SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 43
ELS ESPAIS INDUSTRIALS
LES ETAPES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
• INICI DE LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA
• A Espanya, la industrialització va començar a partir de 1830 i
es va localitzar al nord i nord-est de la Península, basada en:
• Un important desenvolupament de la indústria tèxtil del cotó
a Barcelona i de la llana a Sabadell i Terrassa.
• L’explotació i el comerç del ferro a Biscaia i del carbó a
Astúries, que va comportar el desenvolupament de la
siderúrgia i de la indústria mecànica.
• Altres sectors com la mineria, eren explotats per companyies
estrangeres i no creaven indústries de transformació del
mineral; i la indústria agroalimentària era molt tradicional i
atomitzada i en petites empreses.
• LA INDÚSTRIA ESPANYOLA FINS AL 1939
• Durant la Primera Guerra Mundial, la indústria tèxtil i
siderúrgica espanyola va subministrar productes als bàndols
enfrontats, però un cop acabat el conflicte va sofrir una
recessió que es va agreujar amb la crisi econòmica mundial
dels anys 30.
• La Guerra Civil Espanyola ( 1936-39) va suposar la destrucció
de la major part del teixit industrial i de les infraestructures.
LES ETAPES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
• L’ESTANCAMENT INDUSTRIAL ( 1939-59)
• Després de la Segona Guerra Mundial ( 1939-45), Espanya va
quedar aïllada internacionalment i el règim va instaurar un
sistema econòmic autàrquic que consistia en l’autoproveïment i
en els mínims intercanvis amb l’exterior. La indústria espanyola
va quedar relegada al mercat interior sense competència exterior
i per tant, sense estímul per a modernització tecnològica i la
innovació
• EL CREIXEMENT INDUSTRIAL ( 1959-1974)
• El 1959, el Pla d’estabilització va suposar la fi de l’autarquia i la
liberalització de l’economia.
• L’expansió econòmica va coincidir amb un període de gran
expansió econòmica mundial i un gran nombre de companyies
multinacionals es van instal·lar al país per diversos motius:
• Mà d’obra abundant i barata
• Poca conflictivitat laboral ( dictadura franquista)
• Facilitats en la instal·lació d’empreses i tecnologia foranies
• Creixent demanda de productes industrials.
• Les indústries principals van ser : les electromagnètiques,
químiques, fabricació d’automòbils, refineries de petroli...
LES ETAPES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
• LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL FINS AL 1975
• Els principals factors de localització eren:
• Factors socials: Existència d’una classe empresarial
organitzada, mà d’obra abundant , barata i poc conflictiva.
• Factors espacials: Proximitat de les matèries primeres,
energia, mercats...
• Les principals zones industrials se situaven a Catalunya,
País Basc, Astúries i Madrid.
• LA INDÚSTRIA ESPANYOLA DEL 1975 AL 1985
• Es va veure afectada per:
• La crisi mundial dels anys 70 o crisi del petroli.
• La reestructuració e la indústria espanyola.
• La reconversió dels sectors menys productius
• L’eliminació de les empreses amb demanda insuficient
( calçat tèxtil...).
• La reducció del consum del petroli, utilitzant altres formes
d’energia ( tèrmica, hidroelèctrica..)
• Establiment de zones d’urgent reindustrialització ZUR
MODEL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL
• Els principals objectius de les empreses
internacionals són:
• Augmentar l’índex de producció industrial
• Mantenir la competitivitat en un món d’intercanvis
globalitzats
• Oferir productes d’última generació a partir de la
inversió en R+D i amb personal altament qualificat.
• Els principals factors de localització són:
• La proximitat als centres d’alta tecnologia
• L’existència de comunicacions eficients i
d’infraestructures de telecomunicacions.
• Perd importància el fet que les empreses estiguin
localitzades prop dels recursos naturals o del mercat
per l’abaratiment dels costos de producció.
• Es prioritza el baix cost laboral. Així, moltes empreses
es traslladen a països poc desenvolupats on disposen
d’un gran nombre de treballadors molt poc
remunerats i poc conflictius.
MODEL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL
• Els principals canvis que s’han produït en les indústries són:
• Sectors nous com: microlectrònica i de les TIC.
• Creació de parcs tecnològics.
• Els processos de deslocalització industrial
• Les activitats industrials tendeixen a la terciarització.
• Les empreses tendeixen a fusionar-se, creant un dens entramat
d’empreses mutinacionals .
• El procés de producció es fragmenta i es dispersa. Sorgeixen
les empreses multiplanta
• Les empreses tendeixen a una producció globalitzada. Altres
empreses externalitzen operacions , subcontractant processos
o serveis ( emmagatzematge, distribució del producte etc.).
• Els productes es diversifiquen. Així, hi ha empreses que venen
els mateixos productes estandarditzats, fabricats en sèrie..., i
altres que tenen una producció flexible, organitzant la
producció d’acord amb la demanda.
LA CLASSIFICACIÓ DE LA INDÚSTRIA
• Podem classificar els diferents tipus
d’indústries que existeixen en:
• La indústria pesant o de béns d’equip
proveeix la indústria lleugera de productes
semielaborats i integra les indústries
següents: siderúrgica, dedicada a l’obtenció de
ferro i acer, química ...
• La indústria lleugera o de béns de consum
elabora productes per al consum directe o
transforma productes semielaborats de les
indústries pesants.
• Les indústries punta, d’alta tecnologia en
electrònica i telecomunicacions , tot i que
s’inclouen dins la indústria lleugera, tenen un
gran desenvolupament i una gran importància
industrial.
LA LOCALITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA AL MÓN
• Les grans àrees industrials es concentren especialment en
molt poques zones: l’Amèrica del Nord, Europa i el sud-est
d’Asia , tenint en compte la gran empenta industrial de la
Xina, Brasil , India etc.
• Destaca la següent localització industrial:
• Presència de països centrals que controlen la indústria i
