HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA EL MODERNISME

En el tombant de segle (1892-1911) es produeix un moviment d’abast ampli que té com a objectiu l’afany de modernització.

A Catalunya, a finals del segle XIX un grup de joves intel·lectuals (pintors, poetes, dramaturgs...) es reunien en un bar-restaurant, Els Quatre Gats. Hi feien tertúlies, concerts, espectacles, exposicions. Freqüentaven El Cau Ferrat a Sitges on celebraven unes festes ben peculiars que impressionaren els pacífics pescadors que hi vivien. Donaven a conèixer les seves propostes culturals i estètiques en la premsa diària ( La Vanguardia i Diario de Barcelona) i revistes com L’avenç i Catalònia . Eren "moderns”, vivien com a bohemis i els devem un llegat artístic molt valuós .

Entre els intel·lectuals s’aprecien dues tendències ideològiques: ESTETICISTES : partidaris de l’art per l’art. Entenen l’art com una religió, un bàlsam i el seu paper és el de sacerdot o messies que conduirà la societat al canvi. Per a ells l’art és un refugi, una evasió. Constitueixen la bohèmia daurada (Santigo Rusiñol....) REGENERACIONISTES : Els regeneracionistes creuen que la renovació vindrà a partir del desvetllament ideològic, donen més importància al missatge que a la forma i fan campanya de crítica social, política i ideològica, estan compromesos amb la seva societat. Constitueixen la bohèmia negra o tràgica (Joan Puig i Ferreter....)

Teatre simbolista : El seu model és MAETERLINCK . Creació d’atmosferes poètiques, ambientació màgica, fascinant, incorporació de recursos escènics: so, llum, escenografia, vestuari... - SANTIAGO RUSIÑOL: L’alegria que passa (1898) El jardí abandonat (1900) Cigales i formigues (1901) - ADRIÀ GUAL: Crea la companyia Teatre Íntim (1898) Misteri de dolor (1904) Els pobres menestrals (1908)

Associació d’escriptors en llengua catalana: http://www.escriptors.cat/?q=autors Lletra (UOC): http://www.uoc.edu/lletra/noms.html Obres en català: http://www.xtec.es/~jducros/clobrescat1.html

Les avantguardes Els moviments plàstics i literaris que se succeiren a Europa des dels anys previs a la Primera Guerra Mundial fins al final de la Segona. Cubisme Futurisme Dadaisme Surrealisme

Joan Salvat-Papasseit (1894- 1924) Contra els poetes en minúscula. - Primer manifest català futurista (1921)- L’irradiador del port i les gavines (1921) La gesta dels estels (1922) El poema de la rosa als llavis (1923)

La literatura catalana a l’exili

POESIA DELS ANYS 80 JOAN MARGARIT (1938) NARCÍS COMADIRA (1942) FRANCESC PARCERISAS (1944) ENRIC CASASSES (1951) MARIA-MERCÈ MARÇAL (1952-1988) PERE GIMFERRER (1945)

PERE CALDERS (1912-1994) La seva narrativa és fortament marcada per l’exili .

La narrativa a partir dels anys setanta Baltasar Porcel (1937) Cavalls cap a la fosca Terenci Moix, (1942-2003) El dia que va morir Marilyn Jesús Moncada (1931-2005) Camí de sirga Jaume Fuster (1945-1998) L’illa de les tres taronges

MONTSERRAT ROIG (1946-1991) Una obra truncada per la seva mort prematura

Carme Riera (1948) Te deix, amor la mar com a penyora Quim Monzó (1952) Uf , va dir ell A part de la novel·la, en els darrers anys s’ha conreat la narrativa breu Sergi Pàmies (1960) T’hauria de caure la cara de vergonya