Dossier 1 23 de febrer de 2012

1. PRIMERES IMPRESSIONS A LA
MOTXILLA
Dossier de feina per dia 23 de febrer de 2012.
Estefanía Gómez Jiménez
Assignatura: Reflexió i Innovació
25/02/2012

2. OBJECTIUS 1. Fer emergir creences i contrastar-les
2. Fer-se conscient dels diferents rols d’un mestre i la
necessitat de formar-se en tots ells.
CONTINGUTS 1. El paper del professorat
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer al BLOG
QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?
ABANS D’ANAR AL CENTRE
A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.
És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és
diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en
cas que sigui diferent.
Personalment, crec que el mestre ideal no existeix, però si que considero que hi ha
unes certes pràctiques-estratègies més adients alhora d’intervenir amb els infants,
sobretot en edat primerenques.
Com he dit, és difícil definir el perfil ideal d’un/a mestra ja que en el procés
d’ensenyament-aprenentatge de l’escola influeixen molts aspectes que condicionen el
fer d’una persona. L’experiència, el caràcter, la seva situació vital i personal, el cicle en
el que és treballa, el temps que fa que treballa de mestra...
A vegades amb un primer cop d’ull podem pensar que ho tenim definit, i que estam al
davant d’un tipus de mestra determinat, però si ens hi fixem bé, poden haver molts
factors que ens poden fer dubtar, sobre les característiques dels mestres i sobretot
molts de factors que poden diferenciar a un mestre d’un altra estan al mateix context
o situació, ja que cada persona té el seu mode personal d’intervenir amb els infants i
d’ensenyar.
En quant a les competències-característiques que penso que un “bon mestre” ha de
tenir, en primer lloc vull destacar la motivació. Una persona independentment a què es
dediqui ha de sentir-se motivat per allò que fa, sentir aquella il·lusió de voler millorar
cada dia la seva pràctica, d’ensenyar i d’aprendre ell mateix, en definitiva demostrar
que allò que fa l’importa, l’interessa i on es volca completament, peraconseguir el
2

3. major profit. La conjunció entre una bona motivació i a la vegada una tranquil·litat
intrínseca determinarà la pràctica i sobretot els seus beneficis tant personals com per
els infants.Penso que aquesta actitud obre camí a la sensació i objectiu de voler
créixer, innovar, donar oportunitats, tant personals com a les persones que ens
envolten.
També cal destacar l’actitud positiva que ha de tenir tot mestre respecte a l’atenció a
la diversitat, no ens hem de limitar només a donar atenció a aquelles persones amb un
grau de dificultat considerable, sinó que hem de fer front a totes les diferències ja
siguin per malaltia, per raça, problemes socials...tots els infants tenen dret a rebre una
atenció i els mestres han d’estar a la seva disposició. Això significa anar més allà de la
integració, és ser inclusiu, acceptant així a tots els infants en la seva integritat i amb les
seves característiques. Entenent que cadascú te les seves diferencies i que aquestes no
són negatives sinó el contrari, aquestes diferències poden ser enriquidores i ens poden
aportar moltes coses positives a les persones del seu entorn.
Un altra punt que considero important és el tema de l’autoavalaució del mestre o la
mestra, aquesta és una eina s’ha de tenir en compte, però que normalment cada
persona la fa de manera diferent. És important valorar diàriament o almenys
habitualment la pràctica diària dins el context escolar, amb la finalitat de conèixer allò
que hem de millorar, conèixer també allò que fem bé i sobretot que ens servesqui per
aprendre com a mestres, ja que tant podem aprendre de les pràctiques d’altres
mestres com de nosaltres mateixos.
En quant a les famílies, penso que un bon mestre ha de saber comunicar-se amb les
famílies i sobretot saber com involucrar-les en la vida de l’escola, tenir estratègies de
comunicació, cercar la seva implicació, en definitiva, donar la opció que no només
siguin els seus infants els qui donen vida a l’escola sinó també la família i aconseguir
una continuïtat d’aquesta implicació durant tots els cicles d’infantil.
En quant a la diferència entre els dos cicles, considero que no hi hauria d’haver
diferències d’un cicle a un altra, en quant a les característiques del professorat, ja que
hi ha suficients diferències ja d’un cicle a un altra i els infants ja pateixen prou com per
a damunt mostrar grans diferències personals entre els cicles. Un bon mestre ha de
gaudir d’unes bones actituds i estratègies sigui quin sigui el nivell on du a terme la seva
3