que prenen decisions sobre la producció i explotació de
mercaderies. Està integrat pels països del Nord (EUA,
països europeus...), o G7 ( Grup dels Set).
• Concentració industrial en el Nord , amb l’existència de
zones on s’ubiquen les centrals de les multinacionals.
• Plantes industrials en els països perifèrics per a aprofitar
els avantatges de mà d’obra barata i poc control
mediambiental (Ex, Amèrica Llatina.. ( Dracs Asiàtics..).
• Les grans concentracions industrials les podem trobar a la
costa oest dels Estats Units, el Japó, un eix imaginari que
aniria de Londres a Milà, Rússia, Xina, el sud-est australià,
el cinturó industrial de Sao Paulo al Brasil etc.
•
ESPANYA I LA UNIÓ EUROPEA
• LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA A LA CEE
• L’any 1985 es va signar el tractat d’adhesió d’Espanya a la
CEE.
• L’entrada a la CEE va suposar per a Espanya l’arribada de
recursos procedents del pressupost comunitari.
• Aquestes mesures van comportar l’augment de la
competitivitat de les empreses espanyoles per tal que no
perdessin quota de mercat interior degut.
• LES DIRECTRIUS INDUSTRIALS DE LA UE ACTUAL
• Als anys 80 les directrius industrials de la CEE es centraven
en la indústria siderúrgica, naval, tèxtil, calçat i havia
fomentat el suport a les PIME.
• Professionals més ben preparats i més inversió en R+D
• Foment de les indústries d’alta tecnologia
• Facilitar la deslocalització interna cap a països de la UE
• Compromís amb les polítiques mediambientals,
fomentant l’aplicació de tecnologies netes ( indústria
verda) .
EL TEIXIT INDUSTRIAL ESPANYOL
• En el teixit industrial espanyol destaquen l’eix del Mediterrani , l’eix de la vall de l’Ebre i l’àrea
de Madrid:
• L’eix del Mediterrani. Comprèn les activitats industrials de Catalunya, la Comunitat
Valenciana i la Regió de Múrcia.
• L’eix de la vall de l’Ebre. Connecta l’àrea basca amb la catalana a través dels nuclis de
Saragossa i Logronyo. Es vincula amb l’àrea industrial de Madrid.
• L’àrea industrial de Madrid. Es troba molt desenvolupada i per la seva centralitat atreu
sectors d’alta tecnologia i capital inversor estranger.
• Andalusia. Les empreses tendeixen a concentrar-se a l’Andalusia occidental ( Sevilla, Huelva,
Cadis..). La cornisa cantàbrica i Galícia. La seva indústria es basa en la siderúrgia i en
productes metàl·lics, actualment en crisi. La zona central. Destaquen Valladolid i Burgos, Illes
Balears i Canàries. Els arxipèlags estan poc industrialitzats, hi destaquen la indústria
extractiva i del petroli, l’energia i l’aigua per raons de proveïment.
ELS SECTORS INDUSTRIALS A ESPANYA
• Sectors industrials madurs. D’intensitat tecnològica baixa i
poca demanda. Està integrat per : La metal·lúrgia, els
productes minerals, l’alimentació, beguda i tabac. La
indústria tèxtil, de confecció, cuir i calçat. Hi trobem les
marques blanques (productes barats i sense publicitat) i
les marques de prestigi amb un desenvolupament avançat
de disseny i moda.
• Sectors dinàmics. Tenen una demanda elevada, més
productivitat i tecnologia intermèdia o alta. Hi formen
part: la indústria de l’automòbil, el sector químic.
• Sectors punta. Inclou les tecnologies de la informació,
l’automatització, la biotecnologia.
• Els principals problemes són:
• L’escassetat de grans empreses i un teixit industrial on
predominen les mitjanes i petites empreses (PIME).
• La productivitat industrial és inferior a la de la UE, fet que
incrementa el cost laboral.
• El nivell d’intensitat tecnològica és baix.
• La globalització i deslocalització.
EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ
• Ha estat un dels motors de l’economia del 1998 al 2007. Es va incrementar molt el
preu dels habitatges i també el nombre de població activa que treballava en aquest
sector. Les causes eren variades:
• Creença en que el preu de l’habitatge continuaria pujant indefinidament
• Els enormes guanys obtinguts amb l’especulació immobiliària
• Les facilitats d’accés al crèdit...
• Però, la crisi financera global del 2007 va provocar l’esclat de la bombolla
immobiliària i una greu crisi en el sector de la construcció que va comportar un
increment de l’atur en el sector i en els sectors relacionats amb la construcció
( pintura, fusta, fontaneria...).
ELS SECTORS INDUSTRIALS A CATALUNYA
• El sector metal·lúrgic. Engloba les indústries de transformats
metàl·lics i les indústries metal·lúrgiques bàsiques.
• La indústria tèxtil. Es concentra bàsicament al Vallès
Occidental ( Sabadell i Terrassa), Barcelonès, Maresme etc.
• La indústria química. Es juntament amb la metal·lúrgia una
de les indústries més dinàmiques.
• La indústria de l’alimentació, begudes i tabac. Es localitza a
les comarques amb una important producció agrícola i
ramadera
• Indústria paperera. S’utilitza per a la producció de pasta de
paper i rebuig de paper i cartró.
• Indústria de les arts gràfiques. (Editorials, impremtes...). Es
localitzen majorment en àmbits urbans importants.
• Les indústries de materials per a la construcció. Es troben
repartides per Catalunya .
• El sector de la fusta i el suro. Es el que menys pes té dins la
producció industrial catalana.
LOCALITZACIÓ I MODEL INDUSTRIAL CATALÀ
• La indústria catalana manté el primer lloc en el
conjunt de les comunitats autònomes de l’Estat
espanyol, seguida de la Comunitat de Madrid, la
Comunitat Valenciana, Andalusia i el País Basc.
• La indústria catalana es localitza sobretot a l’àrea
de Barcelona i comarques que l’envolten ( Baix
Llobregat, Vallès Oriental i Occidental, Maresme...)
i al llarg de les principals vies de comunicació
( autopistes A-17, A-2, A-7 i autovies)
• CANVI EN EL MODEL INDUSTRIAL
• La indústria catalana està canviant de model per a
adaptar-se a les circumstàncies d’una Europa més
integrada i un món més globalitzat.
• Seguint les recomanacions de la UE a l’ agenda de
Lisboa, Catalunya fomenta la recerca i la innovació
de cara a tenir una més gran competitivitat.
Els espais industrials
Els espais industrials
Els espais industrials

