O slideshow foi denunciado.
Utilizamos seu perfil e dados de atividades no LinkedIn para personalizar e exibir anúncios mais relevantes. Altere suas preferências de anúncios quando desejar.
TERRA 1 PROPIETAT: 
LA TRANSFORMACIÓ DEL CAMP PRATENC AL S. XIX
Amb el suport de 
Diputació 
de Barcelona 
Área d'Agricuftura 
j Medi Natural 
Ajuntamenl del 
Pral de Llobregal 
Regidori...
TERRA 1 PROPIETAT: 
LA TRANSFORMACI6 DEL CAMP PRATENC AL S. XIX 
IRMA FABRÓ Y AGÜE - MARGARIDA GÓMEZ INGLADA 
ANTON! RODÉS...
INTRODUCCIÓ 
EL SEGLE XIX A L'ESTAT ESPANYOL: 
REACCIÓ 1 REVOLUCIÓ 
Al llarg del segle XIX, Europa viu el procés de transf...
majoria condemnada a la miseria i a la fam); inquisitorial (impedia el 
desenvolupament cultural o científic); i frenava u...
s'implanta peljudiquen les masses campero les més allunyades del sistema 
de comercialització, que no poden pagar en metll...
implicava necessariament, ja que es perpetrava en contra i en perjudici de 
la immensa majoria, l'organitzaci6 d'un impres...
· La nova distribució tribut~ria pennetia l'ocultació, i aixo repercutia ne­gativament 
en els petits propietaris, que vei...
Al camp pratenc, paral.lelament al procés de consolidaci6 del nou ordre 
burges, es produeix una transformaci6 de l'estruc...
El regadiu trans[arrrul la [esamia de/s camps pratencs. lmatge aeria de les 
prapietats de la [amília Bertrand. (Arxiu Mun...
(improductives, marines ... ). 
A l'apeo* de 1846 les terres tertils representen un 17,89%, mentre que les 
qualificades d...
civada) d6na un total d'II.559 quintars, mentre que el productes de regadiu 
dominants aquell any (blat de moro, mongetes ...
controla el poder i segons els seus interessos. 
La primera etapa (1840 - 1845) afecta els ordes militars, els convents i ...
burgesia barcelonina, industrials, comerciants, advocats ... que substituiran 
la propietat nobiliaria i eclesiastica per ...
Els propietaris 
El procés de canvi de la propietat característica de l' Antic Regim a la nova 
propietat burgesa l'observ...
LA QUALITAT DE LA TERRA 
L'agricultura pratenca d'aquest període (1846 - 1879) és de caire clara­ment 
tradicional, basada...
guir que aquestes terres millorin. 
Constatem també un augmentde les terres de baixa qualitat, potser perque 
fins a1eshor...
RIBERA 
BUFERA 
BUNYOLA 
PROPIETARIS 
SENSECASA 
TOTAL 
% 
la 
342mj.12md. 
2fj2mj. 
253mj. 3 mo. 
47mj.Ilmd. 
906mj. 
17,...
t5 1849: Categoria de la terra segons rapeo 
Arbredes ~ .~ 
la 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a Erm Vinya 6a 7a 8a Erm ~ ::E TOTAL 
RI...
la 
2a 
3a 
4a 
TOTAL 
TOTAL 
1852: Caregoria de la terra segons l'amillarament 
Cereals la Cereals 2a 
-2-54-mj.- 273mj.~...
~ Calegoria de la terra segons els amillaraments de 1862, 1872, 1879 
Enn Cereal Fruiters 
l.a- -2-a -3- .la- -2- -3-a .l-...
Percentatges totals de la terra segons els amillaraments de 1862, 1872, 1879 
Enn Cereal Fruiters Vinya Salzes Fageda Impr...
ANÁLISI DE LA QUALITA T DE LA TERRA SEGONS ELS 
APEOS 1 AMlLLARAMENTS 
Apeo de 1846 
Segons el quadem de producció de l'an...
predominen Jesterresde la. (342muj. J2mund.) i de2a. (2I3muj. 8mund.). 
Aquest és, pero, el districte menys extenso 
El di...
com a ennes, fins al punt que, si estudiem de manera individualitzada cada 
categoria,la majorpart de les terres del Prat ...
Amillarament de1879 
Els increments apuntats en l'amillarament anterior continuen en el de 
1879. (23) Tot i que els perce...
significatiu respecte a l'any 1846. 
1846 1849 
1a .categoria .... -......._ ._.. 17,89% la. i 2a.categories ....•...- ._ ...
Aquest fet és el resultat, sens dubte, de mesures i qualificacions cada cop 
més acurades. 
Pel que fa als cereals, tot i ...
diferents criteris de c1assificació utilitzats. 
Malgrat aquesta dificultat, es poden fer comparacions a nivell general. 
...
Les categories que apareixen aquests anys són les mateixes que les 
utilitzades els anys anteriors. Només n'apareix una de...
També en aquest cas, els augments els experimenten les terres més ben 
qualificades (la. i 2a.), mentre que les pitjors (3...
La situaci6 descrita queda reflectida en els quadres i grMics següenls: 
Categoria de la terra (segons l'amillarament) 
18...
ximadament 1/3 de les terres de conreu estan ocupades per marines o terres 
ertnes (la denominació varia d'un any a l'altr...
Superfície dedicada a cada conreu l'any 1818 (24) 
Cultiu Mujades % 
Blat 1.064,00 60,00 
Ordi 109,00 6,13 
Civada 63,50 3...
Superffcie dedicada a cada conreu l'any 1857 (25) 
Cultiu Mujades % 
B!.t 1.025,0 28,96 
Ordi 570,0 !6,1O 
Sego! 14,0 0,39...
LA PRODUCCIÓ 
L'anaJisi de la producció a la segona meitat del segle XIX és difícil de fer 
donada la fragmentaria informa...
de la seva productivitat. 
L'estudí d'aquest període el farem a partir, bllsicament, de la ioformaci6 
de dos quaderns de ...
L'estudi d'aquestes xifres i grafiques ens pennet veure que a comen9a­ment 
de segle hi ha un domini molt cIar deis cereal...
Producci6 de les terres del Prat l'any 1857 
• quintars 
quarteres 
1300) - 
- 
1100) 
1000) 
9.000 
8.000 - 
7.000 - 
6.0...
L'anMisi del quadre de producció de 1857 ens pennet dir que, en gene tal, 
es produeix un augrnent important de tots els p...
superficie de conreu en les d6na la relaci6 següent: 
Blat 
Ordi 
Civada 
Mill 
Segol 
Blat de moro 
Faves 
Mongetes 
Vece...
Pe! que fa als llegums. com ja deiem anterionnent. les mongetes aniran 
consolidant la seva presencia i millorant notablem...
L'estudi de les xifres de producció de l'any 1918 ens mostraja els efectes 
deis canvis que s'han produrt a partir de la c...
segol, blat de moro, mili, mongetes, faves, veces, patates, canem, melons, 
fruiters i barrella), mentre que l'any 1918 no...
(1) Dades de J. Codina: El Delta del Llobregat i Barcelona. 
(2) excepluanJ la producció de canen i de vi greco 
(3) excep...
Si fem un estudiO més acurat d'aquest producte a partir del grMic que a 
continuació detallarem, podem observar que alllar...
un augment important a la segona meitat del segle XIX relaclOnat amb un 
increment de la superffcie dedicada a aquest conr...
1857 
.15,29 % .4,3% 
Tal com deiem pel que fa al blat, l'ordi sera un conreu, que amb alguna 
fluctuació, repartirilla se...
La civada 
Cereal utilitzat basicament com a farratge. Com la resta de cereals de seca 
anira desapareixent amb la introdu...
1857 
.7,51 % 
918 
.4,18 % 
La civada és un cas diferent del blat i l'ordi ja que observem que la major 
part de la produ...
El segol 
És un cerea! poc important al Prat i la infonnació de que disposem és 
només simbólica. 
Any 
1857 
• Segol 
o R...
,;¡ ,;¡ 
'o ''Og 'o ,;¡ ''"ü :8 'H § 'H § ~ 
!l 
~ ~ ~ 11 8- "" E ~ ~ 
~ o " o o ~ U1 <t u U1 <t u U1 c., 
1857 14 56 56 0...
(1) Dades de J. Codina: El DelIa del Llobregal i Barcelona. 
(2) exceptuanlla producci6 de cUnen i de vi greco 
(3) except...
El blat de moro 
Cereal de regadiu que anira augmentant la seva importancia alllarg d'aquest 
perfode. Aquest fet queda be...
El blat de moro es deixaya secar dintre d'unes gabies, que encara ayui 
podem trobar a les eres de moltes cases de pages, ...
(1) Dades de J. Codina: El Delta del Llobregat i Barcelona. 
(2) Aquesta xifra ¡nclou la producció de [aves i favo/ins. 
(...
Les mongetes 
Les mongetes són d'introducció més recent que les faves. A la segona 
meitat del segle XIX la seva presencia...
1857 
82,46% 
1918 
825,44 % 
59
LA VINYA 
La superficie destinada a la vinya al Prat no va ser mai important. Com 
diu Josep Pujol, "el terreny, encar que...
Superfície dedicada al conreu de la vinya (36) 
Anys 
1845 
1849 
1852 
1862 
1872 
1879-1880 
1881 .........................
Segons la descripció feta per Rafael Roig i Annengol, (37) la vinya 
plantada al Prat segueix les fases següents en el seu...
Producció de vi al Baix Llobregat l'any 1890 (39) 
Hectolitres 
El Prat 1.000 
Gava 3.900 
Martorell 10.000 
Molins de Rei...
constatar l'existencia de fabricants de vi que posseeixen premsa i que no 
figuren com a contribuents de riquesa vinícola ...
Premsa de vi del s. XIX, propietat de la 
familia T arrida 
Relació deis fabricants de vi comú /'any 1876 (42) 
Fcrran Pui...
s'embassaven les vinyes durant uns quants dies a l'hivem. 
Els treballs científics de l'Estació Enologica de Vilafranca de...
Planollopografic i palúdic dellerme del Pral de Llobregat realilzaC per Emili Roigé l'any 
1905. (Arxiu Roigé) 
67
LA DESAMORTITZACIÓ (48) 
La desamortització és un tema que ha estat tractat des de perspectives i 
optiques molt diverses....
Rosanes i el Prat de Llobregat. 
Pertot aixo, creiem que un tema tan complex com el de la desamortització 
només podra ser...
en la resta desapareixera l'esperit inversor. 
Malgrat els esfor90s realitzats per alguns deis compradors, les terres no 
...
Juan Alvarez y Méndez,Men­dizábal. 
Cadis (1790) - Ma­drid 
(1853). 
Inserit al partit liberal, va ser 
ministre d'Hisenda...
Les Jonqueres (56) tenien la finca Serra, de 53 mujades i 8 mundines, que 
en categories de producció quedaven subdividide...
La Casa de la Maternitat posseeix al Prat les finques (59) anomenades 
Casa Perrutxana, Cal Peret de rArús, Casa Matetas i...
Les monges Carmelites tenien una propietat anomenada La Isla, (66) de 
134 mujades d'extensió repartides així: (67) 
enn l...
L'extensió total era de 211 mujades i 8 mundines, que es repartien en les 
categories següents: (69) 
la. 2a. 3a. 
36 muj....
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Terra i propietat
Próximos SlideShares
Carregando em…5
×

Terra i propietat

859 visualizações

Publicada em

Autors. Irma Fabró, Margarida Gómez i Antoni Rodés
La transformació del camp pratenc al segle XIX.
