1. PUBLICACIÓ DE VEÏNS, VEÏNES I COL·LECTIUS DE SANT MARTÍ 12.500 EXEMPLARS
El neofeixista
Casal Tramuntana
arriba al barri de
la Verneda
PÀG. 2-3
Relació directa
amb l’extrema
dreta i connexió
a Europa
PÀG. 4-5
El barri es
mobilitza davant
els llops amb
pell de xai
PÀG. 6-7
2. 2 NI AQUÍ, NI ENLLOC!
D
isfressar el seu missatge d’ex-
clusió i discriminació sota l’apa-
rença d’un centre de lleure i una
entitat solidària. En lloc de pro-
pagar obertament un discurs d’odi, opten
per rentar-se la cara i oferir una imatge
amable i simpàtica. Identitaris en lloc de
neofeixistes: aquest és el canvi que han
emprès diversos grups ultradretans euro-
peus els darrers anys. També ho estan fent
a Catalunya, a través del Casal Tramun-
tana, obert el 2012 i, des de l’any passat,
instal·lat a la Verneda. Amb aquest camu-
flatge, pretenen passar inadvertits, evitar
la mala imatge associada a l’extrema dreta,
esquivar les denúncies de les entitats soci-
als i driblar l’acció de la justícia, que con-
demna l’odi i la discriminació per motius
racials, ètnics i ideològics.
Camuflatge per aconseguir suports
Els membres del casal se citen per anar
d’excursió, fan calçotades, desenvolupen
accions assistencials com recollides d’ali-
ments o de joguines “per a famílies espa-
nyoles”, entreguen roses a geriàtrics, recu-
llentapsdeplàsticperaunanenamalalta...
Les activitats que du a terme el Casal Tra-
muntana no fan pensar que es tracti d’una
organització neofeixista. També convoca
activitats esportives i tornejos de futbolí o
de videojocs i anuncia exposicions fotogrà-
fiques o xerrades diverses... Darrerament,
a més, ha creat una associació animalista
anomenada Ibernatura.
En un primer moment, tota aquesta acti-
vitat es duia a terme des de l’anonimat: no
es publicaven convocatòries i els membres
del casal apareixen amb la cara tapada.
Després, va venir la propaganda visible, a
cara descoberta i amb anuncis públics. La
gent implicada mostra interès per temes
El Casal Tramuntana, un local
neofeixista, arriba a la Verneda
Alguns veïns i veïnes de la Verneda-Sant Martí ja s’han assabentat que, des del mes d’octubre, el Casal Tra-
muntana s’ha traslladat al barri. A d’altres, potser encara no els sona gens aquest nom. Ja el 2012, aquest
centre va obrir les portes al barri veí del Clot. Aleshores, diverses entitats i part del veïnat d’aquell barri es
van mobilitzar per denunciar el que amagava aquesta entitat: rere la imatge inofensiva que intenta cultivar,
fa proselitisme neofeixista. A principis d’estiu, van anunciar que es traslladaven a la Verneda. Des d’aquell
moment, diversa gent d’aquest barri s’ha començat a organitzar per impedir que hi enverinin la convivència.
Els membres del casal duen
a terme activitats lúdiques i
assistencials. Abans les convocaven
des de l’anonimat; ara ho fan a cara
descoberta i amb anuncis públics
Acció de membres
del casal contra
un grup d’anti-
feixistes que s’ha-
vien concentrat
davant de l’Au-
diència Provincial
La nova ultradreta
utilitza la mateixa
iconografia que
empren els grups
antisistema, com
la màscara de ‘V
de Vendetta’
3. estat condemnat recentment per aquests
fets. Un altre exemple recent: l’octubre
passat, durant el judici a dos antifeixis-
tes a l’audiència de Barcelona, un grup de
neonazis es va presentar a la concentra-
ció de suport que tenia lloc davant dels
jutjats i va agredir i intimidar els assis-
tents. L’acció es feia per donar suport a
Fernández, que participava en el judici, i
va ser difosa a Facebook pel mateix Sánc-
hez, que hi va acudir envoltat de coneguts
neonazis barcelonins.
Esquivant el tancament
Compotserqueuncasald’aquestamenaesti-
guiobertalpúblic?Lalegislacióespanyolaés
de les menys restrictives en relació amb les
expressions feixistes i xenòfobes. Als ultra-
dretansespanyolsicatalans,elsresultamolt
fàcil evitar l’acció de la justícia. Només amb
una mica de maquillatge ja en tenen prou.
