1.
Elbenestarpsicològic,l'es-
tat d'ànim, les relacions amb
igualsiprofessorsiambelspa-
resesrelacioneninversament
amblaciberagresió.
És a dir, quanta més cibe-
ragresions reporta patir un
participant, pitjors són les
seues puntuacions en les di-
mensionsdescrites.
PeraJoaquínGonzález-Ca-
brera, investigador principal
del grup de Ciberpsicologia
d'UNIR,larellevànciad'aquest
estudi ve donada per les espe-
cificitatsdelciberassetjament.
Diferents investigacions
han mostrat que aquest tipus
deviolènciageneramésestrès
quel'assetjamentescolarcon-
vencional. “Ara també tenim
evidències empíriques que la
qualitat de vida percebuda es
veu minvada quan els adoles-
centsestanrelacionatsambla
cibervictimització”.
Unestudirealitzatperinvesti-
gadors de la Universitat Inter-
nacional de La Rioja (UNIR)
ambalumnesdeValència,As-
túriesiMadridrevelaqueelci-
berassetjament disminueix la
qualitat de vida percebuda en
perfilsdecibervíctimaencom-
paraciódelsrolsdeciberagre-
soriparticipantsaliensalasi-
tuació.
La UNIR ha detallat que la
qualitat de vida relacionada
amblasalut–queimplicaqües-
tions físiques, psicològiques i
socials-hasigutmoltanalitza-
da en relació amb múltiples
problemes socials i de violèn-
cia, incloent l'assetjament es-
colar, però encara no s'havia
estudiatelseuimpactesobreel
ciberassetjament.
L'estudi, desenvolupada
per investigadors del Grup de
Ciberpsicologia de la UNIR, es
va desenvolupar durant cinc
mesosenelsqualsesvanarre-
plegar dues avaluacions d'a-
lumnes d'entre els 11 i els 18
anysd'institutsd'EducacióSe-
cundària d'Astúries, Madrid i
València.
Les dades mostren que les
conductesdeciberassetjament
redueix significativament la
qualitat de vida percebuda en
perfilsrelacionatsamblacon-
dició de cibervíctima en com-
paraciódeciberagresors,cibe-
robservadors i participants
que es declaren aliens a la si-
tuació, independentment del
gènereielrangd'edat.
CONVIVÈNCIA
Un estudi realitzat
amb alumnes de
València, Astúries i
Madrid
Redacció València
valencia@magisnet.com
El ciberassetjament redueix la
qualitat de vida de les
víctimes, segons un estudi
Les conductes de ciberassetjament redueix la qualitat de vida percebuda. MAGISTERIO
COOCV engega una campanya de salut visual
pateixalteracionsvisualscom
a miopia, hipermetropia i am-
bliopia o ull vague. En aquest
sentit,elPresidentdelCOOCV,
AndrésGenérecordaque“per-
què els escolars puguen acon-
seguirunasatisfactòriaevolu-
cióacadèmicaésnecessarique
desenvolupen correctament
unesboneshabilitatsvisuals”.
De fet, s'estima que un 30%
delscasosdefracàsescolares-
tan associats a problemes vi-
suals no detectats com a pro-
blemesoculomotores,acomo-
datiusobinocularstanimpor-
tants per a un correcte apre-
nentatge.
Perquè aquestes disfun-
cions visuals no passen des-
apercebudes en les escoles, el
COOCV ha desenvolupat un
programa específic en el qual
participen 150 òptics optome-
tristes, que permetrà formar
alsprofessorsiequipsd'orien-
taciódelscentreseducatiusde
primària de la Comunitat Va-
lenciana perquè siguen capa-
ces de detectar als alumnes
quepresentensímptomes.