Editorial La Impremta. El Prat de Llobregat 1989. 142 pàgines

Publicada em: Economia e finanças
  • Seja o primeiro a comentar

  • Seja a primeira pessoa a gostar disto

Terra i propietat

  1. 1. TERRA 1 PROPIETAT: LA TRANSFORMACIÓ DEL CAMP PRATENC AL S. XIX
  2. 2. Amb el suport de Diputació de Barcelona Área d'Agricuftura j Medi Natural Ajuntamenl del Pral de Llobregal Regidoria de Cultura Disseny de la coberta d'A1ex Escorihuela En aqucst estudi hi ha ool.laborat Cristina Besora Altés Dopós;t legal: 40.207 /89 Servei de Secretaria S,A, Frederic Soler, 81 - 83 08820 El Pral de Uobregal
  3. 3. TERRA 1 PROPIETAT: LA TRANSFORMACI6 DEL CAMP PRATENC AL S. XIX IRMA FABRÓ Y AGÜE - MARGARIDA GÓMEZ INGLADA ANTON! RODÉS INÉs El Prat de L1obregat, novembre del 1989
  4. 4. INTRODUCCIÓ EL SEGLE XIX A L'ESTAT ESPANYOL: REACCIÓ 1 REVOLUCIÓ Al llarg del segle XIX, Europa viu el procés de transfonnació de les societats d'Antic Regim en societats burgeses. L'Estat espanyol haura de realitzar una serie de transfonnacions per tal d'adaptar la seva estructura a les noves circumstitncies. La fonnació deis exercits nacionals i la centralit­zació que aquest canvi comporta exigeixen més despeses, i per cobrir-Ies, l'Estat utilitza els ingressos procedents de les colonies americanes i el recurs de creació d'un important volum de deute público En el peóode 1814 - 1820, després de les guerres napoleoniques, la situació de la hisenda és cótica. La perdua del mercat colonial empitjorara encara més aquesta situació, ja que es tallara la font d'ingressos més important de l'Estat. Aquesta situació palesara el desequilibri existent en I'economia espanyola i col.lapsara el creixement deIs sectors més avan~ats: la indústria naixent i l'agricultura comercialitzada. L'estructura del regim senyorial, en decadencia, no té elements per oferir solucions a la crisi i és un obstacle a qualsevol intent de desenvolupament. Hi ha una contradicció entre una agricultura que intenta adaptar-se a les noves fonnes i a la comercialització deIs seus productes i les velles capes socials que viuen deis beneficis del regim senyorial. Miquel Izard diu: "La Revolució Burgesa és inevitable i imprescidible, única (hi ha una sola transició possible) i desitjable, ja que suposa I'esfondrament de la societat feudal, que no només era intolerable, sinó qualitativament molt pitjor; despOtica, sense cap llibertat; injusta (molt pocs privilegiats i una immensa 5
  5. 5. majoria condemnada a la miseria i a la fam); inquisitorial (impedia el desenvolupament cultural o científic); i frenava un possible i necessari creixement material." (1) La burgesia, sense el mercal exterior, s'ha d'oposar al regim senyorial, el principal obstacle per a la consolidació del mercat interior, que no té uos canals viables de comercialització, ja que el sistema s6cio-econbmic esta­blert desvia els excedents a mans deIs senyors imanté la immensa majoria de la població en ellfmit de la subsistencia, situació aquesta que limita el seu poder adquisitiu i, en conseqüencia, dificulta el desenvolupament de les activitats econbmiques de la burgesia. En aquest moment, per tant, les possibilitats d'enteniment entre la burgesia i el camperolat són importants, ja que lenen un objectiu comú: enderrocar els obstacles tradicional s de la societat estamental. El govem de Ferran VII pretenia suscitar el creixement econbmic sense alterar l'ordre establert per I'Antic Regim. Havia d'augmentar la recaptació d'hisenda, construir una marina important, reconquerir el mercat america, fomentar el desenvolupament agrari i superar la crisi de les activitats comercials i industrials. Tot aixb s'havia de fer sense LOcar els esquemes de la societat de J'Antic Regim. L'empresa era LOtalment impossible. EIs mecanismes de la crisi econbmica que culmina l'any 1819 - 1820 mostren J'estreta relació entre el col.lapse del sistema d'hisenda i la fallida del regim absolut, que hem d'entendre més relacionada amb la impossibilitat de resoldre els problemes que amb J'embat revolucionario El trlenni liberal (1820 - 1823) suposa J'intent d'aplicació de les reformes publicades per la Constitució de Cadis. Ben aviat van sortir a la llum totes les Iimitacions de la revolució liberal espanyola, que vol aplicar el model de desenvolupament capitalista angles: es tracta, no d'una solució revoluciona­ria, sinó d'una soluci6 de compromís feta des de les capes socials a1tes sense la participaci6 deIs camperols i amb el manteniment del predomini de J'aris­tocracia latifundista. El seu objectiu era la Iiquidació de les relacions productives de l'agricultura tradicional i la dissoluci6 del regim senyorial, del feudalisme i de les explotacions comunals. Aquest procés, en un Estat com l'espanyol que no presenta un creixement industrial simultani, provoca la proletarització del camperolat, que es queda al camp com a ma d'obra barata i es converteix en un factor d'estancament,ja que frena la possibilitat d'introduir millores tecniques i no estimula la creaci6 d'un mercat interior, que seria molt necessari per al creixement industrial. El sistema de dissoluci6 del regim senyorial i el nou regim fiscal que 6
  6. 6. s'implanta peljudiquen les masses campero les més allunyades del sistema de comercialització, que no poden pagar en metlll.lic les contribucions que tenen assignades. La situació tributaria era massa feixuga per a una gentque vivia gairebé allímit de la subsistencia, í aquest fet, englobat en el panorama general de crisí que pateix el camperolat, és un deIs aspectes que ens permet explicar la seva adhesió als movíments antiliberals (carlisme). En un sentit més ampli, la reacció camperola l'hem d'entendre com un testimoni dela seva oposició a la modalitat concreta que els liberals utilitzen per a la liquidació de l'Antic Regim, i en particular a la inserció de l'agricultura en la formaci6 social resultant d'aquest procés, que deteriora considerablement la situació material del camperolat. Es tracta d'una mobilització popular contra una alternativa no desitjable. Miquel lzard considera que "l'actuació de la gent del camp va ser més confusa, ja que era, globalment, beneita, de cap dur, convencional per naturalesa i conservadora, la qual cosa la feia presa flIcil de demagogs o populistes (el clergat tenia una especial i taumatúrgica influencia sobre ella), mentre que elsjuristes podien defraudar-la sense dificultat. Rarament poma arribar a comprendre el projecte que els progressistes miraven d'implantar per al seu propi bé. Va aliar-se estúpidament amb els carlistes, tot continuant una revolta primitiva i immadura; tenia dificultats per formular les seves propies reivindicacions i es deixava al.lucinar per una confusa ideologia tradicionalista." (2) A la caiguda del trienni es restaurara l'absolutisme. Durant el nou període de govern de Ferran VII (1823 - 1833) i després de la seva mort, la situació de la hisenda és desesperada, i la conjuntura política, fragil. El govem de Zea Bermúdez, durant la regencia de M. Cristina, no acontenta ni els Iiberals ni els absolutistes, pero representa un pas endavant en el procés de transforma­ció de la societat, que ja no permet ferun moviment involucionista sense risc de revolució. L'esperit d'aquest perfode el podem resumir a partir de I'actitud del Marques de MiraDores (president del Consell de Ministres els anys 1846 i 1863) quan diu que el carlisme s'ha de combatre amb les armes a la ma mentre que amb els liberals s'ha de pactar (3). Queda molt clar, dones, que la solució és una alian~a entre l'aristocracia latifundista i la burgesia. La revolució liberal, iniciada l'any 1808, culmina en les Corts Consti­tucnts de 1836 - 1837 amb I'alian~a entre els moderats i els progressistes, que tenen un veritable panic al perill popular. Aixo fa que les seves coincidencies siguin més decisives que les seves discrepancies. En aquest mateix sentit, Miquel lzard diu: "Aixf,la implantació definitiva de la societat excedentana 7
  7. 7. implicava necessariament, ja que es perpetrava en contra i en perjudici de la immensa majoria, l'organitzaci6 d'un impressionant aparell repressiu, la peca clau del qual és un discurs fal.lac, suposadament escrit per narrar la transici6 (en realitat perdisfressar-la), ocultanto camuflant, poso percas, el decidit i contumac rebuig de les classes ~ubaltemes." (4) Les reformes que es realitzen per consolidar el nou model de societat con­sisteixen en un conjunt de mesures que es refereixen a la modificaci6 del regim de propietat, al pas de la "propietat impeñecta" a la "propietat peñecta", és a dir, l'establiment de la propietat burgesa. Aquest procés de transferencia es fara, basicament, a partir de la desamorutzaci6 i les desvinculacions que s'inclouen dins del procés de liquidaci6 de les formes jurfdiques i institucionals del regim senyorial. Consisteix a donar el caracter de lliure a les terres que estaven amortitzades (en situaci6 de "maos mortes", és a dir, en propietat de persones ffsiques o jurfdiques que no tenen capacitat de vendre). Les mesures desamortitzadores, pero, estaven viciades des del comenca­ment per unes intencions extraeconomiques. Primer van ser els motius fiscals (sanejar la hisenda, eliminar el deute ... ) i després, en esclatar la Guerra Civil, s'hi afegiren els motius polítics (fer front als carlins i aconse­guir un suport ampli a Isabel II). Un element important de la reforma liberal és la supressi6 del delme i la implantaci6 d'un nou sistema tributario Pel que fa a la supressi6 del delme, hem de dir que després del trienni constitucional pateix un procés de forta erosi6, i molts camperols no el paguen. Aix(, en el perfode 1823 -1833, s'ha iniciat un procés espontani de transfollOaci6 impulsat pels camperols. En aquest marc, la polftica agraria de les Corts frena i desvia aquest procés en una altra direcci6 que beneficia els grans propietaris de la terra, que comprenen que la desintegraci6 del vell ordre és inevitable i accepten el pacte en el marc de la revoluci6liberal,ja que entenen que el projecte liberal és facilment manipulable i prou ambigu com per incloure-hi els seus interessos. Un altre element important és la reforma tributaria, que hem d'entendre com una mesura més de la revoluci6liberal. La substituci6 del delme peruns tributs en moneda va contribuir decisivament a la desaruculaci6 de les economies camperoles familiars. És a dir, la reforma tributaria va afavorir la dissoluci6 de les velles formes de producci6 de la terra, en fer inviables les explotacions camperoles que no arribessin a uns nivells m(nims de comercialitzaci6 i d'integraci6 en el mercal. 8
  8. 8. · La nova distribució tribut~ria pennetia l'ocultació, i aixo repercutia ne­gativament en els petits propietaris, que veien augrnentar els seus paga­ments, ja que tenien menys oportunitat d'inlluir en les juntes municipals, dominades pels grans propietaris. La revolució que ha donat Uoc al nou ordre burges a partir de l'antic món feudal (la de la transmutació de les fonnes de propietat, la de l'alian~a deis veIls i els nous grups dominants i la de la frustració de les esperances de les classes populars) es pot considerar acabada rany 1845, amb la refonna tributaria que posa punt final a tot aquest conjunt de transfonnacions i assegura la seva estabilitat. La valoració de Josep Fontana de tot aquest procés la trobem quan diu que és una historia de canvis que podem anomenar revolucionaris, perque modifiquen substancialment la realitat social sobre la qual actuen, i també una historia de limitacions. (5) Miquel Izard, per part seva, considera que "la principal anomalia del model espanyol fou que no va reeixir l'esmentada alian~a entre burgesia i treballadors; contrmament, hi va haver un contuberni entre senyors feudals i oligarquia conservadora que provoc~ una Revolució Burgesa peculiar, tan peculiar que ni tan sois fou revolució, ja que la burgesia va deixar de ser revolucionma. Per aixo no se la podia considerar liberal-i, si es feia, és un abús que cal desemmascarar; mentrestant, els progressistes foren marginats i conlluiren en la petita burgesia, que continua intentant, debades, dur a tenne el seu programa radical. El contuberni va tenir altres conseqüencies: les classes subalternes van veure com es frustaven les seves esperances, i s'allunyaren lotalment del programa que havien compartit; amb allres paraules: el capitalisme acaba implantant-se a Espanya des d'una perspec­tiva exclusivament burgesa, sense tenir en compte els interessos d'altres grups, especialment els rurals. (. .. ) En resum, la Revoluci6 Burgesa espan­yola va ser no solament un frac~s, sinó una trarció a les masses i als radicals." (6) ELSEGLEXIX AL PRAT: CANVIS EN LA SOCIETATPAGESA El Prat de la segona meitat del segle XIX es veur~ profundament afectat per tot el conjunt de transfonnacions que porten a la desaparici6 del sistema economico-social de l'Antic Regim. 9
  9. 9. Al camp pratenc, paral.lelament al procés de consolidaci6 del nou ordre burges, es produeix una transformaci6 de l'estructura de la propietat agraria derivada de l'aplicaci6 de les lleis desamortitzadores, que suposaran l'arri­bada de nous propietaris burgesos, en substituci6 deIs propietaris eclesias­tics i nobles, i que impediran l'accés del camperolat a la propietat. Vinculat a tot aquest procés, s'iniciara el pas d'una agricultura tradicional a una agricultura moderna, m arc at per la legislaci6liberal-especialment per la llei de fornent de 3 de juny de 1868 - i per la introducci6 del regadiu, b1lsicament a partir de la construcci6 del Canal de la Dreta. Aquesta transformaci6 global la podem explicar amb I'esquema següent: Agricultura tradicional - Autoconsum i policultiu - Conreus extensius - Baixos rendiments - Escassetat de fertilitzants - Absorci6 d'un elevat nombre de ma d'obra - Reglamentaci6 jurídica de la pro­pietat de la terra especial a més de la tradici6: usos i costums Agricultura tecnificada moderna Implantaci6 de noves rotacions de conreus Substituci6 de les terres dedica­des al conreu de cereals per terres dedicades a conreus arbustius Extensi6 del regadiu Utilitzaci6 de nous fertilitzants lntroducci6 de millores en luti­llatge agrícola Nou regim de la propietat de la terra Per poder valorar la importancia de tot aquest procés, hem d'analitzar ex­haustivament els diferents elements que intervenen, ja que de la seva interrelaci6 sorgira un Prat amb un nou sistema agrícola que adquirira un protagonisme destacat com a proveldor del mercat més important de Catalunya, el barcelollÍ. Com diu Jaume Codina, "el Delta del Llobregat es converteix aixf en una autentica font i un rebost de la capital; i no solament aixo, sin6 que comen~a a exportar productes i anomenada." (7) 10
  10. 10. El regadiu trans[arrrul la [esamia de/s camps pratencs. lmatge aeria de les prapietats de la [amília Bertrand. (Arxiu Municipal.) La qualitat de la terra L'agricultura pratenca en el període 1846 - 1879 viura la seva transfOlma­ció més important: el pas del seca al regadiu. Fins el 1858 hi ha un domini total deis conreus de seca, amb un sistema d'agricultura extensiva que manté la població als límits de la subsistencia. Aquest sistema es caracteritza per: baixos rendiments, tecniques rudimen­taries, excedent molt escas i de difícil comercialització ... i suposa també l'absorció d'un elevat nombre de ma d'obra; aixo fa, per una banda, que la c1asse jornalera sigui molt important quant a volum, i per una altra, que els salaris siguin molt baixos. Les transformacions afectaran també la qualitat de la terra. De la mil deIs nous propietaris i amb la progressiva introducció del regadiu, augmentaril el volum de terres fertils en detriment de les terres de pitjor qualitat 11
