2. L’estudi econòmic del sector públic.
El sector públic
Persegueix la satisfacció de
És el conjunt d’administracions, les necessitats generals i
organismes i empreses públiques de aconseguir el màxim
titularitat estatal. benestar del conjunt de la
societat.
Estableix el marc
jurídic i institucional
en el qual es
desenvolupa
l’activitat econòmica.
DBC
3. Sectorització del sector públic
Agrupar en blocs més o menys homogenis per analizar millor el seu comportament econòmic.
Criteris
Espacial: àmbit territorial sobre
el que actua.
Funció econòmica principal
central
Tipus d’institució Administració pública
autonòmic
Empresa pública local
Sistema de la
Seguretat Social
DBC
4. 9.1 Política econòmica.
L’objectiu principal és aconseguir el màxim benestar i desenvolupament. Aquest objectiu no és
quantificable i depèn de la consecució d’altres objectius.
Per això el sector públic definirà la seva
política econòmica Conjunt de mesures generals d’un govern
per a millorar la seva economia.
La política
macroeconòmica
Política microeconòmica Política utilitza dos sistemes La política fiscal: intenta
macroeconòmica per assolir els seus influir en l’economia
objectius. augmentant o disminuint el
Eficiència nivell de despesa pública i
Equitat Creixement PIB Estabilitat els impostos.
econòmica
de preus
La política monetària:
Alt nivell intenta influir en
Subvencions a empreses,
desgravacions fiscals, d’ocupació l’economia augmentant o
control de preus, disminuint el volum de
regulació d’excedents. diner circulant i el seu
preu.
DBC
5. Política fiscal
La política fiscal : intenta influir en l’economia augmentant o
disminuint el nivell de despesa pública i els impostos.
Expansiva: pretén provocar un Restrictiva: pretén provocar un
increment de la demanda. decreixement de la demanda.
S’utilitza en moments de recessió S’utilitza en moments d’expansió
econòmica per a reactivar l’economia econòmica per a frenar l’economia.
Augment de la despesa pública Augment de la despesa pública
Disminució dels impostos Disminució dels impostos
Increment del nivell de transferències Increment del nivell de transferències
DBC
6. Intervenció de l’estat.
A nivell microeconòmic
Principi d’equitat (d’igualtat d’oportunitats)
Horitzontal: tothom paga el mateix.
Impost sobre tabac, benzina, taxes,...
Vertical: cadascú paga segons la seva renda.
IRPF i altres impostos progressius.
DBC
7. Política monetària
La política monetària : intenta influir en la quantitat de diners que hi
ha en circulació i en els tipus d’interès que aplica el mercat.
Dirigida pel Sistema Europeu de
Bancs Centrals (SEBC)
Oferta monetària: diners en circulació Preu del diner: tipus d’interès interbancari.
Expansiva: injecció de diners al Restrictiva: retirada de diners del
mercat. mercat.
Augment de l’oferta monetària. Disminució de l’oferta monetària.
Descens del tipus d’interès. Augment del tipus d’interès.
DBC
8. Intervenció de l’estat.
A nivell macroeconòmic
Tendència liberalista A. Smith
El mercat funciona de manera automàtica.
Mínima intervenció de l’estat.
Laissez faire.
Tendència intervencionista Keynes
Vetllar per l’equitat d’assignacions.
Mesures sobretot fiscals i monetàries.
Màxima inversió i creació de treball.
DBC
9. 9.2 Els Pressupostos Generals de l’Estat.
P.G.E.
És el conjunt de documents en què es
recullen les despeses i els ingressos que
el sector públic té previst de realitzar
durant un exercici fiscal.
Instruments econòmics que
Objectius econòmics generals Despeses i ingressos detallats s’utilitzaran per aconseguir-ho.
que es pretenen aconseguir de cada un dels organismes,
durant l’exercici fiscal institucions i empreses que
constitueixen el sector públic.
Basats en els principis de:
competència universalitat unitat especialitat temporalitat publicitat
DBC
10. Elaboració dels pressupostos
L’elaboració dels pressupostos passa per quatre fases:
•Preparació
•El Ministeri d’Economia i Hisenda recull informes i sol·licituds
d’altres ministeris i òrgans institucionals.
•Discussió i aprovació
•El Govern està obligat a presentar els pressupostos a les Corts
Generals tres mesos abans que finalitzi la vigència dels pressupostos
en curs.
•Execució
•Posada en pràctica segons els càlculs i aproximacions.