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEmpar Gallego
 
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENTUnitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENTjordimanero
 
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunyaUnitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunyajordimanero
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATRafael Palomero Caro
 
Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularvicentaros
 
Els paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'Espanyaprofessor_errant
 
TEMA 9. La població a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
TEMA 9. La població a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)TEMA 9. La població a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
TEMA 9. La població a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunyajordimanero
 
Unitat 8 2017-18 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2017-18 - activitat comercial i comunicacionsUnitat 8   2017-18 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8 2017-18 - activitat comercial i comunicacionsjordimanero
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunyajordimanero
 
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATRafael Palomero Caro
 
Comentari Planol Urba
Comentari Planol  UrbaComentari Planol  Urba
Comentari Planol UrbaGrb RB
 
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 
Indústria espanyola i catalana
Indústria espanyola i catalanaIndústria espanyola i catalana
Indústria espanyola i catalananeusgr
 
Unitat 3 els recursos de la natura
Unitat 3   els recursos de la naturaUnitat 3   els recursos de la natura
Unitat 3 els recursos de la naturajordimanero
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyajordimanero
 

Mais procurados (20)

El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' Espanya
 
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENTUnitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT
 
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunyaUnitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunya
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsular
 
Els paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'Espanya
 
TEMA 9. La població a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
TEMA 9. La població a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)TEMA 9. La població a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
TEMA 9. La població a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
 
Unitat 8 2017-18 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2017-18 - activitat comercial i comunicacionsUnitat 8   2017-18 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8 2017-18 - activitat comercial i comunicacions
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
7 El Terciari
7  El Terciari7  El Terciari
7 El Terciari
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
 
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
Comentari Planol Urba
Comentari Planol  UrbaComentari Planol  Urba
Comentari Planol Urba
 
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
Paisatge oceànic
Paisatge oceànicPaisatge oceànic
Paisatge oceànic
 