  11. 11. (improductives, marines ... ). A l'apeo* de 1846 les terres tertils representen un 17,89%, mentre que les qualificades de regulars, dolentes i improductives s6n un 46, 95%. La resta, el 33,65%, esta formada per arbredes, pinedes i marines. Tota aquesta panoramica canviara, com hem dit, amb l'arribada paulatina del Canal de la Dreta i amb I'aprofitament de l'aigua arresiana. La millora de la qualitat de la !.erra queda recoIlida en l'amillarament de l'any 1879, tot i que des de 1858 constatem una disminució de la superficie dedicada al cereal (disminuci6 que es fara a costa de les terres de pitjor qualitat, ja que alllarg d'aquesta etapa el volum de terres de primera categoria augmenta sensiblement). L'any 1879 els cerea1s representen un 44,92%, l'erm un 44,21 % i la resta de conreus una quantitat poc importan!. La producció Analitzant els quadres de producci6 (8) deis anys 1818 a 1918, constatem com els cereals són el producte dominant fins a la consolidació del regadiu, fet que no es produira fins a les darreres decades del segle. Alllarg d'aquest període, el blat serll el producte dominant, malgrat que el seu volum anirll disminuint fins a ser subsisturt per altres productes. Aixl, l'any 1818 el blat representa el 75, 94% de la producció total, mentre que I'any 1918 s'ha redurt al 39, 62%. El blat de moro, cereal de regadiu, serll l'únic que experimentara un creixement en la seva producció. L'any 1857 representa un 3,97%, mentre que el 1918 és ja el 15,33% de la producció total. Del resum de xifres de 1918 es dedueix una transformació, que serll progressiva [ms a la consolidació del regadiu, amb el despla~ament deIs productes de seca. Aquest canvi d'orientació queda definit per les xifres totals d'aquest any, que marquen l'inici de l'evolució futura de l'agricultura pratenca. La suma del volum de producció deis cereals més importants (blat, ordi, ... Apeo i amillaramiento s6ndos termes castellans referits adocurnents fiscals de rributació agraria del scgle XIX. No tenen una traducció oficial al catala i s'han adoptat en els estudis d'hisloria agrAria amb la forma d'apeo i amillarament. Veure nota 16. 12
  12. 12. civada) d6na un total d'II.559 quintars, mentre que el productes de regadiu dominants aquell any (blat de moro, mongetes i faves) superen la xifra anterior, amb un volum total de 12.432 quintars. Més com a fet anecdbtic que com a conreu important, hem de parlar de la vinya. Aquest comeu no ha estatmai important (I'any 1890 ocupa el darrer lloc en producci6 respecte als pobles del seu entom) a causa de les característiques del sbl i de la facilitat de propagaci6 de les malures. L'increment de la plantaci6 de la vinya es produeix el segle XIX de la ma de Ferran Puig, que intenta aconseguir un producte comercialitzable apro­fitant la conjutura del moment: els beneficis de la llei de poblament rural de 1868 i les facilitats d'exportaci6 deis vins catalans gracies al tractat comer­cial amb Fran~a. Aquest, pero, fou un intent que no reeixí. Malgrat que la vinya al Prat no patíla fil.loxera, va ser atacada reiterada­ment per altres malures propies del conreu, com s6n l'ofdium i el míldium, el tractament de les quals ocasiona fortes despeses en jomals i materials. Aixb, juntament amb el baix preu del vi que s'obtenia (per la seva poca qualitat), feia que el producte fos poc rendible. La desamortització La desamortitzaci6 consisteix a donar el caracter de lliure a les terres que es troben en situaci6 de "mans mortes", és a dir, en propietat de persones físiques o jurídiques que no tenen capacitat de vendre. Al Prat, la importancia d'aquest procés radica en el fet que afecta el 33,33% deles terres, és adir, potencia el canvi depropietatd'una tercera part de les terres que configuren el poble del Prat. Aquest sera un fet clau per a l'evoluci6 posterior, ja que permetral'arribada de nous propietaris, alguns amb capital suficient com per invertir en millores i fer experiencies per introduir nous conreus i aconseguir rendibilitzar l'agricultura. Podem dir que de la ma d'aquests propietaris, i amb l'esfor~ deis treballadors del camp s'iniciara el procés de canvi que transformara profundament l'agricultura pratenca. La desamortitzaci6 es realitza en tres etapes marcades per diferents lleis i decrets desamortitzadors que es van promulgant alllarg del segle XlX i per la variaci6 de la seva aplicaci6 segons la conjuntura política, és a dir, aquest procés sera frenat o impulsat segons la tendencia del grup polftic que 13
  13. 13. controla el poder i segons els seus interessos. La primera etapa (1840 - 1845) afecta els ordes militars, els convents i els monestirs de mcnys de dotze membres. Vuit sera el nombre total de finques desamortitzades al PraL: 4 deis Dominics, 3 deis Mercenaris i 1 de les Monges de Jonqueres. La segona etapa (1862 - 1865) afecta les institucions bencfiques, que al Prat es concreten en la Casa de la Matemitat, que té 4 finques, i I'Hospital de la Santa Creu, amb 1 fmca. • La tercera etapa (1873 - 1879) c10u el procés desamortitzador. Afecta els convents de religioses i ens permet dir que és el darrer embat del procés de liquidaci6 de I'Antic Regim, amb la transformaci6 de la propietat "imperfec­ta" en propietat burgesa i capitalista. Es veuran afectals dos convents de l'eligioses: les Monges Magdalenes, que possei'en 5 finques, i les Monges Carrnelites, que en posei'en l. També es veura afectada la Perpetua de Santa Maria amb 2 finques, i la Causa Pia de Vilar, (9) amb 2 finques. Les terres desamortitzades s6n de baixa qualitat, i en alguns casos pessima. Eren terres abandonades pels seus propietaris , la majoria d'elles sense conrear, ja que les trobem qualificades (en els apeos i amillaraments) de marines, pinedes i erms. L'arribada deIs nous propietaris suposara millores importants, ja que seran dessecades i conreades per primera vegada. La desamortitzaci6, com dciem anteriorment, promou el canvi de propie­tal de la terra, que passara d'estar en maos deis nobles i de I'església a ser propietat, bi'lsicament, d'una c1asse burgesa formada per comerciants, fun­cionaris, industrials, polítics". i alguns sectors de les c1asses mitjanes rurals. EIs camperols quedaran al marge d'aquest procés ja que la manera com es realitzaven les vendes els marginava i no tenien la possibilitat de comprar les finques subhastades. Per aixo podem dir que la desamortitzaci6 ha estat la gran ocasi6 perduda per aconseguir I'accés del camperolat a la propietat de la terra. La pagesia pratenca, seguint la toruca dominant a totl'Estat, no tindra ocasi6 de convertir-se en propietaria d'aquelles terres que treballa. El preu de taxaci6 de les fmques, pero sobretot el preu de la rematada (molt superior al de taxaci6), no permeten que els camperols les puguin adquirir. Al marge d'aquest fet, constatem que per poder conrear algunes de les terres desamortitzades, que eren de molt baixa qualitat, calia la inversi6 de graos capitals, que nornés possei'en els graos propietaris agrfcoles o bé la burgesia. EIs compradors d'aquestes terres seran, la majoria, membres de la 14
  14. 14. burgesia barcelonina, industrials, comerciants, advocats ... que substituiran la propietat nobiliaria i eclesiastica per una propietat burgesa. Les compres es faran per dos sistemes: o bé compra directa o bé a través d'intermediaris (testaferros). Les terres desamortitzades no restaran mol! de temps en mans deis propietaris que compren en primera instancia, i a final de segle assistirem a un procés de concentració en mans d'un reduil nombre de propietaris. Com a casos significatius podem citar Ferran Puig i Jaume Casanovas. De la ma deis nous propietaris arribaran les transformacions més radicals del camp pratenc. Per exemple, Joan Canadell i Antoni Monmany, compra­dors de la desamortització, apareixen lligats a la construcció del Canal de la Dreta, que sera una pe~a clau en la transformació de l'agricultura de seca en la de regadiu. Moltes de les innovacions introdurdes es veuen afavorides per la legisla­ció liberal, a la qual s'acolliran molts deis propietaris (Ferran Puig, Jaume Casanovas, Domenec Dalit, Francesc Canillo ... ). Aquesta legislació té com a finalitat potenciar el poblament rural, la creació d'indústries agrfcoles productives, la dessecació de llacunes, i la rompuda de terrenys que havien estat sense conrear. Podem dir que aquesta legislació s'ajusta perfectament a les necessitats que tenien els nous propietaris per posar en funcionament les seves terres. Tot aquest procés de transformació es fa al marge de la classe camperola, que a més desaprofitara els moments en que la conjuntura política li és més favorable. Aixf, durant la revolució de 1868, al poble de Gava, Gemma Tribó (la) explica que els pagesos aprofitaren l'ocasió per ocupar les terres de la Barania de J'Eramprunya. En el cas del Pral, podem dir que no es produf una resposta similar, malgrat que la Junta Revolucionaria del Prat, va ser la primera a donar suport al moviment revolucionari de Barcelona. (11) Les juntes emetien proclames on es repetia de manera constant la paraula "sensatez" (12) i es demanava reiteradament la conservació de J'ordre i el respecte a la propieta!. En aquest sentit, hem de dir que la primera junta constiturda al Prat inclora el nom d'alguns propietaris (pau Aguilera, Dome­nec Dalit, Joan Codina ... ). (13) La població del Prat demana la formació de la milfcia, i la Junta decideix demanar armes al capita general per "poder contener la reacción en caso necesario, sostener el orden, el respeto de la propiedad, la libertad individual y los principios de Cádiz". (14) 15
  15. 15. Els propietaris El procés de canvi de la propietat característica de l' Antic Regim a la nova propietat burgesa l'observem clarament en l'evolució de la tipologia deIS propietaris des de l'any 1846 fins el 1879. Al llarg d'aquest període assistirem a la ~rdua de poder eeonomic de la noblesa (que haura de vendre les seves propietats) i a la venda de les grans propietats de l'església, els hospitals i les institucions benefiques afectades per la desamortització. Al Prat, la major par! de propietaris pratencs ho són de parcel.les petites. L'any 1879, el 68,5% deIs propietaris estan inclosos en el grup de O a 25 mujades (majoritariament, el 44,5%, en el grup de O a 5 mujades -quantitat insuficient per sobreviure). Una menció a part mereixen Domenec Dalit, que té 134 mujades, i Miquel Casanovas, amb 297 mujades. Per tant, les grans finques es troben en mans de propietaris forasters, basicament barcelonins, que concentren la major par! de la terra. Aixf l'any 1879 tenen el 92,21% de les terres de conreu, i només el 7,78% és en mans de pratencs. Pel que fa al nombre de grans propietaris, es manté una cena estabilitat alllarg del període. L'any 1849 trobem 15 finques de més de lOO mujades, l'any 1862 i el 1871 - 1872 es manté un nombre estable de 13 finques i en el darrer amillarament que hem treballat, el de l'any 1879 - 1880, trobem 12 propietaris en aquest grupo Un cas destacable és el de Ferran Puig. L'any 1871 - 1872 és el segon maxim propietari de terres al Prat, amb 440 mujades, mentre que l'any 1879 1880 és el majorpropietari, amb 872 mujades. Comja hem dit anteriorment, Ferran Puig és un industrial barceloni que ocupa el sete I10c en la llista deIs contribuents eatalans més importants de l'any 1875 amb una contrlbució territorial de 14.316 pessetes. L'any 1879 es troba en el catord: lloc de la contribució territorial de Barcelona, amb 7.337 pesssetes, i l'any 1886, pagant la mateixa quantitat, ocupa el dese lloc. (I 5) Ferran Puig i Jaume Casanovas serari els homes que personificaran el procés de transformació que hem estat analitzant alllarg d'aquesta introduc­ció, ja que de les seves mans vindran. bona part de les transformacions que modificaran I'estructura del camp pratenc. 16
  16. 16. LA QUALITAT DE LA TERRA L'agricultura pratenca d'aquest període (1846 - 1879) és de caire clara­ment tradicional, basada en els conreus de seca i en la producció per al consum interno En el període compres entre els anys 1846 i 1852, el domini del cereal és total i només comptabilitzem a1tres conreus de manera quasi anecdotica. La preva[en~a deIs cereals només canviara a partir de la lenta i progressiva introducció del regadiu des de 1858, primer any del qual tenim constancia de ['existencia de mujades regades gracies al fet que es posa en funcionament el tram ja constru'it del Canal de la Dreta. El sistema de conreu dominant és el d'agricuitura extensiva, caracteritza­da pels baixos rendiments, per l'ús escas de fertilitzants i per l'absorció de molta ma d'obra. En el període següent, entre els anys 1862 i 1879, assistirem al que sera la transfonnació més important de l' agricultura pratenca: el pas del seca al regadiu. Aquestfetes produira gracies a la confluencia de diversos elements relacionats amb la mentalitat capitalista deIs propietaris que han comprat les terres en aquest període, i que nodubtaran afer inversions: la construcció d'un canal de regatge, el Canal de la Dreta del Llobregat, 1'0btenció d'aigua artesiana, la utilització de maquines de vaporper poder regar amb l'aigua del riu, fins a1eshores desaprofitada, la implantació de nous conreus ... Malgrat tot, al llarg d'aquest període observem una disminució en el nombre de mujades de terra de millorqualitat. Aquest fet pot estar relacionat amb el sistema de classificació o bé amb l'exhauriment real de la terra motivat per la practica deIs conreus extensius que s'han aplicat a111arg de tants anys. Caldra esperar que el regadiu es consolidi totalment per aconse- 17
  17. 17. guir que aquestes terres millorin. Constatem també un augmentde les terres de baixa qualitat, potser perque fins a1eshores no s'havien comptabilitzat algunes zones (per exemple les marines). Aquestes variacions, juntament amb les dificultats per defmir conceptes ' com errn, improductiu, marines ... que canvien segons sigui un apeo o un amillarament (16) i d'un any a l'a1tre, dificulten l'estudi comparatiu de tot el perfode. Així, podrem veure com les terres dedicades al cereal apareixen primer agrupades en vuit categories i passen al fmal a tres; també veurem com apareixen cataJogades com a terres de seca mol tes que ja eren de regadiu (per la introducció del Canal de la Dreta, basicament, com ja explicarem més endavant). Per tots aquests motius, l'estudi individualitzat de l'estructura de la propietat no ens perrnet feruna valoració en detall del procés de transforrna­ció de la terra, i caldra complementar les dades a partir de la inforrnaci6 que ens dóna la producci6. CanBou, masia ubicada al districte de la Ribera. Tenia planJa baixa. pis i golfes que mostren el passat cerealista del poble del Pral .Va desapareixer a la decada deis setanla per la construcció d'un centre comercial. (Arxiu Municipal) 18
  18. 18. RIBERA BUFERA BUNYOLA PROPIETARIS SENSECASA TOTAL % la 342mj.12md. 2fj2mj. 253mj. 3 mo. 47mj.Ilmd. 906mj. 17,89 1846: Categoria tú la terra segons /'apeo 2a 3a 213mj. 8 mo. 173mj. 301 mj. 237mj.4md. 50s mj. 415 mj. 1 md. 41 mj. 12md. 43mj. 8 md. 1.061mj.4md 868 mj. 13 rnd. 20,95 17.15 4a 24mj. 184mj. 221 mj. Smd. 19 mj. 448mj. 8 rnd. 8,85 Vinya Sa 42mj.12md. 0,84 Arbreda Marina Pineda 6a 1.704 mj. 3 md 33,65 Erro 32mj.8md. 0,64 TOTAL 5.064 muj. 0 ~ TOTAL 753 mj.4 md. 984 mj. 4 md. 1.395 mj.l rnd 152mj.
  19. 19. t5 1849: Categoria de la terra segons rapeo Arbredes ~ .~ la 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a Erm Vinya 6a 7a 8a Erm ~ ::E TOTAL RIBERA "'1'- 256 133 103 "'1'- so 381/4 so 11< 19", 79831'4 BUFERA "'a 191 184 135114 lOS ">1< 733/4 70">1< 166 114 "'11< 999112 BUNYOLA "'a 1551" m 199 164.114 1351)4 14011< 332 "". 1.552114 TOTAL 184214 702114 53' 4371/'4 351214 2S9 2491/4 "'''' "11< 72>< 9 6 • 71/4 1412114 7tJ/ '" % '.63 13,84 10,6 8,61 6.92 5,10 (91 10,81 l." 1,43 0,17 0,11 0,15 0,14 4.'" 27,83 TOTAL 5.073 mj. Nota: les quantitats són expressades en mujades.
