1. Joana Raspall
Barcelona 1913

2. Biografia
Va néixer a Barcelona l’any 1913, però des de
ben petita residí al Masnou, quan tenia tres
anys es traslladà a Sant Feliu de Llobregat.
Va tenir una bona educació gràcies a la
insistència de la seva mare. L’any 1935 estudià
a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona,
estudis que finalitzà l’any 1938.

3. Ensenyà català durant molts anys
• Va treballar un any a la Biblioteca de
Vilafranca del Penedès. Acabada la Guerra
Civil es dedicà a tasques docents en privat.
Mai, però, abandonà la seva tasca de creació
literària i de dinamització de la vida cultural
local.

4. Casa de la família Cahué-Raspall a
Sant Feliu de Llobregat

5. Dona-escriptora-lluitadora
Resistent cultural, ha lluitat tota la vida pels
valors democràtics i la llengua catalana.
Col·laboradora de diverses revistes, ha escrit
teatre, novel·la, diccionaris i, sobretot, poesia.

6. A CLASSE
No es deu pensar que l’he vista
quan de reüll em mirava
mentre jo feia el distret...
Escric, i la mà em tremola...
a més de fallar el problema,
ni sé les faltes que he fet!

7. NÚVOLS
Núvol negre, núvol blanc,
les cabòries se me’n van.
amb vosaltres, cel enllà.
Si em tornessin a venir,
desfeu-les en llagrimetes
i ruixeu tot el camí.

8. LA ROSA
Per fer més duradora la gràcia al jardí,
atura la mà!
No cullis la rosa!
La que ara és desclosa
mai més pot florir.

9. L'OCELL I EL XIPRER
Per fer més alt el xiprer
l’ocell hi enlaira el seu cant.
Si l’arbre no arriba al cel
hi arribarà ell cantant.

10. La nit
La nit no m'espanta,
que és com llana flonja;
m'abraça, i em deixa
colgat de tebior.
Quan el sol apunta,
color de taronja,
ella s'acomiada
tot fent-me un petó.

11. La bici
Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s'està quieta
i quan vull es mou.
Avui no vol córrer
i no sé per què;
l'he greixada amb oli
d'un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l'he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M'ha dit: - Estic prima;
no em tractes prou bé.
- Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
- Mira quines rodes
té aquella d'allà!
- Parles d'una moto!
No et pots comparar!

12. EL CANT DEL GRILL
Nit estiuenca,
nit de calor.
L’herba s’asseca,
però jo, no.
Com més fa calda,
més bé jo estic;
ella rondina,
i jo, ric..., ric...

13. Bombolles
Vine a fer bombolles,
que tinc un tassó
ple d'aigua i sabó.
Mira com voleien
i brillen al sol
tot fent tornassol!
Si la més bonica
proves d'agafar,
se't fon a la mà...
I et quedes en dubte
de si l'has bufat
o ho has somniat!

14. Dos cuquets
Un cuc diu a l’altre:
—Amiguet, d’on véns?
fas molt mala cara;
no m’agrades gens!
—Ai, si tu sabessis!
M’he vist obligat
a marxar de casa…
—Doncs, què t’ha passat?
—El menjar coïa cosa de no dir:
era dins la ceba!
Déu meu, quin patir!
—Pobre amic! A casa
viuràs de primera;
vine a menjar amb mi
dintre la cirera.

15. Podries• O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.
• Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,

16. SETEMBRE
Raïm daurat i sucós,
raïmet atapeït,
madures emmorenit
pel bes de la solellada.
Tens el gra tan dolç i ros
que sembla d’aigua emmelada.

17. L’ESTANY
Quan els ocells, per beure, besen l’aigua,
l’estany es torba pres d’emoció.
El cel que s’hi emmiralla, amb sorpresa,
es veu desfigurat pel tremolor.