SALUT ESCOLAR
La campanya Visió i
Aprenentatge vol
contribuir a reduir el
fracàs escolar
Campanya del Col·legi d’Òptics Optometristes. MAGISTERIO
nn PayaSOSpital ha fet una
crida per cinquè any conse-
cutiu als col·legis de la Comu-
nitatValenciana perquè s'u-
nisquen a la campanya de
recollida de donatius a tra-
vés de la distribució del
calendari solidari de l'ONG.
Aquesta iniciativa perse-
gueix un doble objectiu:
recaptar fons i sensibilitzar
als més xicotets de la labor
que realitza l'associació amb
els xiquets ingressats en els
serveis de pediatria. Els esco-
lars valencians es compro-
meten així amb PayaSOSpi-
tal i la seua labor amb els
xicotets hospitalitzats. Per a
açò, els centres escolars soli-
daris, a través dels seus
docents i associacions de
pares, s'implicaran en la
recollida dels tres euros de
donatiu per cada calendari,
detalla l'organització en un
comunicat. Paral·lelament,
els col·legis es comprometen
a distribuir més de 200 uni-
tats i PayaSOSpital realitzarà
a canvi una actuació per als
escolars en el seu propi cen-
tre, ha desgranat el director
artístic i fundador de l'ONG,
Sergio Claramunt. Després
de les vacances de Nadal,
una parella d'artistes realit-
zarà una actuació per als
alumnes de cada centre soli-
dari, amb la qual l'associació
vol posar en valor l'ajuda
dels col·legis.
Campanya escolar de PayaSOSpital
ElCol·legid'ÒpticsOptometris-
tesdelaComunitatValenciana
(COOCV)vaaengegarlaCam-
panyaVisióiAprenentatgeque
técomaobjectiumillorarlasa-
lut visual dels alumnes de pri-
mària de la Comunitat Valen-
ciana i contribuir a reduir els
altsíndexsdefracàsescolar.
Enl'actualitat,diferentses-
tudiscoincideixenaassenyalar
queundecadaquatreescolars
L'Educaciónotéunúnic
objectiuipropòsit
S
i preguntem a algú
perlafinalitatdel'E-
ducació, rebrem
respostes ben pre-
dictibles.Moltsestu-
diants ens respondran que
“l'Educacióéselqueelspermet
aprovar exàmens, traure's un
títoliaconseguiruntreballde-
cent”. Els professors, per la
seua banda, qualificaran l'E-
ducaciócoml'einaqueelsper-
met “impartir coneixement”.
No obstant açò, l'Educació té
centenars de propòsits: prote-
geixalsxiquetsdel'explotació
infantil, els ajuda a fer nous
amics i a entendre que uns al-
tres es perdran pel camí, a or-
ganitzar-se, a aprendre dife-
rents disciplines esportives, a
tocar un instrument, a conèi-
xer fets rellevants, a decidir
comvolenqueelsvegenelsal-
tres, a descobrir allò que els
motiva i il·lusiona i també allò
quenoelsagradaoqueelsavo-
rreix. Podríem seguir enume-
rant molts més exemples. Al
capialafi,preguntar-nosquin
és la finalitat de l'Educació és
com preguntar-nos quin és
l'objectiudelasocietat.
Una distinció molt útil que
podemferesbasaadiferenciar
la “teleologia” de la “teleono-
mia”, terme encunyat en els
anys cinquanta pel biòleg bri-
tànicColinPittendrigh.Alguna
cosa és teleològic quan s'ha
creatambunobjectiuconcret,
mentrequealgunacosateleo-
nòmic, a simple vista pot sem-
blarquetéunpropòsit,peròno
resulta possible afirmar que
hajasigutcreatperalafiquese
liatribueix.Ambbastantsegu-
retat,podríemdescriureal'E-
ducaciócomunconceptetele-
onòmico,inoteleològic,jaque
novanàixerambunclarobjec-
tiu, sinó que ha anat creixent
comaresultatd'innombrables
factors,iquealseutorn,hage-
nerat noves expectatives que
han anat sorgint de forma na-
tural.