  20. 20. la 2a 3a 4a TOTAL TOTAL 1852: Caregoria de la terra segons l'amillarament Cereals la Cereals 2a -2-54-mj.- 273mj.~md. 4,74% 5,10% 411 mj. 505 mj. 8md. ..... ------- 7,67% 9,43% 252mj. --12m-d. - 715 mj. 4 md. ---- 4,71% 13,35% 183 mj. 666 mj. 4md. ¡--------- 3,41% 12,45% 20,53% 40,33% - Vinya 14mj. !!.~ 0,27% 18 mj. 8md. 1----- 0,34% 30mj. 12md. ---- 0,57% 2mj. ---- 0,03% 1,21% -- 66 mj. Arbres fruiters 1---- 3 mj. 8md. r---- 0,06% 3mj. 1---- 0,05% 1---- 0,11% 6muj. 8md. Arbresamb parra 3 mj. 8 md. 1----- 0,06% 15 mj. ---- 0,28% 25mj. 1------ 0,46% 4mj.12md. 1----- 0,08% 0,88% 48 mj. 4md. Salzes Fageda Enn , _ 9mj..:..-_ _6mL _ !32mj.~m~ 0,16% 0,11% 2,47% 11mj. 8 md . 35mj. _189mj. -1 -----1----- 0,21% 0,65% 3,52% , 8 mj. 8md. 62mj. 344mj. ---- ---- -----, 0,15% 1,15% 6,42% 11 mj. 3 md. l00mj.4md. 1.064 mj. ---- ---- --4m-d. - 0,20% 1,87% 19,87% 0,72% 3,78% 32,28% 40mj. 203mj. 1729 mj. 3md. 4md. 12md TOTAL 5.355 mj. 3 md. -N
  21. 21. ~ Calegoria de la terra segons els amillaraments de 1862, 1872, 1879 Enn Cereal Fruiters l.a- -2-a -3- .la- -2- -3-a .l-a 2--a -3-a 1862 l.? CIj. 22O mj. 600mj 12md !l89 aij. 923 mj. 1554mj 1 mj.llaui 2mj. 1-----~- --- --- ---'- --~- --- ------ ~8'" 4,27" 31,11'10 U,44'ló 17,94" ""... 0.02" 0,03'10 ¡ 1872 ~3mjUJDd ¡ -317--.:uj.l-md. -'2K1 m-j. 8m-d. --- 7-60n:-ij 14 -md T-llm-j.6m-d. -1376- =j 8 -mil -7-mj. - -1-7m} - '::'DI~~ 5,93'10 ':n" 29,2S'1ó 14,.23<J. 14,44' 2S,7Y1o O,13f1. 0,31'10 0'- i 1879 5:za1tlj.9md. 334nj.4md. 477mj 12md nOmjUmd 6lII mj." md. 9!11mj.l md. 61mj. S8mj. 8 md. 35 mj. ------ --- --- --- --- --- --- --- , -9.98-'10 6,31% 27,92'1 14,56'i. 11 .4~ 18,87'10 1,15"" 1,1()t¡(, 0,66% 00 o ~ ." """O Vinya SaIzes Fageda o 1 la 2a 3a 1. 2a 3. la 2. 3. TOTAL 1862 1---1--- r--- r--- --- f--- - - - - -- --- --- --- 3 mj. 4mj. 81!lj.12md. 4 mj. 9mj.4md. 14mj. 4mj. 29mj. 31 mj 5.l44mj.4md. 0,05'10 o,roe;¡, 0,17'10 0,07':10 0,17'l. O,Ve¡, 0,07':1. 0,56r¡, O.""" 1872 7mj. 11 mj.14md. l!lmj.8md. 6mj.4md. !I aV' 4md. 10 mj.4 md. 13 mj.12I'Dd. 14mj .• md. lJ7mj. 5.34!1mj.:5 rnc1. 1---1--- f--- f--- f--- f--- ----'---- 1- - --1---- --- 0,13'10 0.229; O,28<¡' o,llCi. 0._ O, lK o.., .. 0,27" ..,.,. ! 1879 14mj. 26mj. 149 =.j. Smd.. 6mj. 3mj. 7mj. 2mj.12md. 66mj. 14j mj.4md. 5.291 mj.ll mil. ---1--- --- r--- f--- f--- -- --- --- --- --- 0._ O,49~ ~829ó 0,11'10 o,asr¡, o,m. 0,05% 1,24'11. 2,74~ ~ .. t> ____ . _ .
  22. 22. Percentatges totals de la terra segons els amillaraments de 1862, 1872, 1879 Enn Cereal Fruiters Vinya Salzes Fageda Improductives 1862 38,23% 59,58% 0,05% 0,29% 0,51% 0,63% 0,60% 1872 40,55% 54,42% 0,83% 0,63% 0,39% 0,52% 2,56% 1879 44,21% 44,92% 2,91% 3,57% 0,29% 1,29% 2,74% 'N"
  23. 23. ANÁLISI DE LA QUALITA T DE LA TERRA SEGONS ELS APEOS 1 AMlLLARAMENTS Apeo de 1846 Segons el quadem de producció de l'any 1818, citat per Jaurne Codina, (17) les terres del Prat apareixen dividides en les categories següents: Terres de la. Terres de 2a. Terres de 3a. Terres de 4a. terrils regulars dolentes (salines) improductives Si apliquem aquesta classificació a les categories de producció que" apareixen a l'apeo de 1846, (18) podrem obtenir una valoració detallada de la qualitat de les terres del Pral. Segons aquest esquema, les terres de bona qualitat, les qualificades com a Jertils, tan sois representen un 17,89% del total, mentre que les qualificades de regulars, dolentes i improductives (2a., 3a. i 4a. en el quadre) són un 46,95% del total, és a dir, quasi la meitat de les terres de conreu. Aquestes xifres són el reflex clar del domini d'una agricultura extensiva de sed, on el tipus de conreu dominant, els cereals, i les tecniques rudimentaries -guaret...- van exhaurint lentamentles terres. A més, el tipus de sol, salí i amb un alt grau d'humitat, dificulta l'expansió de les terres de conreu en un moment en que les limitacions de la tecnica impedeixen l'aplicació de mesures que perrnetin resoldre aquests proble­mes. Aquest fet queda recollit a l'apeo on les terres classificades a la 6a. categoria -arbredes, pinedes i marines- representen un 33,65% del total de terres. La resta de categories juntes només arriben a un 1 %, quantitat intranscendent. L'apeo de 1846 ens pennet fer un estudi de les terres del Prat en relació amb el districte a que pertanycn. Així, podem veure com les terres de millor qualitat se situen al districte anomenat de la Ribera (situat a la part alta del tenne i més allunyatde la insalubritat de la zona de marina i aiguamolls), on 24
  24. 24. predominen Jesterresde la. (342muj. J2mund.) i de2a. (2I3muj. 8mund.). Aquest és, pero, el districte menys extenso El districte de la Bunyola (a la pan baixa) és el més extens, i també el que té les terres de pitjor qualitat (dominen les terres de 2a. i de 3a. categorial. Les terres del districte de la Bufera ocuparien un lloc intermedi pel que fa a la seva qualitat, amb una supremacia de les terres de 2a. seguides de les de la. Apeo de 1849 L'any 1849 (19) la terra se subdivideix en vuit categories de seca, crm, vinya, arbredcs, pinedes i marines. En aquest any no s'han produi't canvis destacables i, així, hi persisteix un domini clar deIs cereals i de les terres qualificades de marines. En aquest apeo, com en l'anterior, les terres apareixen agrupades en districtes. Com abans, és al districte de la Ribera on es localitzen les terres de millor qualitat. Tot i ser el districte més petit, concentra el 36,58% de les terres de la. i el 36,45 % de 2a. del total de les terres del Pral. Amillarament de 1852 L'amillarament (2o)d'aquest any té una estructura diferent a la deIs apeos anteriors. Així, els cereals es classifiquen en dues categories, la. i 2a., i cadascuna d'elles se subdivide ix en quatre grups. També se subdivideixen en quatre grups les terres qualificades de vinya, fruiters, salzes, bose fageda i erm. En aquest amillarament ha desaparegut ja la divisi6 en zones o distrietes de la terra. S'observa encara un domini ciar deis cereals respecte a la resta de conreus. Si analitzem amb més detall les diferents categories en qu~ apareixen classifieats els cereals, podem veure eom són més importants, quant a volum total de mujades, les terres que apareixen a la 2a. eategoria, i sobretot en les subdivisions més baixes. Després deis eereals destaquem, quant a volum, les !erres qualifieades 25
  25. 25. com a ennes, fins al punt que, si estudiem de manera individualitzada cada categoria,la majorpart de les terres del Prat es trobarien incloses en el grup de l'enn de 4a. (un 19, 87%), és a dir, en el de les pitjors terres. D'anecdotica podem considerar la presencia de vinya, arbres fruiters, salzes, bosc fageda i arbres amb parres. Cal dir que aquests conreus no troben en el sol del Prat el millor medi per al seu desenvolupament (no oblidem que les terres del Prat encara s6n de seca). Amillarament de 1862 A partir de l'amillarament de l'any 1862 (21) s'estableix un model que es mantindra fins al final del perlode que ocupa el nostre estudio Aquest fet, a causa de la millora en el sistema de qualificar les terres, ens facilitara la realització d'una anillisi comparativa deIs anys 1862, 1872 i 1879. A partir d'ara, trobarem tres subdivisions per a cada categoria. En aquest any, amb el Canal de la Dreta ja construn, encara que sense funcionar plenament, trobem un Prat dedicat als conreus de seca i amb una part important de les terres (el 38,83%) no conreada (enn + improductiu). Amb aquesta panoramica, els cereals continuen tenint el paper protagonista respecte a la resta de conreus. Aixl, la suma de les tres categories en que se subdivideixen és un 59,58% de la superficie total de les terres, encara que sense variarel domini majoritari de les de pitjorqualitat, les de 3a. categoria. L'enn continua essent el segon grup en importancia, amb un total de 38,23%. Un cop més, les terres dedicades a altres conreus representen un volum insignificant. Amillarament de 1872 En l'amillarament de 1872, (22) malgrat que els cereals continuen domi­nant respecte ala resta de conreus, s'observaja un petit retrocés en el nombre de mujades conreades (54,42%), que resulta forc,:a significatiu pel que fa a la lenta desaparició deIs conreus de seca. Contrariament,l'enn, que continua ocupant el segon !loc en importancia, experimenta un !leuger augment (40,55%). Apuntem també un increment deIs fruiters i de la vinya. Encara que en conjunt representen uns percentat­ges molt petits, són un element més d'aquest canvi qualitatiu que cOluellc,:a a transfonnar l'agricultura pratenca. 26
  26. 26. Amillarament de1879 Els increments apuntats en l'amillarament anterior continuen en el de 1879. (23) Tot i que els percentatges representen una pan poc important respecte al total, si que representen, com deiem abans, una millora qualita­tiva important: aixf, eis arbres fruiters se situen en un 2,91 % i la vinya en un 3,57%. Quant al volum total de terres, continua el domini deis cereals, encara que amb un retrocés cada cop més destacable de la superfIcie que ocupen (44,92%). L'enn continua en segon Iloc d'import1mcia, i el seú augment, apuntant ja el 1872, fa que les xifres totals (44,21 %) l'apropin als cereals. Com ja hem apuntat abans, molt probablement moltes d'aquestes terres considerades com de cereals s6nja de regadiu. Aixo ha estat possible gracies als beneficis que atorguen diferents Ileis, en especial la de poblament rural, als propietaris que realitzin millores a les seves terres. Cal dir, perlaDt, que aquests petits canvis inicials condueixen directament a una transfonnaci6 de l'agricultura pratenca que culminara a final de segle, quan el regadiu s'estengui sobre 2.300 ha. delterme, situaci6 aquesta que comportara la transfonnaci6 radical de la fesomia del camp pratenc, amb la introducci6 de nous conreus i noves tecniques. ESTUDI COMPARATIU DELS QUADRES Per poder veure amb més detall alguns aspectes apuntats a l'apartat anterior, hem elaborat un estudi comparatiu deis diferents anys, malgrat les dificultats derivades deis criteris de classificaci6 de les terres. 1846 -1849 Malgrat que I'estructura d'aquests dos apeos és similar, perpoder realitzar un estudi comparatiu hem hagut d'agrupar de dos en dos les vuit categories que el cereal té a l'apeo de 1849. A partir d'aquesta agrupaci6, s'observa com no s'ha prodult cap canvi 27
  27. 27. significatiu respecte a l'any 1846. 1846 1849 1a .categoria .... -......._ ._.. 17,89% la. i 2a.categories ....•...- ._ ...... 17,47% 2a.categoria 20,95% 3a. i 4a.categories 19,21% 3a.categoria 17,15% 5a. i 6a.categories 12,02% 4a.categoria ..•. ._._._-.-.. 8,85% 7a. i 8a.categories 15,72% Total 64,84% Total 64,42% Partint d'aquesta comparació, l'únic element destacable seria l'augment de les terres de pitjor qualitat (7a. i 8a.) en detrimentdel grup format per les terres de 5a. i 6a., que és l'únic que disminueix. Pel que fa a les terres qualificades de vinya i erm, tot i experimentar l'any 1849 un augment respecte al 1846, representen uns percentatges moll baixos respecte al tolal. La categoria qualificada com de 6a. a l'apeo de 1846 (formada per marines, pinedes i arbredes) apareix desglossada individualment a l'apeo de 1849(en especiall'arbreda). Malgrat l'intent de millorar la classificació de les terres que representa l'apeo de 1849, no s'observa cap variació significativa respecte a l'any 1846. 1849 -1852 Com ja hem apuntat abans (vegeu nota 16), l'arnillarament de 1852 marca ja una notable diferencia respecte als apeos pel que fa a la qualificació de les terres. Un primer element que cal destacar és l'augment del nombre de mujades de conreu. 1846 .. _....... _. .......... _. ... . ... _.. ... _....... 5.064 muj. 1849.. ....... ... . . __ 5m3 muj. 1852 .- -.-- ... -..... . . --........ - .- .. - 5.355 muj. 3mund. 28
  28. 28. Aquest fet és el resultat, sens dubte, de mesures i qualificacions cada cop més acurades. Pel que fa als cereals, tot i que no és possible una comparació detallada (a causa deis diferents criteris de classificació), I'estudi deis totals en percentatge no ens dóna una variació important en el nombre de mujades que s'hi dediquen. 1846 .... . ..... . . .. _ 64,84% 1849 ... . .......... .. . ......... __ 64,42% 1852 .............. ................. ............ CíJ,86% Un altre element destacable és la desaparició del concepte de marines, i també l'augment, més que notable, de les terres qualificades d'erm. Aquest fet pot respondre a un canvi en el concepte utilitzat fins ara, assimilant marines i erm. 1849 ....... 1,58%(erm) + 27,83% (marines) = 29,41% 1852 La vinya manté la seva extensió, amb un Ileuger augment respecte als anys anteriors, tot i que ara apareix desglossada en dues categories (amilIa­rament de 1852). Vinya ...... __ ......... ....... ........... ...... 1,21% Arbres am b parra ............................ 0,88% Total 2,09% Pel que fa a les arbredes, es manté la divisió segons el tipus d'arbres, encara que desapareixen les pinedes de la cIassificació. Les arbredes tenen una importancia mínima respecte al total de terres. Aixl, l'any 1852 només representen el 4,61 % 1852 -1862 La comparació entre aquests dos amilIaraments és diffcil a causa deis 29
