquines Tèrmiques
 
Motores eléctricos de cd y ca
Motores eléctricos de cd y caMotores eléctricos de cd y ca
Motores eléctricos de cd y ca
 
4 mantenimiento eléctrico
4 mantenimiento eléctrico4 mantenimiento eléctrico
4 mantenimiento eléctrico
 
Motores cc
Motores ccMotores cc
Motores cc
 
Motores electricos
Motores electricosMotores electricos
Motores electricos
 
MÀQUINES TÈRMIQUES
MÀQUINES TÈRMIQUESMÀQUINES TÈRMIQUES
MÀQUINES TÈRMIQUES
 
Components elèctrics passius (resistors i condensadors)
Components elèctrics passius (resistors i condensadors)Components elèctrics passius (resistors i condensadors)
Components elèctrics passius (resistors i condensadors)
 
Pruebas a Motores Eléctricos
Pruebas a Motores EléctricosPruebas a Motores Eléctricos
Pruebas a Motores Eléctricos
 
Ud 04. electromagnetisme i corrent altern
Ud 04. electromagnetisme i corrent alternUd 04. electromagnetisme i corrent altern
Ud 04. electromagnetisme i corrent altern
 
2 1 màq_tèrmiques
2 1 màq_tèrmiques2 1 màq_tèrmiques
2 1 màq_tèrmiques
 
Epi gijon v10_1
Epi gijon v10_1Epi gijon v10_1
Epi gijon v10_1
 

Semelhante a Maquines electriques versio 3

Maquines de corrent altern
Maquines de corrent alternMaquines de corrent altern
Maquines de corrent alternPedro Pablo
 
Ud 05. màquines elèctriques 2a part
Ud 05. màquines elèctriques 2a partUd 05. màquines elèctriques 2a part
Ud 05. màquines elèctriques 2a partMiguel_Angel_Marin
 
Corrent altern 12
Corrent altern 12Corrent altern 12
Corrent altern 12gacacio29
 
Ud2 l'energia elèctrica 1a part
Ud2 l'energia elèctrica 1a partUd2 l'energia elèctrica 1a part
Ud2 l'energia elèctrica 1a partmsolso35
 
Ti2 maquines electriques_examen
Ti2 maquines electriques_examenTi2 maquines electriques_examen
Ti2 maquines electriques_examenAgnes Oliver
 
Examen maquineselectriques+ca
Examen maquineselectriques+caExamen maquineselectriques+ca
Examen maquineselectriques+caAgnes Oliver
 
L'electricitat 2n ESO
L'electricitat 2n ESOL'electricitat 2n ESO
L'electricitat 2n ESOJordi Pipó
 
Introducció A L’Electricitat
Introducció A L’ElectricitatIntroducció A L’Electricitat
Introducció A L’Electricitattonitaltavull
 
Introduccio a l'electricitat
Introduccio a l'electricitatIntroduccio a l'electricitat
Introduccio a l'electricitatEscola Andersen
 
Electricitat i magnetisme
Electricitat i magnetismeElectricitat i magnetisme
Electricitat i magnetismeMaria Bañeres
 
Circuit electric
Circuit electricCircuit electric
Circuit electricbegominguez
 
Tema 5. Circuitos Eléctricos, Circuits Elèctrics
Tema 5. Circuitos Eléctricos, Circuits ElèctricsTema 5. Circuitos Eléctricos, Circuits Elèctrics
Tema 5. Circuitos Eléctricos, Circuits ElèctricsJosep Cachuto Aparicio
 

Semelhante a Maquines electriques versio 3 (20)

Motors cc 2011 (1)
Motors cc 2011 (1)Motors cc 2011 (1)
Motors cc 2011 (1)
 
Maquines de corrent altern
Maquines de corrent alternMaquines de corrent altern
Maquines de corrent altern
 
Ud 05. màquines elèctriques 2a part
Ud 05. màquines elèctriques 2a partUd 05. màquines elèctriques 2a part
Ud 05. màquines elèctriques 2a part
 
Motors de ca 2015
Motors de ca 2015Motors de ca 2015
Motors de ca 2015
 
Corrent altern 12
Corrent altern 12Corrent altern 12
Corrent altern 12
 
Ud2 l'energia elèctrica 1a part
Ud2 l'energia elèctrica 1a partUd2 l'energia elèctrica 1a part
Ud2 l'energia elèctrica 1a part
 
