1. ELS ESPAIS INDUSTRIALS

3. LES ETAPES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
• INICI DE LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA
• A Espanya, la industrialització va començar a partir de 1830 i
es va localitzar al nord i nord-est de la Península, basada en:
• Un important desenvolupament de la indústria tèxtil del cotó
a Barcelona i de la llana a Sabadell i Terrassa.
• L’explotació i el comerç del ferro a Biscaia i del carbó a
Astúries, que va comportar el desenvolupament de la
siderúrgia i de la indústria mecànica.
• Altres sectors com la mineria, eren explotats per companyies
estrangeres i no creaven indústries de transformació del
mineral; i la indústria agroalimentària era molt tradicional i
atomitzada i en petites empreses.
• LA INDÚSTRIA ESPANYOLA FINS AL 1939
• Durant la Primera Guerra Mundial, la indústria tèxtil i
siderúrgica espanyola va subministrar productes als bàndols
enfrontats, però un cop acabat el conflicte va sofrir una
recessió que es va agreujar amb la crisi econòmica mundial
dels anys 30.
• La Guerra Civil Espanyola ( 1936-39) va suposar la destrucció
de la major part del teixit industrial i de les infraestructures.

6. LES ETAPES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
• L’ESTANCAMENT INDUSTRIAL ( 1939-59)
• Després de la Segona Guerra Mundial ( 1939-45), Espanya va
quedar aïllada internacionalment i el règim va instaurar un
sistema econòmic autàrquic que consistia en l’autoproveïment i
en els mínims intercanvis amb l’exterior. La indústria espanyola
va quedar relegada al mercat interior sense competència exterior
i per tant, sense estímul per a modernització tecnològica i la
innovació
• EL CREIXEMENT INDUSTRIAL ( 1959-1974)
• El 1959, el Pla d’estabilització va suposar la fi de l’autarquia i la
liberalització de l’economia.
• L’expansió econòmica va coincidir amb un període de gran
expansió econòmica mundial i un gran nombre de companyies
multinacionals es van instal·lar al país per diversos motius:
• Mà d’obra abundant i barata
• Poca conflictivitat laboral ( dictadura franquista)
• Facilitats en la instal·lació d’empreses i tecnologia foranies
• Creixent demanda de productes industrials.
• Les indústries principals van ser : les electromagnètiques,
químiques, fabricació d’automòbils, refineries de petroli...

8. LES ETAPES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
• LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL FINS AL 1975
• Els principals factors de localització eren:
• Factors socials: Existència d’una classe empresarial
organitzada, mà d’obra abundant , barata i poc conflictiva.
• Factors espacials: Proximitat de les matèries primeres,
energia, mercats...
• Les principals zones industrials se situaven a Catalunya,
País Basc, Astúries i Madrid.
• LA INDÚSTRIA ESPANYOLA DEL 1975 AL 1985
• Es va veure afectada per:
• La crisi mundial dels anys 70 o crisi del petroli.
• La reestructuració e la indústria espanyola.
• La reconversió dels sectors menys productius
• L’eliminació de les empreses amb demanda insuficient
( calçat tèxtil...).
• La reducció del consum del petroli, utilitzant altres formes
d’energia ( tèrmica, hidroelèctrica..)
• Establiment de zones d’urgent reindustrialització ZUR

12. MODEL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL
• Els principals objectius de les empreses
internacionals són:
• Augmentar l’índex de producció industrial
• Mantenir la competitivitat en un món d’intercanvis
globalitzats
• Oferir productes d’última generació a partir de la
inversió en R+D i amb personal altament qualificat.
• Els principals factors de localització són:
• La proximitat als centres d’alta tecnologia
• L’existència de comunicacions eficients i
d’infraestructures de telecomunicacions.
• Perd importància el fet que les empreses estiguin
localitzades prop dels recursos naturals o del mercat
per l’abaratiment dels costos de producció.
• Es prioritza el baix cost laboral. Així, moltes empreses
es traslladen a països poc desenvolupats on disposen
d’un gran nombre de treballadors molt poc
remunerats i poc conflictius.

16. MODEL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL
• Els principals canvis que s’han produït en les indústries són:
• Sectors nous com: microlectrònica i de les TIC.
• Creació de parcs tecnològics.
• Els processos de deslocalització industrial
• Les activitats industrials tendeixen a la terciarització.
• Les empreses tendeixen a fusionar-se, creant un dens entramat
d’empreses mutinacionals .
• El procés de producció es fragmenta i es dispersa. Sorgeixen
les empreses multiplanta
• Les empreses tendeixen a una producció globalitzada. Altres
empreses externalitzen operacions , subcontractant processos
o serveis ( emmagatzematge, distribució del producte etc.).
• Els productes es diversifiquen. Així, hi ha empreses que venen
els mateixos productes estandarditzats, fabricats en sèrie..., i
altres que tenen una producció flexible, organitzant la
producció d’acord amb la demanda.

