1. DINERS AMB VALOR AFEGIT
Una proposta de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró
miércoles 25 de abril de 12

2. Els 275 anys de l’Escola Pia
Santa Anna de Mataró
Enguany celebrem els 275 anys de l’escola. Ens fa molta il·lusió i estem duent a terme tot un seguit d’actes que
s’estendran en el temps, des de finals de novembre de l’any 2011 —el 27 de novembre és la festivitat de Sant
Josep de Calassanç, fundador de l’Escola Pia— fins a finals del mes de novembre d’enguany. Entre les diferents
propostes hi ha una exposició a Can Palauet de Mataró en la que ens agradaria comptar amb vosaltres; és per
aquest motiu que hem elaborat aquesta documentació.
miércoles 25 de abril de 12

3. El projecte
Tal com ja hem apuntat, el projecte es concentra en la celebració dels 275 anys de l’Escola Pia Sta Anna Mataró.
Atès que es tracta d’una celebració no només per als alumnes que actualment estan a l’escola, sinó que la festa
vol fer partícips també els exalumnes, ens hem proposat un tipus de projecte que tingués un fil temàtic conductor
i que, a més, persegueixi una finalitat altruista, social i educativa, per tal com aquesta manca d’afany de lucre
caracteritza la nostra escola des del seu naixement.
Aquesta finalitat és la recollida de fons per a la Marató de TV3, que enguany destinarà la recaptació a la lluita
contra el càncer. Ens proposem posar a la venda totes les obres produïdes i poder fer donació del diners
aconseguits.
miércoles 25 de abril de 12

4. La proposta
Consisteix a fer una obra que es concentri en un bitllet d’euro (5, 10, 20...). De fet, la proposta és flexible, ja que,
com veureu a continuació, els artistes tenen diferents línies de recerca pel que fa a propostes al voltant d’aquest
tema.
La nostra intenció és aconseguir que tot l’alumnat de l’escola, des de primer d’ESO fins a segon de Batxillerat
d’Arts, aporti a l’exposició una obra en què el concepte diners, representat per un bitllet, sigui el protagonista.
Els creadors es comprometran a cedir els drets de les imatges per a la seva reproducció en catàlegs o altres mitjans
audiovisuals, així com a donar a la Marató de TV3 els beneficis que es puguin esdevenir de la venda de la seva
obra. Sabedors que Can Palauet, com a museu públic, no pot vendre obra, ens hem proposat la creació d’un web
que contingui les imatges de totes les peces per poder vendre-les.
miércoles 25 de abril de 12

5. Conceptualització
El número 257 de la revista LÁPIZ (novembre de 2009) contenia un reportatge força extens titulat Para una
economia imaginativa. L’article intentava, i ens sembla que amb èxit, explicar per temàtiques les diferents
“qüestions econòmiques” plantejades pels artistes.
No és la nostra intenció fer una reflexió profunda del tema en aquest dossier de projecte, però sí que considerem
important, per una banda, referenciar l’origen de la idea que us hem proposat, i, per altra banda, assenyalar les
traces bàsiques d’algunes de les temàtiques més explotades pels artistes, alhora que en mostrem les obres més
representatives.
miércoles 25 de abril de 12

6. Marcel Duchamp, el gran pensador i revolucionari de l’art del segle XX, va ser el primer, en l’obra Xec Tzanck, de confrontar el preu de l’obra d’art
amb el dels bitllets —en aquest cas, amb el d’un xec—. Diuen que Duchamp va copiar d’una manera molt fidel un hipotètic xec, que tenia un valor
de 115 dòlars, per pagar el seu dentista. Amb aquesta acció, Duchamp crida l’atenció respecte als diners que assenyala el xec com a valor tangible i
el valor que li podem atribuir com a obra d’art d’un artista de renom.
__Marcel
Duchamp.
Xec
Tzanck.
1919
miércoles 25 de abril de 12

7. LA REPRESENTACIÓ DELS DINERS
En aquesta línia temàtica hi ha la representació pictòrica dels diners, com les que realitzen Victor Dubreuil o Andy Warhol, així com la primera
reproducció facsímil d’un bitllet de 10.000 lliures duta a terme per Chis Burden l’any 1977 usant la tècnica del gravat calcogràfic.
Val la pena destacar de l’obra de Burden que, introduint un bitllet fals en el món de l’art, aconsegueix el propòsit de transformar el significat i el seu
valor. Tant és així, que l’any 2001 la galeria Track 16 va vendre per Internet un d’aquests gravats al preu de 650 euros —54 vegades més del valor
del bitllet per se.
Chris
Burden.
Diecimila.
1977
miércoles 25 de abril de 12

8. DINERS REALS
Altres artistes han preferit treballar amb diners reals per fer les seves obres. Andreas Savva va presentar a la Bienal Internacional de Arte
Contemporáneo de Sevilla, l’any 2004, una instal·lació composta per 3.200 bitllets de deu euros de curs legal que formaven una espècie de mural
decoratiu. Lògicament, aquest mural estava protegit tant per una reixa com per dos guardes de seguretat.
Andreas
Savva.
17.500
euros.
2004
miércoles 25 de abril de 12