El circuit elèctric
El circuit elèctricEl circuit elèctric
El circuit elèctric
 
Ti2 maquines electriques_examen
Ti2 maquines electriques_examenTi2 maquines electriques_examen
Ti2 maquines electriques_examen
 
Examen maquineselectriques+ca
Examen maquineselectriques+caExamen maquineselectriques+ca
Examen maquineselectriques+ca
 
El corrent elèctric
El corrent elèctricEl corrent elèctric
El corrent elèctric
 
L'electricitat 2n ESO
L'electricitat 2n ESOL'electricitat 2n ESO
L'electricitat 2n ESO
 
Circuit electric
Circuit electricCircuit electric
Circuit electric
 
Circuit electric
Circuit electricCircuit electric
Circuit electric
 
Circuit electric
Circuit electricCircuit electric
Circuit electric
 
Circuit electric
Circuit electricCircuit electric
Circuit electric
 
Introducció A L’Electricitat
Introducció A L’ElectricitatIntroducció A L’Electricitat
Introducció A L’Electricitat
 
Introduccio a l'electricitat
Introduccio a l'electricitatIntroduccio a l'electricitat
Introduccio a l'electricitat
 
Electricitat i magnetisme
Electricitat i magnetismeElectricitat i magnetisme
Electricitat i magnetisme
 
Circuit electric
Circuit electricCircuit electric
Circuit electric
 
Tema 5. Circuitos Eléctricos, Circuits Elèctrics
Tema 5. Circuitos Eléctricos, Circuits ElèctricsTema 5. Circuitos Eléctricos, Circuits Elèctrics
Tema 5. Circuitos Eléctricos, Circuits Elèctrics
 

Mais de David Caparrós

Mecanismes de transformació
Mecanismes de transformacióMecanismes de transformació
Mecanismes de transformacióDavid Caparrós
 
Estructures 3r eso Tecnologia
Estructures 3r eso TecnologiaEstructures 3r eso Tecnologia
Estructures 3r eso TecnologiaDavid Caparrós
 
Matematiques 2n batx ccs ssinanimacion
Matematiques 2n batx ccs ssinanimacionMatematiques 2n batx ccs ssinanimacion
Matematiques 2n batx ccs ssinanimacionDavid Caparrós
 
Matematiques 1r batx ccss sin efectos
Matematiques 1r batx ccss sin efectosMatematiques 1r batx ccss sin efectos
Matematiques 1r batx ccss sin efectosDavid Caparrós
 
Tecnologia 2n batxt 2018/2019
Tecnologia 2n batxt 2018/2019Tecnologia 2n batxt 2018/2019
Tecnologia 2n batxt 2018/2019David Caparrós
 
Maquinas termicas intro2017.
Maquinas termicas intro2017.Maquinas termicas intro2017.
Maquinas termicas intro2017.David Caparrós
 
Tema1 termodinamica segona part
Tema1 termodinamica segona partTema1 termodinamica segona part
Tema1 termodinamica segona partDavid Caparrós
 
Tema1 termodinamica primera part
Tema1 termodinamica primera partTema1 termodinamica primera part
Tema1 termodinamica primera partDavid Caparrós
 
Matematiques 1r batx ccss
Matematiques 1r batx ccssMatematiques 1r batx ccss
Matematiques 1r batx ccssDavid Caparrós
 
Mates 1r batxillerat ct presentació curs
Mates 1r batxillerat ct presentació cursMates 1r batxillerat ct presentació curs
Mates 1r batxillerat ct presentació cursDavid Caparrós
 
Sistemes digitals Tipus 1
Sistemes digitals Tipus 1Sistemes digitals Tipus 1
Sistemes digitals Tipus 1David Caparrós
 
Maquines termiques refrigeracio
Maquines termiques refrigeracioMaquines termiques refrigeracio
Maquines termiques refrigeracioDavid Caparrós
 

Mais de David Caparrós (20)

Mecanismes de transformació
Mecanismes de transformacióMecanismes de transformació
Mecanismes de transformació
 
