31. RSS Xarxes socials
■ Format obert ■ Aplicacions privades
■ Canal personal ■ Flux col·lectiu
■ Informació ■ Connexions
■ Estabilitat ■ Impermanència
■ Control ■ Descobriment
32. “
Open and closed are in a great dance,
always have been. Openness is where
innovation happens; closedness is
where value is captured.
— Tim O’Reilly, Wired sep. 2010.
33.
34. “
If the Web is Small Pieces
Loosely Joined, Web 2.0 is
Small Pieces Trapped In A Silo.
— Dave Winer, Un-Web 2.0.
El públic es podria preguntar: “RSS… i què més?”\nJa ho hem dèiem en la convocatòria del seminari: RSS en el context més ampli del web actual, del Web 2.0, de les aplicacions de xarxes socials que tots utilitzem o almenys coneixem.\n
El públic es podria preguntar: “RSS… i què més?”\nJa ho hem dèiem en la convocatòria del seminari: RSS en el context més ampli del web actual, del Web 2.0, de les aplicacions de xarxes socials que tots utilitzem o almenys coneixem.\n
El públic es podria preguntar: “RSS… i què més?”\nJa ho hem dèiem en la convocatòria del seminari: RSS en el context més ampli del web actual, del Web 2.0, de les aplicacions de xarxes socials que tots utilitzem o almenys coneixem.\n
El públic es podria preguntar: “RSS… i què més?”\nJa ho hem dèiem en la convocatòria del seminari: RSS en el context més ampli del web actual, del Web 2.0, de les aplicacions de xarxes socials que tots utilitzem o almenys coneixem.\n
El públic es podria preguntar: “RSS… i què més?”\nJa ho hem dèiem en la convocatòria del seminari: RSS en el context més ampli del web actual, del Web 2.0, de les aplicacions de xarxes socials que tots utilitzem o almenys coneixem.\n
De RSS, n’estem parlant des de fa gairebé deu anys, des de 2002 o 2003. Hem dedicat a aquest tema presentacions o seminaris com aquest, l’hem inclòs en els nostres tallers sobre Web 2.0 o Google Apps.\nSempre hem dit dues coses:\n- Que és un tecnologia poc visible, malgrat que siga relativament fàcil i molt útil.\n- I que després de sentir-nos-en parlar, i ja sabent en què consisteix, començaríeu a veure’l ací i allà. Començaríeu p. ex. a veure la icona en tota mena de webs. No sols blogs o webs de notícies que segurament és on immediatament esperem veure-la, també p. ex. en revistes científiques, on ens pot servir per a mantindre’ns al corrent dels articles que es van publicant, o en la nostra Aula Virtual, on permet p. ex. seguir un fòrum sense entrar-hi cada dia ni rebre’n un allau de correus.\n
O, sense anar més lluny, en el portal de l’UJI...\nFixeu-vos que allí apareix junt amb les icones de xarxes socials. Veieu? El context que dèiem abans.\nPensem-hi: dins d’una pàgina web, això són els enllaços a altres maneres de trobar la informació d’eixa pàgina web. En Facebook, Twitter, etc. I l’RSS és això, una altra d’aquestes vies alternatives per a obtenir la informació.\n
Avui no farem una introducció completa a RSS, ni un tutorial des de zero, com hem fet en tallers previs on començàvem amb aquell famós vídeo de Common Craft que explicava que ara ja no cal anar a cada web que ens interessa per veure si hi ha novetats, sinó que tenim una aplicació, que es diu “agregador”, que recull automàticament les novetats dels llocs que interessen.\n
D’agregadors n’hi ha molts, no hi ha només Google Reader. N’hi ha que són aplicacions web que funcionen en el núvol i altres són aplicacions de Mac, de Windows o de Linux que funcionen en l’ordinador.\nTots solen tenir una estructura similar, fins i tot un disseny similar, amb la llista de subscripcions a llocs web a la part esquerra i els articles, les novetats, a la part central de la pantalla.\nAlmenys així era fins ara. Avui veurem alguns canvis.\n
El cas és que, en els nostre cursos, al final sempre utilitzàvem Google Reader, pels mateixos avantatges que tenen les altres aplicacions de Google. Són aplicacions web i per tant no necessiten instal·lació, les pots utilitzar allà on tingues un navegador i connexió a Internet i en identificar-te amb el teu compte d’usuari en qualsevol ordinador sempre tens disponibles les teues subscripcions i la llista de novetats actualitzada.\n
Visibilitzar el RSS ha estat sempre l’objectiu d’aquells cursos. I crec que ho hem aconseguit relativament. D’alguna manera l’èxit de les xarxes socials tapa l’RSS.\nPer què la popularitat de les xarxes socials? Més fàcils d’entendre, més immediates, directes i concretes.\nEn una xarxa no cal buscar fonts d’informació i subscriure-s’hi (abstracte) sinó tan sols contactar amb gent, amics, persones que coneixes, o bars, llibreries o institucions que t’interessen i les segueixes, te’n fas amic, amb un clic (concret).\n
