1. RECORDEM
Els quadres grocs diran el títol de cada apartat del
tema. Si no surt cap requadre d'aquestes és que
encara continua l'apartat anterior.
Els quadres blaus són les explicacions del tema
que tractem. És molt recomenable (per no dir
imprescindible) que agafeu els apunts d'aquí.
Els quadres clarets són explicacions secundàries,
de suport, que expliquen, amplien o recorden
informació. D'aquests no cal agafar apunts.

2. 1.1 Z E U S

3. 1.1 Z E U S
Zeus és el principal déu del panteó
grec: és considerat el sobirà dels déus,
situat jeràrquicament per sobre de
totes les altres divinitats, per la qual
cosa és anomenat “pare dels déus”.
Com en vist en els temes anteriors,
Zeus és fill dels titans Cronos i Rea,
nét d'Úranos i Gea, i germà d'Hades,
Posidó, Demèter, Hèstia i Hera.
Entre els romans va ser
identificat amb el déu Jupíter.

4. Després de derrotar els Títans amb l'ajuda dels Ciclops i dels
Hecatònquirs, Zeus i els seus germans, Hades i Posidó, van repartir-
se els dominis del món: Hades va rebre la sobirania del món
subterrani; Posidó, la dels mars i les aigües; i Zeus, la del cel i l'aire.
La vella Gea (la Terra), que era la seva àvia, no podia ser reclamada,
per la qual cosa va ser deixada a tots tres, tot i que Zeus va exercir
sempre un poder major que el dels seus germans. Les tres germanes,
Hèstia, Hera i Demèter, van quedar al marge del repartiment.
La derrota dels titans (J.Jordaens)

5. Zeus va establir la seu del seu poder
al mont Olimp, una de les muntanyes
més altes de Grècia (a la regió de
Tessàlia). Per això els déus grecs són
coneguts com els déus olímpics.
El mont Olimp va ser considerat la llar
dels déus durant segles.
Posteriorment, quan es va comprovar
que no hi havia res al cim, els grecs
van considerar que l'Olimp dels déus
era una regió del cel, entre els núvols.
El mont Olimp de Tessàlia

6. 1.2 ATRIBUTS
Zeus era principalment el déu del cel i,
per tant, li estaven vinculats tots els
fenòmens atmosfèrics, especialment la
pluja i el raig, que era la seva arma
preferida. El nom de Zeus prové d'una
antiga arrel indoeuropea que
significava “llum celest”.
L'àguila, la més noble de les aus, era
considerada creació de Zeus, i sempre
se'l representa amb una al costat.
Fins els nostres dies, aquest ocell ha
estat un símbol del poder i la sobirania.

7. Aquest déu és representat sovint en
actitud de sobirà, assegut en un tron,
amb un ceptre a la mà dreta. El solen
acompanyar l'àquila, el raig i/o núvols
que simbolitzen el seu paper com a
déu del cel.
Com a déu suprem era venerat a totes
les ciutats de Grècia. El seu pricipal
santuari es trobava a Olímpia (al
Peloponnès), on cada quatre anys es
celebraven jocs esportius en honor
seu (els jocs olímpics)
Zeus i la nimfa Tetis (Ingress)

8. 1.3 FILLS I AMANTS
Tot i que Zeus va casar-se amb la seva germana Hera, que va ser la
seva consort oficial, va mantenir relacions amb diverses deesses i
mortals, fruit de les quals van néixer altres déus i gran quantitat d'herois.
Amants divines:
- Amb Hera va ser pare d'Ares, Hebe i Il·lítia.
- Amb la Metis va ser pare d'Atena.
- Amb Leto va ser pare d'Apol·lo i Àrtemis.
- Amb Maia va ser mare d'Hermes.
- Amb Demèter va ser pare de Persèfone.
- Amb Mnemòsine va ser mare de les nou Muses.
- Amb la titànide Temis va ser pare de les Hores i les Parques.

9. Una vegada va haver-se unit a totes les deesses per engendrar la família dels
déus, Zeus va començar a freqüentar dones mortals amb les quals va ser pare
d'herois com Hèracles, Perseu, Hèl·lena de Troia, etc. D'aquesta manera, les
famílies reials de Grècia podien presumir de ser descendents del déu.
Danae, filla del rei Acrisi
d'Argos. El pare l'havia
tancat a una torre perquè
Els amors de Zeus són dels més
s'havia vaticinat que un fill
cèlebres dins la mitologia grega i els
d'ella el mataria. Zeus va
que han inspirat més freqüentment
entrar a la torre
obre d'art, per la qual cosa en
transformat en pluja d'or i
repassarem uns quants.
va unir-se així a la jove.
D'aquesta unió va néixer
l'heroi Perseu.
Danae (Di Gregorio)

10. Leda, esposa del rei Tindareu
d'Esparta. Per acostar-se a ella
Zeus es va transformar en un
cigne, i amb aquesta forma va
unir-s'hi. D'aquesta unió van
néixer Hèlena de Troia i els
bessons Càstor i Pòl·lux.
Leda (Da Vinci)

11. Europa va donar
nom al nostre
continent, per això
ha esdevingut un
símbol de la UE.
Europa (De Voss)
La príncesa fenícia Europa: quan era a la platja, Zeus es va transformar en un
toro blanc i la noia, atreta per la seva dicilitat, va accedir a pujar-hi als lloms. El
toro es va llençar al mar i va dur-la fins a Creta on la va fer mare del rei Minos.

12. Zeus va tenir també un amant
masculí, Ganímedes, fill del rei
Tros de Troia. El noi estava
vigilant els ramats del pare quan
el déu, tramsformat en àguila, el
va raptar i el va portar a l'Olimp,
on el va nomenar el seu coper.
Ganímedes (Rubens)

13. 2.1 HERA
Hera és l'esposa oficial de Zeus, malgrat
totes les infidelitats del déu. Per això era
considerada la deessa del matrimoni i la
protectora de les dones casades.
A Roma va ser identificada amb la
deessa Juno, deessa també del
matrimoni i de la casa.
A més d'esposa, Hera era la germana
major de Zeus, igual que els seus pares,
Cronos i Rea, també eren germans.
Hera era per tant germana de Posidó,
Demèter, Hèstia i Hades.

14. 2.2 ATRIBUTS
Com a esposa de Zeus, Hera és també
reina dels déus, per això sol ser
representada portant un ceptre amb la mà
dreta i amb una diadema al cap.
Com a símbols també té la magrana (que
simbolitza la fertilitat), la vaca (que
simbolitza la maternitat) i el paó.
En el mites és representada com una
deessa gelosa, ranconiosa i colèrica. Sovint
dirigeix la seva fúria contra les innocents
amants del seu marit o contra els seus fills.

15. IMATGES
Obra 1 (Rubens)

16. Obra 2 (Renbrandt)

17. Obra 3 (Tintoretto)

18. Obra 4 (Ferrary)
Obra 5 (Rembrandt)

19. Obra 6 (Klimt)
Obra 7 (Pencz)

20. Obra 8 (Coypel)

21. Obra 10 (Gossaert)
Obra 9 (Cajes)

22. Obra 12 (anònim)
Obra 11 (Serov)