Estructures 3r eso Tecnologia
Estructures 3r eso TecnologiaEstructures 3r eso Tecnologia
Estructures 3r eso Tecnologia
 
Matematiques 2n batx ccs ssinanimacion
Matematiques 2n batx ccs ssinanimacionMatematiques 2n batx ccs ssinanimacion
Matematiques 2n batx ccs ssinanimacion
 
Tecnologia 2n batxt
Tecnologia 2n batxtTecnologia 2n batxt
Tecnologia 2n batxt
 
Matematiques 1r batx ccss sin efectos
Matematiques 1r batx ccss sin efectosMatematiques 1r batx ccss sin efectos
Matematiques 1r batx ccss sin efectos
 
Matematiques 4rt eso
Matematiques 4rt eso Matematiques 4rt eso
Matematiques 4rt eso
 
Tecnologia 2n batxt 2018/2019
Tecnologia 2n batxt 2018/2019Tecnologia 2n batxt 2018/2019
Tecnologia 2n batxt 2018/2019
 
Maquinas termicas intro2017.
Maquinas termicas intro2017.Maquinas termicas intro2017.
Maquinas termicas intro2017.
 
Determinants
DeterminantsDeterminants
Determinants
 
Matrius
MatriusMatrius
Matrius
 
Tema1 termodinamica segona part
Tema1 termodinamica segona partTema1 termodinamica segona part
Tema1 termodinamica segona part
 
Tema1 termodinamica primera part
Tema1 termodinamica primera partTema1 termodinamica primera part
Tema1 termodinamica primera part
 
Tema1 dinamica
Tema1 dinamicaTema1 dinamica
Tema1 dinamica
 
Matematiques 1r batx ccss
Matematiques 1r batx ccssMatematiques 1r batx ccss
Matematiques 1r batx ccss
 
Mates 1r batxillerat ct presentació curs
Mates 1r batxillerat ct presentació cursMates 1r batxillerat ct presentació curs
Mates 1r batxillerat ct presentació curs
 
Mates 4 eso
Mates 4 esoMates 4 eso
Mates 4 eso
 
Sistemes digitals Tipus 1
Sistemes digitals Tipus 1Sistemes digitals Tipus 1
Sistemes digitals Tipus 1
 
Sistemes digitals
Sistemes digitalsSistemes digitals
Sistemes digitals
 
Magnetisme tecnologia
Magnetisme tecnologiaMagnetisme tecnologia
Magnetisme tecnologia
 
Maquines termiques refrigeracio
Maquines termiques refrigeracioMaquines termiques refrigeracio
Maquines termiques refrigeracio
 

Último

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 

Último (7)

