PLA DE CONVIVENCIA

1. PLA DE CONVIVÈNCIA
1. Característiques i entorn del centre educatiu.
2. Diagnòstic actual de la convivència al centre.
2.1 . Tipologia de les faltes de convivència durant el curs 2012-2013. Anàlisi i
interpretació.
2.2. Respostes que el centre dóna a les situacions de conflicte.
2.3. Relació amb els serveis socials, sanitaris o d’altre tipus i recursos de
l’entorn i de la comunitat.
3. Normes de convivència del centre.
4. Objectius del pla de convivència.
5. Organització i línies d'actuació.
5.1. Persones responsables.
5.2. Organització i protocols d'actuació.
5.3 Activitats.
6. Procediments específics d’actuació per prevenir i gestionar conflictes.
6.1 Marc teòric.
a) Concepte de conflicte.
b) Estructura del conflicte
6.2 Procediments específics d'actuació per la gestió del conflicte.

2. 1. Característiques i entorn del centre educatiu:
El principal tret del nostre centre és la seva recent creació. Va ser creat el curs
2009/10 dins unes aules prefabricades amb 4 grups (dos d’infantil i dos de primària).
El centre va canviar d’ubicació en el curs 2011/12 cap a un edifici de pedra. Cada any
van augmentant el nombre de grups. L’objectiu final és que es converteixi en un centre
de tres línies d’educació infantil i primària.
Pel que fa a l’entorn físic, el centre es troba situat a la perifèria de Manacor, molt a
prop de l’avinguda del Ferrocarril i a la vegada amb contacte directe amb el camp. De
fet, el nom del centre té el seu origen en el molí fariner que hi ha en el camp de la
part posterior del centre. L’edifici està al costat del parc del Molí d’en Beió (Escola de
Mallorquí) i del centre concertat La Salle de Manacor.
El centre s’ha creat com a centre públic d’educació infantil i primària de 3 línies.
L’etapa d’educació infantil s’ha consolidat com tres línies durant el curs 2012/13.
L’etapa d’educació primària arribarà a sisè en el curs 2014/15, però no es consolidarà
com a tres línies fins a haver passat encara més cursos.
El nostre centre té alumnes de molt diverses característiques culturals, predominant
la pròpia del nostre territori, però també amb una important representació d’alumnes
d’origen magrebí, d’origen sud-americà i d’ètnia gitana.
El nivell sociocultural mitjà de les famílies és el que predomina, encara que també hi
ha casos de nivell sociocultural baix.
Els principis educatius que regeixen la nostra tasca són:
• Escola pública i, com a tal, laica i aconfessional, oberta i plural en la qual ningú
pot ser discriminat per cap raó.
• Escola integrada en el seu entorn. El coneixement de la nostra realitat i la
nostra cultura és un objectiu prioritari, per tal de fomentar-ne el respecte i
aconseguir la inserció de l’alumnat en la realitat geogràfica i social on viuen, i
d’aquesta manera es converteixi en una font d’integració per a tots els alumnes.
La llengua vehicular és la catalana. Les llengües d’aprenentatge són la catalana, la
castellana i l’anglesa.
• L’infant és el protagonista del seu propi aprenentatge i aquest aprenentatge
s’orienta cap al desenvolupament de les seves capacitats. En l’etapa d’educació
infantil i primària s’aborda la realitat des de tots els àmbits i àrees, integrant i
relacionant els nous coneixements amb els preexistents.
• L’equip docent, ha de treballar de forma conjunta amb l’avaluació, reflexió i
anàlisi de les diferents situacions educatives que es generen a l’escola.
• Fomentar les actuacions de tutoria amb els nostres alumnes.