Indústria espanyola i catalana
Indústria espanyola i catalanaIndústria espanyola i catalana
Indústria espanyola i catalana
 
Unitat 3 els recursos de la natura
Unitat 3   els recursos de la naturaUnitat 3   els recursos de la natura
Unitat 3 els recursos de la natura
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
 

Destaque

Acceso y extracción r.d.s.r.
Acceso y extracción  r.d.s.r.Acceso y extracción  r.d.s.r.
Acceso y extracción r.d.s.r.Dante Roque
 
¿Qué se puede fotografiar?*
¿Qué se puede fotografiar?*¿Qué se puede fotografiar?*
¿Qué se puede fotografiar?*NalleHuertaJ
 
Didýýctica
DidýýcticaDidýýctica
Didýýcticarubini2
 
cómo publicar una entrada
cómo publicar una entradacómo publicar una entrada
cómo publicar una entradammoyamadrid
 
sistemas operativos
sistemas operativossistemas operativos
sistemas operativosMarcee Edlp
 
Lore trabajo parque chicaque
Lore trabajo parque chicaqueLore trabajo parque chicaque
Lore trabajo parque chicaquelorenadelrio187
 
Teoría elemental de la medicina taosta
Teoría elemental de la medicina taostaTeoría elemental de la medicina taosta
Teoría elemental de la medicina taostaS Ivan Montserrat S
 
El arte y_su_relacion_con_otras_disciplinas ppt individual
El arte y_su_relacion_con_otras_disciplinas ppt individualEl arte y_su_relacion_con_otras_disciplinas ppt individual
El arte y_su_relacion_con_otras_disciplinas ppt individuallilimonzon88
 
3dossier lourdes azpiri
3dossier lourdes azpiri3dossier lourdes azpiri
3dossier lourdes azpiriazpiriful
 
Ppt gestión de redes versión exe slideshare
Ppt gestión de redes versión exe slidesharePpt gestión de redes versión exe slideshare
Ppt gestión de redes versión exe slideshareVani Figueiras
 
los cinco reinos de los seres vivos.
los cinco reinos de los seres vivos.los cinco reinos de los seres vivos.
los cinco reinos de los seres vivos.rubini2
 
Portafolio Servicios Rcaci
Portafolio Servicios RcaciPortafolio Servicios Rcaci
Portafolio Servicios Rcacikmekze
 

Destaque (20)

Acceso y extracción r.d.s.r.
Acceso y extracción  r.d.s.r.Acceso y extracción  r.d.s.r.
Acceso y extracción r.d.s.r.
 
¿Qué se puede fotografiar?*
¿Qué se puede fotografiar?*¿Qué se puede fotografiar?*
¿Qué se puede fotografiar?*
 
Didýýctica
DidýýcticaDidýýctica
Didýýctica
 
10 REGLAS BASICAS DE LA NETIQUETA
10 REGLAS BASICAS DE LA NETIQUETA 10 REGLAS BASICAS DE LA NETIQUETA
10 REGLAS BASICAS DE LA NETIQUETA
 
cómo publicar una entrada
cómo publicar una entradacómo publicar una entrada
cómo publicar una entrada
 
Ciber
CiberCiber
Ciber
 
sistemas operativos
sistemas operativossistemas operativos
sistemas operativos
 
Redes academicas
Redes academicasRedes academicas
Redes academicas
 
Lore trabajo parque chicaque
Lore trabajo parque chicaqueLore trabajo parque chicaque
Lore trabajo parque chicaque
 
Presentacion seminario i (1)
Presentacion seminario i (1)Presentacion seminario i (1)
Presentacion seminario i (1)
 
Teoría elemental de la medicina taosta
Teoría elemental de la medicina taostaTeoría elemental de la medicina taosta
Teoría elemental de la medicina taosta
 
Cursos de capacitación
Cursos de capacitaciónCursos de capacitación
Cursos de capacitación
 
Tp proyecto final
Tp proyecto finalTp proyecto final
Tp proyecto final
 
Capacidades reflejas
Capacidades reflejasCapacidades reflejas
Capacidades reflejas
 
El arte y_su_relacion_con_otras_disciplinas ppt individual
El arte y_su_relacion_con_otras_disciplinas ppt individualEl arte y_su_relacion_con_otras_disciplinas ppt individual
El arte y_su_relacion_con_otras_disciplinas ppt individual
 
3dossier lourdes azpiri
3dossier lourdes azpiri3dossier lourdes azpiri
3dossier lourdes azpiri
 
Ppt gestión de redes versión exe slideshare
Ppt gestión de redes versión exe slidesharePpt gestión de redes versión exe slideshare
Ppt gestión de redes versión exe slideshare
 
los cinco reinos de los seres vivos.
los cinco reinos de los seres vivos.los cinco reinos de los seres vivos.
los cinco reinos de los seres vivos.
 