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 

Maquines electriques versio 3

  • 1. MÀQUINES ELÈCTRIQUES Tecnologia Industrial 2n Batxillerat davidctecno
  • 2. Màquines elèctriques : Classificació Màquina elèctrica: conjunt de mecanismes i dispositius capaços de produir, transformar o aprofitar l’ energia elèctrica •Generador: Màquina elèctrica que transforma l’ energia mecànica en energia elèctrica •Motor: Màquina elèctrica que transforma l’ energia elèctrica en mecànica de rotació •Transformador: Màquina elèctrica que varia les característiques de l’energia elèctrica per tal de facilitar-ne el transport i utilització
  • 3. Màquines elèctriques : Classificació
  • 4. Màquines elèctriques : Anàlisi •Funcionament mecànic: Màquines rotatives : motors, generadors Màquines estàtiques: transformadors •Constitució electromagnètica: Circuit magnètic: : nucli ferromagnètic Circuit elèctric: inductor i l’induït
  • 5. Màquines elèctriques : pèrdues d’ energia Les pèrdues d’ energia de les màquines elèctriques són relativament petites comparades amb les de les màquines tèrmiques. S’obtenen rendiments elevats del 90% i superiors Fregament peces / efectes ventilació, refrigeració Efecte Joule cicles d´histèresi /corrents paràsits de Focault
  • 6. Màquines elèctriques : potències Potència: treball desenvolupat per unitat de temps (W: Watts)  Potència absorbida o consumida ( P abs ): Potència subministrada a la màquina per al seu funcionament  Potència perduda ( P p): Potència provocada per les pèrdues d’ energia  Potència útil ( P u): Potència proporcionada per la màquina  Potència nominal: Màxima potència útil que pot proporcionar la màquina de manera permanent sense que es sobreescalfi o deteriori. Determinada pel fabricant.Quan una màquina treballa a a potència nomimal funciona en règim nominal i treballa a plena càrrega (PC)
  • 7. Màquines elèctriques : potències Màquina P abs Pp Pu Màquina Magnètiques Generador motriu que el Elèctriques Xarxa elèctrica fa girar Mecàniques Motor Xarxa Magnètiques Eix de rotació elèctrica Elèctriques Mecàniques Transformador Xarxa Magnètiques Xarxa elèctrica elèctrica Elèctriques
  • 8. 1.Generadors elèctrics Transformen l’ energia mecànica que reben de l’ eix del motor en energia elèctrica que subministren a la xarxa per mitjà dels seus borns  Dinamos : generadors de C.C.  Alternadors: generadors de C.A.
  • 10. 1.1 Dinamos : constitució  Estator (Inductor) : estructura fixe que conté el sistema inductor destinat a produir el camp magnètic  Rotor (Induït) : part giratòria de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM Entreferro : espai que queda entre Estator i Rotor
  • 11. 1.1 Dinamos : constitució  Estator : conjunt d’ elements que constitueixen l’ estructura on es sustenten els diferents òrgans de la màquina que conté el sistema inductor destinat a produïr el camp magnètic Pols inductors : electroimants que reparteixen uniformement el camp magnètic (nº parell) Bobinatge: bobines de Cu o Al recobertes de vernís aïllant elèctric que exciten els pols Culata: carcassa de material ferromagnètic que tanca el circuit i subjecta els pols
  • 12. 1.1 Dinamos : constitució  Rotor : part giratòria solidària a l’ eix de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM induïda. Nucli de l´induït: cilindre amb ranures on es col.loquen les espires enrotllades Bobinatge: paquets d’ espires i/o bobines de fil conductor de Cu distribuïdes unides al circuit exterior per mitjà de col.lectors i escombretes
  • 13. 1.1Dinamos : constitució  Rotor : part giratòria solidària a l’ eix de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM induïda. Col.lector: cilindre solidari a l’ eix de rotació format per lamel.les on es connecten el final d’ una bobina i el principi de la consecutiva Escombretes: peces metàl.liques encarregades que transformen el corrent induït en C.C. (dinamo) o C.A. (alternador)
  • 14. 1.1 Dinamos : FEM Np ε = K •Φ•n on K= 60a Ф Flux creat per cada pol de l’ inductor (Wb) N Nombre de conductors actius de l’ enrotllament induït (2 per espira) n Freqüència de rotació del rotor (min-1) p Nombre de parell de pols de l’ inductor a Nombre de parells de branques en paral.lel del circuit induït La FEM induïda d’ una dinamo depèn de les característiques de construcció (K) i és d.p. al flux que crea l’ inductor (estator) i a la velocitat de gir del rotor.