9. Un altre exemple d’ús de diners de curs legal en l’art és la maqueta del seu propi estudi que va dur a terme l’artista Daniel Chust Peters fent servir
com a material de construcció 12.000 euros que havia cobrat per produir la peça.
Amb aquesta peça, que presumiblement es podia desmuntar i recuperar-ne intactes els bitllets, Chust Peters aprofundeix en la idea del valor de
l’obra d’art amb el pas del temps, ja que sovint les obres perden valor. En el cas de la seva proposta, el valor serà sempre, com a mínim, el valor dels
diners amb què està formada.
Daniel
Chust
Peters.
Maqueta
del
seu
esudi
realitzat
amb
bitllets
de
5
euros
plegats.
2004
miércoles 25 de abril de 12

10. DINERS INVENTATS, DINERS MANIPULATS
Molts artistes han fet servir diners de curs legal com a suport dels seus missatges. En aquesta línia, cal destacar el treball realitzat per David Greg
Harth, que va imprimir en bitllets de dòlar diferents “missatges paràsit”, a vegades amb una certa càrrega política.
_____David
Greg
Harth.
I
am
art
(2002).
I
am
not
terrorized
(2001).
La manipulació dels diners té alguns exemples sorprenents que es poden relacionar directament amb treballs efectuats anteriorment per altres
artistes. És el cas de la peça performance de l’artista Cesare Pietroiusti Eating Money de l’any 2007. Aquesta performance va consistir a
subhastar un bitllet, el de més valor possible, en una sala d’art, perquè després l’artista se l’empassés i, finalment, un cop conclòs el procés
digestiu, fos expulsat i lliurat al nou propietari. Aquesta obra queda íntimament lligada a la llauna de Merda d’artista (1961), de Piero
Manzoni.
Cesare
Pietroiusti.
Eating
Money.
2007
miércoles 25 de abril de 12

11. Un últim exemple, en aquest cas relacionat amb la temàtica de diners inventats, és el treball que va dur a terme l’artista James Stephen George
Boggs (1955). Des de finals dels anys vuitanta, Boggs confecciona bitllets que, tot i semblar reals, contenen petites modificacions que els fan
inconfusibles respecte als diners de curs legal. Malgrat això, en un parell d’ocasions va ser arrestat i acusat de falsificació, però en ambdós casos
va poder evitar les condemnes judicials.
James
Stephen
George
Boggs.
5.000
dollars.
miércoles 25 de abril de 12

12. L’exposició
L’exposició s’inaugurarà, com hem dit anteriorment, a les sales d’exposició de Can Palauet el dia 9 de novembre i
restarà oberta fins el 9 de desembre. Durant aquest període de temps intentarem dur a terme diverses activitats,
complementàries a la mostra, que facilitin la participació d’alumnes i exalumnes, i que, paral·lelament, potencïin
la visita del màxim nombre d’espectadors, atès que aquestes visites es poden traduir en aportacions a la Marató.
Entre les activitats que hem pensat, hi ha xerrades d’especialistes, visites guiades a l’exposició, un concert a la sala
amb peces musicals relacionades amb els diners, l’elaboració d’un catàleg de la mostra o un recital poètic.
Ens agradaria, a més, rebre propostes d’activitats complementàries per fer tan viva com sigui possible l’exposició
per part de tots els agents implicats en la mostra: alumnes, exalumnes, professors, etc.
miércoles 25 de abril de 12

13. Temporització
Alumnes:
Del 9 al 13 d’abril. BATXILLERAT: 2n artístics.
Del 24 d’abril a l’11 de maig. ESO: 1r optativa ViP, 2n comuna ViP, 3r optativa ViP, 4t específica.
Del 7 a l’11 de maig. BATXILLERAT: 1r artístics.
Del 12 de setembre al 5 d’octubre. Alumnes nous de 1r d’ESO i 1r de Batxillerat d’Arts.
Exalumnes:
Difusió: darrera setmana d’abril.
Recepció d’obres: del 3 al 14 de setembre.
*Per aclarir dubtes i informacions, crearem un compte de Facebook. A més, podeu posar-vos en contacte amb
nosaltres a través de les xarxes socials, el telèfon (Ismael Cabezudo: 626 019 677) i l’adreça de correu electrònic.
Persones de contacte:
Ismael Cabezudo. ismael.cabezudo@escolapia.cat
Josep Maria Codina. josepm.codina@escolapia.cat
Nerea Briongos. nerea.briongos@escolapia.cat
Núria Alberch. nuria.alberch@escolapia.cat
miércoles 25 de abril de 12

14. Contacte
Per aclarir dubtes i informacions, crearem un compte de Facebook. A més, podeu posar-vos en contacte amb
nosaltres a través de les xarxes socials, el telèfon i l’adreça de correu electrònic.
Persones de contacte:
Ismael Cabezudo. ismael.cabezudo@escolapia.cat
Josep Maria Codina. josepm.codina@escolapia.cat
Nerea Briongos. nerea.briongos@escolapia.cat
Núria Alberch. nuria.alberch@escolapia.cat
miércoles 25 de abril de 12