2. Hi havia una vegada un osset que es deia Pau.
Al Pau li havien regalat una estel de colors molt
bonica i com que aquell dia feia tant de sol va
anar a jugar amb ella al bosc.

3. Mentre corria amb ella, de cop i volta
el vent va fer volar l’estel.
Pau: Oh no! La meva estel de colors!
No te’n vagis!

4. En Pau va perdre de vista l’estel i pel camí es va
trobar amb el Lucas, un ós rentador molt eixerit.
Pau: Hola! Què has vist un estel volant per aquí?
Lucas: Sí! Anava en direcció al riu. Afanya’t!
Que no l’agafaràs!
Pau: Moltes gràcies! Aniré molt ràpid!

5. En arribar al riu, en Pau va veure la seva
estel.
Allà hi havia el Dani, un hipopòtam ben
bufó.
Pau: La meva estel està a l’altre banda
del riu, però no sé nadar…que hem
podries ajudar?
Dani: I tant que sí! Jo sóc molt bon
nedador! Agafa’t ben fort!

6. Dani l’ hipopòtam, va ajudar al Pau a creuar el riu i
van anar junts a buscar l’estel de colors, que seguia
volant ben lluny.

7. En Pau i en Dani van trobar
l’estel de colors dalt d’un arbre,
al costat d’un gran niu
d’abelles.
Pau: Mira Dani! La meva estel!
Pujaré a aquell tronc per
agafar-la!
Dani: Vés en compte que hi ha
abelles i et picaran!

8. Llavors el Pau va pujar al
tronc i en agafar l’estel, una
abella li va picar al cul.
Pau: Ai! Ai! Quin mal!

9. De seguida va baixar i va mullar al
cul dins un aigüerol.
Pau: Pica! Pica! Encara tinc
l’agulló!
Llavors el Dani, amb molta cura li
va treure.

10. Abella 1: Perdona si t’he fet mal, pensava que volies treure’ns la mel i
només volies agafar la teva estel de colors.
Abella 2: Us donarem una mica! És molt bona! Tasteu, tasteu!
Pau i Dani: Moltes gràcies! Està deliciosa!
Per fi el Pau tenia la seva
estel de colors, i ben feliç
podria seguir jugant amb el
seu amic Dani i les abelles
mentre menjava una mel
boníssima!