Obrerisme 1875 1900
Obrerisme 1875 1900Obrerisme 1875 1900
Obrerisme 1875 1900
 
Portafolio Servicios Rcaci
Portafolio Servicios RcaciPortafolio Servicios Rcaci
Portafolio Servicios Rcaci
 

Semelhante a Els espais industrials

Primera industrialització fins 1900 Geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Primera industrialització fins 1900 Geografia 2n Batx (Vicens Vives)Primera industrialització fins 1900 Geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Primera industrialització fins 1900 Geografia 2n Batx (Vicens Vives)Mireia Garcia Sans
 
Ud 6 secundari
Ud 6 secundariUd 6 secundari
Ud 6 secundarimarcapmany
 
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r esoL’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r esohistgeo345
 
La indústria. esquema
La indústria. esquemaLa indústria. esquema
La indústria. esquemaestherjulio
 
T 9 sector secundari
T 9 sector secundariT 9 sector secundari
T 9 sector secundarigraciajt
 
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Marcel Duran
 
Ud 6 Sector secundari
Ud 6 Sector secundariUd 6 Sector secundari
Ud 6 Sector secundarimarcapmany
 
L'economia espanyola
L'economia espanyolaL'economia espanyola
L'economia espanyolaAmparo_99
 
Ud 6 secundari
Ud 6 secundariUd 6 secundari
Ud 6 secundarimarcapmany
 
Sector secundari
Sector secundariSector secundari
Sector secundariMarlluch
 
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geoCatalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geohistgeo345
 
Sector secundari classe
Sector secundari classeSector secundari classe
Sector secundari classemarivisaiz
 
La indústria a la ue, a l’estat
La indústria a la ue, a l’estatLa indústria a la ue, a l’estat
La indústria a la ue, a l’estatarritatanet
 
Els espais ind. II
Els espais ind. IIEls espais ind. II
Els espais ind. IIgraciajt
 
Els espais industrials
Els espais industrialsEls espais industrials
Els espais industrialsMievann
 
Sector secundari abreviat-2012-13
Sector secundari abreviat-2012-13Sector secundari abreviat-2012-13
Sector secundari abreviat-2012-13marivisaiz
 
T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 graciajt
 
Ppt sector secundari
Ppt sector secundariPpt sector secundari
Ppt sector secundariLibertango
 

Semelhante a Els espais industrials (20)

Sector secundari
Sector secundariSector secundari
Sector secundari
 
Primera industrialització fins 1900 Geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Primera industrialització fins 1900 Geografia 2n Batx (Vicens Vives)Primera industrialització fins 1900 Geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Primera industrialització fins 1900 Geografia 2n Batx (Vicens Vives)
 
Ud 6 secundari
Ud 6 secundariUd 6 secundari
Ud 6 secundari
 
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r esoL’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
 
La indústria. esquema
La indústria. esquemaLa indústria. esquema
La indústria. esquema
 
T 9 sector secundari
T 9 sector secundariT 9 sector secundari
T 9 sector secundari
 
El sector secundari
El sector secundariEl sector secundari
El sector secundari
 
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
 
Ud 6 Sector secundari
Ud 6 Sector secundariUd 6 Sector secundari
Ud 6 Sector secundari
 
L'economia espanyola
L'economia espanyolaL'economia espanyola
L'economia espanyola
 
Ud 6 secundari
Ud 6 secundariUd 6 secundari
Ud 6 secundari
 
Sector secundari
Sector secundariSector secundari
Sector secundari
 
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geoCatalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geo
 
Sector secundari classe
Sector secundari classeSector secundari classe
Sector secundari classe
 
La indústria a la ue, a l’estat
La indústria a la ue, a l’estatLa indústria a la ue, a l’estat
La indústria a la ue, a l’estat
 
Els espais ind. II
Els espais ind. IIEls espais ind. II
Els espais ind. II
 
Els espais industrials
Els espais industrialsEls espais industrials
Els espais industrials
 
Sector secundari abreviat-2012-13
Sector secundari abreviat-2012-13Sector secundari abreviat-2012-13
Sector secundari abreviat-2012-13
 
T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2
 
Ppt sector secundari
Ppt sector secundariPpt sector secundari
Ppt sector secundari
 

Mais de Farran Botargues Laura

Organització política i territorial d’espanya i catalunya
Organització política i territorial d’espanya i catalunyaOrganització política i territorial d’espanya i catalunya
Organització política i territorial d’espanya i catalunyaFarran Botargues Laura
 
Espanya i catalunya en el context mundial i
Espanya i catalunya en el context mundial iEspanya i catalunya en el context mundial i
Espanya i catalunya en el context mundial iFarran Botargues Laura
 
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunyaEl fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunyaFarran Botargues Laura
 