  29. 29. diferents criteris de c1assificació utilitzats. Malgrat aquesta dificultat, es poden fer comparacions a nivell general. Així, pel que fa als cereals, podem observar una disminució quant al nombre total de mujades, pero no resulta significativa si considerem els percentatges que representen. 1852 .. ......... . . ........ _ 3.261 muj. 1862 .... ........ ..... _ 3.066 muj. 00,86% 59,58% Aqucst fet pot explicar·se per la disminució del volum total de terres comptabilitzades aquest any respecte a l'anterior (211 muj.). L'augment més significatiu és el de l'erm, que passa d'un 32,28% el 1852, a un 38,23% el 1862. La resta de conreus pateixen una disminució mínima. Així, podem constatar com l'any 1862, malgrat que el regadiu comen~a a estendre's pel terme, no ha canviat encara positivarnent els conreus, com sembla demostrar I'increment de l'erm. 1862 • 1872 • 1879 Aquests tres arniIJararnents estan confeccionats seguint el mateix model de c1assificació, i aixo permet realitzar una comparació detallada en uns anys que resulten fonamentals, per a l'agricultura pratenca, a causa de les transformacions que experimentara. El primer element que cal destacar és la variació del nombre total de mujades dedicades al conreu, que pot ser deguda a diferents factors (exemp· cions fiscals, errors ... ). 30 1862 ..... ...... ... ................. ................ . 1872 ........... ........ _ .......... _ ... ~ ......... __ ... . 5.144 muj. 4 mundo 5.345 muj. 5 mundo 1879 ...................................................... , .. , ... cc.~ ...... ,.. 5.291 muj. 11 mundo
  30. 30. Les categories que apareixen aquests anys són les mateixes que les utilitzades els anys anteriors. Només n'apareix una de nova, les terres improductives, encara que resulten poc importants respecte al total. 1862 .... _.. _ ._._._._. __. . 0,60% 1872 .. _._ . ............... .. 2,56% 1879 _ .. _ .. _. _._ .. 2,74% 31 muj. 137 muj. 145 muj. 4 mundo Pel que fa als cereals, el factor més destacable és el seu retrocés quant a extensió, especiaiment si comparem les xifres amb l'any 1846, en que representava un 64,84% del total: 1862 ............... _.. ......... .. 59,58% -. - -.- --- 3.066 muj. 1872 ._ .... _.. . ___ ._.. . 54,42% ....... _ . __.. . ___ 2.909 muj.12 mundo 1879 .. .. . __ . ___ .. 44,92% .. . __._ ._._._._._._ ... .. . .. 2.377 muj. 2 mundo Aquest retrocés global del cereal procedeix de la disminució de mujades de pitjor qualitat (2a. i 3a.), ja que les de la. fms i tot experimenten un augment: 1862 ._.. ..... _.. ........ .. 1872 ........... ...... .. 1879 ·.· .. ·····.-··-·· .. 11,44% 14,23% 14,56% 589 muj. 760 muj. 14 mundo 770 muj. 13 mundo Contr1u;ament al cereal, les terres qualificades com a ermes augmenten la seva extensió amb els anys: 1862 ... -.-.-... 38,23% .--.-.-.-.--- ---- -- 1.967 muj. 12 mundo 1872 ._ .. 40,55% __ _. __ __ . __ . 2.169 muj . 1879 ..... _. __ .. 44,21 % ... 2.340 muj. 9 mundo
  31. 31. També en aquest cas, els augments els experimenten les terres més ben qualificades (la. i 2a.), mentre que les pitjors (3a.) retrocedeixen. En conjunt, cereals i erms segueixen ocupant, aquests anys, la major part de les terres de conreu del terme, malgrat el procés de desaparició que ha iniciat el cereal. Cereal 1862 "" ........... 59,58% 1872 ................. 54,42% 1879 .. 44,92% ... Erm 38,23% 40,55% 44,21% Total -._" ..... .. .... " ........ " ...... ". 97,81 % 94,97% 89,13% Pel que fa a la resta de conreus, la vinya mantindra uns nivells mlnims, i només experimentara un augment en el darrer amillarament, Digat a1s intents de Ferran Puig de millorar les terres recenlment adquirides tot i la seva baixa qualitat (3a. categorial. 1862 . ....... 1872 ............ " .. 1879 ...... " ....... .. .. .. " .. _ 0,29% 0,63% 15 muj.12 mundo 34 muj. 6 mundo 3,57% .......... .. ....... """ ... 189 muj. 8 mundo Pel que fa a les arbredes, aquestes mantindran un nivell similar al d'anteriors anys, excepte petits augments vinculats també a les lleis capita .. listes de foment de I'agricultura. Fruiters Salzes + hose fageda 1862 " .... 0,05% ( 3 muj.) ... 1,14% (60 muj.) 1872 ... . ....... 0,83% ( 45 muj.) . 0,91% (49 muj.) 1879 ............ " 2.91% (154 muj.) ...... ". 1,58% (84 muj.) .. _ ............ . 32 Total 1,19% 1,74% 4,49%
  32. 32. La situaci6 descrita queda reflectida en els quadres i grMics següenls: Categoria de la terra (segons l'amillarament) 1849 1879 2 1 Cereal 1 a. 2 Cereal 2 a. 3 Cereal 3 a. 4 Cereal 4 a. 5 Cereal 5 a. 6 Cereal 6 a. 7 Cereal 7 a. 8 Cereal 8 a. 9Enn 10 Vinya 11 Arbredes 12 Pinedes 13 Marines 1. Cereal 2.Enn 3. Vinya 4. SaIzes 5. Fageda 6. Fruiters 7. Improductives Per tal de poder treure conclusions de 101 aquesl perfode, s'ha de dividir en dos blocs, que ens pennelran explicar els canvis produi"ts. El primer bloc compren de J'any 1846 al 1852. En aquesl perfode, apro- 33
  33. 33. ximadament 1/3 de les terres de conreu estan ocupades per marines o terres ertnes (la denominació varia d'un any a l'altre). Els conreus dominants són els de seca, i només trobem de manera <Ínecdotica altres conreus (vinya ... ). Les terres, en aquests anys, són de baixa qualitat, i tan soIs les que es troben properes al riu són qualificades eom a terres de la. Ens trobem, dones, irnmersos en una agricultura tradicional, de subsisten­cia. El segon bloc, des de 1862 fins a 1879, esta marcat per tres e1ements fonamentals, que explicarem amb detall més endavant: - La llei de poblament rural. - La eonstrucció del Canal de la Dreta. - Les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz. Aquests fets marquen l'inici de la transforrnació que a les darreries de segle canviara definitivamentla fesomia del eamp pralenc, amb la substitu­ció total del tipus d'agricultura deserit fins ara. Aixf, ja el 1879 són for~a importants algunes modificacions introduIdes en els eonreus, basicament per a1guns grans propietaris, que dediquen els seus recursos a millorar la qualitat de la terra introduint nous conreus en les terres de rendiment baix i aprofitant les millo res tecniques per potenciar la resta. Des d'una optica d'explotació capitalista, basada en els rendiments, les terres de 2a. i 3a. categories poc a poc deixen de ser explotades com a tals, bé per dedicar-les a altres conreus, bé deixant-les sense conrear (en aquest periode trobem un augment de 377 mujades de les terres errnes). A causa de les exempcions fiscals, moltes de les terres que en aquest periode apareixen qualificades com de cereals probablement ja estan dedicades a altres conreus en funció de la introducció del regadiu. , La inforrnació facilitada pels amillaraments és de tipus general sobre la qualificació de la terra, pero no especifica quina és.la superfície que es dedica a cada conreu. Aquesta inforrnació la podem concretar a partir deIs "quadems de producció" existents, els quals ens han perrnes elaborar les següents grafi­ques: 34
  34. 34. Superfície dedicada a cada conreu l'any 1818 (24) Cultiu Mujades % Blat 1.064,00 60,00 Ordi 109,00 6,13 Civada 63,50 3,57 Mil! 3,50 0,19 Faves i favolins 118,00 6,64 Mongetes 66,00 3,71 Veces 14,50 0,81 Patates 16,75 0,94 Barrena 321,00 18,07 35
  35. 35. Superffcie dedicada a cada conreu l'any 1857 (25) Cultiu Mujades % B!.t 1.025,0 28,96 Ordi 570,0 !6,1O Sego! 14,0 0,39 Civada 350,0 9,88 Blat de moro 40,0 1,13 MiIl 50,0 1,41 Mongetes 80,0 2,26 Faves 100,0 2,82 Veces 22,0 0,62 Patates 70,0 1,97 Canen 30,0 0,84 Melons 2,5 0,07 Fruiters 6,5 0,18 BarreUa 1.179,0 33;31 Superffcie dedicada a cada conreu l'any 1881 (26) Culliu Mujades % B!at 1.021,00 37,59 Sego! 326,76 12,03 Ordi 408,45 15,03 Blatde moro 816,96 30,07 Vinya 142,95 5,26 36
  36. 36. LA PRODUCCIÓ L'anaJisi de la producció a la segona meitat del segle XIX és difícil de fer donada la fragmentaria informació (27) de que disposem i les diferents unitats de mesura utilitzades. Respecte a aquest punt, la quartera sera la unilat de mesura basica del pagesos del Prat alllarg de tot el segle XIX, i malgrat que els impresos oficials que l'Estat envia portin com a mesura la faneca (propia de Castella), els pagesos continuaran expressant la seva producció en quarteres. D'altra banda, el quadem de producció de 1918 recull una nova unitat, el quintar. Per tal de poder establir comparacions entre ambdues unitats, hem considerat que 1 quartera equival a 70 litres. Deixant de banda les consideracions inicials, podem dir que l'evolució general del perfode 1818 - 1918 ens mostra que a comem;:ament del segle XIX hi ha un ciar domini deis cereals, especialment del blat. També constatem la presencia, encara que en perites proporcions, de productes propis del regadiu, com són les faves i les mongetes. A mesura que el segle avan~a, es produira un augment general del volum de producció de tots els productes, que estara més relacionat amb un increment de la superficie de conreu que no pas amb una millora en els rendiments. A la segona meitat del segle XIX, el Canal de la Dreta ja s'ha posat en funcionament i es podran regar molles terres. Aquest fet comportara una lenta pero irreversible transformació del camp pratenc, que anira abandonant, poc a poc, el conreu deis cereals de seca i implantara el domini deIs conreus d'horta, que es vendran al mercat barceloní en primera instancia i, posterioment, a mercats més llunyans. El nou sistema de conreu comportara, per tant, la presencia de nous productes, i també la millora del rendiment de la terra, és a dir, un augment 37
  37. 37. de la seva productivitat. L'estudí d'aquest període el farem a partir, bllsicament, de la ioformaci6 de dos quaderns de producci6, el de 1818 í el de 1918, í d'una estadística de l'any 1857. 1O.<m 9. 8. 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 38 ] '" Volum de producció de l'any 1818 Blat ...... . ... 9.554,0 quarteres Ordí .................. 1.265,0 quarteres Cívada ......... 844,0 quarteres Mill ...... ............ 17,0 quarteres Mongetes ............ 167,5 quarteres Faves í favolins ...... .. ........... 702,0 quarteres Veces .................................................................... 41,0 quarteres Patates .................... .. 214,0 quíntars Parres ...... .. .......... 859,0 quíntars Barrella .......... .. 2.921,0 quíntars Producció de les ter.res del Prat l'any 1818 quarteres • quintars .~ ] ~ ~ J o 'il 'g ~ o 1!' " .~ ~ ~ o U ~ ¡,.¡,. ::;; ~ ~ o.. • ~ " :¡¡ ~ ~ o.. • '•"
  38. 38. L'estudi d'aquestes xifres i grafiques ens pennet veure que a comen9a­ment de segle hi ha un domini molt cIar deis cereals, entre els quals destaca el blat, que és, de molt, el producte dominant. Hem de tenir present que el blat era un aliment basic per a la població, i la seva importancia es posa de manifest quan descobrim que a cada masia hi ha una pastera i un fom per coure el pa. La resta de cereals té una produció considerablement inferior a la del blat. Destaquen l'ordi i la civada, que servien d'aliment a les bCsties de labor. Pel que fa als llegums, trobem faves i favolins, de tradició molt antiga al Delta, i mongetes, que s'han introdult més recentment i que aniran adquirint importancia a mesura que es vagi consolidant el regadiu. Les patates van ser introduYdes a comen9ament del s. XIX, encara que no fonnaven part de l'alimentació quotidiana deIs homes. Aquest producte el trobarem comptabilizat els anys 1818 i 1857, mentre que al quadem de l'any 1918, no hi apareix. El seu conreu va decaure amb l'arribada del regadiu i no s'implantara deflnitivament flns ben entrat el segle XX. La parra, amb una producció de 859 quintars, es manté com a un producte relativament important al Delta (el seu interes fa que més endavant dedi­quem un apartat al seu estudi). Al quadem de produció de I'any 1818 apareix comptabilitzada, com a segon conreu en volum de producció, la barrella. Segons J. Codina, "és un deIs conreus 'historics' o seculars del Delta"(28). La barrella és una "planta que creix espontllniament en terres salinoses i la cendra de la qual és rica en carbonat sOdic. La sosa així obtinguda fou utilitzada, ja d'antic, per a l'obtenció de vidre i sabó i, al segle XVIII, hom l'empra també ala fabricació de teixits. Les maresmes litoraIs no sorrenques -és a dir, el Delta' de llevant i el central, pero no el de ponent- n'eren plenes". (29) La producció de barrella l'any 1818 era de 2.921 quintars, mentre que per a la resta d'anys no tenim infonnació, encara que sabem que I'any 1837 estava entre els principals productes pratencs. El conreu de la barrella s'extingeix segons 1. Codina a la decada 1881 - 1890. (30) Blat Segol Ordi Civada Blat de moro Volum de producció de l'any 1857 12.300 quarteres MilI 56 quarteres Mongetes 2.850 quarteres Faves 1.400 quarteres Veces 740 quarteres Patates 250 quarteres 460 quarteres 500 quaneres 80 quarteres 1.280 quintars 39
