1.
Fa 12 milions d’anys
Fa 11,6 milions d’anys
Més de 72 espècies fòssils diferents
identificades permeten la reconstrucció i
evolució dels paleopaisatges existents en el Fa 8,6 milions d’anys
Miocè.

2.
PIEROLAPITHECUS CATALAUNICUS
En Pau, Pierolapithecus
catalaunicus, va ser trobat al
jaciment del Barranc de Can Vila 1, i
presenta característiques
morfològiques al seu esquelet que
són presents en certs primats
antropomorfs actuals, el que ha
demostrat que aquests caracters
http://m.sciencemag.org/content/306/5700/1339.abstract?sid=5bb
7fb16-0fbd-47ac-94f2-3914758a8c5f
ossis són molt més antics del que es
pensava.

3.
ANOIAPITHECUS BREVIROSTRIS
En Lluc, Anoiapithecus brevirostris,
presenta una morfologia facial que
demostra la teoria de que un grup de
simis van sortir d’Àfrica i es van
estendre per Euràsia aprofitant el
clima tropical present fa 15 milions
d’anys. Posteriorment, fa 11 milions
d’anys a Europa el clima va canviar,
endurint-se amb hiverns freds i amb
manca de menjar, lo que va provocar
la desaparició dels simis d’Europa fa
uns 9 m.a.
En Lluc presenta caracters antics
presents als seus avantpassats i
caracters moderns que indiquen un
canvi evolutiu, com el musell curt o
la base de l’obertura nasal ample
(mai trobats en simis fòssils
d’Eurasia).
http://m.pnas.org/content/suppl/2009/06/01/0811730106.DCSupplemental

4.
PLIOPITHECUS CANMATENSIS
Les restes trobades d’aquests petits simis,
amb característiques dentals diferents a tots
els trobats fins ara, han permès ratificar que
la fauna del Miocè mig dels Hostalets de
Pierola és més semblant a la dels jaciments
contemporanis europeus que no pas als
peninsulars.
http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ajpa.21114/abstract

5.
ANCHITHERIUM NIEVEI
“Les dents més petites, els molars inferiors
relativament més amples i, en general, les
proporcions i morfologia oclusal (estructura i
forma dental) permeten distingir el nou
Anchitherium d'altres espècies ja conegudes.
Restes dentals d'Anchitherium nievei recuperades a l'Abocador de Can
Mata. Reconstrucció d’Anchitherium cursor del paleoil·lustrador Mauricio
Antón.
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1631068311001072

6.
TETHYTRAGUS sp. cf. T. LANGAI
 Apareixen restes de Tethytragus, un bòvid del Miocè al
jaciment de Can Mata.
 La descoberta d’una hemimandíbula de Tethytragus als
Hostalets de Pierola amplia la distribució geogràfica d'aquest
gènere, aportant noves dades sobre la seva sistemàtica, i
permet desenvolupar algunes hipòtesis sobre les seves
migracions per Europa.
 Aquesta troballa reforça la hipòtesi d'un intercanvi de faunes
entre les conques centrals de la Península Ibèrica i la Conca
del Vallès-Penedès a través de l'àrea de Calataiud-Daroca
(Saragossa).
Reconstrucció realitzada pel paleoil·lustrador Mauricio Antón.
 http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/02724634.2012.696082
Hemimandíbula fòssil i dibuix on s'aprecien les principals
característiques de Tethytragus. Imatge de Daniel DeMiquel i
dibuix de Marta Palmero. ICP

7.
KRETZOIARCTOS BEATRIX
“Es documenta als
jaciments dels
Hostalets de Pierola
l'origen del llinatge del
panda gegant, símbol
nacional de la Xina”
 El panda gegant Ailuropoda melanoleuca, que
actualment només habita a la Xina, hauria
evolucionat a partir de formes més basals, de les
quals les restes més antigues s’han trobat a
l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola,
Anoia) i a Nombrevilla (Daroca, Saragossa).
 http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjourn
al.pone.0048985#pone-0048985-g002
Restes fòssils de Kretzoiarctos trobades a
l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola,
Barcelona) i a Nombrevilla 2 (Daroca, Saragossa).
Les imatges 1 i 2 són de l'Abocador, i les 3 i 4 de
Nombrevilla. Juan Abella. MNCN