  • 15. 1.1 Dinamos : FEM Np K= ε = K •Φ•n on 60a N nombre de parell de pols de l’ inductor
  • 16. 1.1 Dinamos : FEM Np K= ε = K •Φ•n on 60a p Nombre de conductors actius de l’ enrotllament induït (2 per espira)
  • 17. 1.1 Dinamos : FEM Np K= ε = K •Φ•n on 60a a nombre de parells de branques en paral.lel de branques del circuit
  • 18. 1.2 Alternadors : constitució  Estator (Induït) : estructura fixe que conté al seu interior el sistema induït destinat a generar la FEM  Rotor (Inductor) : part giratòria de la màquina que conté el sistema inductor destinat a crear el camp magnètic Entreferro : espai que queda entre Estator i Rotor
  • 21. 1.2 Alternadors : FEM Són màquines de CA síncrones que giren amb una velocitat de sincronisme relacionada amb el nombre de pols que té la màquina i la freqüència de la FEM induïda 60 f ns = p ns freqüència de rotació del rotor (min-1) p nombre de parells de pols de l’ inductor f freqüència de la FEM (Hz)
  • 22. 1.2 Alternadors : FEM Els alternadors industrials són generalment trifàsics εf = K • 4,44 • Ns • f • Φ K Coeficient que depèn de les característiques de construció de l’ induït Ns Nombre d’ espires sèrie per fase f Freqüència de la FEM induïda (Hz) Ф Flux creat per cada pol de l’ inductor (Wb) La FEM eficaç induïda en el buit en cada fase per un alternador depèn de les característiques de construcció (K , Ns ) i és d.p. al flux que crea l’ inductor (estator) i a la freqüència.
  • 23. 1.2 Alternadors : connexions Els alternadors industrials són generalment trifàsics
  • 24. 1.2 Alternadors : connexions Els alternadors industrials són generalment trifàsics Magnitud Connexió Connexió Y ∆ Intensitats IF = IL IL = 3· IF Tensions VL = 3 · VF VF = VL On VL : Tensió en borns de l’ alternador Potència aparent S T = 3 · VL · I L
  • 25. 2.Motors elèctrics Transformen l’ energia elèctrica que reben a través dels seus borns en energia mecànica que subministren a través de l’ eix del motor  Motors de C.C.  Motors de C.A.
  • 26. 2 Motors elèctrics: constitució  Estator (Inductor) : estructura fixe que conté el sistema inductor destinat a produir el camp magnètic  Rotor (Induït) : part giratòria de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM Entreferro : espai que queda entre Estator i Rotor
  • 27. 2.1 Motors CC Transformen l’ energia elèctrica que reben a través dels seus borns, en forma de CC, en energia mecànica que subministren a través de l’ eix del motor
  • 30. 2.1 Motors CC: força contramotriu •FCEM : ε '= K • Φ • n K= Np 60a Ф Flux creat per cada pol de l’ inductor (Wb) N Nombre de conductors actius de l’ enrotllament induït (2 per espira) n Freqüència de rotació del rotor (min-1) p Nombre de parell de pols de l’ inductor a Nombre de parells de branques en paral.lel del circuit induït La FCEM induïda d’ un motor CC depèn de les característiques de construcció (K) i és d.p. al flux que crea l’ inductor (estator) i a la velocitat de gir del rotor. Presenta sentit contrari a la tensió VL del motor .Es mesura en Volts (V).
  • 31. 2.1 Motors CC : parell motor El seu principi de funcionament es fonamenta en la reversibilitat del fenomen d’inducció Un conductor situat en un camp magnètic és sotmés a la següent força: F = B·l·I Es creen forces i parells que fan girar el rotor
  • 32. 2.1 Motors CC: parell motor •Parell motor nominal: Γ = K • Φ • Ii K Constant que depèn de les característiques de la màquina Ф Flux de cada pol (Wb) Ii Corrent indüït (A)
  • 33. 2.1 Motors CC : intensitats Corrent d'alimentació I rotor o induït Corrent d'excitació Ie estator o inductor Inductor Induït inductor induït Estator Rotor Ie I Rt VL ε'
  • 34. 2.1 Motors CC : intensitats •Intensitat del motor: VL − ε '− 2VCO (intensitat induïda) IL = Rt (intensitat de línia) inductor induït VL Tensió de línia (V) Ie ε’ FCEM (V) I 2VCO Caiguda tensió col.lector-escombretes (V) = 2 V Rt Resistència que oposa el motor (Ω) Rt VL ε'
  • 35. 2.1 Motors CC : intensitats •Intensitat d’arrencada: VL − 2VCO Ia = Rt n =0 ε’ = 0 inductor induït VL Tensió de línia (V) Ie I 2VCO Caiguda tensió col.lector-escombretes (V) = 2 V Rt Resistència que oposa el motor (Ω) Rt VL ε‘ = 0 Perill de curtcircuit perquè Ia >> I !!!!