Visibilitzar el RSS ha estat sempre l’objectiu d’aquells cursos. I crec que ho hem aconseguit relativament. D’alguna manera l’èxit de les xarxes socials tapa l’RSS.\nPer què la popularitat de les xarxes socials? Més fàcils d’entendre, més immediates, directes i concretes.\nEn una xarxa no cal buscar fonts d’informació i subscriure-s’hi (abstracte) sinó tan sols contactar amb gent, amics, persones que coneixes, o bars, llibreries o institucions que t’interessen i les segueixes, te’n fas amic, amb un clic (concret).\n
Tanmateix, si en lloc de concretar ens n’abstraiem, la similitud entre el RSS i les xarxes socials és molt gran.\nUn corrent d’actualitzacions, de novetats. Gent que diu coses, que envia un enllaç, una foto, un vídeo… Publicitat, també, sí.\n
És a dir, un canal d’actualitzacions mínimament estructurades, que és justament el que és l’RSS.\nDe manera que podríem dir que la idea abstracta de l’RSS d’un canal d’actualitzacions sí que ha triomfat, s’ha estès.\n
Però hi ha diferències molt importants entre l’RSS i les xarxes socials. Vegem-les.\n
En primer lloc, mentre que l’RSS és un format, i un format obert, estandarditzat, que pot utilitzar qualsevol web...\n
...les xarxes socials són aplicacions web i són aplicacions web privades. Què vol dir privades? Que tenen un propietari. Facebook, Twitter, etc., són propietat d’algú, tenen accionistes, inversors, etc. En general es poden utilitzar gratuïtament, el registre com a usuaris sol ser lliure, però tenen un amo que controla l’accés i pot decidir obrir-les o tancar-les més o menys. I per a participar-hi t’has de registrar en cada aplicació, en cada xarxa. En l’RSS no hi ha registre d’usuaris.\n
En segon lloc, els agregadors RSS permeten configurar, mitjançant les teues subscripcions, un canal personal. És a dir, allò que deien fa molts anys del “Daily Me”, el diari personal amb la selecció de notícies que a tu t’interessen.\n
En canvi, les xarxes socials són més aviat un flux col·lectiu, una conversa. Un corrent d’intervencions espontànies de tota mena de gent i de productors d’informació.\n
En tercer lloc, l’RSS és un canal bàsicament de distribució d’informació. Igual que llegim o llegíem el periòdic o vèiem la tele per a assabentar-nos de les notícies, ara podem anar a l’agregador.\n
Mentre que les xarxes socials, més que fluxos d’informació són connexions entre persones. Són més aviat xarxes de contactes, de relacions entre persones que diuen coses i es diuen coses entre elles.\n
En quart lloc, en l’agregador RSS tens unes subscripcions i uns articles per llegir que queden emmagatzemats i t’esperen fins que tingues temps de llegir-los. És un repositori que es va actualitzant però que manté una estabilitat.\n
En canvi, Twitter i Facebook canvien cada vegada que entres. Són com l’aforisme d’Heràclit que deia que no pots banyar-te dues vegades en el mateix riu. Igual que el riu d’Heràclit, les xarxes socials són un corrent impermanent, volàtil. Allò que vas llegir o no vas llegir ahir, difícilment ho tornaràs a trobar avui. Ja ha passat.\n
Per això es pot dir que l’RSS et dóna el control, almenys una sensació de control. Tu maneges la llista de subscripcions, les carpetes, la lectura dels articles. Els llegeixes quan vols i mentre no els llegisques seguiran allí.\n
Per contra, el que promouen les xarxes socials és descobrir coses que no buscaves, que no t’esperaves, però que et poden interessar molt. Et submergeixen en un feliç descontrol.\nAixò té un nom en anglès…\n
“Serendipity” significa trobar una cosa útil o interessant per accident, per casualitat, sense buscar-la. Una troballa afortunada, una agradable sorpresa, en diríem. Té fama de ser una paraula difícil de traduir. Últimament s’està utilitzant “serendipitat”, en català, o “serendipia” en castellà.\nDoncs això, la “serendipitat”, és el que faciliten de vegades les xarxes socials en ampliar la teua xarxa de contactes i relacions en diversos graus.\n
El resum de les diferències. Totes són importants, però permeteu-me que insistisca en la primera i que faça una digressió sobre aquest aspecte. Les xarxes socials són propietat d’algú, ja ho he dit. Poden ser més o menys obertes, es poden utilitzar gratis, però tenen uns interessos econòmics darrere, la cerca d’un benefici. I això és un problema en potència, perquè els seus interessos no són els dels usuaris. I en aquests moments els seus interessos pareix que els condueixen en general a anar tancant parts del seu servei que abans estaven obertes. Això ho hem vist en Twitter últimament. En Facebook sempre ha estat clar el model de negoci: la publicitat, col·locar publicitat als usuaris i vendre als publicistes les dades dels usuaris. Twitter també està buscant el seu model de negoci. Bàsicament intenta col·locar tweets dels seus clients en els timelines dels usuaris. Per tant Twitter necessita que passem pel seu web, on pot controlar el que veiem i per això està dificultant el funcionament de Twitter en aplicacions de tercers i l’ús i la reutilització dels tweets dels usuaris en altres llocs.\n
