1. Cadena Huguet
-Rubén: Hola! Benvinguts a Cadena Huguet! Els xiquets i les xiquetes del
Col·legi Gaetà Huguet hui tenim moltes coses per dir-vos. Ens ho pots dir
tú Emma?
-Emma: Per descomptat! Hui tenim moltes seccions com l'anomenada
“Passeig per Castelló”. També contarem endevinalles i acudits. Hi hauran
moltes més sorpreses! Rubén, t'has oblidat de dir que anem a segon curs.
-Rubén: Ah és veritat, Emma! Si… sorpreses com la cançò en anglés que
cantarem.
-Emma: Rubén, ara ja no és una sorpresa…
-Rubén: No passa res, hi hauran moltes més! Sense més dilacions
comencem amb la primera secció, “Passeig per Castelló”.
- Emma: Ara anem a parlar amb el senyor alcalde...
- Noa: Slogan
- Hugo (senyor alcalde): Hola a tots i totes! Sóc l'alcalde de la ciutat de
Castelló. L'ajuntament és un edifici molt antic, va ser construit durant els
segles dotze i tretze, es troba a la plaça major i el seu estil artístic és el
barroc. Un dels plans que té tota l'administració és fer reformes al parc
Ribalta per a millorar-lo més! A més, volem canviar les faroles del centre
de la ciutat per a una major il·luminació.
- Rubén: A la mateixa plaça del ajuntament es troba el fadrí, i ací veig al
campaner.

2. - Lluis: Hola sóc l'encarregat del campanari, un edifici del gòtic construït
en mil quatre-cents quaranta. Vaig a tocar per la missa de les 12h. Sabeu
que hi ha dotze campanes? Una ja no està i es deia la Jaume i altra de les
que hi ha es diu Lledó. Segur què sabeu per què?
- Emma: Del Fadrí, que abans era una presó, passem al mercat, que també
està a la mateixa plaça. Hi ha molta gent comprant a les parades...
- Aurora: Xiquets! Xiquetes! Veniu i proveu el meu formatge…
- Àlvaro: Ummmm! Què bo que està! M'agrada molt!
- Aitana: És veritat, està boníssim. Fica't quatre trossets…
- Aurora: Voleu alguna cosa més. Tinc de tot!
- Àlvaro: Jo voldria un poc de pernil.
- Aitana: A mi posa'm abadejo.
- Aurora: Ja us ho pose...
- Àlvaro: La veritat és que aquest mercat és magnífic.
- Aitana: Si! És preciós. Saps quan es va construir?
- Aurora: De primer en aquesta plaça hi havien tendes. Després es va
pensar en la seua construcció l'any mil nou-cents vint-i-cinc. Però, no el
van acabar fins el mil nou-cents quaranta-nou.
- Álvaro: Cada dia aprenem un poc més de la nostra ciutat.
- Aitana: i que ho digues!
- Aurora: Si! Torneu a comprar quan vullgueu.

3. - Rubén: En acabar de comprar els nostres amics i amigues se'n tornen a
casa. En arribar a casa obrin la bustia i troben una carta arribada de terres
llunyanes...
- Aya: Fa dies que els iaios em van escriure una carta des de Burgos. Em
vaig posar molt contenta i els he escrit la resposta. Vaig a enviar la carta.
Quin edifici més preciòs! L'edifici de correus és d'estil mudejar i es va
acabar de construir l'any mil nou-cents trenta-dos. El meus avis es posaran
contents de saber que a l'estiu aniré a vore'ls.
- Emma: Falta poc per a les festes de la Magdalena. Ahir van fer el pregó,
va ser meravellòs, però un poc llarg. I hui una amiga nostra anirà a la
romeria de les canyes. Hola, què fas?
- Paula G.: Hola, ja han començat les festes de la Magdalena i ara estic a
la cua per agafar la canya de la romeria.... Ufff! què cansada estic, he
tardat dues hores en pujar a la magdalena. Voldria tocar la campana però
no vull fer cua una altra vegada. El primer que es va construir va ser el
pòrtic i després la capella a l'any mil quatre-cents cincuanta-sis, més tard
va haver cuina i hospederia.

4. -Rubén: Quan s'acaben les vacances hem de tornar a classe. Allí tenim un
corresponsal que ha entrevistat a una professora de l'institut Ribalta.
- Vicente: Bon dia, voldrien saber algunes coses de l'institut. Quan fa que
es va construir?
- Eva: Fa molt de temps. Exactament l'any mil vuit-cents quaranta-sis, en
aquell moment s'anomenava Institut Provincial de Segona Ensenyança.
- Vicente: Hi ha molts professors i professores?
- Eva: Som més d'un centenar… imagina't quants.
- Vicente: És molt difícil l'institut?
- Eva: Tranquils, que si heu anat bé al col·legi segur que anireu bé ací.
- Vicente: I tú, quina assignatura dones?
- Eva: Sóc professora de valencià… i a tú com t'anava el valencià?
- Vicente: Ummmm!!!
- Noa: Slogan
- Emma: S'ha acabat el “passeig per Castelló”. Uns companys us contaran
uns acudits. Comenceu que volem riure una mica...