Actualment, el Casal Tramuntana no té lli-
cència d’activitats. De fet, el districte de Sant
Martívaemetreunaordredecessamentd’ac-
tivitat contra el primer local que van tenir al
Clot. Però això no els impedeix continuar
fent tota mena d’actes, que convoquen mit-
jançant les xarxes socials. El 2014, malgrat
les relacions demostrades, el Casal Tramun-
tana encara està en funcionament.
3NI AQUÍ, NI ENLLOC!
socials i utilitza un llenguatge amb expres-
sions d’indignació social, fins i tot antisis-
tema, per difondre les seves idees feixistes
sense que, d’entrada, s’identifiquin com a
tals. També han aprofitat el context català
actual, amb una agenda política marcada
pel debat sobiranista, per participar a les
diverses manifestacions convocades per
l’unionisme (com la del 12 d’octubre passat)
i eludir la marginalitat habitual de l’ex-
trema dreta. La seva presència en aquests
actes ha evidenciat un allunyament de
les opcions ultradretanes més clàssiques,
habitualment concentrades a Montjuïc el
12-O. El casal es vol mostrar com una alter-
nativa públicament moderada, aquesta és
la imatge necessària per aspirar a incre-
mentar la seva base social en un futur.
Una estratègia coneguda
Aquesta tàctica de dissimulació no és
nova, ja s’ha pogut observar a diversos
països europeus aquests darrers anys.
L’abandonament d’estètiques agressives
com la de les bandes de caps rapats neo-
nazis dels anys noranta ha donat pas a un
canvi d’hàbits, de discurs i d’estètica. La
renovació ideològica passa per l’adopció
d’un missatge identitari en detriment del
racisme explícit precedent; les estètiques
són menys agressives (en diuen casuals) i
arriben a recordar la de grups alternatius
d’esquerres. Pel que fa a la iconografia,
busquen nous emblemes que substituei-
xen la creu gammada o el jou i les fletxes.
D’aquesta manera, una nova ultradreta
descarta rotundament l’etiqueta de neo-
nazi i adopta discursos ambigus i aparen-
ces antisistema.
A Europa, el Tramuntana té un referent
molt clar, abanderat d’aquesta renova-
ció ultradretana: la Casa Pound italiana,
seguidora de Mussolini i difusora del “neo-
feixisme del Tercer Mil·lenni”. Una altra
vinculació és la que manté amb Alba Dau-
rada de Grècia, de qui calca mètodes i pràc-
tiques. L’organització hel·lena, però, no té
tantes manies com la catalana i usa una
versió de la creu gammada com a logotip.
Vincles neonazis
Totiqueelsmembresdelcasalnoescansen
de repetir que no són feixistes, les evidèn-
cies són ben clares: entre els impulsors, hi
ha reconeguts militants neofeixistes cata-
lans. Ho són, per exemple, Alberto Sánchez
(regidor de PxC a l’Hospitalet) o Alejandro
Fernández (exmembre de la formació naci-
onalsocialista Movimiento Social Republi-
cano). Entre els assidus, també hi trobem
històrics militants ultres com Carlos Fran-
cisoud o Jesús Álvarez. El primer va ser
condemnat per atemptar contra bars LGTB
o clíniques que duien a terme avortaments
els anys vuitanta; el segon és un neonazi
sabadellenc encausat per difondre l’odi a
través d’Internet i a qui els Mossos van tro-
bar nombroses armes a casa.
A vegades, aquests activistes no poden
camuflar.se i actuen com el que són: vio-
lents, intolerants i autoritaris. Això va
succeir el juliol de 2012, quan Sánchez,
begut i envoltat de símbols ultres, va cele-
brar la victòria de la selecció espanyola a
la darrera Eurocopa. Pocs metres enllà,
uns joves apallissaven llauners pel sol fet
de ser estrangers. Un dels agressors ha
Entre els impulsors, hi ha
reconeguts militants de
formacions com Plataforma per
Catalunya o el nacionalsocialista
Movimiento Social Republicano
Exterior del
centre ubicat
a la Verneda
Instantània de
l’interior de
l’antiga seu
al Clot
4. 4 NI AQUÍ, NI ENLLOC!