L’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacionsL’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacionsFarran Botargues Laura
 
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8Elementosfactoresclima 1223225723541055-8
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8Farran Botargues Laura
 
El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaFarran Botargues Laura
 

Mais de Farran Botargues Laura (20)

Mancomunitat --
Mancomunitat --Mancomunitat --
Mancomunitat --
 
Organització política i territorial d’espanya i catalunya
Organització política i territorial d’espanya i catalunyaOrganització política i territorial d’espanya i catalunya
Organització política i territorial d’espanya i catalunya
 
Espanya i catalunya en el context mundial i
Espanya i catalunya en el context mundial iEspanya i catalunya en el context mundial i
Espanya i catalunya en el context mundial i
 
La unió europea
La unió europeaLa unió europea
La unió europea
 
Un mon globalitzat
Un mon globalitzatUn mon globalitzat
Un mon globalitzat
 
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunyaEl fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
 
La ciutat i el món urbà
La ciutat i el món urbàLa ciutat i el món urbà
La ciutat i el món urbà
 
Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratoris
 
La població
La poblacióLa població
La població
 
L’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacionsL’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacions
 
Els serveis
Els serveisEls serveis
Els serveis
 
El sector primari
El sector primariEl sector primari
El sector primari
 
Els recursos de la natura
Els recursos de la naturaEls recursos de la natura
Els recursos de la natura
 
Paisatge i medi ambient
Paisatge i medi ambientPaisatge i medi ambient
Paisatge i medi ambient
 
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8Elementosfactoresclima 1223225723541055-8
Elementosfactoresclima 1223225723541055-8
 
Els climes d’espanya i catalunya
Els climes d’espanya i catalunyaEls climes d’espanya i catalunya
Els climes d’espanya i catalunya
 
Geomorfologia plana de lleida
Geomorfologia plana de lleidaGeomorfologia plana de lleida
Geomorfologia plana de lleida
 
El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunya
 
Transició i democràcia
Transició i democràciaTransició i democràcia
Transició i democràcia
 
El primer franquisme ( 1939 59)
El primer franquisme ( 1939 59)El primer franquisme ( 1939 59)
El primer franquisme ( 1939 59)
 