4. tasca com a mestre. Perquè segons el meu punt de vista les característiques més
importants d’un bon mestre no depenen del curs ni del cicle on es fa feina, sinó que
haurien de ser intrínsecs d’un/a bona mestra.
DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:
1. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre
el perfil de mestre ideal que vares definir.
És complicat definir amb exactitud, només amb 3 dies a l’escola, quin tipus de
mestra tinc a la meva aula de pràctiques i definir a la vegada quines són les
diferències respecte a les meves idees.
Però reflexionant sobre les idees prèvies que jo tenia establertes, la mestra de la
meva aula puc dir que està molt motivada per la feina que fa, i ho he pogut
comprovar des de el primer dia, per la seva actitud activa tant per realitzar
activitats conjuntes amb altres mestres, com per decorar diferents parts de l’aula i
de l’escola i sobretot per l’actitud que mostra als infants, la il·lusió que mostra es
veu reflectida en el tracte amb les seves companyes i també el tracte que tenen els
infants amb ella, que a més a més ha ajudat molt a la meva integració amb el grup.
En quant a l’atenció a la diversitat puc dir, que és una mestra que s’adapta molt a
les necessitats dels infants que té a la seva aula, però he pogut comprovar que en
ocasions, alguns comentaris poder tenir un to irònic per els adults que hi ha al seu
voltant en quant a algunes necessitats dels infants. Però no per això considero que
no mantingui una actitud inclusiva, ja que la seva adaptabilitats als ritmes i
necessitats dels infants és molt amplia, encara que per exemple amb el temps de
descans la influència de la família és superior a la valoració que té la mestra, i que
si prèviament no coneixes alguns temes que la mestra parla amb les famílies es pot
entendre com que no compleix les necessitats dels infants, però tot el contrari.
2. Quin tipus de mestre vols ser?
Com tota persona en la seva professió i sempre i quant hi hagi una motivació
prèvia, vull aprendre a ser una bona mestre, vull aprendre a ensenyar bé, saber
adaptar-me als ritmes i a les necessitats dels infants, que no sempre és fàcil. Poder
comptar amb estratègies que hem donin bons resultats en la meva pràctica
educativa, saber treballar en equip, tema que moltes vegades es fa dificultós per la
diversitat de personal, però que considero que és una tasca important que amb la
carrera estem polint, i sobretot saber com tractar a les famílies, ja que és un tema
que hem preocupa, degut a que per molt que ens xerren a la pràctica diària hi ha
moltes dificultats, molta diversitat de famílies i vull aprendre a saber com mantenir
una relació activa amb les famílies a conèixer més com adaptar-les i implicar-les en
la vida de l’escola.
4

5. En definitiva, vull aconseguir que amb les meves capacitats i també amb les meves
debilitats i limitacions, pugui oferir una educació i una atenció adequada als infants
i sobretot voler aprendre sempre, ja que el temps canviïn contínuament i una
formació continuada penso que és important, i a dia d’avui aquesta innovació
considero que és molt important i d ela qual estic molt mentalitzada i no vull que
s’escapi.
3. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre?
Com?
El concepte de mestre i sobretot de les característiques i qualitats que ha de tenir
un mestre, ha evolucionat considerablement durant aquests anys, ha passat de ser
un concepte el qual tenia definit com una persona que ha d’educar i ensenyar i a
ser una persona que ha de ser una guia, una ajuda i una persona de referència dels
infants, la qual ha de mostrar una actitud empàtica i amigable amb ells,
demostrant-li un carinyo i una fortalesa en els seus aprenentatges i en el seu
creixement com a persona.
A més a més, vaig adquirint estratègies necessàries per ser mestre que abans no
tenia i que van donant forma al concepte de ser mestra.
I el més important, no és que ens hagin donat una definició de mestre, que a més a
més en cap assignatura ens l’han donada, sinó que aquest concepte l’estem
formant cadascú de nosaltres apartir de les nostres experiència, ja que no hi ha un
mestre únic, sinó, mols de tipus de mestres i cadascú de nosaltres ha de crear la
seva definició, crear que és per nosaltres ser mestre, ja que considero que és un
concepte molt personal que amb les explicacions teòriques, amb les experiències,
amb la documentació i també amb la observació es va configurant dia a dia.
5

6. OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil
professional.
2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar
interessos i motivacions professionals, tot identificant les
competències adquirides i les que necessiten d’una millora.
CONTINGUTS 1. El paper del professorat
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer
VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES
En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un
mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Després
de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees
que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en
relació a:
1. Organitzar situacions d’aprenentatge
Actituds favorables
Personalment, en quant a l’organització de la feina i del treball, penso que soc
una persona molt organitzada en quan a la feina i que sabré organitzar i
coordinar d’una manera adequada les programacions.
Treballar a partir dels coneixements dels infants i de les seves aportacions hem
sembla una de les millors maneres per aprendre, ja que la pràctica proporciona
coneixements que la teoria no dona i sobretot implicar el màxim possible als
infants en el seu aprenentatge.
Actituds a millorar
He de millorar molt, alhora de planificar seqüències diferenciades d’un mateix
projecte o unitat didàctica, ja que hem fa falta molta més creativitat de la que
tinc, ja que això hem limita molts alhora d’aportar idees diferents d’una
mateixa proposta.
Un altra aspecte important, és ensenyar a partir de l’error de l’infant, ja que
moltes vegades em precipito a solucionar els seus problemes abans de donar-li
la oportunitat de que els infants mateixos puguin solucionar el seu conflicte.
2. Gestionar la progressió dels aprenentatges
Actitud favorables
Tenir una clara idea dels objectius a treballar és molt important, sense uns
objectius previs no es pot determinar qui és el nostre treball a fer.
6

7. Sempre necessito de la base teòrica per poder dur a la practica les diferents
propostes o activitats, encara que moltes vegades la teoria pugui quedar de
banda pel que fa a la pràctica, per petita que sigui sempre hi ha una part de la
teoria que ha de quedar reflectida a la pràctica, no vol dir que la teoria sempre
tingui raó, perquè la pràctica a vegades és molt diferent però tenir una bona
base teòrica és important per crear bones pràctiques.
Actituds a millorar
Encara no arribat el moment, però penso que el moment d’avaluar el diferents
moments dels infants fent una avaluació inicial, del procés i final em podrà
costar bastant, ja que has de trobar moments i les aules la veritat estan
massificades i això repercuteix a l’atenció que pugui dedicar als infants amb
l’objectiu d’aconseguir una avaluació objectiva i real.
Tinc por a no saber adaptar-me als diferents nivells o necessitats educatives
dels infants generalitzant massa alguns continguts o treballs.
3. Elaborar dispositius de diferenciació
Actituds favorables
La inclusivitat per jo és un factor important i de gran pes a l’escola, ja que
socialment vivim en un context on cada persona és diferent i ens hem de saber
acceptar tots, donar la oportunitats que els infants aprenguin que la diferencia
és positiva des de petits contribuirà a una major comprensió i a gaudir d’una
actitud inclusiva en el futur.
Actituds a millorar
No serè especialista, i en els temps que estem dubto que en el futur puguem
tenir a especialistes com a fins ara per atendre a infants amb greus dificultats, i
això hem preocupa per si en un futur no sabré fer front a les necessitats
d’alguns infants que pot ser haurien de gaudir d’un ambient aula com a tots
però amb una persona al seu costat la qual pugui oferir-li qualsevol suport.
4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
Actituds favorables
Els alumnes han de ser els subjectes actius del seu aprenentatge, donar-li la
oportunitat d’aprendre i de adaptar-me completament a les seves inquietuds i
interessos és important per a una bona feina.
Penso que sense el desig d’aprendre no aprendrem mai, per tant intentar
transmetre el desig d’aprendre i dels aspectes positius que té es fonamental.
Actituds a millorar
Negociar les normes amb els infants és un tasca complicada i que darrere té
una feina prèvia molt delicada, que pot ser sinó es fa bé repercutirà alhora
7