  39. 39. Producci6 de les terres del Prat l'any 1857 • quintars quarteres 1300) - - 1100) 1000) 9.000 8.000 - 7.000 - 6.000 - 5.000 4.000 - 3.000 - 2.000 - 1.000 - I I I ~ ~ " II o ~ .. O'l '" U O'l ¡; ::E ... > Po. • .;;¡ "O "O "O " ~ ~ II '" "" '6 " .;;¡ e o '" o '" ~ " § .~ ~ " 40
  40. 40. L'anMisi del quadre de producció de 1857 ens pennet dir que, en gene tal, es produeix un augrnent important de tots els productes respecte a les xifres de 1818. Continuen dominant els cereals, i entre ells l'hegemonia és del blat, que, en xifres absolutes, es manté al capdavant. Aquest augrnent experimen­tat pels cereals ens dóna les xifres següents: Blat Ordi Civada Mili 2.746 quarteres 1.585 quarteres 556 quarteres 233 quarteres A més de les xifres anteriors apareixen el segol amb 56 quarteres i el blat de moro (cereal de regadiu) amb un volum considerable, 740 quarteres. Pel que fa als llegums: Mongetes Faves 292,5 quarteres 202,0 quarteres Cal destacar que mentre l'any 1818 trobem comptabilitzades conjunta­ment la producció de faves i la de favolins, l'any 1857 només apareixen les faves, i és possiblement per aquest motiu que la seva producció disminueix 202 quarteres respecte a la xifra total de 1818, que inclola faves i favolins. Les veces experimenten un augrnent considerable, que arriba a ser el doble de la producció l'any 1818. Cal destacar que l'.any 1857 no es troba comptabilitzada ni la producció de les parres ni la de la barrella. Com deiem anterionnent, constatem un augrnent general del volum de producció de gairebé totes les especies conreades, i aquest fet ens porta a analitzar quines són les possibles causes que l'han provocat: una major extensió de superficie dedicada al conreu o bé una miliora enla productivitat de les terres en el penode 1818 - 1857. Pel que fa al primer punt, a partir de les xifres deIs grilles referents a la superficie dedicada a cada conreu del capltol anterior, observem un augrnent generalitzat de l'extensió de terres que es dediquen al conreu. Només haunem de citar com cas especial, que trenca la t(mica alcista dominant, el blat, que disminueix la seva superficie. Les xifres de la variació de la 41
  41. 41. superficie de conreu en les d6na la relaci6 següent: Blat Ordi Civada Mill Segol Blat de moro Faves Mongetes Veces 59 ,O mujades 461,0 mujades 286,5 mujades 46,5 mujades 14,0 mujades 40,0 mujades 18,0 mujades 14,0 mujades 7,5 mujades Si analitzem la productivitat de les terres de conreu els anys 1818 i 1857, trobem la relaci6 següent entre les quarteres produi'des i les mujades dedicades al conreu de cada producte: CuItiu Blat Ordi Civada Mill Faves Mongetes Veces Segol 1818 ............... ...................... 8,97 ................... ................... . ... .... 11,60 ........... .. ........................... 13,20 ............................. . ....................................... 4,85 ........................................ . ...... .. . 5,94(·) ..................... ... ....................................... 2,53 ............................................ . ................................... 2,82 .................................... . Blat de moro ................................... . Barrella (.*) ....... . . 9,09 Patates (.*) ....... .............. ... 12,77 (*) Aquesta xifra és la swna de la producció de faves i favolins. 1857 12,00 5,00 4,00 5,00 5,00 5,75 3,63 4,00 18,50 18,28 (U) AqueslS rendiments estan expressats en quintars respecte a mujades. Aquestes xifres ens mostren una tcndenciágelleral a la disminuci6 de la productivitat deis cereals de seca, exceptuant el blat, que és l'únic que experimenta un retrocés en la superficie de conreu i, en canvi, un augment de la productivitat. 42
  42. 42. Pe! que fa als llegums. com ja deiem anterionnent. les mongetes aniran consolidant la seva presencia i millorant notablement el seu rendiment. La conclusió d'aquesta aniüisi ens pennet dir que I'increment de la producció. que constatem en el penode 1818 • 1857. esta més relacionat amb I'increment de la superficie de conreu que no amb un augment de la productivitat. Cal tenir present que el camp pratenc esta sotmes a una agricultura tradicional. extensiva. amb I'aplicació de tecniques rudimentaries que pro· voca un exhauriment progressiu de la terra i un índex de rendiment baix. 10.(0) 9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 Volum de producci6 de l'any 1918 Blat ..................... .. . _ ... _ .... 9.507 quintars Ordi ..................... _ ........... __ ............... .... 1.049 quintars Civada .... __ ........................... 1.003 quintars Blat de moro ................ _ ........... _ .. 3.702 quintars Mongetes·.·....... ... .......... 6.104 quintars Faves .... .... . .. ... -- ............ --... 2.625 quintars ¡-- I -"g .~ u 43
  43. 43. L'estudi de les xifres de producció de l'any 1918 ens mostraja els efectes deis canvis que s'han produrt a partir de la consolidació del regadiu. Els cereals de seca més importants al Prat, blat, ordi i civada, pateixen un estancament o bé un retrocés pel que fa a les xifres globals de producció. El mi11 i el segol, que mai no han estat molt importants, ja no apareixen comptabilitzats en el quadem de producció de 1918. Podem dirque han estat arraconats pels conreus propis del regadiu, com el blat de moro, les mongetes i les faves, que experimenten un espectacular augment en el seu volum total de producció i mostren clarament la seva tendencia dominant. Agrupant els conreus propis de seca i els de regadiu,la balan9a es decanta cap al costat deis nous productes, que superen el volum de producció total deis productes que tradicionalment, abans de la implantació del regadiu, s'havien conreat majoritariament al Delta. Blat + ordi + civada ... . . ....... ... " . . .. .. .......... 11.559 quintars Blat de moro + mongetes + faves .. ..... ". 12.431 quintars Un fet directament relacionat amb el nou sistema agrícola, basat en el regadiu, és I'augment deis índexs de productivitat de la terra. Aquesta característica queda plenament demostrada amb les xifres que detallem a contilluació, que representen la productivitat expressada en quarteres per mujada. Blat 16,29 Civada 15,76 Ordi 19,40 Faves 13,41 Mongetes 14,91 Si comparem la productivitat d'aquest any amb la de 1857, observem clarament que s'ha prodult un canvi radical en les xi fres que defineixen el rendiment de les terres pratenques. Hem entrat en una nova etapa del desenvolupament agrícola, que recull els fruits de totes les transformacions que s'han anat produint al llarg de la segona meitat del segie XIX i que han tingut una importiincia transcendental per aconseguir posar les bases de la nova agricultura, que portara el Prat a ser el primer provei'dor del mercat barcelonf i un important exportador de productes agrícoles. Una característica remarcable és la disminució del nombre d'especies conreades. L'any 1857 trobem 14 productes diferents (hlat, ordi, civada, 44
  44. 44. segol, blat de moro, mili, mongetes, faves, veces, patates, canem, melons, fruiters i barrella), mentre que l'any 1918 només en trobem 6 (hlat, civada, ordi, blat de moro, faves, mongetes). Aixo ho podem explicar a partir de l'existencia d'un mercat plenament integrat que permet una especialitzaci6, de les diferents zones, en aquells conreus que els s6n més favorables. D'aquesta manera, el Prat s'anir~ especialitzant en productes d'horta, que podra vendre amb facilitat al mercat barcelonf i exportar a l'estranger. Aquest és,.per tant, un element més que ens permet valorar el canvi que ha experimentat l'agricultura pratenca. ELS CONREUS DE SEcA El blat El blat és l'aliment basic de la poblaci6 alllarg de tot el segle XIX, i d'aquf la importancia del seu conreu. És un cereal que necessita mol! poca humitat, i tampoc no és exigent quant a exposici6 i inclinaci6 del terreny. En canvi, necessita adobs i fems, ja que absorbeix grans quantitats de minerals de terra. Si fem una valoraci6 global de la seva producci6 observem que la seva hegemonia és total respecte a la resta de productes alllarg de tot elsegle XIX. Haurem d'esperar l'arribada del nou segle per veure com el blat va perdent el seu domini davant la consolidaci6 deis productes de regadiu. Producció de blat % Respecte Anys Quarteres Quintars allOtal Mitjan s. XVIII (prornig) (1) 10.323 71,15 (2) 1818(1) 9.554 75,94 (3) 1857 12.300 66,00 (4) 1918 9.507 39,62 45
  45. 45. (1) Dades de J. Codina: El Delta del Llobregat i Barcelona. (2) excepluanJ la producció de canen i de vi greco (3) exceptuanJ la produccw de paJates. vi, barre/la j ctinem. (4) excepluanlla producció de palates. Una visió més grM'ica del retrocés del blat ens l'ofereixen les següents rodones que relacionen la producció de blat respecle al total • SIal o Resta 46 % Producció de blat respecte al total .75,94 % .66% .39,62 %
  46. 46. Si fem un estudiO més acurat d'aquest producte a partir del grMic que a continuació detallarem, podem observar que alllarg de tota la segona pan del segle XIX la meitat de la producció es dedica al consum intem i l'altra meitat es ven al mercal. Cal remarcar el fet que parlar de consum intem vol dir que una pan es dedica a l'alimentació de la unitat familiar i la resta servia de llavor per a la propera collita. La possibilitat d'obtcnir un excedentde blat que es trobi al voltant del 50% de la collita ens perrnet dir que la venda d'aquest producte, juntament amb la d'aviram, ous ... sera una de les fonts d'ingrés de moneda en una economia que encara esta molt relacionada amb l'autosubsistencia. 'O "" "" "" O ~ .~ ' 0 'g 'o ~ . ~ .~ .g 8" . ." i 8" . J: ~ >< o &l oo: o K "' U U "' 1857 1.025 12.300 6.500 5.800 66 53 47 76 1858 13.160 6.600 6.560 51 49 1859 10.500 6.650 4.550 60 40 66 1860 14.100 7.100 7.000 50,4 49,6 76 1861 12.200 7.l50 5.050 58,7 41,3 1862 14.800 7.500 7.300 50,7 49,3 70 1863 15.600 7.600 8.000 48,8 51,2 1864 15.720 8.200 7.520 52,2 47,8 Les xi/res d'extensió vinen donades en mujades i les de producció, consum ¡ exportació en quarteres. El preu s'expressa en rals de bi1l6. L'ordi És el segon cereal en imponancia al Pral. Es destina bllsicament a l'alimentació del bestiar. Pel que fa a l'evolució de la producci6 de l'ordi podem dirque experimenta 47
  47. 47. un augment important a la segona meitat del segle XIX relaclOnat amb un increment de la superffcie dedicada a aquest conreu. Malgrat aquest aug­ment en la producció total, el rendiment de l'ordi anira disminuint. Amb l'ex­tensió del regadiu les perspectives seran dolentes per a l'ordi, que anira quedant arraconat, com ho mostra la xifra del 1918. Producci6 d'ordi Anys Quarteres Quintars % Respecte al total Mitjan s. XVIII (promig) (1) 682 1818 (1) 1.265 1857 2.850 1918 1.049 (1) Dades de J. Codina: El Delta del L/obregat i Barcelona. (2) exceptuant la producci6 de canen i de vi greco (3) exceptuarllla producci6 de patates. yi, barre/la i canem. (4) exceptuanJ la producció de palates. 4,70 (2) 10,ü5 (3) 15,29 (4) 4,30 Les rodones mostren graficament la perdua de pes especffic d'aquesta especie respecte al global de la producció. . Ordi o Resta 48 % Producci6 d'ordi respecte al total . 10,05%
  48. 48. 1857 .15,29 % .4,3% Tal com deiem pel que fa al blat, l'ordi sera un conreu, que amb alguna fluctuació, repartirilla seva producció entre el consum intern i la venda al mercat. Cal matisar, pero, que el preu del blat es for~a superior al preu de l'ordi. ~ ~ 'o '0 ~ 'o .~ ~ .¡¡ :8 'g § § .'l ~ ~ ~ ~ '8 1! ! ~ :<! a El " .l:: o o >< .l:: '" u u '" 1857 570 2.850 1.000 1.850 15,29 35,1 64,9 34 1858 3.120 1.200 1.920 38,5 61,5 1859 2.480 920 700 56,8 43,2 38 1860 3.900 1.800 2.100 46,2 53,8 34 1861 3.100 1.800 1.300 58,1 41,9 1862 4.600 2.500 2.100 54,4 45,6 30 1863 5.200 2.800 2.400 53,9 46,1 1864 5.700 3.600 2.100 63,2 36,8 ~ Veure nota de pag.47 49
  49. 49. La civada Cereal utilitzat basicament com a farratge. Com la resta de cereals de seca anira desapareixent amb la introducció del regadiu. El següent quadre i les rodones ens mostren la seva evolució. Producció de civada Anys Quarteres Quintars Mitjan s. XVIII (promig) (1) 1.736 1818 (1) 844 1857 1.400 1918 1.003 (1) Datks de J. Codina: El DelIa tkl Llobregal i Barcelona. (2) exceptuanJ la producció de canen i de vi greco (3) "exceptuantla producci6 de patates, vi, barre/la i canem. (4) exceptuanJ la producció de patates. % Respecte al total 11,96 (2) 6,70 (3) 7,51 (4) 4,18 % Producció de civada respecte al total • Civada o Resta 50