A
principis de 2012, es va inau-
gurar el Casal Tramuntana al
carrer Independència 333, al
barri del Clot. En un principi,
el local s’havia de dir Centre Militia, el
nom que apareixia a la convocatòria de la
seva presentació en societat. Però aquesta
denominació tenia unes connotacions
ultradretanes massa evidents. Per aquest
motiu, va passar a adoptar el nom Tra-
muntana, molt menys sospitós.
Després de dos anys i mig d’organitzar
nombroses activitats, d’algunes queixes
veïnals i d’una infructuosa intervenció
de la Guàrdia Urbana, el Tramuntana va
tancar el local. Es va traslladar a la Ver-
neda, on va estrenar el seu nou espai l’oc-
tubre de 2014.
Primera seu al Clot
LA CASA POUND (ITÀLIA)
El Casal Tramuntana s’inspira en la Casa
Pound, un moviment italià que es proclama
seguidor de Mussolini i difusor del “fei-
xisme del tercer mil·lenni”. Alguns del seus
dirigents estan vinculats amb la violència
políticaifinsitotambassassinats.LaCasa
Pound es disfressa de centre social: capta
joves mitjançant una oferta d’oci per, des-
prés, disciplinar-los en l’ideari neofeixista.
Fauntemps,esvaferpúblicqueelregidor
de PxC i impulsor del Tramuntana, Alberto
Sánchez,haviafetunviatgeaRomaperapro-
fundir en aquest moviment. A més, a la inau-
guració del casal, van convidar el líder de la
Casa Pound, Gianluca Iannone, i el militant
Gabriele Adinolfi, terrorista implicat en un
dels atemptats més mortífers perpetrats per
la ultradreta europea després de la Segona
Guerra Mundial, el de l’estació de Bolonya
el 1980. Iannone sempre repeteix que no és
racista, només identitari: 0% Racisme, 100 %
Identitat és un dels seus lemes.
ALBA DAURADA (GRÈCIA)
Un altre referent del Casal Tramuntana és
el partit grec Alba Daurada, del qual calca
especialment les accions de caritat xenò-
foba, com les recollides d’aliments per a
famílies de casa. Actualment, part de la
seva cúpula està empresonada i espera el
judici corresponent. Se l’acusa de formar
part d’una organització criminal arran,
entrealtresfets,del’assassinatdelcantant
i activista Pavlos Fyssas i de nou persones
més. Un dels encausats és el portaveu del
partit, Ilias Kasiridis. El 2013, diversos
activistes del Tramuntana, començant per
Sánchez i Fernández, van viatjar a Grècia
en almenys dues ocasions. Es van reunir
tant amb Kasiriadis com amb el cabdill
d’Alba Daurada, també empresonat, Niko-
laus Michaloliakos. Fernández, de fet,
s’ha tatuat l’emblema d’aquesta organit-
zació hel·lena, juntament amb el del casal
Tramuntana, a la cama. Ho va publicar ell
mateix al Facebook.
La connexió a Europa
Interior de
l’antic local del
Tramuntana
Un dels cabdills
del Tramuntana,
Alejandro Fernán-
dez, a la manifes-
tació en record del
nazi Rudolf Hess
5. 5NI AQUÍ, NI ENLLOC!
ALBERTO SÁNCHEZ
Un dels primers impulsors del Casal Tramuntana, és regidor de Plata-
forma per Catalunya a la seva ciutat, l’Hospitalet de Llobregat, des de
2011.ComparteixgrupmunicipalambDanielOrdóñez,quevaserdetin-
gut el 1999, quan era un cap rapat ultra de dinou anys. Sánchez va ser
multat el 2011 per haver incitat a l’odi durant un partit de Copa del Rei
entrel’HospitaletielBarça.Eljuliold’aquellmateixanyvaexhibirsim-
bologiaultradurantunacelebracióesportivaalaplaçad’Espanya.Pocs
metres més enllà, uns joves agredien llauners pel sol fet de ser estran-
gers
Relació directa
amb l’extrema dreta
CARLOS FRANCISOUD
Veterà del neofeixisme a Catalunya,
és un altre dels inspiradors del casal.
Va ser condemnat per protagonitzar
atemptats en nom de Milícia Catalana
durant els anys 80. Entre els seus objec-
tius, hi havia clíniques avortistes, locals
d’ambient LGTB i espais d’esquerres.