3. • Es fomentarà una actitud de participació de tota la comunitat educativa, en
distints nivells i situacions en un clima de comunicació, i de relació positiva, tot
seguint uns criteris educatius comuns.
• Fomentar l’actitud de respecte cap al medi ambient.
El centre té establerts uns mecanismes de coordinació entre els mateixos mestres,
ja que per a nosaltres és fonamental el treball conjunt i la presa d’acords que impliquin
a tots els mestres:
• Claustres, 1 claustre ordinari cada mes i els extraordinaris necessaris.
• Reunions de cicles, hi participen tots els mestres tutors del cicle i tots els
mestres que no són tutors estan repartits entre els diferents cicles.
• Comissions de coordinadors, en aquestes coordinacions es tracten temes
organitzatius del centre. Hi assisteix el coordinador de cada cicle i com a
mínim una persona de l’equip directiu.
• Reunions entre cicles, es duran a terme reunions entre els nivells que acaben
un cicle (5anys i primer, segon i tercer, quart i cinquè) i en comencen un
altre. En aquestes reunions es farà el traspàs d’informació del grup
d’alumnes.
• Claustres pedagògics, on es tracten diferents temes que afecten
directament al nostre centre. Utilitzam la paraula claustre perquè d’aquesta
manera implicam a tot el professorat per treballar diversos temes que ens
interessa ampliar, millorar, conèixer...
• CCP,aquesta comissió revisa les programacions anuals, les programacions
didàctiques i els documents de centre abans de presentar-los al claustre.
• Equip de suport , que es reuneix periòdicament com a tal i una vegada a la
setmana es dedica a fer rodes de tutors per tractar de forma més concreta
els casos de determinats alumnes.
• Reunions entre els tutors del mateix nivell, de manera setmanal.
• Reunions amb els especialistes, sempre que els especialistes o els tutors ho
considerin necessari.
A l'àmbit d’aula, està contemplat a l’horari de cada tutor una hora de tutoria per tal
de prevenir i solucionar conflictes, treballar habilitats socials i emocions, activitats
de cohesió de grup,...
Pel que fa a la comunicació entre l’escola i la família hi ha una hora de tutoria
individual setmanal, una trimestral per als pares i l’ús de l’agenda com a mitjà de
comunicació diari.
A l'àmbit de primària, s’han establert reunions de delegats trimestrals entre els
delegats de cada grup i la directora amb l’objectiu que els alumnes tenguin veu i puguin
opinar sobre aspectes de l’escola (possibles millores, que els hi agrada i que no, ...).

4. La relació amb els altres sectors de la comunitat educativa o de les institucions del
nostre municipi o illa es duen a terme de molt diverses maneres. Per tal que hi hagi
relació entre l’entorn i l’escola, cal que aquesta estigui oberta i receptiva al que
succeeix al seu entorn, facilitant que hi entrin les famílies i la diversitat cultural
propera:
• Mostrar a les famílies la tasca duta a terme a l’aula, com a mínim una vegada per
trimestre.
• Convidar les famílies a participar en diferents activitats: sortides, tallers,
ambients...
• Difondre les activitats que es duen a terme a través del bloc de centre i d’aula.
• Programar reunions periòdiques de coordinació amb membres de la junta de
l’APIMA
• Participar en activitats ofertes per l’ajuntament i entitats del nostre municipi.
• Fomentar i facilitar les sortides del centre per visitar i gaudir dels espais de la
nostra ciutat.
2. Diagnòstic actual de la convivència al centre.
2.1 Tipologia de les faltes de convivència durant el curs 2012-2013. Anàlisi i
interpretació.
Durant aquest curs escolar hi ha hagut situacions de conflictes, entesos com a
actitud o conducta que pugui suposar un impediment per a la bona convivència entre
els alumnes i entre els alumnes i els mestres. Hi ha hagut comportaments disruptius
(conducta o conflicte sense una intencionalitat violenta), comportaments agressius
(conducta que amb ànim de causar dany físic o verbal que genera un conflicte greu) i
petits furts. Aquestes situacions de determinats alumnes han dificultat i/o
distorsionat la bona convivència en el centre.
A educació primària aquestes conductes disruptives es solen donar principalment al
temps del pati quan juguen a futbol. Encara que, també hi ha conflictes puntuals a
l’hora de fer fila; a les entrades i sortides i a l’hora de pujar del pati a l’aula, a l’hora
d’ambients que és un moment més lliure,... Les conductes negatives que s’ha donat han
estat agressions verbals (insults), empentes i algunes baralles.
Generalment les causes d’aquestes conductes són per mal entesos entre ells, no saber
perdre, sentiment de “venjança” cap a un company, no saber respectar les normes del
joc, voler ser el primer en la fila,...
A educació infantil aquestes conductes no passen amb tanta freqüència.

