1. Constructivisme

2. El Constructivisme es va desenvolupar a partir de la Revolució Rusa
de 1917.
Els constructivistes, influits pel Cubisme i el Futurisme, estaven en
contra de l’art tradicional i proposaven que els artistes havien de
dedicar el seu treball a activitats que milloressin la nova societat:
calia posar l’art al servei de la Revolució i de la classe
treballadora.
És per això que van canviar l’escultura i la pintura pel disseny
industrial, el disseny gràfic i el fotoperiodisme.
La idea principal dels constructivistes va ser substituir l’estil
per la tècnica.

3. Alguns del seus representants mé s importants só n:
Kasimir Malé vich, Vladimir Tatlin, El Lissitzky,
Alexander Rodchenko, Mijail Larionov i Natalia
Goncharova.

4. Kasimir Malé vich

5. Matí al camp després de la tormenta de neu.1912

6. El tallador de fusta.1912

7. Segador sobre fons vermell.1912

8. Cercle negre.1929

9. Quadrat negre.1929

10. L’aviador.1914

11. Home anglés a Moscou.1914

12. Soldat de la 1a divisió.1914

13. Quadrat negre i quadrat vermell.1915

14. Quadrat vermell.1915

15. Composició Suprematista.1915

16. Suprematisme.1915

17. Pintura suprematista, vol d’un avió.1915

18. Autoretrat en dues dimensions.1915

19. Pintura suprematista.1916

20. Pintura suprematista.1916

21. Supremus 50.1915

22. Supremus 56. 1916

23. Supremus 58. 1916

24. Suprematisme. 1917

25. Suprematisme. 1917

26. Creu negra. 1923

27. Vladimir Tatlin

28. Arquitecte, escultor i pintor rus. Llicenciat en arquitectura a Moscou el
1910.
El 1913 , després d'una visita al taller de Picasso, féu els primers
relleus de concepció abstracta, en la qual cosa té origen el
constructivisme.
Amb la revolució del 1917, esdevingué més intransigent a la proclama
del "nou art revolucionari" i s’uní amb Rodchenko, els germans
Pevsner i El Lissitzky.
Entre el 1919-20 projectà el seu famós Monument a la Tercera
Internacional, que hauria hagut de tenir 400 m d'alçada.
L'any 1930 s’encarregà de la coreografia dels funerals del poeta
Maiakovski, i des del 1933 es dedicà preferentment a l'escenografia.
Acabà treballant en una fàbrica d'aviació.

29. El mé s famó s dels seus projectes va ser el
del Monument a la Tercera Internacional,
de 1919-20, que mai es va construir.
Havia de ser un edifici habitable, molt mé s
alt que la Torre Eiffel, en el qual s’allotgaria
la seu de la III Internacional.
Tatlin es va unir amb Aleksander
Rodchenko en la direcció del VKhUTEMAS
(Tallers Superiors Artístics i Tè cnics de
l'Estat) una de les primeres escoles de
disseny en el mó n instal· lada a Rú ssia
fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial.

30. Monument a la Tercera Internacional, de 1919-20

31. Monument a la Tercera Internacional, de 1919-20 (fotomuntatge)

32. Tatlin va dissenyar també el Letatlin
(letat significa volar en rus), aparell
volador sense motor d'ús individual
que permetria als ciutadans soviètics
desplaçar-se sense crear
contaminació. Letatil és una bicicleta
insertada en una estructura de fusta
lleugera i recoberta d’una membrana
de seda.

33. Pintura en relleu. 1917

34. Mariner. 1911

35. Model femení. 1910

36. Peixeter. 1911

37. Contra relleu. 1915

38. Relleu. 1915

39. El Lissitzky

40. Pintor rus. Participà en el moviment constructivisme, i fou
nomenat professor d'art a Moscou el 1921; però, a causa de la
reacció governamental contra l'art d'avantguarda, s'exilià a
Berlín i a Suïssa.
En el llibre Història de dos quadrats, publicat a Holanda el 1922,
exposa la seva visió de l'art. La seva obra pictòrica exercí una
influència fonamental en l'evolució de l'art abstracte.

41. Portada per “La brigada d’artistes”

42. Portada per “La URSS en construcció”

43. Poster per l’exposició de Russía a Zurich, 1929

44. Proun. 1921

45. Nou. 1920

46. Proun G7. 1923

47. La tribuna de Lenin. 1923

48. Portada i primera pàgina de “Histò ria de dos quadratas”. 1922

49. Histò ria de dos quadratas. 1922

50. Proun 30. 1920

51. Colpeja els blancs amb la cunya roja. 1920

52. Diya golossa. 1922-23

53. Portada de llibre

54. Portada de la revista Merz (amb Kurt Schwitters). 1924

55. Proun. 1923

61. Design for the Abstract Cabinet, 1927-1928

62. Rodchenko

63. Rodchenko va participar en la fundació , l’any 1923, del Front d’Artistes
d’Esquerra (LEF Lé vyi Front iskusstv) tant teò ricament com realitzant
portades per a la revista del grup.
Rodchenko va explorar la tè cnica del fotomuntatge en el disseny de
cartells i portades de llibres. Aquesta tè cnica facilitava la seva reproducció
tè cnica i la seva difusió massiva.
Ró dchenko va ser també un fotò graf famó s. Só n característiques les seves
angulacions de càmera en picat i contrapicat que s’allunyaven de les
composicions mé s convencionals.

64. Older Lef (Nova esquerra), portada. 1928

65. Novyi Lef (Nova esquerra), portada. 1928

66. Novyi Lef (Nova esquerra), portada. 1928

67. Novyi Lef (Nova esquerra), portada. 1928

68. Novyi Lef (Nova esquerra), portada. 1927

69. Novyi Lef (Nova esquerra), portada. 1928

70. URSS en construcció, portada. 1940

71. Novy Lef (Nova esquerra), portada. 1928

72. Lengiz, llibres en totes les branques del coneixement

74. Cartell. 1923

81. Cartell. 1923

82. El sindicat defensa el treball de la dona. 1925

83. El sindicat defensa el treball de la dona. 1925

85. Fotomuntatge per A propòsit d’aquest (Pro eto), poema de Vladimir Maiakovsky. 1923

88. Contraportada del llibre Conversation with the Finance Inspector about Poetry de Vladimir Maiakovsky. 1926

89. “Si es vol ensenyar l’ull humà a veure d’una manera
nova, cal mostrar els objectes quotidians amb
perspectives i angles inesperats.
Els nous objectes haurien de fotografiar-se des de
diferents angles per oferir, d’aquesta manera, una
representació completa de l’objecte”
Rodchenko

102. Natalia Goncharova

103. Tallant fenc. 1910

104. Dones rentant roba. 1911

105. Retrat de M. Larionov i el seu pilot Comandant. 1911

106. Mijail Larionov

107. Portada per al llibre "Old Time Love" d'Alexei Kruchenykh. 1912.

108. Portada per al llibre "Slovodvig" ( "Mot Dynamo") per Valentín Parnakh. 1913.

109. Blue Rayonism. 1915

110. Red Rayonism. 1913

111. Estiu. 1912. De la sèrie “Les estacions”

112. Tardor. 1912. De la sèrie “Les estacions”

113. Primavera. 1912. De la sèrie “Les estacions”