No ens pot estranyar això. Recordeu aquell número de Wired de fa dos anys sobre la mort del web? Vegeu el que deia llavors Tim O’Reilly. Obrir i tancar són fases successives habituals en els cicles econòmics, un moviment continu.\n
Doncs ara, per a Twitter i per a altres, és moment de tancar. I això ens afecta com a usuaris. Disminueix el valor per a nosaltres.\n
Per això, Dave Winer, que va participar en el seu moment en la creació del format RSS, s’ha permès parafrasejar un lema habitual de l’anomenat Web 2.0. És clar que el Web 2.0 té moltes cares, però una és aquesta, la de les xarxes socials i les aplicacions privades.\n
I una altra cara és l’RSS, el web obert. Amb la qual cosa tornem al fil del tema i anem a parar a aquesta nova generació d’agregadors. Què ens poden oferir en este context?\nSón un nou tipus d’aplicacions que, al contrari que els agregadors diguem-ne tradicionals, estan tenint bastant d’èxit entre el gran públic. Són aplicacions bastant recents, la més vella d’aquestes tres és Feedly, que va començar en 2008, però les altres són molt més recents. I estan desenvolupades per a telèfons i tauletes.\nN’hi han més, ens centrarem en aquestes perquè el temps sempre és limitat. Les he triat perquè em pareixen les més significatives o representatives d’una tendència.\nAquestes tres estan disponibles tant per a iOS com per a Android. Feedly, a més a més, es pot utilitzar en un navegador normal i corrent, en un PC o Mac.\n
Vegem què ofereixen, d’on ve el seu èxit. Açò són els bànners publicitaris que tenen cada una en la Play Store de Google, la botiga d’on es baixen les aplicacions per a dispositius Android.\n“Personalized magazine”, “your social news magazine”, “news and publications, anywhere you go”... En aquestes màximes ja estan continguts els trets principals: Disseny, personal i social alhora, dispositius mòbils.\nSón aquestes quatre coses i alguna altra més. Vegem-ho amb Flipboard.\n
En primer lloc, a colp d’ull, tenim aquesta interfície visualment atractiva. Passar pàgines com en una revista, amb el dit, i després aquesta organització en mosaic, semblant a la del Windows 8.\nCada quadre és una font d’informació. Podem personalitzar-los, p. ex. afegir més quadres.\nLa secció “Cover Stories” fa una selecció automatitzada dels articles més interessants de les teues fonts.\n
Per a començar vegem aquesta selecció de fonts preparades pels editors de Flipboard. Això ha estat molt important per a l’èxit de Flipboard. És el que fa fàcil i directe inicialment el seu ús. Ells en diuen “Guia de continguts” i la tenen adaptada per països. També serveix per a descobrir coses que no coneixies.\n
I després tenim l’altra part, la part social. Podem afegir quadres que integren el nostre timeline de Twitter, si tenim Twitter, o el canal de notícies de Facebook si tenim Facebook, etc. Google+, LinkedIn, Instagram…\nTambé seccions d’aquestes xarxes: mencions de Twitter, els enviaments d’un contacte, etc.\n
I aquest component social és doble: agreguem informació i la podem difondre també. Qualsevol cosa que llegim en Flipboard i que ens interesse, independentment d’on vinga, la podem compartir mitjançant qualsevol de les xarxes socials que hàgem donat d’alta.\n
Ara RSS. La integració de RSS és mitjançant Google Reader. Això és clarament una tendència. Els avantatges de tindre el RSS en el núvol, accessible des de qualsevol ordinador i sincronitzat entre diferents ordinadors, telèfon, tauleta… fan que la majoria d’agregadors hagen incorporat la integració amb Google Reader.\nPer tant, en Flipboard, podem afegir els nostres RSS de Google Reader en un altre quadre...\n
O també una carpeta de Google Reader...\n
En resum...\n
Tot això que hem vist en Flipboard és aplicable també grosso modo a les altres aplicacions. Amb els matisos i particularitats de cadascuna, lògicament.\nI per tant les conclusions també són vàlides per a les altres.\nPel que fa a Feedly, torne a remarcar que és també una aplicació web en feedly.com i que des d’un ordinador és una interfície de Google Reader molt més àgil, atractiva i funcional que la del mateix Google.\n