5. Tant al pati d'educació primària com en el d'educació infantil, hi ha el número de
mestres de guàrdia que indiquen les instruccions de principi de curs que va en funció
del número d 'alumnes que hi ha a fora. Els alumnes saben que quan se crea un
conflicte al pati o en qualsevol moment de la jornada escolar han d’acudir a un
mestre/a perquè pugui intervenir, evitar un problema i /o solucionar-ho de la manera
més justa possible.
2.2 Respostes que el centre dóna a les situacions de conflicte.
Les mesures que s’han pres per tal de solucionar els conflictes que s’han anat produint
han estat:
• reflexió amb l’alumne o alumnes
• menys temps d’esbarjo
• contractes de conducta a determinats alumnes
• acudir a direcció
• temps fora de l’aula
• no jugar al joc de pati (futbol o basquet)
• enviar a un nin a una altra aula en un moment puntual
• anotació a l’agenda
• xerrar amb la família
• no anar d'excursió o acampada
En general, els mestres s’han implicat i participat de forma activa en la resolució de
conflictes intentant ser el més justs i imparcials possibles a mesura que han anat
sorgint.
No tots els alumnes estan d’acord amb les sancions que se’ls imposen, tot i que,
reconeixen que el seu comportament no ha estat l’adequat i solen pensar que els
mestres són justs.
Pel que fa a les famílies, no totes s’han implicat de la mateixa manera quan hi ha hagut
algun tipus de conflicte amb els seus fills. Hi ha famílies que justifiquen
sistemàticament la conducta dels fills desacreditant les decisions dels mestres, d’
altres que estan d’acord i no jutgen la decisió del mestre i creuen que les sancions són
justes i n’hi ha d’altres que no s’impliquen. Quan hi ha un conflicte greu, la directora i
el/la tutor/a avisen a la família perquè sàpiguen què ha passat i prendre mesures
conjuntes amb la finalitat que la família s’impliqui.

6. 2.3 Relació amb els serveis socials, sanitaris o d’altre tipus i recursos de l’entorn
i de la comunitat.
Durant aquest curs escolar, s’han duit a terme reunions de xarxa entre els membres
de l’equip de suport, el/la tutor/a del grup i els serveis de protecció de menors per
fer traspàs d’informació dels casos, arribar a acords comuns i posar en practica plans
de feina.
A més, l’EOEP, ha estat en contacte periòdic amb UCSMIA, l’hospital de Manacor, el
PAC, serveis socials de Manacor, protecció de menors, gabinets privats,… fent un
seguiment i una posada en comú dels casos a les reunions de l’equip de suport.
S’han dut a terme activitats que oferta l’ajuntament de Manacor tant al centre com
fora del centre.
L’escola, ha adquirit una rentadora per a poder rentar la roba dels alumnes (amb
autorització prèvia) que tenen dificultats econòmiques i d’higiene, per tal de no crear
un rebuig entre els companys i així també afavorir l’autoestima i la bona integració
dels alumnes amb els companys.
Les famílies afectades no ho han acceptat i per tant no s’ha pogut dur a terme.
3. Normes de convivència del centre.
1. Assistir a classe amb puntualitat i complir els horaris aprovats per
desenvolupar les activitats del centre.
2. Participar en les activitats educatives dins horari lectiu.
3. Esforçar-se d'acord amb les pròpies capacitats.
4. Respectar al personal docent i no docent col·laborant activament amb el
compliment de normes.
5. Respectar els companys i rebutjar tot tipus de discriminació per raó de
naixement, sexe o qualsevol altra circumstància personal o social.
6. Respectar la dignitat, integritat, idees i creences de tots els membres de la
comunitat educativa.
7. Respectar i defensar el dret a l’estudi dels companys.
8. Complir les normes de seguretat, salut i higiene.
9. Tenir cura i utilitzar correctament el material didàctic, els documents,
instal·lacions del centre i respectar les pertinences dels altres membres de la
comunitat educativa, així com complir les normes bàsiques de respecte a
l’entorn i al medi ambient.
10. Assistir a classe amb tot el material necessari (agenda, deures, roba per fer
educació física i psicomotricitat, material que es demana...)
11. No agredir, insultar ni humiliar ni companys ni adults.
12. Poden dur jocs i juguetes quan s’hagin d’utilitzar per a alguna activitat