  • 36. 2.1 Motors CC : intensitats •Intensitat d’arrencada: VL − 2VCO Ia = Rt + RRa n =0 ε’ = 0 inductor induït VL Tensió de línia (V) Ie I 2VCO Caiguda tensió col.lector-escombretes (V) = 2 V Rt Resistència que oposa el motor (Ω) Rt VL S’ afegeix un reòstat d’ arrencada RRa Rra en sèrie amb l’ induït per reduïr Ia
  • 37. 2.1 Motors CC: velocitat de gir ε ' VL − Rt I − 2VCO VL • Freqüència de rotació: n= = ≈ ( min-1) Kφ Kφ KΦ K Constant que depèn de les característiques de la màquina Ф Flux de cada pol (Wb) VL Tensió de línia (V) Es diu que un motor és estable quan: •En augmentar la velocitat respon amb una reducció del parell motor que estableix l’ equilibri. En cas contrari el motor s’embalarà. •En disminuir la velocitat respon amb un augment del parell motor que estableix l’ equilibri. En cas contrari el motor anirà perdent força i s’aturarà.
  • 38. 2.1 Motors CC: potències ,rendiment • Potència absorbida (W): Pabs = VL I • Potència interna (W): Pi = ε ' I 2π ⋅n • Potència útil (W): Pu = τ u ⋅ ω = τ u ⋅ 60 • Potència perduda (W): Pp = Pabs − Pu Pu Pu • Rendiment motor : η = = Pabs Pu + Pp
  • 39. 2.2 Motors CA Transformen l’ energia elèctrica que reben a través dels seus borns, en forma de CA, en energia mecànica que subministren a través de l’ eix del motor
  • 40. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics Constitució  Estator (Inductor) : estructura fixe que conté el sistema inductor destinat a produir el camp magnètic giratori
  • 41. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics Constitució  Estator (Inductor) : estructura fixe que conté el sistema inductor destinat a produir el camp magnètic giratori carcassa
  • 42. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics Constitució  Estator (Inductor) : estructura fixe que conté el sistema inductor destinat a produir el camp magnètic giratori Nucli magnètic
  • 43. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics Constitució  Estator (Inductor) : estructura fixe que conté el sistema inductor destinat a produir el camp magnètic giratori Bobinatge inductor
  • 44. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics Constitució  Estator (Inductor) : estructura fixe que conté el sistema inductor destinat a produir el camp magnètic giratori Caixa de borns
  • 45. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics Constitució  Rotor (Induït) : part giratòria de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM Eix
  • 46. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics Constitució  Rotor (Induït) : part giratòria de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM Coixinet
  • 47. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics Constitució  Rotor (Induït) : part giratòria de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM Rotor gàbia d’ esquirol •Format per barres i anells de Cu o Al curtcircuitats. •Econòmics •Poc manteniment •Fàcil muntatge
  • 48. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics Constitució  Rotor (Induït) : part giratòria de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM Rotor gàbia d’ esquirol •Format per barres i anells de Cu o Al curtcircuitats. •Econòmics •Poc manteniment •Fàcil muntatge
  • 49. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics Constitució  Rotor (Induït) : part giratòria de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM Rotor bobinat •Bobinatge trifàsic de Cu connectat en estrella •Milloren engegada del motor •Regulació de velocitat •Voluminosos, cars •Requereixen manteniment
  • 50. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics Constitució  Rotor (Induït) : part giratòria de la màquina que conté el sistema induït destinat a generar la FEM Rotor bobinat •Bobinatge trifàsic de Cu connectat en estrella •Milloren engegada del motor •Regulació de velocitat •Voluminosos, cars •Requereixen manteniment
  • 51. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics Constitució
  • 52. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics Funcionament Les bobines trifàsiques desfasades 120º de l’ estator (inductor) produeixen un camp magnètic giratori que gira a una certa velocitat que depèn de la freqüència que indueixen una fem en el rotor (induït) que es posa a girar.
  • 53. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics Funcionament