5. - Pol: Ey xics! sabeu com es diu “espill” en xinés? Ahi estic jo!
- Teo: ja, ja, ja! Què bo!
- Mario: Saps un altre?
- Pol: Si, però ara li toca a Teo.
- Teo: Mmmm, a vore… Ah! Ja ho sé ¿Sabéis que planeta va después de
Marte?
- Pol: mmmmm… quin?
- Teo: Miércoles!!
- Pol i Mario: Ja, ja, ja!
- Teo: Mario, què tu no saps cap acudit?
- Pol: Clar que sap! Conta algú.
- Mario: Val. Un dia Jaimito li va dir a la seua mare: - Mare!! Al col·legi
diuen que sempre estic distret. I la que se suposava que era la seua mare li
diu: - Jaimito, tu vius a la casa d'enfront.
- Pol i Teo: Ja, ja, ja! Què divertit!
- Rubén: I què tal si intenteu endevinar allò que us anem a dir?

6. - Rodrigo: Comence jo! Sóc molt intel·ligent i em consulta tota la gent.
- Daniela: Els mèdics?
- Rodrigo: No! Et dóne una pista?
- Daniela: Si!
- Rodrigo: Val, és un llibre.
- Daniela: Ahh! El diccionari?
- Rodrigo: Molt bé!!
- Daniela: Estic condemnat a un any i un dia, el meu nom endivineu?
- Aylén: Qué difícil! No sè qué pot ser.
- Daniela: Vols saber què és?
- Aylén: Si! No tinc ni idea!!
- Daniela: Ayyy!! L'any bisiesto!
- Aylén: És una senyora molt ensenyorada que sempre va en cotxe
i sempre va mullada.
- Rodrigo: Un paraigües dins d'un cotxe?
- Aylén: No! Pensa un poc més, està dins de la boca.
- Rodrigo: Ahhh! Què pista més gran! És la llengua.
- Aylén: Bingo!
- Emma: Ja sabeu que els informatius són molt importants a la ràdio. Ací
tenim una notícia que va passar fa relativament poc.
- Ariadna: Hola a tots i totes! Fa dues setmanes va nevar al desert i molts
xiquets va passar-lo molt bé fent ninots de neu i esvarant per la neu. Allí
vaig vore un eriçó atrapat en la neu. Fins un altre dia!

7. - Dario: En aquesta nevada, van morir animals com allacrans, serps i
molts altres. Però la neu es va derretir i han tornat a viure. Sembla màgia,
veritat?
- Lola: A la secció d'esports anem a entrevistar a una gimnasta artística.
Quants anys fa que practiques?
- Irene: Des de fa dos anys. Li ho vaig dir a la mamà i em va apuntar.
- Lola: Quines coses has après a fer?
- Irene: La roda, el pi i moltes coses més.
- Lola: Ens recomanaries aprendre?
- Irene: Clar que si, és un esport preciós.
- Rubén: En aquesta última part anem a sentir uns consells per a tindre
cura de les nostres mascotes. Escoltem al nostre expert!
- Salvador: Hola! Us vull donar uns consells bàsics per a cuidar a la nostra
mascota. Jo tinc un gos anomenat Trasto, el trac al carrer tres vegades cada
dia per a que còrrega i faça les seues necessitats. Per a menjar li compre
pinso que contè tot el necessari per a una bona alimentació. Ah! I no
oblideu que heu de netejar la seua caseta cada setmana.
- Emma: A l'escola a més de valencià i castellà també aprenem anglès. I
ací tenim un grup de cantants “angleses”. Endavant Trio Somriure.

8. - Lucia: Som el trio Somriure i anem a cantar la cançó One little finger.
- Lucia, Lydia i Paula.
Lydia: One little finger, one little finger, one little finger
tap, tap, tap
Put your finger up, put your finger down, put it on your head.
HEAD!
Paula: One little finger, one little finger, one little finger
tap, tap, tap
Put your finger up, put your finger down, put it on your nose.
NOSE!
Lucía: One little finger, one little finger, one little finger
tap, tap, tap
Put your finger up, put your finger down, put it on your chin.
CHIN!
Todas: One little finger, one little finger, one little finger
tap, tap, tap
Put your finger up, put your finger down, put it on your arm.
ARM!
- Noa: Slogan
- Emma i Rubén: Ací acaba el nostre programa. Us esperem l'any vinent!!