7. programada.
13. Pels passadissos i zones de pas s'ha de circular caminant.
14. Els alumnes NO poden dur aparells electrònics, mòbils, mp3, càmeres de fotos...
només es podran dur quan s’hagin d’utilitzar per a alguna activitat programada.
15. Aquells alumnes el comportament general dels quals no garanteixi una adequada
participació en una activitat complementària podran ser exclosos de participar-
hi i restaran al centre atesos per un/a altre/a mestre/a.
16. Durant l'horari lectiu, els familiars que participen a les activitats com a
ambients, sortides, racons... no poden fer fotografies als alumnes. Podran fer
fotografies a les activitats obertes a tot el grup de pares (nadales, teatre...).
4.Objectius del pla de convivència
a) Aconseguir un clima de convivència positiu i acollidor entre tots els membres de la
comunitat educativa.
b) Promoure la implicació activa d’alumnes, mestres, famílies i de les institucions
públiques.
c) Prevenir, detectar i mediar en els conflictes establint un protocol de gestió
adequat i funcional.
d) Prevenir i detectar la violència per qualsevol tipus de discriminació, ja sigui per
qüestió de sexe, de raça, de religió,...
e) Proposar anualment plans de formació per a tota la comunitat educativa, adreçades
a la prevenció i la gestió positiva dels conflictes.
5. Organització i línies d'actuació.
Es proposa un model d'acció comunitària, amb normes i pautes d'aplicació que
incloguin tota la comunitat educativa, flexible en les seves aplicacions, funcional i que
fomenti el principi de responsabilitat.
5.1. Persones responsables:
Comissió de convivència:
- Directora: M Antònia Nadal
- Membres del claustre: Rafel Moscardó, Maribel Pocoví i Amanda Fernández
- PT

8. 5.2. Organització i protocols d'actuació.
• A principi de curs cada classe el·laborarà les seves normes d'aula.
• Els cicles consensuaran unes mesures d'actuació davant conductes contràries a
la convivència.
• La Comissió de Convivència valorarà que les normes d'aula així com les mesures
d'actuació davant conductes contràries a la convivència estiguin d'acord am les
normes de convivència del centre així com en la linia metodològica.
• A cada cicle es comunicarà als mestres especialistes les normes i les actuacions
per a que les puguin posar en pràctica de manera coordinada amb els tutors.
• Quan la intervenció del professor i del tutor amb la cooperació de l’equip
docent no hagi corregit la conducta de l’alumne i reparat el dany causat, la
gestió del conflicte es traslladarà a la direcció del centre. En aquests casos, el
director és la persona competent per imposar les correccions, i pot delegar en
el cap d’estudis o,si escau, en la comissió de convivència les següents
correccions:
a) Proposar a la família la subscripció d’un compromís de convivència o la
negociació d’acords educatius i designar un tutor individualitzat per al seguiment de
les mesures preses i de l’evolució de l’alumne.
b)Proposar la participació de l’alumne, dins o fora del centre, en programes
específics d’educació social i emocional, d’habilitats de resolució de conflictes
i desenvolupament personal en general.
c)Proposar la participació de l’alumne en una mediació escolar, sempre que es
compleixin les condicions necessàries.
d) Suspendre el dret d’assistència a algunes classes o a totes per un període
màxim de tres dies lectius. Durant la impartició d’aquestes classes, l’alumne
ha de romandre al centre fent la feina acadèmica que els professors que li
imparteixen docència li encomanin, a fi d’evitar interrompre el procés
formatiu. El cap d’estudis organitzarà l’atenció a l’alumne durant aquest període.
e)Canviar de grup per un termini màxim de quinze dies. Després d’aquest període, el
director ha de valorar l’oportunitat de continuar amb el canvi de grup o de retornar al
grup d’origen.

9. d)Suspendre el dret de l’alumne d’assistir al centre per un període màxim de cinc
dies lectius. Durant el temps que duri la suspensió, l’alumne ha de fer els treballs
acadèmics que hagin determinat els professors que li imparteixen docència a fi
d’evitar interrompre el procés formatiu.
• Les conductes greument perjudicials per a la convivència al centre seran
corregides pel director/a del centre,que podrà delegar en el cap d’estudis. Les
correccions que es poden interposar en aquests casos són les següents:
a)Canvi de grup o classe de l’alumne amb caràcter temporal, durant un període que s’es
tableixi pel centre, o definitiu.
b)Suspensió del dret a participar en activitats complementàries per un període
que no podrà sobrepassar els tres mesos. L’alumnat sempre ha d’ésser atès al
centre escolar, mentre els companys participen en l’activitat.
c)Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars per un període que
no podrà sobrepassar els tres mesos.
d)Suspensió del dret al servei d'escola matinera, de menjador i/o de transport
escolar per un
període màxim de 15 dies lectius, quan la conducta contrària a la convivència afecti
làmbit d’aquest servei.
e)Realització dins i fora de l’horari lectiu d’un servei a la comunitat com a
reparació del dany causat. Aquesta mesura no pot ser imposada sense autorització
dels representants legals en cas d’alumnat menor d’edat, i ha de ser acceptada pel
propi alumne si és major d’edat.
f)Restitució del que s’ha sostret, reparació dels danys causats o rescabalament del
cost econòmic de la seva reparació.
g)Imposició a l’alumne de mantenir-se allunyat de qui hagi estat la seva víctima en una
situació d’assetjament, durant el temps que el centre determini. Aquesta mesura
requereix
l’obertura d’un expedient disciplinari.

