1. U4. L’art

2. La iconicitat és el nivell de semblança que una imatge té amb la realitat que representa

3. Una imatge és figurativa quan podem reconèixer en ella formes o objectes de la
realitat.
Totes aquestes són imatges figuratives amb diferents nivells d’iconicitat. D'esquerra a dreta, Retrat del
Dr. Gachet, de Van Gogh; Dona amb una guitarra, de Braque, i Bust de dona amb barret, de Picasso.
Fins i tot en la pintura cubista de Braque podem reconèixer formes de la realitat.

4. Una imatge és abstracta quan no podem reconèixer cap forma, cap figura,
que es relacioni amb objectes de la realitat.
Composició II en vermell, blau i groc
(1930)
Piet Mondrian
Homenatge al quadrat (1963)
Josef Albers

5. Una imatge és abstracta quan no podem reconèixer cap forma, cap figura, que
es relacioni amb objectes de la realitat.
Pintura n. 1 (1954)
Franz Kline Veeke (2005)
Tomma Abts

6. Una representació és realista quan s’assembla molt a la realitat. Per tant, una figura pot ser
més o menys realista.
Les imatges realistes poden ser tretes de la realitat natural o inventades per l’artista. D'esquerra a dreta, Sortida
de la processó de Corpus de l’església de Santa Maria del Mar (1898), de R. Casas, i Retrat d’Edward James (1937),
de R. Magritte.

7. Una representació és realista quan s’assembla molt a la realitat. Per tant, una figura
pot ser més o menys realista.
Gran Via (1974-1981)
Antonio López
Self Portrait (1970)
Bob Dylan

8. El naturalisme fa referència a la naturalitat, a l’espontaneïtat de la figura
representada. Les imatges realistes poden ser més o menys naturalistes
Els rascadors de terra (1875)
Gustave Caillebote
Al Moulin de la Galette (1892)
Ramon Casas

9. Un símbol gràfic és una figura o una
imatge que representa una idea, un
concepte.
La mà com a símbol de Déu a la pintura romànica
Fragment de La lapidació de Sant Esteve (s. XI)
La balança és el símbol
internacional de justícia

10. Un símbol gràfic és una figura o una
imatge que representa una idea, un
concepte.
Pot succeir que una imatge o una obra artística es converteixin en símbol sense haver estat creades
amb aquesta intenció. És el cas del colom que va crear Picasso, que s’ha convertit en el símbol de la
pau, o de la pintura El crit, de Munch, que s’ha convertit en símbol del patiment per causa de la guerra
o qualsevol altra desgràcia.

11. L’art: la imatge de la història

12. Fins l'aparició de la fotografia al s. XIX
l'única manera que ha tingut la
humanitat per mostrar visualment la
seva manera de ser, de pensar i de fer
ha estat l'art: el dibuix, la pintura,
l'escultura, etc.

13. Gràcies a l’art, podem
veure i comprendre millor
les societats del passat.

14. Art paleolític (Prehistòria)
Aquestes figures paleolítiques tenen clarament accentuats els seus atributs sexuals. És lògic imaginar que les
preocupacions més importants d’una tribu eren tenir fills i tenir aliments. Calia tenir descendència (és a dir, les
dones havien de ser fèrtils) per a poder continuar existint i disposar de gent jove i forta que anés a caçar per a
portar aliments al grup.

15. Art paleolític (Prehistòria)
Els humans del paleolític pintaven animals a les coves. Tenir la imatge del animals era una manera de posseir-los.
Aquesta relació “màgica” amb les imatges és molt habitual. Molta gent porta a sobre imatges de la gent que estima: tenir la
imatge d’una persona és una manera simbòlica de posseir-la.
Pintures rupestres

16. Art egipci (Edat antiga)
Els egipcis seguien una sèrie de normes per pintar la figura humana. Consideraven que la figura havia de ser vista
totalment, ja que si no es podia pensar que al personatge representat li mancava alguna part del cos.
Les espatlles i l’ull es representen frontalment; la resta, de perfil, i els dos peus mostren sempre primer el dit gros.
El rei acollit per Harsiesis i Anubis Fragment d’un papir funerari del Llibre dels morts (2695-2190 aC)

17. Art egipci (Edat antiga)
Els egipcis seguien una sèrie de normes per pintar la figura humana. Consideraven que la figura havia de ser vista
totalment, ja que si no es podia pensar que al personatge representat li mancava alguna part del cos.
Les espatlles i l’ull es representen frontalment; la resta, de perfil, i els dos peus mostren sempre primer el dit gros.
Pintura mural de la cambra funerària d'Amenemheb. 1500≈1450 aC.

