CARTA A SANT JORDI
Estimat Sant Jordi,
Has estat molt valent perquè has llançat moltes llances al drac i ha mort. No has tingut ni
una mica de por al costat del drac i gràcies a això, has salvat la princesa i tots els ciudatans.
GUILLERMO VALVERDE
1r A
CARTA A LA PRINCESA
Estimada princesa..
Ets molt guapa i tens molta sort, Sant Jordi et va salvar. Quin ensurt va tenir el pare! I tu
segurament també, sí o no?
Jo penso que sí que m’agradaria ser com tu, però com no puc...
Quan va venir Sant Jordi, no et vas emocionar molt? Jo crec que sí, i a que et va agradar
molt?
Adéu i fins aviat!
ANDREA NAVEROS SUCO
1r B

EL PROBLEMA DE NADAL
Hi havia una vegada un nen que es deia Pau. Es
portava molt bé i cada Nadal li portaven regals.
Un dia el Pare Noel es va refredar i no podia
anar a entregar els regals. Va haver de portar
els regals més tard.
Al dia següent en Pau es va adonar que el Pare
Noel no venia i va decidir anar al pol Nord.
Quan va arribar, va veure el Pare Noel malalt al
llit. Ell li va dir que estava refredat i que no
podia entregar els regals als nens. En Pau li va
dir:
-Si tu no pots, jo hi aniré per tu!
El Pare Noel li va donar les gràcies, molt
content. I en Pau va salvar el Nadal.
El Pare Noel es va posar bo i en Pau va tenir
molts regals.
Conte contat, aquest conte s’ha acabat!
EL PARE NOEL
FAN CHEN
2n A
LA BLANCA I ELS ANIMALS
Hi havia una vegada una nena que es
deia Blanca. Hi anava per un bosc on
havia molts arbres. La Blanca es va
trobar un conill que parlava. I li va
preguntar;
Què fas per aquí, que és tan perillós?
Estava fent un passeig.
El conill va dir :
Vols veure els meus amics: el conill,
l’ocell, la tortuga, el camell, i l’ànec?
Saps que em fan riure, els ànecs?
L’ànec va dir:
Hola ! Sóc l’ànec!
Al final van ser amics per sempre.
Conte contat, conte acabat !
LA FARAONA
NOA PENG
2nB

LA LÍDIA I ELS MALSONS
Hi havia una vegada una nena que es deia Lídia. Li agradava molt llegir llibres de por. Cada
tarda quan la Lídia arribava de l’escola, es posava a llegir un llibre d’aranyes, zombis,
monstres, bruixes i per això cada nit tenia malsons.
Al matí es trobava cansada i espantada.
Quan va arribar a l’escola les seves amigues li van preguntar:
- Què et passa, Lídia?
- És que he tingut malsons i per això estic desanimada.
Quan va arribar a casa li va dir als seus pares:
- Cada nit tinc malsons i això no m’agrada gens.
Un dia els seus pares la van portar el metge i li va dir que no hauria de llegir llibres de por,
però a la Lídia li agradaven tant...
Finalment aquella nit va parlar amb els protagonistes dels somnis i ella els hi va dir que no
vinguessin més perquè s’espantava.
I així va ser! No va tenir mai més un malson.
SOMNI
PAULA COTACACHI JIMÉNEZ
3r A

EL RATOLÍ AVENTURER
Hi havia una vegada a Madagascar un ratolí que es deia Ratatuí. Era un gran aventurer i al
seu costat estaven els seus dos millors amics: en Pardal i en Dàlmata.
Un dia, caminant per la cova d’uns cangurs, en Pardal, que era una mica trapella, va tenir
una idea i va dir:
- Per què no fem una cursa de cangurs? Fa molt de temps que ho havia pensat.
- Doncs la farem! Van contestar Ratatuí i en Dàlmata a la vegada.
-Però... com hi pujarem?
-En Pardal va dir: - quan estiguin dormint, pujarem sense despertar-los i la cursa es farà
des de la cova fins a la palmera, donar la volta i tornar.
Els tres ratolins van pujar a la bossa dels cangurs i els van despertar. Aleshores van cridar
molt fort dient: “Preparats, llestos... ja!”. Els cangurs varen córrer a tota velocitat donant
bots i ... de sobte, va sortir un monstre ferotge i els cangurs i els ratolins van fugir
tremolant de por.
En Ratatuí va pensar un pla estratègic per eliminar-lo i amb una corda,
ell i els seus dos amics, el van enrotllar. Buf! Pesava molt!
Per fi, el van fer caure i llavors el van vèncer. Els ratolins, molt
contents, van seguir jugant sense perill.
“PUIG”
SALVADOR OLIVA MARTÍNEZ
3r B - EP