10. h)Suspensió del dret d’assistència al centre docent per un període comprès entre sis i
vint-i-cinc dies lectius. Durant el temps que duri el període de suspensió, l’alumne ha
de dur a terme les tasques acadèmiques que hagin determinat els professors que li
imparteixen docència, per evitar interrompre el procés formatiu. A aquest efecte, el
reglament d’organització i funcionament del centre ha de determinar el seguiment i la
supervisió d’aquest procés, especificar la persona encarregada de dur-lo a terme i
establir l’horari de visites de l’alumne al centre. Aquesta mesura requereix l’obertura
d’un expedient disciplinari.
i)Canvi de centre educatiu. Aquesta mesura és excepcional i aplicable en casos
reincidents en conductes greument perjudicials per a la convivència
al centre i requereix l’obertura d’un tercer expedient disciplinari, o bé d’una resolució
judicial que així ho ordeni.
5.3 Activitats
1. Donar a conèixer les Normes de Convivència a la comunitat educativa (aules,
Bloc,...)
2. Concretar el Pla de convivència als Documents del Centre (PGA, PEC, .. )
3. Incloure el Pla de Convivència en el Pla d'acció Tutorial.
4. Crear la Comissió de Convivència, triar al coordinador/a i establir un horari de
reunions trimestral.
5. Posar en pràctica un Protocol d'Actuació per actuar davant l'incompliment de
les Normes de Convivència.
6. Elaborar i posar en pràctica un Pla de Mediació.(anomenar mediadors).
7. Elaborar criteris i planificar Programes de Conducta.
8. Promoure la gestió democràtica del centre i de l'aula.
9. Elaborar un Projecte de patis (ja que el temps de pati sol ser el temps amb
major nombre de conflictes.
10. Dur a terme un programa d'Educació Emocional.
11. Incloure a les Reunions de Delegats a Primària els aspectes del Pla de
Convivència.
12. Promoure la participació de les famílies.
13. Promoure la col·laboració dels Serveis Socials del municipi i els del Consell
(Menors) amb l'escola.
14.Incloure un apartat dins la Memòria anual en el que s'avaluï la posada en
pràctica del pla de convivència, tenint en compte tota la comunitat educativa

11. 6.Procediments específics d’actuació per prevenir i gestionar conflictes.
6.1 Marc teòric.
a) Concepte de conflicte.
En aquest document quan parlem de conflicte ens referim a la concepció
següent:
Davant la visió negativa i pessimista del conflicte volem desenvolupar
una visió positiva i optimista que, en primer lloc, el situï com allò que
realment és: un procés natural, necessari i potencialment positiu per a les
persones i per als grups socials. En altres paraules, el conflicte és
consubstancial a la vida. Sempre que hi ha vida hi ha conflicte i, a més, no
té per què ser necessàriament negatiu. En moltes ocasions aquesta
valoració dependrà fonamentalment de la forma com ho tractem i no tant
del conflicte en si mateix.. (Xesús R. Jares. Vigo 2002)
b) Estructura del conflicte

12. 6.2 Procediments específics d'actuació per la gestió del conflicte.
1. Identificar els protagonistes, causes, el context i el procés context que ha seguit el
conflicte.
2. Ser conscient de les característiques dels protagonistes i el seu moment evolutiu.
3. Afrontar el conflicte.
• Intentar que les dues parts es calmin.
• Afavorir que les dues parts s'escoltin. Facilitar que les parts verbalitzin la seva
versió del conflicte, sense insults i respectant el torn de paraula.
• Fer preguntes o demanar aclariments per ajudar a identificar el conflicte.
Si el conflicte és de mitjana/baixa intensitat:
• Valorar el conflicte des d’un punt de vista positiu.
• Animar les parts perquè proposin solucions i concretin acords.
• Si no hi ha acord el mestre intervé intentant que hi hagi un acord.
• Si no hi ha acord, es concreta una mediació a l'hora de pati amb el mediador del
centre.
Si el conflicte és greu o d'alta intensitat:
• Aplicació de la bateria de mesures.
4. Comunicar les conseqüències (positives-negatives).
5. Avaluar els resultats.