Fundador del Moviment Patriòtic Català
(MPC), un grupuscle ultra dels noranta
que inspira el Tramuntana, va ser candi-
dat de PxC a Badalona el 2011.
JORGE BUXADÉ
El febrer de 2012, va fer una xerrada
sobre el sistema de partits al Tramun-
tana. Advocat de l’Estat en el cas contra
la consulta sobre la independència cele-
brada a Arenys de Munt el 2009, Buxadé
va ser candidat a les llistes de la Falange
Española y de las JONS els anys noranta.
JESÚS ÁLVAREZ
Detingutel2013,acusatdedifondreidees
xenòfobes i antisemites a través del seu
bloc. Al registre de casa seva, la policia hi
va trobar un centenar d’armes blanques,
punys americans, bats de beisbol, gri-
llons i armes curtes. És amic de Sánchez
i Fernández. Va participar de l’agressió
que es va produir l’octubre passat davant
de l’Audiència de Barcelona.
ALEJANDRO FERNÁNDEZ
Exdirigent del partit neonazi MSR i cabdill del Tra-
muntana. Ha participat en almenys un dels homenat-
ges que ha fet la flor i nata neonazi europea al conegut
criminal de guerra Rudolf Hess a Baviera. També va
viatjar a Grècia, on es va fotografiar amb un dirigent
del partit neonazi Alba Daurada. Es va tatuar els sím-
bols d’aquest partit grec i del Tramuntana a la cama.
6. 6 NI AQUÍ, NI ENLLOC!
D’
ençà que el Casal Tramun-
tana es va instal·lar al barri
del Clot i després a la Ver-
neda, diversos col·lectius,
associacions i veïns i veïnes d’ambdós bar-
ris van començar a treballar conjuntament
per rebutjar els valors de la ultradreta que
fonamenta el Tramuntana i per demanar
el seu tancament definitiu. La intenció és,
en primera instància, explicar a tothom
què significa i què defensa aquest espai;
també, posicionar-se clarament contra
tota activitat que fomenti el racisme, la
xenofòbia o qualsevol forma de discrimi-
nació. El teixit associatiu que s’oposa al
casal ho fa des del respecte, la pluralitat,
la tolerància i la solidaritat com a valors
de lluita contra les desigualtats socials i la
discriminació. La seva tasca d’informació
i mobilització s’adreça especialment a la
gent jove, més susceptible de ser captada
pel casal. Per aquest motiu, es treballa amb
escoles i instituts, associacions veïnals i
altres entitats que fa anys que lluiten per
uns barris socialment més justos. L’ob-
jectiu és el tancament del Casal Tramun-
tana i de qualsevol centre que promogui el
nazisme, encobert o no.
Assistencialisme interessat i xenòfob
Aquestveïnats’enfrontaallopsambpellde
xai: el Tramuntana desplega tot un seguit
d’activitats assistencials amb l’objectiu
de fer-se propaganda i legitimar-se. Ha fet
donacions de sang col·lectives, exhausti-
vament fotografiades per, després, poder
fer propaganda a les xarxes i aparèixer
com un grup de gent solidària i altruista.
Què els motiva a fer-ho? El fet d’homenat-
jar un amic seu que tenia el rècord de dona-
cions al seu poble, com afirmen a les entre-
vistes? Alba Daurada també sol recórrer
Un barri mobilitzat davant
els llops amb pell de xai
La tasca informativa del teixit
associatiu antiracista i
antifeixista s’adreça especialment
a la gent jove, més susceptible
de ser ‘captada’ pel casal
Veïns i veïnes del
Clot es van mo-
bilitzar amb èxit
contra la presèn-
cia feixista
7. 7NI AQUÍ, NI ENLLOC!
Què pots fer per
desemmascarar el
Casal Tramuntana?
> Si sou veïns o veïnes, denunciar-los
quan facin actes o festes: no tenen
cap mena de llicència ni permís per
desenvolupar activitats públiques.
> Xerrar amb el veí del segon, la boti-
guera del mercat o la veïna de davant i
informar-los que, darrere aquell casal,
hi ha organitzacions d’extrema dreta
que s’intenten introduir al barri. Expli-
car-los que aquesta entitat suposa
una amenaça, tot i la seva aparença
inofensiva.