L’ANDREA I LA MARE PIRATA
Hi havia una vegada una noia que es deia Andrea.
Després d’anar a l’escola, li va preguntar al seu pare:
-Podem anar a la platja, sisplau?
El pare li va contestar:
-És clar quer sí!
I dit això, se’n van anar cap a la platja. Llavors, mentre l’Andrea nedava, va veure un vaixell pirata. En
veure’l, va avisar ràpidament el seu pare i ell va dir:
-Vols anar a veure’l de més a prop?
L’Andrea va contestar:
-Sí, sí que vull!
Llavors van agafar un bot de rems i van anar a veure el vaixell. Quan van estar ben a prop, van veure que no
hi havia capità: hi havia capitana! L’Andrea va reconèixer la capitana i va cridar:
-És la mare! És la mare!
I tota la tripulació els va veure. La capitana va dir que pugessin al vaixell i la nena va preguntar:
-Mare, per què estàs en un vaixell pirata?
La mare li va contestar:
-Perquè jo treballo de pirata, és a dir, busco tresors!
L’Andrea es va quedar al·lucinada i va dir:
-Mare... jo vull que estiguis més amb mi!
Llavors el va pare va dir:
-Tinc una idea: podem unir-nos a la teva tripulació?
I la mare va contestar:
-Em sembla una gran idea!
I ara sempre estan junts.
LOBOGIRL
IRENE FARRÉ
4t A - EP

NIT D’ESTRELLES
A l’estiu, a la nit
surto amb el meu pare
a passejar per un camí.
Sento els ocells i el cel és fosc.
Mirem cap a dalt
les estrelles brillants.
La lluna plena
enfoca les estrelles.
És fantàstic!
Veiem una estrella fugaç!
Passa pels nostres caps
i s’amaga davant nostre
deixant-nos bocabadats.
Demà tornarem a sortir.
I ara els ocells
ens acompanyen a dormir.
ESTRELLA FUGAÇ
MIREIA FONTOVA
4t B

EL MEU AVI I JO
Estimat avi,
Sempre m’hagués agradat conèixer-te. El meu pare diu que eres un avi molt bo, t’agradava anar de
passeig, també t’agradava viatjar, eres graciós, i gaudies llegint, inventant-te històries i vivint
aventures...Amb l’àvia ens portem molt bé encara que de vegades la fem enfadar una miqueta. L’àvia, al
seus 81 anys, està completament perfecta, molt simpàtica i molt graciosa.
Saps, avi? A totes les festes i sopars familiars hi faltes tu. Et trobem i et trobarem sempre molt a faltar
perquè ens podries explicar històries d’aquells instants o fer bromes.
El meu pare i jo, de vegades a Begues, et portem flors al cementiri per adorar-te i perquè sàpigues que
no estàs sol. També m’ha ensenyat molts poemes teus. Hi ha un de penjat en una roca de Begues.
Algun dia aniré a visitar Cal Sadurní, on anaves de vacances amb la teva família i pares.
Jo, actualment, m’ho passo molt bé amb els meus amics, cosins i germanes. Com a l’escola ens van
barrejar, he fet nous amics. Trec bones notes, tot i que de vegades alguna és una mica fluixeta.
Tu, des del ce,l em pots veure? I em pots vigilar? A mi m’agradaria saber més coses de la teva infantesa i
d’altres coses per l’estil.
Bé, avi,t’haig de deixar.
Una abraçada superforta i fins una altra!
David
AMIGOPIP
DAVID VENDRELL
5è A

ELS REIS JA VÉNEN
Que ja vénen!
Corre al llit!
Vols regals?
És clar que sí!
Jo vull un cotxe,
3 coixins i, en efecte,
5 llits!
Quantes coses!
Pobrissons, la de càrrega
que hi haurà!
Jo em demano 4 coses,
un rellotge i 3 maletes,
Poques coses!
Doncs correu que ja vénen,
obren la porta i em presento:
-Bon dia, Reis Mags,
em dic Joana,
i els regals?
-Si no dorms no n’hi haurà,
-Doncs llavors hi vaig pitant.
-Mira Àlex, si no dorms,
per a tu regals no hi haurà.
-No, això no, jo sóc bo, ara hi vaig.
-Molt bé, Àlex, jo també.
Bona nit.
PACHEKA
LISANDRA CARNOTA KARABAN
5è B