18. Art clàssic (Edat antiga)
Policlet, l’escultor d’atletes, va
expressar en el Dorífor (“el que
porta la llança”) el seu ideal de
bellesa. Totes les mesures del
cos d’aquesta escultura tenen una
relació de proporció, que pretén
que totes les parts del cos tinguin
una relació harmònica. En
aquesta escultura Policlet es
proposa construir un model de
proporcions perfectes del cos
humà.
El Diadumen (a la dreta)
representa un jove atleta cenyint-
se al cap la diadema de la
victòria.
Els grecs volien crear un model ideal i perfecte de bellesa del cos humà representat per joves atletes, herois i personatges
mitològics.
Dorífor, de Policlet (segle V aC) Diadumen, de Policlet (segle V aC)

19. Art clàssic (Edat antiga)
Els grecs volien crear un model ideal i perfecte de bellesa del cos humà representat per joves atletes, herois i personatges
mitològics.
Miró es va caracteritzar per la representació en les seves
obres de les tensions del cos humà en moviment contingut.
Praxíteles va aportar a l’art grec el primer model ideal d’un
cos femení nu.
Afrodita de Cnidos, de Praxíteles (segle IV aC) Discòbol, de Miró (segle V aC)

20. Art romànic (Edat mitjana)
A l'edat mitjana el món s'explicava a partir de justificacions teològiques, religioses. Les coses eren com eren per que era
la voluntat de Déu.
Frontal de santa Julita i sant Quirze (segle XII).
Pantocràtor de Sant Climent de Taull (segle XI)̈

21. Art romànic (Edat mitjana)
L'art medieval té una funció didàctica. Però les imatges s'havien de fer en un estil senzill i poc realista perquè no es
confonguessin amb persones reals
Lapidació de sant Esteve (segle XI).

22. Renaixement (Edat moderna)
En el Renaixement, les figures són més realistes, més humananes. Les figures es representen utilitzant el clarobscur i les
diferents tonalitats del color.
Déu separant els astres, de Miquel Àngel (segle XVI) La Gioconda (1503-06), de Leonardo da Vinci

23. Renaixement (Edat moderna)
La perspectiva és una de les grans novetats de l’art del Renaixement. La perspectiva permet representar imatges, en una
superfície plana, iguals a les que veu l’ull humà.
Flagel·lació de Crist (1455), de Piero della Francesca Anunciació de Cestello (1489), de Sandro Botticelli

24. Barroc (Edat moderna)
L’art barroc és exagerat i decoratiu, de formes retorçades i complexes, oposades a la proporció i l'equilibri de les formes del
Renaixement. L'art barroc busca l'emoció de l'espectador exagerant la teatralitat i el dramatisme de les pintures i escultures.
Immaculada Concepció (1635), de Josep de Ribera Crucifixió de sant Pere (1601), de Caravaggio

25. Barroc (Edat moderna)
L’art barroc és exagerat i decoratiu, de formes retorçades i complexes, oposades a la proporció i l'equilibri de les formes del
Renaixement. L'art barroc busca l'emoció de l'espectador exagerant la teatralitat i el dramatisme de les pintures i escultures.
El davallament (1611-14), de Peter Paulus Rubens Las Meninas (1656), de Diego de Velázquez

26. Neoclàssic (Edat contemporània)
Neoclàssic és el nom que es dóna al retorn a les formes més senzilles i racionals inspirades en el món clàssic i el
Renaixement. Les figures de l'art neoclàssic són més realistes i menys exagerades que les del barroc.
Banyista d’esquena (1808), de Jean Auguste Ingres
Retrat de madame Récamier (1800), de Jacques-Louis David

27. Neoclàssic (Edat contemporània)
Neoclàssic és el nom que es dóna al retorn a les formes més senzilles i racionals inspirades en el món clàssic i el
Renaixement. Les figures de l'art neoclàssic són més realistes i menys exagerades que les del barroc.
La mort de Marat (1793), de Jacques-Louis David
El jurament dels Horacis(1784), de Jacques-Louis David

28. Art modern (Edat contemporània)
Els moviments d’avantguarda canviaran la idea que es tenia de l’art fins al final del segle XIX.
El cubisme i l’expressionisme, mostraran influències de l’art primitiu d’Àfrica i Oceania, per rebutjar la moderna
industrialització. El surrealisme, deixarà de mirar el món exterior i buscarà en els somnis i l’atzar les imatges de les seves
obres. La invenció de la fotografia al s. XIX permetrà que el nou art passi de copiar la realitat a inventar-la. La llibertat
creativa és la base de l'art modern.
El nuvi (1916), de Francis Picabia. Dadà
Les senyoretes del carrer d’Avinyó (1907), de Pablo
Picasso. Cubisme

29. Art modern (Edat contemporània)
Els moviments d’avantguarda canviaran la idea que es tenia de l’art fins al final del segle XIX.
El cubisme i l’expressionisme, mostraran influències de l’art primitiu d’Àfrica i Oceania, per rebutjar la moderna
industrialització. El surrealisme, deixarà de mirar el món exterior i buscarà en els somnis i l’atzar les imatges de les seves
obres. La invenció de la fotografia al s. XIX permetrà que el nou art passi de copiar la realitat a inventar-la. La llibertat
creativa és la base de l'art modern.
Construcció tova amb mongetes bullides: premonició de la guerra
civil (1936), de Salvador Dalí. Surrealisme
La toilette (1913), d’E.L. Kirchner. Expressionisme

30. Art clàssic (Edat antiga)
Els grecs volien crear un model ideal i perfecte de
bellesa del cos humà representat per joves atletes,
herois i personatges mitològics.