Resulta comprensible que
hi haja persones que es resis-
tisquenaladescripcióteleonò-
micadel'Educaciójaque,sise-
gonsaquesta,notéunclarob-
jectiu,comdeterminemllavors
sihoestemfentbenono?Com
podem saber si s'està educant
bé als alumnes? Com triem el
propòsit educatiu més relle-
vantd'entreelsmoltsqueexis-
teixen? Qüestionar-se tots
aquestsfactorssuposaometre
un aspecte crucial de la natu-
ralesadequalsevolobjectiu:la
majoria de les finalitats són
mitjansperapoderaconseguir
altres finalitats encara més
ambiciosos.
Aixídoncs,quinésenreali-
tat l'objectiu final de l'Educa-
ció? Podríem debatre sobre si
rebre Educació en l'escola té
com a objectiu aconseguir el
certificat de l'ESO para poste-
riorment poder cursar Batxi-
llerat,osifinalitzarBatxillerat
amb èxit té com a objectiu po-
der estudiar una carrera uni-
versitària, o si graduar-se en
TRIBUNA
laUniversitattécomaobjectiu
aconseguiruntreballdecent,o
siteniruntreballdecenttécom
a objectiu guanyar diners, o si
guanyardinerstécomaobjec-
tiuviurebé,osiviurebé…
L'objectiudeviurebéésviu-
rebé.Ésunafiensimateixino
tindria sentit algun que ens
qüestionàrem quin és la seua
finalitat.D'igualmanera,quan
aconseguim els nostres objec-
tius,resultaabsurdpreguntar-
nosquineraelmotiuprincipal
per a aconseguir-los. En lloc
d'açò,hemdecentrar-nosace-
lebrar la consecució dels ma-
teixos.
Elsimplefetquel’Educació
no tinga un únic objectiu no
hauria de ser motiu de preo-
cupació, sinó de celebració.
Quanjutgemelconceptedel'E-
ducació d'acord amb estàn-
dards externs, perdem de vis-
ta “la celebració” perquè tota
lanostraatenciósecentraava-
lorar la seua utilitat en comp-
tes d'en els assoliments acon-
seguits.
LafilòsofafrancesaSimone
Weil descriu l'Educació com
“aprendre a parar atenció”.
Amb aquesta definició, no es
referia a asseure's i a escoltar
en silenci al professor, sinó a
“suspendre el nostre pensa-
ment,adesconnectar-ho”.Per
aWeil,pararesmentsuposafer
un “esforç negatiu”. Quan
aprenem a parar esment, dei-
xem d'imposar els nostres ju-
dicis (i prejudicis) sobre allò
quepercebem.Noobstantaçò,
quanúnicamentenscentrema
conèixer la utilitat d'alguna
cosa, amb prou faenes apre-
ciemelseuvalorenconjunt.Els
nostres propis judicis i idees
preconcebudes ennuvolen la
percepcióquetenimdelesco-
ses, igual que ocorreria si ob-
servàremalmónatravésd'un
filtre de color. És possible que
aquests filtres de color simpli-
ficarenelmónihoferenmésfà-
cildedigeririd'entendre,però
alhoraredueixensignificativa-
menttotelqueensenvolta.
L'objectiu final de l'Educa-
ciónoéscercar,sinóobservar;
no és un instrument, és la me-
lodia. No és un pas més en el
camí cap a la meta, és la cele-
bracióunavegadahemarribat
a ella. És comprensible que
molts dels meus alumnes es
preocupenperlesseuesquali-
ficacions durant l'etapa esco-
lar i com a docent, tinc la res-
ponsabilitat d'ajudar-los a
aconseguirallòquedesitgen.
Bernard Andrews
Professor“CaxtonCollege”
“Siprioritzemun
undelsobjectius,
perdemallòquela
favaluosa”
“L’Educacióté
centenarsde
propòsitsidiversos
objectius
Suplement Professional DIMECRES,17D’OCTUBREDE201814Magisterio
ComunitatValenciana