L’AVI CONTACONTES
Hola, em dic Paula, tinc 9 anys i, la veritat, em considero una persona eixerida, ja que el que més
m’agrada en el món és llegir. Jo crec que m’agrada tant perquè cada dimarts i divendres, quan vaig a
casa de l’avi, ell m’explica contes i històries de la seva joventut, com un contacontes. Cada vegada
m’agraden més les seves històries. M’explica com va conèixer l’àvia, les seves baralles amb els
companys de classe, el futbol...
Però un dia va passar una cosa. Vaig arribar a casa contenta sabent que al cap d’una estona aniria a
casa del meu avi per a que m’expliqués les seves històries, però vaig trobar la mare plorant, asseguda
al sofà, i el meu pare li acaronava l’esquena. A mi em va marxar la cara de contenta i em vaig apropar
molt lentament als pares per a no espantar-los. Els hi vaig preguntar tranquil·lament si passava alguna
cosa greu. El pare em va fer un gest difícil d’entendre però vaig captar que significava que pugés a
l’habitació ràpidament. A l’hora de sopar ens vam asseure tots tres per menjar una sopeta calenta que
havia preparat la mare. Jo, per trencar el silenci que inundava aquella taula, vaig preguntar què havia
passat aquell vespre sense pensar-m’ho dues vegades.
Llavors el pare em va explicar una cosa que em va impactar de tal manera que no m’ho hagués
imaginat mai. L’avi tenia una memòria fantàstica, però allò no li serviria de gaire perquè tenia una
malaltia anomenada Alzheimer. Estava ingressat a l’hospital, i jo estava tan trista que no podria ni
imaginar si l’avi ja no em podria reconèixer més. Més ràpid que un llamp vaig pujar a l’habitació i em
vaig quedar adormida mentre unes petites llàgrimes em fregaven les galtes.
Em vaig sentir molt amoïnada per l’avi, però tenia grans idees per ajudar-lo. Vaig demanar al meu pare
si em podia saltar l’escola per anar a l’hospital i ell em va dir que sí, així que hi vaig anar molt decidida.
Quan hi vaig arribar, em vaig alegrar en sentir que ell em deia: “Paula, vine, corre”. Vaig asseure’m al
seu costat i ell em va dir que com el dia anterior no havia pogut anar a casa seva, que m’explicaria les
històries que no m’havia pogut explicar. Va començar a parlar i a posar cara de confós, i jo, a partir
d’aquell moment, vaig saber que hauria d’explicar-li jo totes les històries que ell m’havia explicat per
refrescar-li la memòria.
RÍNXOLS D’OR
ALEJANDRA MORILLA
6è A

EL MILLOR DIA DE LA MEVA VIDA
Avui, a l’hora de català, ens han demanat que escrivíssim un conte que parlés del millor
dia de la meva vida...
Sovint la mestra ens demana que escrivim contes i, com sempre, tothom escriu gairebé
el mateix perquè, ja se sap que, escriure, escriure bé, és força difícil!
Aquest cop el tema majoritari era voler ser ric. Tenir un cotxe per a cada dia de la setmana,
un xicot com el Brad Pitt i els nois una noia com la Beyoncé. El meu conte no m’acabava de
convèncer del tot. És clar que volia ser rica, qui no? Però no volia ressaltar la meva idea amb la dels
altres.
De camí cap a casa vaig estar pensant en com seria el millor dia de la meva vida i vaig arribar a la
parada de metro. Mentre que l’esperava, vaig veure un home amb cara de pocs amics parlant per
telèfon. Vaig escoltar que la seva dona acabava de morir de càncer. De sobte em vaig posar una
mica trista, pobre home! Quan vaig arribar a casa la meva mare estava veient les notícies, parlaven
de guerres, de manifestacions, de malalties, de la crisi...Quan van parlar de les malalties em va
retornar el record de l’home que havia escoltat al metro. Em vaig tornar a posar trista. Qui no s hi
posaria davant la mort d’una persona? Una més.
Al dia següent, a l’hora de català, ens van dir que havíem de seguir escrivint el conte, però jo no vaig
continuar amb el Brad Pitt. Vaig arrencar el full de la llibreta i vaig escriure el que pensava de veritat,
seria el millor dia de la meva vida!
Un dia que trobessin una cura pel càncer.
Un dia on les guerres s’acabessin.
Un dia on moltes persones fossin felices.
Quan el vaig presentar i vaig guanyar el primer premi, estava contenta, és clar, però malauradament
no havien trobat cap cura per a res, només ho havia escrit.
CATALÀ
CELIA ELIZALDE
6è B