8. d’establir normes d’aula. Millorar aquesta forma d’establir normes de
comportament o de saber estar dins l’aula és important.
5. Treballar en equip
Actituds favorables
M’agraden les feines ben fetes i per tant penso que treballar en col3laboració
d’altres persones és molt positiu, perquè no tots pensem el mateix i si tots
aporten coses el treball pot ser molt enriquidor i ala vegada tots aprenem de
tots.
Afrontar conjuntament problemes i situacions de dificultat de l’escola en
general dona suport tant laboral com sentimental, penso que l’afecte i l’actitud
empàtica que li mostrem als companys en qualsevol situació potenciarà a
aquest.
Actituds a millorar
Saber acceptar que no totes les persones treballen de la mateixa forma.
No “exaltar-me” quan no totes les persones s’impliquen en el treball conjunt de
grup.
6. Participar en la gestió de l’escola
Actituds favorables
Que tota la comunitat educativa hi participi en el fer de l’escola és una actitud
que tinc molt clara i que potenciaré sempre que hem sigui possible, ja que
l’escola és de tots i hi podem participar tots.
Actituds a millorar
7. Informar i implicar als pares
Actituds favorables
Els pares són uns dels pilars fonamentals en el procés d’aprenentatge dels
infants i han der participar de manera activa, és una actitud de la qual estic
molt segura i sobretot de la qual penso que sense ella el procés d’aprenentatge
dels infants es fa dificultós.
Actituds a millorar
No saber adaptar o tenir les estratègies suficients per implicar a algunes
famílies dins l’escola, ja sigui per les seves idees, creences o per altres
problemes socials.
8. Emprar les tecnologies de la informació
Actituds favorables
M’agrada la informàtica, i com tot, l’escola també evoluciona i hem d’aprofitar
alguns recursos tecnològics per fomentar altres formes d’aprenentatge també
enriquidores. A més a més aquest donen grans possibilitats de treball.
Actituds a millorar
8

9. Formar-me més dins aquest àmbit, a dia d’avui tinc coneixement de molts de
programes útils per l’àmbit educatiu, però habitualment surten coses
interessant i a vegades dificultosos d’emprar que requereixen molt de temps, i
no he de perdre aquets petits temps per dedicar-hi a n’aquest tema.
9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió
Actituds favorables
La inclusivitat és i serà la base de totes les meves actuacions, com ja he dit les
diferències són positives i això s’ha de veure reflectit tant en la pràctica escolar
com en les relacions dels infants.
Actituds a millorar
Tenir major coneixement sobre processos de mediació i de com intervenir en
casos de conflictes d’inclusió.
10. Organitzar la pròpia formació continua
Actituds favorables
M’agrada formar-me contínuament amb cursos o tallers, és important tenir
recursos i sobretot coneixements que poc a poc es vagin ampliant i també
recompensant d’altres coneixements i així ampliar fronteres.
Actituds a millorar
Evitar actituds com “no tinc temps, el faré més endavant” ja que a vegades no
hi ha més oportunitats, hem d’aprofitar el màxim les possibilitats de formació
que ens donen.
Et pot ajudar revisar el document electrònic de P. PERRENOUD (2007).
Dieznuevascompetencias para ensenyar. Barcelona: Graó
Amb això aconseguiràs un primer diagnòstic dels punts forts i febles del teu treball
com a mestra/e i dels aprenentatges que cal que realitzis durant el Pràcticum.
9

10. OBJECTIUS 1. Identificar expectatives vers el centre de practiques
2. Establir els aspectes que ens semblen importants a una
escola infantil
CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que
aprèn.
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer
COM M’IMAGIN L’ESCOLA INFANTIL ON VAIG A FER
PRÀCTIQUES?
A NIVELL INDIVIDUAL
Dibuixa com t’imagines el centre de practiques al que aniràs en breu
10

11. Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?
A un aula de 0-3, la distribució es bastant diferenciada a la de 3-6 ja que els més petits
necessiten més espai a l’aula per realitzar activitats ells tots sol conèixer l’espai, els hi
agrada jugar al terra... en canvi a una escola de 3-6, on els infants ja són més majors les
distribucions de les aules soles ser més “acadèmiques” amb taules fixes, una pissarra
per fer activitats i no gaudeixen de tant d’espai per al moviment com és el cas dels més
petits.
En canvi, el que si que coincideix és que els racons solen estar a les cantonades de
l’aula o almenys a les parets per tal de què el centre quedi lliure o ver per espai de joc
o bé per posar taules per les activitats.
En quant a la metodologia d’activitats, exceptuant algunes pràctiques com és el cas de
psicomotricitat, varia considerablement ja que al cicle de 3-6 les activitats estan més
fragmentades i on els continguts es treballen més de forma escrita o mitjançant
activitats plàstiques.
Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?
Com he comentat en alguns punts anteriors, l’acollida ha estat genial, des de el primer
dia m’he sentit molt acollida tant per el grup classe, la mestra i l’equip del centre en
general. Ens va costar aconseguir que ens donessin dues places en aquest centre i
pensava que tal vegada ens ho faríem més com un favor i que pot ser aquest tema
dificultés les relacions, però ha estat tot el contrari.
M’ha sorprès bastant, la actitud que tenen els infants quan es realitzen activitats com
el bon dia o es surt d’un aula per anar a un altra, ja que mostren una actitud molt
calmada i pausada en qualsevol d’aquestes i encara no he evidenciat cap moment
d’esvalot o de conflictes.
En quant als moments quotidians he pogut vivenciar tots i pel que fa a les activitats
setmanals només hem quedar poder veure una sessió de psicomotricitat que són els
dijous.
11

12. CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL
Després de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teu dibuix? Per
què?
Per exemple afegiria que totes les aules tinguessin accés a la zona de pati, ja que
considero que augmentaríem l’autonomia de l’infant alhora d’entrar i sortir d’aula, i
fins i tot poder gaudir d’un petit espai prop de l’aula per realitzar activitats d’exterior.
Posaria aules més especifiques, com per exemple les aules destinades a fer
experimentació, joc heurístic.
OBJECTIUS 1. Identificar expectatives vers el centre de practiques
2. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts
estudiats fins el moment per resoldre les activitats i
situacions que es plantegin a les pràctiques.
3. Afavorir la reflexió personal respecte a la pròpia
construcció de coneixement i promoure processos de pressa
de decisions i creixement personal.
4. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar
interessos i motivacions professionals, tot identificant les
competències adquirides i les que necessiten d’una millora.
CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que
aprèn.
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer
CONTRACTE D’APRENENTATGE DE PRÀCTIQUES
A NIVELL INDIVIDUAL
A l’activitat anterior vares identificar què has d’aprendre a les practiques. Per tal
d’intentar dur-ho a la pràctica, emplena el següent contracte.
JoEstefanía Gómez Jiménez en el dia d’avui, després de realitzar les activitats
d’anàlisis de les competencies personals i de l’escola on inicio les practiques detecto
que:
12

13. Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competencies seguent:
És difícil amb tres dies de pràctiques fer una reflexió sobre aquelles competències que
he de millorar, ja que encara no he participat activament en totes les activitats i el meu
paper és encara molt observador i no particpant.
Encara així puc dir, amb possibilitat d’anar ampliant aquestes propostes de millora
que, he de millorar les següents competències i sobretot agafar confiança amb el
context de l’escola i aula.
Implicar a los alumnos en sus aprendizajes y en su trabajo
Trabajar en equipo
Participar en la gestión de la escuela
Organizar la propia formación continua
Em proposo els objectius:
Aprofitar totes les situacions de treball col·laboratiu i en equip per tal de
otenciar les meves habilitats i competències dins aquest àmbit.
Participar més activament en les activitats d’aula, i del centre, oferint la
possibilitat de fer un procés d’aprenentatge conjunt amb els infants, per així
adequar-me al màxim al seu ritme.
Aprendre de totes les situacions dia a dia per anar creant una base estable de
coneixements i sobretot ampliar els coneixements previs relacionant tots els
contiguts coneguts i els desconeguts.
Per aconsegui-ho faré, demanaré...
Ajuda a les persones de referència.
M’implicaré en tot el procés d’ensenyament- aprenentatge de l’aula
13