•Intervenció i control
•Control a partir de l’organisme anomenat Intervenció General de
l’estat mentre duren els pressupostos i a partir del Tribunal de
comptes un cop acabat l’exercici.
DBC
11. Calendari i presentació
1. S’aprova una Ordre Ministerial per iniciar el procés d’elaboració dels pressupostos.
2. Els organismes i institucions trameten, abans del 1 de maig, les seves previsions i
propostes.
3. El Ministeri d’economia elabora un Avantprojecte de Llei de Pressupostos, que serà
debatut i modificat fins a ser aprovat.
4. L’aprovació permet presentar el document com a Projecte de Llei de Pressupostos
al Congrés dels Diputats abans de l’1 d’octubre
La presentació es fa en una sèrie de llibres (i també en suport informàtic)
• Sèrie vermella: és el pressupost en si i té caràcter legal.
• Sèrie groga: explicació dels apartats de la sèrie vermella.
• Sèrie verda: documents de gestió.
• Sèrie grisa: ampliació de dades i desenvolupament de la informació.
1. El Congrés ha d’aprovar els pressupostos abans de l’1 de gener.
DBC
12. La despesa pública.
Conjunt d’obligacions de pagament contretes pel
sector públic com a conseqüència de la seva
intervenció com a agent econòmic.
•Despeses corrents
El % més elevat
Es destinen als serveis públics: educació,
assistència sanitària, justícia, defensa,...
- Inclou adquisició o lloguer de béns
- Remuneració de funcionaris
•Despeses d’inversió
Es destinen a mantenir el capital productiu del
país(infraestructures): vies de comunicació, ports,
hospitals, escoles...
•Altres despeses: despeses sense contraprestació (fons perdut)
•Transferències: ajudes a les persones físiques.
Beques, subsidis, prestacions socials no
contributives...
•Subvencions: ajudes a les empreses amb la finalitat de
reduir els costos de producció i/o el seu preu.
DBC
13. Els ingressos públics.
Extraordinaris: s’obtenen de manera puntual quan el
sector públic necessita disposar de fons no previstos.
Recaptació de diners pel sector públic com a
conseqüència de la seva intervenció com a agent
•Deute públic. econòmic.
Préstecs de les economies domèstiques a l’estat a canvi
d’un tipus d’interès atractiu. Ordinaris: s’obtenen de manera regular durant un
O
Bons de l’estat, Lletres del Tresor exercici fiscal.
•Venda de patrimoni públic. •Impostos directes.
Venda d’edificis o material que ja no s’utilitza per a la Graven les rendes del contribuent en el moment de la
funció pública. seva percepció.
•Sobre el patrimoni privat. Solen ser impostos progressius (equitat vertical).
Taxes sobre l’increment de valor del patrimoni privat IRPF, impost sobre societats, impost sobre successions,
degut a l’acció del sector públic. impost sobre el patrimoni.
Requalificacions de terreny municipal, expropiacions... •Impostos indirectes.
•Taxes Graven les rendes del contribuent en el moment de la
Pagament de diferents serveis que sol·licitem a l’estat. seva utilització.
Solen ser tipus fixos incorporats al preu del producte.
•Rendes generades pel patrimoni de l’estat. IVA, impostos especials (hidrocarburs, tabac, alcohol)
Interessos, beneficis de capitals invertits...
•Activitat empreses públiques
•Transferències rebudes. En cas que les empreses públiques generin beneficis
Ingressos rebuts sense cap contrapartida. amb la seva activitat: RENFE, CORREUS,...
Són les que no suposen un servei: loteria, travesses.
També les ajudes del fons de la Unió Europea.
DBC
14. Equilibri pressupostari?
•Equilibri. Els ingressos són iguals a les despeses.
És la situació més valorada pels governs.
•Superàvit. És la situació més desitjada. Permet finançar
els projectes i reduir el deute públic.
•Dèficit. No hi ha prou efectiu per atendre les necessitats.
Provoca: endeutament públic i augment de la pressió fiscal.
•Estructural. És la part del deute públic que ja està previst,
i s’utilitza com a préstec per a poder invertir.
•Conjuntural (cíclic). És el dèficit que provoca un govern quan aplica les seves polítiques econòmiques.
•Recessió. Quan l’activitat econòmica disminueix, augmenta l’atur, descens de la recaptació.
Caldrà endeutar-se per a invertir i cobrir les prestacions socials.
•Expansió. Augment de l’activitat econòmica, augment del consum, augment de la recaptació.
Caldrà aprofitar per disminuir el deute sense deixar d’invertir.
DBC