  50. 50. 1857 .7,51 % 918 .4,18 % La civada és un cas diferent del blat i l'ordi ja que observem que la major part de la producció es dedica al consum intern, és per tant, un producte que es conrea pensant en la necessi tat que el pages en té i no en funció d'un mercat a! qua! només arriba una part molt petita de la producció, que a la decada del 1860 no sobrepassa mai la xifra del 13%. ". ". ] ". 'o ~2 'o g ~ S § '8 El ~ , a , , ~ 'O ~ 'O § 8.. '"~ .t o ~ .t &l ~ u '" u 1857 350 1.400 1.000 400 7,51 71,S 28,5 30 1858 1.740 1.200 940 46,0 54,0 1859 1.450 800 390 67,3 32,7 28 1860 1.800 1.600 200 88,9 11 ,1 28 1861 1.700 1.600 100 94,2 5,8 1862 2.050 1.800 250 87,9 12,1 1863 2.300 2.000 300 87,0 13,0 1864 2.800 2.500 300 89,3 10,7 "" Veure nala pag. 47 51
  51. 51. El segol És un cerea! poc important al Prat i la infonnació de que disposem és només simbólica. Any 1857 • Segol o Resta Producci6 de segol Quarteres % respecte al total 56 0,30 % (exc. patates) % Producci6 respecte al total 1857 . 0,30 % El sego! té una producció poc important i és un producte destinat totalment a! consum intern, es produeix la quantitat que es necessila i no es generen excedents per a! mercat. Aixf ho podem veure en el quadre que a continuació mostrem. 52
  52. 52. ,;¡ ,;¡ 'o ''Og 'o ,;¡ ''"ü :8 'H § 'H § ~ !l ~ ~ ~ 11 8- "" E ~ ~ ~ o " o o ~ U1 <t u U1 <t u U1 c., 1857 14 56 56 0,30 lOO 60 1858 80 80 lOO 1859 40 40 lOO 1860 60 60 lOO 48 1861 40 40 lOO 1862 80 80 lOO 40 1863 30 30 lOO 1864 45 45 lOO '" Veurenotapag.47 El mili El mill ha estat un cereal poc conreat a! Prat. La seva producció és molt petita, un 0.13% l'any 1818 i un 1,34% l'any 1857, Aquestes xifres són prou significatives de la poca importancia d'aquest conreu respecte a la producció tota!. Producció de mili Anys Quarteres Quintars % Respecte al total Mitjan s. XVIII (promig) (l) 496 3,41 (2) 1818 (1) 17 013 (3) 1857 250 1,34 (4) 53
  53. 53. (1) Dades de J. Codina: El DelIa del Llobregal i Barcelona. (2) exceptuanlla producci6 de cUnen i de vi greco (3) exceptuanJ la producció de palaJes, vi, barrella i canem. (4) exceptuanJ la producci6 de patates. • Mili o Resta % Producció de mili respecte al total 1818 .0,13 % ELS CONREUS DE REGADIU .1,34 % A mesura que es consolida el regadiu, introdui't a la decada de 1860, els cereals de seca, com hem vist anteriorment, aniran eedint la seva hegemo­nia i deixaran el seu !loe als productes de regadiu que seran més rendibles economicament ja que es poden vendre al mercat barcelonf, en primera instancia i posteriorment a mercats més llunyans. En el perfode que nosaltres estudiem, la segona meitat del segle XIX, tot just s'apunta el canvi que portara al Prat a ser conegut com l'horta de Barcelona i és per aixo que només disposem de la informació de tres deIs productes propis del regadiu: blat de moro, faves i mongetes. 54
  54. 54. El blat de moro Cereal de regadiu que anira augmentant la seva importancia alllarg d'aquest perfode. Aquest fet queda ben provat a partir de les xifres i grafiques següents. Producció de blat de moro Anys Quarteres Quintars % 1857 740 3,97 (1) 1918 3.702 15,43 (1) exceptuant la producció de patates % Producció de blat de moro respecte al total • Blat de moro o Resta 1818 .3,97% 1857 .15,43 % A continuació podem veure com tota la producció de blat de moro es dedica al consum intem i no es produeixen excedents que es venguin al mercal. Cal tenir present que el blat de moro servia d'aliment a les gallines, porcs ... que coplementaven l'economia en un regim on encara la propia unitat familiar havia de cobrir les necessitats basiques d'alimentació. 55
  55. 55. El blat de moro es deixaya secar dintre d'unes gabies, que encara ayui podem trobar a les eres de moltes cases de pages, després es desgranaya i el gra servia d'aliment per als animals domestics. "., "., :Sl ''go "., 'o ;9 ~9 g B ~ B § ~ .g ~ .g ~ r.i1 J: o ~ J: o~ ~ ~ u '" u '" 1857 40 240 240 3,97 100 40 1858 270 270 100 1859 80 80 100 48 1860 240 240 100 40 1861 260 260 100 1862 300 300 100 1863 420 420 100 1864 100 100 100 Veure nota pago 47 Les fayes Les fayes, juntament amb els fayolins, és un producte del qual tenim constancia de la seya presencia des de mol! antic. La seya producció, pero, s'anira fent cada cop més important a partir del regadiu. Aixf, a partir de les xifres i deis grafics següents podem yeure el seu pes especffic respecte a la producció total. Producció defaves Anys Quarteres Quintars % 1818 (1) 702 (2) 5,57 (3) 1857 500 2,68 (4) 1918 2.625 10,94 56
  56. 56. (1) Dades de J. Codina: El Delta del Llobregat i Barcelona. (2) Aquesta xifra ¡nclou la producció de [aves i favo/ins. (3) Exceptuant la producció de parares, vi, barrella i canem. (4) Exceptuant la producció de paJates. • Favcs o Resta % Producció defaves respecte al total .2,68 % 1818 .5,57% .10,94 % 57
  57. 57. Les mongetes Les mongetes són d'introducció més recent que les faves. A la segona meitat del segle XIX la seva presencia és gairebé testimonial ja que no arriba ni al 2,5% de la producció total. Aquesta realitat es veura totalment capgirada amb la consolidació del regadiuja que les mongetes I'any 1918 representen més de125% de la producció total, xifra que ens mostra la gran impon/mcia que ha adquirit aquest producte en el nou sistema agrícola decantat totalment cap a un desenvolupament deIs productes de mercal. Producció de mongetes ANYS QUARTERES QUINTARS 1818 (1) 167,5 1857 460,0 1918 6.104 (1) Dades de J. Codina: El Delta del Llobregat i Barcelona. (2) Exceptuantla producci6 de patates, vi, barrella i c(mem. (3) Exceptuant la producció de patates. e Mongetes o Resta 58 % Producció de mongetes respecte al total e 1,33% % 1,33 (2) 2,46 (3) 25,44
  58. 58. 1857 82,46% 1918 825,44 % 59
  59. 59. LA VINYA La superficie destinada a la vinya al Prat no va ser mai important. Com diu Josep Pujol, "el terreny, encar que pla, estava desnivellat. Hi havia llocs tan baixos que hi era impossible tot cultiu; aiguamolls on sois s'hi criaven fancs, canyissos, salats i mosquits. Altres no tan baixos on s'hi sembrava barrella. Altres un poc més alts que s'hi feia unes vinyes magnifiques, i els més alts es destinaven a sembradura". (31) Malgrat aixo, s'observa un lleuger augment relacionat amb els beneficis que ofereixen les lleis de poblament rural de 1868, que coincideixen també amb els anys d'inici de l'expansió de la fil.loxera. (32) La poca rendibilitat d'aquest conreu, a causa de les nombroses dificultats del sol i de l'expansió de diferents malures el tractament deles quals encareix el producte, fa que desaparegui quasi totalment i quedi limita! a algunes parres. L'increment de la plantació de vinya a final del segle XIX al Prat ve de la ma de Ferran Puig. De les 189 mujades i 8 mundines de vinya comp­tabilitzades l'any 1880, 176 mujades i 8 mundines corresponen a les terres de Ferran Puig. (33) Va plantar vinya en terres que havien estat sorrenques i va gaudir deis beneficis de la Hei de poblament rural de 3 de juny de 1868. (34) Per poder conrear aquestes terres, va haver de: "También han debido ejecutarse grandes trabajos de nivelación en los vastos arenales no pantano­sos ( ... ) La parte tal vez más considerable de estos terrenos han sido plantados de vifiedos, los cuales han quedado elevados sobre su anterior nivel por medio de zanjas laterales de 3 a 4 metros de ancho y 60 centímetros de profundidad, según se ha considerado conveniente, para salvar aquellas plantaciones de los efectos de las inundaciones; hasta ahora hay construidos unos 25.000 metros lineales de estas zanjas." (35) 60
  60. 60. Superfície dedicada al conreu de la vinya (36) Anys 1845 1849 1852 1862 1872 1879-1880 1881 ......................................... . 200 _ 150 _ 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 1840 1850 Mujades 45 _72 66 _ 15 34 ..... .189 142 1860 1870 Mundines m 12 ..... 12 _ 6 8 . .... 15 1880 1890 61
  61. 61. Segons la descripció feta per Rafael Roig i Annengol, (37) la vinya plantada al Prat segueix les fases següents en el seu conreu: - La brotada deIs ceps es produeix la segona quinzena de man;. - La floració, la primera de juny. - La maduració, a mitjan setembre. - La verema, a final de setembre. A causa de la poca superficie plantada de vinya, la producció de vi al Prat no ha estat mai molt importan!. L'any 1864 s'importen 71.356,25 litres de vi. (38). L'any 1881 totala producció que es fa al Prat es consumeix al poble i es destina a la producció d'aiguardent pel seu grau d'acidesa. La grafica següent ens mostra la producció de vi al Prat respecte a la comarca, que en conjunt és poc productora de vi. El Prat ocupa elUoc més baix entre els pobles citats, amb només 1.000 hl., seguida de Sant Feliu, que en produeix el doble. 62 Producció de vi al Baix Llobregat l'any 1890 (en Hectolitres) 10.000 9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 - - - --- - ~ ¡¡¡ '"~ ,~ ~ :~:;; c:J '0 II ~ ~ ¡g .~ ~ ~ ;o. ..~~ § '§" ::;;'" '" '" :'">
  62. 62. Producció de vi al Baix Llobregat l'any 1890 (39) Hectolitres El Prat 1.000 Gava 3.900 Martorell 10.000 Molins de Rei 7.500 San Boi 7.900 Sant Feliu 2.000 Viladecans 2.700 Les xifres de producció de la comarca, i més concretament les del Prat, no poden ser comparades amb les comarques vinícoles per excel.lencia (penedes, Priorat...). Les vinyes del Prat "donaven un vi de molt bon paladari degut a la humitat del terreny de no molt grau. Els raims els hi costava de madurar i totes les varietats eren menjívoles ( ... ). Quan els trepitjaven hi tiraven cals amb la creient-sa que evitaven que agrejés. També hi tiraven guix, que en deien Parcel perque tingués un color més viu, més brillant". (40) Les varietats de raims blancs que es cultivaven al Prat eren: el xarel.lo (resistent a la sequedat i a la calor) i el macabeo i el picapoll (resistents al fred). Només es conreava una varietat de raim negre, la gamatxa (resistent a la sequedat). FerranPuig és el propietari que dedica més extensió al conreu de la vinya (recordem que de 189 mujades i 8 mundines de vinya plantades al terrne del Pratl'any 1879 -1880, Ferran Puig té 176 mujades i 8 mundines), i pertant, és el major contribuent per riquesa vinícola l'any 1878. Aquest gran propietari destina la seva producció de vinya a la fabricació de vi. Així, trobem que és propietari de dues premses de vi, una d'elles de ferro (l'única que existeix a tot el poble). La mateixa actitud la podem observar en el segon contribuent per riquesa vinícola de l'any 1878, Josep Sanmartí Carlos, que també posseeix una premsa, encara que de fusta, que és un model més antic. O'altres contribuents per riquesa vinícola no figuren com a fabricants de vi, i tampoc no tenen premses de la seva propietat. Finalment, podem 63
  63. 63. constatar l'existencia de fabricants de vi que posseeixen premsa i que no figuren com a contribuents de riquesa vinícola ni com a propietaris que tenen mujades de terra dedicades a aquest conreu. 64 Relació deis contribuents per riquesa vinícola l'any 1878 (41) Ferran Puig i Gibert J osep Sanmartí iCarIos Maria Barata de Cadafalch Antoni Puigoriol Francesc Tusquets Carme Vallhonrat Francesc Canillo i Dalmau Pere Company i Ribas Gabriel Busquets Pau Piguillen i Sanfeliu Pere Sanfeliu i Parés 328 ptes. 50 cts. 48 ptes. 55 cts. 23 ptes. 12 cts. 18 ptes. 50 cts. 18 ptes. 50 cts. 9 ptes. 25 cts. 9 ptes. 25 cts. 7 ptes. 75 cts. 4 ptes. 62 cts. 4 ptes. 62 cts. 4 ptes. 62 cts. Relació deis propietaris de premses de vi de l'any 1877 (43) Ferran Puig i Gibert Josep Ribas i Llacuna Domenec Dalit Francesc Canillo Mique1 Serra B artomeu Llossa Maria Casanovas 1 premsa de ferro i 1 de fusta 1 premsa de fusta 1 premsa de fusta 1 premsa de fusta 1 premsa de fusta 1 premsa de fusta 1 premsa de fusta
  64. 64. Premsa de vi del s. XIX, propietat de la familia T arrida Relació deis fabricants de vi comú /'any 1876 (42) Fcrran Puig i Gibert Josep Sanmartf iCarios Josep Ribas i Llacuna Domenec Dalit Francesc Canillo Miquel Serra CarIes Monné Maria Casanovas L'incrementdela plantació de vinya a totl'Estat espanyol coincideix amb l'atac de la fil.loxera a les vinyes franceses, que destrueix les tres quartes parts deIs ceps existents. Segons diu Josep Pujol a l'article citat anteriorment, les vinyes del Prat s'escaparen d'aquest flagell. La naturalesa arenosa i humida de les terres dificultava la vida d'aquell microscüpic pugó que es menja les arrels deIs ceps. Per dificultar encara més la seva vida, on es podia s'humitejaven i 65