> Participar als actes que es convo-
quin per denunciar la seva activitat:
xerrades, manifestacions, recollides
de signatures. Hem de demostrar que
el veïnat de la Verneda-Sant Martí
rebutgem enèrgicament que la ultra-
dreta tingui presència al barri i que
no pararem fins a aconseguir el tan-
cament definitiu del local.
a aquestes tàctiques propagandístiques i
ha arribat a afirmar que la sang recollida
només es destina a grecs i gregues, mai
a estrangers. El dirigent franquista Blas
Piñar ja feia publicitat de les seves dona-
cions durant els anys 70.
Una altra aposta del casal és la recollida
d’aliments per a “famílies espanyoles”. El
fet de muntar parades periòdiques a les
portes dels supermercats li dóna visibili-
tat. Utilitza la situació de vulnerabilitat
que pateixen nombroses famílies actual-
ment i instrumentalitza la solidaritat de la
gent que respon a les seves crides per ren-
tar la seva imatge i vendre el seu ideari. El
Banc d’Aliments subratlla que el Tramun-
tana no té relació amb ells ni està integrat
dins la seva xarxa d’entitats receptores a la
Verneda-Sant Martí.
Alhora, la Creu Roja, entitat que cada
any coordina una recollida de joguines per
a infants molt important, també es des-
marca de les activitats desenvolupades pel
Tramuntana o per Plataforma per Catalu-
nya, com les recollides de joguines on s’ex-
clou la mainada que consideren de fora.
Altres activitats assistencials usades pel
casal per donar una imatge de solidaritat
han estat la recollida de taps de plàstic per
a una nena malalta o l’entrega de roses als
geriàtrics el dia de Sant Jordi.
No deixar-se enganyar
Enfront d’aquestes accions propagan-
dístiques, l’objectiu del veïnat mobilit-
zat contra els defensors d’aquesta nova
ultradreta és clar: evitar que el discurs
aparentment inofensiu que transmeten
els atorgui cap legitimitat. Les seves argu-
mentacions donen una idea del que es tro-
barà el barri els propers temps. Els ultres
del Tramuntana no accepten ser conside-
rats com a feixistes, sinó que s’autodes-
criuen com un grup que “intenta canviar
el món”. Rebutgen l’etiqueta de neonazis
i afirmen que ells estan al mig, entre fei-
xistes i antifeixistes. Quan els pregunteu
sobre Hitler, Franco o Mussolini, evitaran
prendre cap mena de posició ni mostrar
cap referència històrica. Esbombaran que
ells són el que fan i el que fan són activi-
tatslúdiques,solidàriesiculturalsinopas
accions violentes o discriminatòries. Us
diran que no són ultradretans, sinó “patri-
otes”. Que no són racistes, sinó “identita-
ris”. Que no són xenòfobs, però combaten
la “immigració massiva”. Diran que no
són contraris a la multiculturalitat, però
miraran de fer por amb el fantasma de la
“islamització d’Occident”. I acabaran afir-
mant que totes les acusacions que reben
són falses, que ells són víctimes de “difa-
macions de la premsa” i d’associacions
veïnals “ideològicament contaminades”.
Diran que el veïnat no està en contra seva
i tornaran a parlar d’amenaces exteriors:
aquells que protesten vénen d’altres bar-
ris i ciutats. En definitiva, defensaran que
són uns angelets que no han trencat mai
cap plat. I, com heu pogut comprovar en
aquesta publicació, això no es correspon,
ni molt menys, amb la realitat.
El Casal Tramuntana utilitza
la situació de vulnerabilitat
que pateixen nombroses
famílies per rentar la seva
imatge i vendre el seu ideari
Les seves campanyes
discriminen els receptors:
les joguines o els aliments que
recullen no s’entreguen a persones
que considerin ‘de fora’
Unitat contra el Feixisme i el Racisme
de Sant Martí (Barcelona)
santmartiunitatcfr@gmail.com
www.facebook.com/unitatcfr
TWITTER: @UnitatvsRacisme
http://unitatcontraelfeixisme.org
Publicació
editada per:
La Directa
www.directa.cat - directa@directa.cat
TWITTER: @La_Directa
www.facebook.com/ladirecta
935 270 982 - 661 493 117
c. Riego 37 baixos esquerra. 08014 Barcelona
Una manifestació
de l’assemblea
d’entitats con-
tràries a l’establi-
ment del neofeixis-
me a la Verneda
8. E
lCasalTramuntanaesvainstal-
lar a la Verneda el juliol passat.