Els espais industrials

  • 2.
  • 3. LES ETAPES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ • INICI DE LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA • A Espanya, la industrialització va començar a partir de 1830 i es va localitzar al nord i nord-est de la Península, basada en: • Un important desenvolupament de la indústria tèxtil del cotó a Barcelona i de la llana a Sabadell i Terrassa. • L’explotació i el comerç del ferro a Biscaia i del carbó a Astúries, que va comportar el desenvolupament de la siderúrgia i de la indústria mecànica. • Altres sectors com la mineria, eren explotats per companyies estrangeres i no creaven indústries de transformació del mineral; i la indústria agroalimentària era molt tradicional i atomitzada i en petites empreses. • LA INDÚSTRIA ESPANYOLA FINS AL 1939 • Durant la Primera Guerra Mundial, la indústria tèxtil i siderúrgica espanyola va subministrar productes als bàndols enfrontats, però un cop acabat el conflicte va sofrir una recessió que es va agreujar amb la crisi econòmica mundial dels anys 30. • La Guerra Civil Espanyola ( 1936-39) va suposar la destrucció de la major part del teixit industrial i de les infraestructures.
  • 4.
  • 5.
  • 6. LES ETAPES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ • L’ESTANCAMENT INDUSTRIAL ( 1939-59) • Després de la Segona Guerra Mundial ( 1939-45), Espanya va quedar aïllada internacionalment i el règim va instaurar un sistema econòmic autàrquic que consistia en l’autoproveïment i en els mínims intercanvis amb l’exterior. La indústria espanyola va quedar relegada al mercat interior sense competència exterior i per tant, sense estímul per a modernització tecnològica i la innovació • EL CREIXEMENT INDUSTRIAL ( 1959-1974) • El 1959, el Pla d’estabilització va suposar la fi de l’autarquia i la liberalització de l’economia. • L’expansió econòmica va coincidir amb un període de gran expansió econòmica mundial i un gran nombre de companyies multinacionals es van instal·lar al país per diversos motius: • Mà d’obra abundant i barata • Poca conflictivitat laboral ( dictadura franquista) • Facilitats en la instal·lació d’empreses i tecnologia foranies • Creixent demanda de productes industrials. • Les indústries principals van ser : les electromagnètiques, químiques, fabricació d’automòbils, refineries de petroli...
  • 7.
  • 8. LES ETAPES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ • LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL FINS AL 1975 • Els principals factors de localització eren: • Factors socials: Existència d’una classe empresarial organitzada, mà d’obra abundant , barata i poc conflictiva. • Factors espacials: Proximitat de les matèries primeres, energia, mercats... • Les principals zones industrials se situaven a Catalunya, País Basc, Astúries i Madrid. • LA INDÚSTRIA ESPANYOLA DEL 1975 AL 1985 • Es va veure afectada per: • La crisi mundial dels anys 70 o crisi del petroli. • La reestructuració e la indústria espanyola. • La reconversió dels sectors menys productius • L’eliminació de les empreses amb demanda insuficient ( calçat tèxtil...). • La reducció del consum del petroli, utilitzant altres formes d’energia ( tèrmica, hidroelèctrica..) • Establiment de zones d’urgent reindustrialització ZUR
  • 9.
  • 10.
  • 11.
  • 12. MODEL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL • Els principals objectius de les empreses internacionals són: • Augmentar l’índex de producció industrial • Mantenir la competitivitat en un món d’intercanvis globalitzats • Oferir productes d’última generació a partir de la inversió en R+D i amb personal altament qualificat. • Els principals factors de localització són: • La proximitat als centres d’alta tecnologia • L’existència de comunicacions eficients i d’infraestructures de telecomunicacions. • Perd importància el fet que les empreses estiguin localitzades prop dels recursos naturals o del mercat per l’abaratiment dels costos de producció. • Es prioritza el baix cost laboral. Així, moltes empreses es traslladen a països poc desenvolupats on disposen d’un gran nombre de treballadors molt poc remunerats i poc conflictius.
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 16. MODEL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL • Els principals canvis que s’han produït en les indústries són: • Sectors nous com: microlectrònica i de les TIC. • Creació de parcs tecnològics. • Els processos de deslocalització industrial • Les activitats industrials tendeixen a la terciarització. • Les empreses tendeixen a fusionar-se, creant un dens entramat d’empreses mutinacionals . • El procés de producció es fragmenta i es dispersa. Sorgeixen les empreses multiplanta • Les empreses tendeixen a una producció globalitzada. Altres empreses externalitzen operacions , subcontractant processos o serveis ( emmagatzematge, distribució del producte etc.). • Els productes es diversifiquen. Així, hi ha empreses que venen els mateixos productes estandarditzats, fabricats en sèrie..., i altres que tenen una producció flexible, organitzant la producció d’acord amb la demanda.
  • 17. LA CLASSIFICACIÓ DE LA INDÚSTRIA • Podem classificar els diferents tipus d’indústries que existeixen en: • La indústria pesant o de béns d’equip proveeix la indústria lleugera de productes semielaborats i integra les indústries següents: siderúrgica, dedicada a l’obtenció de ferro i acer, química ... • La indústria lleugera o de béns de consum elabora productes per al consum directe o transforma productes semielaborats de les indústries pesants. • Les indústries punta, d’alta tecnologia en electrònica i telecomunicacions , tot i que s’inclouen dins la indústria lleugera, tenen un gran desenvolupament i una gran importància industrial.
  • 18.
  • 19.