  65. 65. s'embassaven les vinyes durant uns quants dies a l'hivem. Els treballs científics de l'Estació Enologica de Vilafranca del Penedes (fundada el 1892) donaren resu1tats positius en replantar vinya amb empe1t de ceps americans resistents a la fil.loxera . Tanmateix, la recuperació havia de ser lenta,ja que les exaccions tributaries i l'expiració del tractat de comerg amb Fran9a (1892) empobrien encara més els petits propietaris i dificulta­ven les exportacions. La humitat de les nostres terres va fer que cap el 1885 es presentés una novamalura, el míldium. (44) Com diu Josep Pujol, (45) "ja feia molts anys, la vinya del Prat n'era molt peIjudicada, hi havia el ofdium (46) o la blanca, que es combatia amb sofre. A aquesta s'hi va afegir el míldium i més tard el black-root que no sabent-s'hi remei foren motíu de perdre la collita de dos anys o tres, fms que es troba remei amb el caldo Bordalés, una dissolució de cals i sulfat de coure amb aigua". Tot aquestprocés ocasiona fortes despeses de jomals i materials. Aixo per una banda; per l'altra, el baix preu feia poc rendible el cu1tiu de la vinya, i motiva que es pensés en a1tres cu1tius. LES PARRES Hi havia un altre cultiu de vinya, el de les parres. Segons Josep Pujol, "les parres van durar més. Hi havia arbres blancs i salcers que en deien quarters, al peu deIs quals hi havia un cep que l'emparrava per l'arbre. Aquests ceps eren varis trenca ventres i mocs de gall que se'n deien aixf perque feien un gra llarg , punxagut, molt semblant al ma del gall, eren blancs-grocs, d'una pell molt fina, molt do!(;a, molt aromatics d'un paladar semblant al moscatell. S'emparrava per l'arbre i s'enramava d'uns arbres a altres. D'aquestes belles guimaldes se'n deia un nom poc poetic pero molt grMic "passa rates" perque servia a les rates per anar d'un arbre a l'altre. Amb el raün de les parres es feia un vi clar, brillant, groc de viratge verdós com el Santem. Tenia més grau que les vinyes de terra. Era molt apreciat, se'l considerava medicinal i s'emprava contra les inflamacions de la vista. Se'n deia vinagre. Com aquests ceps eren costosos de podar, moltes ensulfatades per a combatre les malures del ofdium i del míldium i com altres feines de més rendiment ocupaven els nostres pagesos també els anaven deixant perdre". (47) 66
  66. 66. Planollopografic i palúdic dellerme del Pral de Llobregat realilzaC per Emili Roigé l'any 1905. (Arxiu Roigé) 67
  67. 67. LA DESAMORTITZACIÓ (48) La desamortització és un tema que ha estat tractat des de perspectives i optiques molt diverses. Darrerament, han comen9at a proliferar artides que estudien el tema des de 1'1Imbit local. Malgrat aixo, encara hi ha importants buits en la investigació del tema. El Baix Llobregat és una zona afectada per aquesta mancan~a. Hi ha alguns treballs de síntesi que volen abastar 1'1Imbit comarcal. Aquest és el cas de la tesina d'Elisa Badosa La desamortización de M endizábal en las comarcas del Llano de Barcelona y Bajo Llobregat, que queda acotada a la desamor­tizació de Mendizábal i a set pobles de la comarca (Castelldefels, Gava, Martorell, el Prat, Sant Boi, Sant Vicen9 deIs Horts i Castellví de Rosanes). El mateix període és estudiat per Francisco Simón Segura en l'article La desamortización de Mendizábal en la provincia de Barcelona, on cita els pobles següents del Baix Llobregat: Castelldefels, Castellvf de Rosanes, Gava, Martorell, Molins de Rei, el Prat i Sant Boi. Pel que fa al Prat diu: "La desamortización afectó de la siguiente forma: la heredad llamada Casa Maresma y Casa Pequeía de Mar, con 100 mojadas de tierra de sembradura, 16 de tierra de pinar y 27 de tierra sosa inculta, por 2.432.510 reales, y otras denominadas Torre Nova y Torre Marina." (49) Com veurem en aquest capltol, les terres afectades per Mendizábal al Prat seran les corresponents a vuit finques. Aquests estudis, limitats a la desamortització de Mendizábal, no perme­ten fer una síntesi global del procés desamortitzador, ja que desconeixem com afecten les lleis de Madoz a la comarca, i si ens guiem per l'estudi que hem realitzat del Prat, aquest procés és més important que l'anterior. A partir de les xifres d'aquests treballs, podem dir que quantitativament són dos els pobles més afectats pel procés desamortitzador: Castellvf de 68
  68. 68. Rosanes i el Prat de Llobregat. Pertot aixo, creiem que un tema tan complex com el de la desamortització només podra ser interpretat adequadament en la mesura que sigui el resultat de la sfntesi deis estudis locals. En funció de la documentació de que disposem, (5o)treballarem el perfode compres entre 1840 i 1880. La desamortització no és un procés continuat sinó que es produeix en diferents etapes. Per al poble del Prat hem agrupat aquestes etapes de la manera següent: - primera etapa: 1840 - 1845 - segona etapa: 1862 - 1865 - tercera etapa: 1873 - 1878 L'aplicació de les lleis desamortitzadores afecta el poble del Prat en un 31,27% del total Mterres del terme l'any 1879, és a dir, aproximadament una tercera part, de les quals aquest mateix any se n'havien venut quasi un 88%. Les vendes es produrren en tres etapes. La primera, de 1840 a 1845, afecta els ordes militars i els convents i monestirs de religiosos que no arribaven a un mfnim de dotze membres. Pel que fa al Prat, en aquest grup podem incloure els Dominics, els Mercenaris i les Monges de Jonqueres. La segona etapa, de 1862 a 1865, afecta a institucions benefiques, que al Prat foren la Casa de la Maternitat i l'Hospital de la Santa Creu. La tercera etapa, de 1873 a 1878, va incloure els ordes religiosos femenins. Al Pral van ser afectades les Monges Magdalenes, les Carmeli­tes i també la Perpetua de Santa Maria. Les terres desamortitzades són de baixa qualitat, i en algun cas pessimes. La major part es poden inc10ure en les categories de marines, pinedes i terra erma. Els intents per millorar la productivitat d'aquestes terres vindran de la ma deis compradors de la primera etapa. Aquest grup es vinculara als projectes que intenten potenciar el desenvolupament agrari: la construcci6 del Canal de la Dreta, les lleis d'exempci6 tributaria ... Les millo res necessaries comporten fortes inversions de capital, que només es poI permetre la burgesia. Alllarg de tot el procés, el pages local no accedeix a la propietat de la terra, pero en el cas d'haver-ho fet, no disposava de la capacitat economica suficient per afrontar les inversions. Amb tot, és només el primer grup de compradors qui intenta les millores; 69
  69. 69. en la resta desapareixera l'esperit inversor. Malgrat els esfor90s realitzats per alguns deis compradors, les terres no milloren de manera destacable, i caldra esperar les darreres decades del segle per contemplar la consolidació del Canal de la Dreta i l'extensió del regadiu, causes del canvi substancial de l'agricultura pratenca. Els compradors de les terres són membres de la burgesia barcelonina, que accediran a la propietat de la terra per compra directa o bé a través de la figura del testaferro, encarregat de realitzar la compra i després cedir la terra al veritable comprador. Pel que fa a les subhastes, podem constatar, en els casos deis qUals tenim infonnació, que el preu de rematada final de les finques és molt superior al preu de taxació inicial (a excepció de la torre Llunell). Com a resultat del procés desamortitzador, a fmal de segle es produí una concentració de terres en mans d'un reduYt nombre de propietaris, entre ells Ferran Puig, industrial barceloní, i Jaume Casanovas, pratenc enriquit a America. Ells seran els responsables, en bona part, de potenciar el desenvo­lupament capitalista de l'agricultura pratenca. ORDES AFECTATS SEGONS LES ETAPES Primera etapa: 1840 - 1845 EIs primers afectats seran els Dominics i els Mercenaris, en funció del Reial Decret de 19 de febrer de 1836. (51) Els Dominics posseYen quatre finques al tenne del Prat: Torre Llunell, Casa Maresma, Casa Nova Maresma ¡Casa Petita de Mar. (52) L'extensió de tates aquestes finques era de 461 mujades i 4 mundines, segons l'apeo de 1845. La terra estava subdividida per categories de producció: (53) la. 2a. 3a. 31 muj. 83 muj. 70 muj. 8 mundo 70 4a. 46muj. 8mund. pinedes 34 muj. 8 mundo marines 194 muj. 12 mundo
  70. 70. Juan Alvarez y Méndez,Men­dizábal. Cadis (1790) - Ma­drid (1853). Inserit al partit liberal, va ser ministre d'Hisenda (1835). Durant el seu mandat es pro­mulgaren les lleis que porta­ren a la desamortitzaci6 ecle­siastiea. Com es pot observar, aquestes terres eren basicament pinedes i marines, del total un 49,67% eren improductives. Els Mercenaris tenien tres [mques al Prat: Torre Marina, Torre Nova i Torre Bussons, (54) que tenien unaextensió total de 91 mujades i 4 mundines, distriburdes de la manera següent: (55) la. 2a. 3a. 21 muj. 16 muj. 19 muj. 8 mundo 4a. lOmuj. 12mund. pinedes 24muj. Si comparen les finques deIs Mercenaris amb les deIs Dominics, es pot observar que els Mercenaris tenen menys extensió de terra pero més conreada, ja que les no treballades representen el 26,37% del total (aquesta xifra s'eleva a149,67% en el cas deIs Dominics). 71
  71. 71. Les Jonqueres (56) tenien la finca Serra, de 53 mujades i 8 mundines, que en categories de producció quedaven subdividides de la manera següent: (57) . la. 2a . 3a. erm la. 14 muj. 18 muj. 20 muj. 1 muj. 8 mundo Segona etapa: 1862 - 1865 Aquesta etapa afectara dues institucions benefiques que posseeixen !erres al poble, la Casa de la Matemitat i l'Hospital de la Santa Creu, en funció de les lleis d'l de maig de 1885 i d'll de juliol de 1856. (58) 72 Pascual Madaz. Pamplona (1806) - Cenova (1870). PoUtic liberal progressisla. Ministre d'Hisenda de gener a juny de 1855. Vapromoure /es lleis de la desamortítzaci6civil i eclesiastica.
  72. 72. La Casa de la Maternitat posseeix al Prat les finques (59) anomenades Casa Perrutxana, Cal Peret de rArús, Casa Matetas i Casa Bitxuelo. (60) L'extensió total en mujades era de 301, 88, que segons les categories de producció quedaven distribuides així: (61) la. 2a. 3a. erm 10 muj. 38 muj. 182 muj. 8 mundo 8 mundo 8 mundo L'H ospital de la Santa Creu tenia una única finca al poble del Prat, l'anomenada Casa Angel, (62) d'una extensió de 64 mujades subdividides de la manera següent: (63) la. 2a. 3a. erm 3a. 25 muj. 25 muj. 11 muj. 3 muj. Tercera etapa: 1873 - 1878 En aquesta etapa seran dos convents de religioses Oes monges Magdale­nes i les monges Carmelites) els afectats, juntament amb les finques de la Perpetua de Santa Maria. Les monges Magdalenes posseien diverses finques: Casa Planas, Casa Villa-Anton, Casa Bitxuelo, Casa Saladrigues i les Marines. (64) En total representaven una extensió de 293 mujades i 4 mundines, que es distribuien de la manera següent: (65) la. 2a. 3a. erm la. erm 2a. 14 muj. 52muj. I muj. 10 muj. 14mund. 8mund. erm.3a. 214 muj. 14 mundo 73
  73. 73. Les monges Carmelites tenien una propietat anomenada La Isla, (66) de 134 mujades d'extensió repartides així: (67) enn la. enn 2a. enn 3a. 50 muj. 40 muj. 44 muj. La Perpetua de Santa Maria del Mar posseia i administrava al Prat les finques Casa Comas, i Casa Traginer, i com a propietaria apareix en els apeos i amillaraments fms a l'any 1854. En l'amillarament de 1862 la propietat apareix sota el nom d'Herederos Judiciales de Pons, i en l'amilla­ramentde 1871 - 1872 apareixen com a possessió de Pau Puig i Ginabreda i Onofre Tubau respectivament. Segons documentació de l'AHMP, amb anterioritat a aquesta data havien realitzat un establiment atorgat per Joan Torres, capena de l'església de Sta. M. del Mar. Segons l'amillarament de 1872, aquestes finques tenien una extensió de 78 mujades i 12 mundines distribuides així: la. 2a. 3a. 46muj. enn la. 22 muj. 4 mundo enn 2a. enn 3a. IOmuj. 8mund. Un cas especial en tot el procés el constitueix la Causa Pia de Vi/ar, de la qualno tenin infonnació i queja era font de conflictes a l'epoca per aquesta mancanga. El dia 13 de febrer de 1871l'Ajuntament del Prat envia una carta a l'Administración de Bienes Desamortizados indicant: " ... que en este ténnino nada existe de la Causa Pía de Vilar, ... tal vez se había esto confun­dido con las tierras que fueron de D. Francisco Asís Vilar, yen caso de que así sea me consta que las poseen sus herederos fiduciarios y que fueron declaradas libres de desamortización." (68) Aquestes terres passaran a mans deIs Hereus Judicials de Vilar entre els anys 1854 i 1862. Les seves finques eren Casa Monés i Casa Gorranegra. 74
  74. 74. L'extensió total era de 211 mujades i 8 mundines, que es repartien en les categories següents: (69) la. 2a. 3a. 36 muj. 36 muj. 6muj. 8 mundo erm la. erm 2a. 3 muj. 6 muj. 4 mundo erm 3a. 108 muj. 12 mundo Les fmques de la Causa apareixen al BOVB del Estado de 1837 - 1877 amb els núms. 1.133, 1.134 i 1.137, i el seu valoren venda fou de 70.000 ptes. No hi ha, pero, cap referencia als compradors. Fins a l'any 1881 - 1882, aquestes finques apareixen en la contribució territorial amb el nom d'Herederos Judiciales de Vilar, mentre que a partir d'aquest any els propietaris que hi figuren són José i Olegario Badals. (70) RELACIÓ ENTRE LA TERRA AFECTADA 1 LA TERRA VENUDA A partir de la infonnació treballada, podem relacionar el total de terres que foren afectades per les mesures desamortitzadores del perlode amb les seves vendes. Graficament, podem constatar l'evolució d'aquest procés. Partim, com a quantitat base, del total de terres conreades segons l'apeo de 1846 l'amillarament de 1879. - Segons apeos i amillaraments. 1846 1879 Total lerres de Total terres comeu afectades 1.415 muj. 5.064muj. 4mund. 5.291,68 muj. 1.655,12 muj. % terres afectades 27.94% 31,27 % Total terres venudes 552muj.8 1.457,12 muj. % terres venudes 10,91 % 27,53 % 75

×