  • 54. 2.2 Motors CA •Motors síncrons: Es fonamenten en la reversibilitat de l’ alternador 60 f ns = Es caracteritzen perquè el seu rotor gira a la velocitat de sincronisme p •Motors asíncrons = motors d’inducció Es fonamenten en l’ acció que excerceix el camp magnètic de l’ estator (inductor) sobre els corrents que indueix en el rotor (induït) Es caracteritzen perquè el seu rotor gira a una velocitat inferior a la de n〈 ns sincronisme
  • 55. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics Velocitat de sincronisme i lliscament •Velocitat de sincronisme (min-1) : és la velocitat del camp giratori. f f : freqüència de la xarxa d’ alimentació ( 50 Hz) ns = p : nombre de pols de l’ estator que crea el camp (inductor) p •Velocitat de lliscament (min-1) : és la diferència entre la velocitat de sincronisme i la velocitat del rotor nr = ns − n •lliscament relatiu : coeficient que expressa la velocitat relativa de lliscament nr s= ns
  • 56. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics potències •Potència activa (W) : és la potència absorbida de la xarxa elèctrica del motor que es cedeix a l’ eix ( potència útil Pu) i les pèrdues magnètiques,elèctriques i mecàniques Pabs = 3 · VL ·I L ·cos ϕ •Potència reactiva (VAr) : és la potència que el motor absorbeix de la xarxa per crear el camp magnètic Qabs = 3 · VL · I L ·sin ϕ •Potència aparent (VA) : S abs = Pabs + Qabs 2 2 S abs = 3 · VL · I L
  • 57. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics rendiment / intensitat/ parell motor •Rendiment : quocient entre potència útil i potència absorbida Pu η= Pabs •Intensitat (A) que el motor absorbeix de la xarxa : Pabs Pu I= = = 3 ⋅ VL ⋅ cos ϕ 3 ⋅ VL ⋅ cos ϕ ⋅η •Parell motor (Nm) : Pu Pu Γ= = ω 2 ⋅π ⋅ n 60
  • 58. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics rendiment / intensitat/ parell motor •Rendiment : quocient entre potència útil i potència absorbida Pu η= Pabs •Intensitat (A) que el motor absorbeix de la xarxa : Pabs Pu I= = = 3 ⋅ VL ⋅ cos ϕ 3 ⋅ VL ⋅ cos ϕ ⋅η •Parell motor (Nm) : Pu Pu Γ= = ω 2 ⋅π ⋅ n 60
  • 59. 2.2 Motors CA d’ inducció trifàsics Placa de característiques
  • 60. 3.Transformadors Màquines estàtiques que converteixen un CA d’ una certa tensió i corrent amb altre CA amb una altra tensió i corrent diferent  Transformadors elevadors : augmenten tensió, disminueixen intensitat  Transformadors reductors: disminueixen tensió, augmenten intensitat
  • 61. 3 Transformadors : constitució  Nucli ferromagnètic : estructura de xapa magnètica encarregada d’ acoblar el bobinatge  Bobinatge : enrotllaments de fils i platines de coure
  • 62. 3 Transformadors : constitució  Nucli ferromagnètic : estructura de xapa magnètica encarregada d’ acoblar el bobinatge. Està format per xapes disposades en columnes i jous.
  • 63. 3 Transformadors : constitució  Bobinatge : enrotllaments de fils de Cu i Al envernissats per on passa el corrent elèctric Debanat simètric: Cada bobina enrotllada en una columna diferent
  • 64. 3 Transformadors : constitució  Bobinatge : enrotllaments de fils de Cu i Al envernissats per on passa el corrent elèctric Debanat concèntric: Dos enrotllaments un sobre de l’ altre, aïllats entre ells
  • 65. 3 Transformadors : constitució  Bobinatge : enrotllaments de fils de Cu i Al envernissats per on passa el corrent elèctric Debanat alternat: Dos bobines concèntriques repartides en dos columnes
  • 66. 3 Transformadors : constitució  Bobinatge : enrotllaments de fils de Cu i Al envernissats per on passa el corrent elèctric Debanat cuirassat: Nucli de tres columnes i les bobines concèntriques a la columna del mig
  • 68. 3 Transformadors : funcionament El seu funcionament es fonamenta en els fenòmens d’ inducció electromagnètica. Està format per un circuit magnètic i dos elèctrics. En connectar l’ enrotllament primari a una xarxa de CA s’ estableix un flux variable que indueix una FEM εp en el primari i un ε s en el secundari.El primari rep l’ energia i es comporta com un receptor i el secundari com un generador ja que alimenta el circuit. Np rt = Ns rt : relació de transformació N p : nº espires primari N s : nº espires secundari
  • 69. 3 Transformadors: ideal (buit) εp = 4,44 ⋅ φmàx ⋅ f ⋅ Np εs = 4,44 ⋅ φmàx ⋅ f ⋅ Ns εp Np = = rt ε s Ns
  • 70. 3 Transformadors: ideal (càrrega) ε p Vp I s N p = = = = rt ε s Vs I p N s