Com ha viscut la seva presència,
el barri?
Hem entès que ens havíem d’organitzar
per fer-los front, ja que són un perill per
la convivència. Aquesta feina ja la teníem
mig feta, perquè la Verneda té una llarga
trajectòria de lluites i experiències socials.
A través de la coordinadora d’entitats, una
trentena de grups molt heterogenis ens
hem aplegat. Hi ha associacions de veïns,
esplais, geganters i altres col·lectius que
treballen en la cultura o que s’ocupen de
problemàtiques vinculades a l’urbanisme.
Heu articulat un discurs únic per afron-
tar el fenomen feixista?
Hem consensuat un text amb temes clau.
No només sobre el feixisme, també al vol-
tant de la violència de gènere i altres qües-
tions. Tothom ha coincidit en la necessi-
tat de posicionar-nos contra la presència
del Casal Tramuntana i posar en valor la
convivència intercultural al si del barri.
Durant la darrera festa major, per exem-
ple, els grups que treballen amb menors
van difondre la Xarxa Antirumors i l’escola
d’adults ha organitzat diverses xerrades
sobre la ultradreta. Les associacions de
mares i pares també s’han implicat a fons
perquè les escoles introdueixin un model
de convivència on no hi càpiga cap tipus de
discriminació.
Heu adaptat la campanya que es va impul-
sar al Clot pel tancament d’aquest centre?
La proximitat amb el Clot ens ha servit per
crear un espai de mobilització molt ampli,
per reaccionar amb rapidesa tan bon punt
vam saber que el Tramuntana s’instal·lava
a la Verneda. Tan sols hem elevat el nivell
d’alerta i hem acordat les maneres d’ex-
plicar el comportament del nou feixisme.
Perquè, a diferència d’abans, aquest es pre-
senta amb una estètica menys agressiva:
recullen aliments i fan donacions de sang
per les persones més desvalgudes. Consci-
ents que això pot seduir determinats sec-
tors de la població, sobretot la més colpe-
jada per la crisi, cal dir que, darrere dels
seus missatges, s’hi amaguen idees exclo-
ents i xenòfobes.
Quines diferències trobeu respecte d’al-
tres iniciatives?
Volem reforçar el vessant pedagògic a fi
que els joves s’impregnin d’aquests valors
ètics i comunitaris. I això implica que
aquests treballs figurin en les activitats
extraescolars, com quan fan classes de
llengua i matemàtiques o quan l’institut
organitza un concurs literari amb motiu
de la festa major. Al capdavall, el model de
convivència és un aspecte transversal.
Veieu possible tancar el casal?
Serà difícil. Si organitzen una activitat
amb una afluència superior a la permesa,
poden ser expulsats només temporalment.
Hem mirat la seva situació legal, ens hem
adreçat al fiscal de Barcelona per delictes
d’odi, però hi ha poques escletxes. El local
està llogat a un particular, però intenta-
rem que es tanqui, sempre en paral·lel a
la tasca de conscienciació. No tenim por
perquè som majoria i representem aquella
població que aspira a una convivència en
peu d’igualtat.
En aquest proper cicle electoral, penseu
explicar què hi ha darrere de determinats
missatges polítics?
Volem contextualitzar-los i lligar la pedago-
gia a la memòria històrica, que es recordi el
procés migratori i les lluites que ha viscut la
Verneda. El treball de combinar la pedago-
gia amb la mobilització té una força extra-
ordinària amb vista a emfasitzar la societat
que defensem. I és que la lluita antifeixista
pertany al 99,9% de la població.
“No tenim por
perquè som majoria”
TATIANA SANTOS, VICTÒRIA MIQUEL I DANI CELMA
MEMBRES D’UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME (UCFR) DE SANT MARTÍ
“Les associacions de mares i
pares s’han implicat a fons perquè
les escoles introdueixin un model
de convivència on no hi càpiga
cap tipus de discriminació”
“Conscients que la ultradreta pot
seduir determinats sectors de la
població, cal dir que, darrere dels
seus missatges, s’hi amaguen
idees excloents i xenòfobes”
8 NI AQUÍ, NI ENLLOC!