  • 20. LA LOCALITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA AL MÓN • Les grans àrees industrials es concentren especialment en molt poques zones: l’Amèrica del Nord, Europa i el sud-est d’Asia , tenint en compte la gran empenta industrial de la Xina, Brasil , India etc. • Destaca la següent localització industrial: • Presència de països centrals que controlen la indústria i que prenen decisions sobre la producció i explotació de mercaderies. Està integrat pels països del Nord (EUA, països europeus...), o G7 ( Grup dels Set). • Concentració industrial en el Nord , amb l’existència de zones on s’ubiquen les centrals de les multinacionals. • Plantes industrials en els països perifèrics per a aprofitar els avantatges de mà d’obra barata i poc control mediambiental (Ex, Amèrica Llatina.. ( Dracs Asiàtics..). • Les grans concentracions industrials les podem trobar a la costa oest dels Estats Units, el Japó, un eix imaginari que aniria de Londres a Milà, Rússia, Xina, el sud-est australià, el cinturó industrial de Sao Paulo al Brasil etc. •
  • 21.
  • 22.
  • 23.
  • 24.
  • 25. ESPANYA I LA UNIÓ EUROPEA • LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA A LA CEE • L’any 1985 es va signar el tractat d’adhesió d’Espanya a la CEE. • L’entrada a la CEE va suposar per a Espanya l’arribada de recursos procedents del pressupost comunitari. • Aquestes mesures van comportar l’augment de la competitivitat de les empreses espanyoles per tal que no perdessin quota de mercat interior degut. • LES DIRECTRIUS INDUSTRIALS DE LA UE ACTUAL • Als anys 80 les directrius industrials de la CEE es centraven en la indústria siderúrgica, naval, tèxtil, calçat i havia fomentat el suport a les PIME. • Professionals més ben preparats i més inversió en R+D • Foment de les indústries d’alta tecnologia • Facilitar la deslocalització interna cap a països de la UE • Compromís amb les polítiques mediambientals, fomentant l’aplicació de tecnologies netes ( indústria verda) .
  • 26.
  • 27.
  • 28.
  • 29. EL TEIXIT INDUSTRIAL ESPANYOL • En el teixit industrial espanyol destaquen l’eix del Mediterrani , l’eix de la vall de l’Ebre i l’àrea de Madrid: • L’eix del Mediterrani. Comprèn les activitats industrials de Catalunya, la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia. • L’eix de la vall de l’Ebre. Connecta l’àrea basca amb la catalana a través dels nuclis de Saragossa i Logronyo. Es vincula amb l’àrea industrial de Madrid. • L’àrea industrial de Madrid. Es troba molt desenvolupada i per la seva centralitat atreu sectors d’alta tecnologia i capital inversor estranger. • Andalusia. Les empreses tendeixen a concentrar-se a l’Andalusia occidental ( Sevilla, Huelva, Cadis..). La cornisa cantàbrica i Galícia. La seva indústria es basa en la siderúrgia i en productes metàl·lics, actualment en crisi. La zona central. Destaquen Valladolid i Burgos, Illes Balears i Canàries. Els arxipèlags estan poc industrialitzats, hi destaquen la indústria extractiva i del petroli, l’energia i l’aigua per raons de proveïment.
  • 30.
  • 31.
  • 32. ELS SECTORS INDUSTRIALS A ESPANYA • Sectors industrials madurs. D’intensitat tecnològica baixa i poca demanda. Està integrat per : La metal·lúrgia, els productes minerals, l’alimentació, beguda i tabac. La indústria tèxtil, de confecció, cuir i calçat. Hi trobem les marques blanques (productes barats i sense publicitat) i les marques de prestigi amb un desenvolupament avançat de disseny i moda. • Sectors dinàmics. Tenen una demanda elevada, més productivitat i tecnologia intermèdia o alta. Hi formen part: la indústria de l’automòbil, el sector químic. • Sectors punta. Inclou les tecnologies de la informació, l’automatització, la biotecnologia. • Els principals problemes són: • L’escassetat de grans empreses i un teixit industrial on predominen les mitjanes i petites empreses (PIME). • La productivitat industrial és inferior a la de la UE, fet que incrementa el cost laboral. • El nivell d’intensitat tecnològica és baix. • La globalització i deslocalització.
  • 33.
  • 34.
  • 35.
  • 36. EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ • Ha estat un dels motors de l’economia del 1998 al 2007. Es va incrementar molt el preu dels habitatges i també el nombre de població activa que treballava en aquest sector. Les causes eren variades: • Creença en que el preu de l’habitatge continuaria pujant indefinidament • Els enormes guanys obtinguts amb l’especulació immobiliària • Les facilitats d’accés al crèdit... • Però, la crisi financera global del 2007 va provocar l’esclat de la bombolla immobiliària i una greu crisi en el sector de la construcció que va comportar un increment de l’atur en el sector i en els sectors relacionats amb la construcció ( pintura, fusta, fontaneria...).
  • 37.
  • 38. ELS SECTORS INDUSTRIALS A CATALUNYA • El sector metal·lúrgic. Engloba les indústries de transformats metàl·lics i les indústries metal·lúrgiques bàsiques. • La indústria tèxtil. Es concentra bàsicament al Vallès Occidental ( Sabadell i Terrassa), Barcelonès, Maresme etc. • La indústria química. Es juntament amb la metal·lúrgia una de les indústries més dinàmiques. • La indústria de l’alimentació, begudes i tabac. Es localitza a les comarques amb una important producció agrícola i ramadera • Indústria paperera. S’utilitza per a la producció de pasta de paper i rebuig de paper i cartró. • Indústria de les arts gràfiques. (Editorials, impremtes...). Es localitzen majorment en àmbits urbans importants. • Les indústries de materials per a la construcció. Es troben repartides per Catalunya . • El sector de la fusta i el suro. Es el que menys pes té dins la producció industrial catalana.
  • 39.
  • 40. LOCALITZACIÓ I MODEL INDUSTRIAL CATALÀ • La indústria catalana manté el primer lloc en el conjunt de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, seguida de la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana, Andalusia i el País Basc. • La indústria catalana es localitza sobretot a l’àrea de Barcelona i comarques que l’envolten ( Baix Llobregat, Vallès Oriental i Occidental, Maresme...) i al llarg de les principals vies de comunicació ( autopistes A-17, A-2, A-7 i autovies) • CANVI EN EL MODEL INDUSTRIAL • La indústria catalana està canviant de model per a adaptar-se a les circumstàncies d’una Europa més integrada i un món més globalitzat. • Seguint les recomanacions de la UE a l’ agenda de Lisboa, Catalunya fomenta la recerca i la innovació de cara a tenir una més gran competitivitat.