17. LA CLASSIFICACIÓ DE LA INDÚSTRIA
• Podem classificar els diferents tipus
d’indústries que existeixen en:
• La indústria pesant o de béns d’equip
proveeix la indústria lleugera de productes
semielaborats i integra les indústries
següents: siderúrgica, dedicada a l’obtenció de
ferro i acer, química ...
• La indústria lleugera o de béns de consum
elabora productes per al consum directe o
transforma productes semielaborats de les
indústries pesants.
• Les indústries punta, d’alta tecnologia en
electrònica i telecomunicacions , tot i que
s’inclouen dins la indústria lleugera, tenen un
gran desenvolupament i una gran importància
industrial.

20. LA LOCALITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA AL MÓN
• Les grans àrees industrials es concentren especialment en
molt poques zones: l’Amèrica del Nord, Europa i el sud-est
d’Asia , tenint en compte la gran empenta industrial de la
Xina, Brasil , India etc.
• Destaca la següent localització industrial:
• Presència de països centrals que controlen la indústria i
que prenen decisions sobre la producció i explotació de
mercaderies. Està integrat pels països del Nord (EUA,
països europeus...), o G7 ( Grup dels Set).
• Concentració industrial en el Nord , amb l’existència de
zones on s’ubiquen les centrals de les multinacionals.
• Plantes industrials en els països perifèrics per a aprofitar
els avantatges de mà d’obra barata i poc control
mediambiental (Ex, Amèrica Llatina.. ( Dracs Asiàtics..).
• Les grans concentracions industrials les podem trobar a la
costa oest dels Estats Units, el Japó, un eix imaginari que
aniria de Londres a Milà, Rússia, Xina, el sud-est australià,
el cinturó industrial de Sao Paulo al Brasil etc.
•

25. ESPANYA I LA UNIÓ EUROPEA
• LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA A LA CEE
• L’any 1985 es va signar el tractat d’adhesió d’Espanya a la
CEE.
• L’entrada a la CEE va suposar per a Espanya l’arribada de
recursos procedents del pressupost comunitari.
• Aquestes mesures van comportar l’augment de la
competitivitat de les empreses espanyoles per tal que no
perdessin quota de mercat interior degut.
• LES DIRECTRIUS INDUSTRIALS DE LA UE ACTUAL
• Als anys 80 les directrius industrials de la CEE es centraven
en la indústria siderúrgica, naval, tèxtil, calçat i havia
fomentat el suport a les PIME.
• Professionals més ben preparats i més inversió en R+D
• Foment de les indústries d’alta tecnologia
• Facilitar la deslocalització interna cap a països de la UE
• Compromís amb les polítiques mediambientals,
fomentant l’aplicació de tecnologies netes ( indústria
verda) .

29. EL TEIXIT INDUSTRIAL ESPANYOL
• En el teixit industrial espanyol destaquen l’eix del Mediterrani , l’eix de la vall de l’Ebre i l’àrea
de Madrid:
• L’eix del Mediterrani. Comprèn les activitats industrials de Catalunya, la Comunitat
Valenciana i la Regió de Múrcia.
• L’eix de la vall de l’Ebre. Connecta l’àrea basca amb la catalana a través dels nuclis de
Saragossa i Logronyo. Es vincula amb l’àrea industrial de Madrid.
• L’àrea industrial de Madrid. Es troba molt desenvolupada i per la seva centralitat atreu
sectors d’alta tecnologia i capital inversor estranger.
• Andalusia. Les empreses tendeixen a concentrar-se a l’Andalusia occidental ( Sevilla, Huelva,
Cadis..). La cornisa cantàbrica i Galícia. La seva indústria es basa en la siderúrgia i en
productes metàl·lics, actualment en crisi. La zona central. Destaquen Valladolid i Burgos, Illes
Balears i Canàries. Els arxipèlags estan poc industrialitzats, hi destaquen la indústria
extractiva i del petroli, l’energia i l’aigua per raons de proveïment.

32. ELS SECTORS INDUSTRIALS A ESPANYA
• Sectors industrials madurs. D’intensitat tecnològica baixa i
poca demanda. Està integrat per : La metal·lúrgia, els
productes minerals, l’alimentació, beguda i tabac. La
indústria tèxtil, de confecció, cuir i calçat. Hi trobem les
marques blanques (productes barats i sense publicitat) i
les marques de prestigi amb un desenvolupament avançat
de disseny i moda.
• Sectors dinàmics. Tenen una demanda elevada, més
productivitat i tecnologia intermèdia o alta. Hi formen
part: la indústria de l’automòbil, el sector químic.
• Sectors punta. Inclou les tecnologies de la informació,
l’automatització, la biotecnologia.
• Els principals problemes són:
• L’escassetat de grans empreses i un teixit industrial on
predominen les mitjanes i petites empreses (PIME).
• La productivitat industrial és inferior a la de la UE, fet que
incrementa el cost laboral.
• El nivell d’intensitat tecnològica és baix.
• La globalització i deslocalització.

36. EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ
• Ha estat un dels motors de l’economia del 1998 al 2007. Es va incrementar molt el
preu dels habitatges i també el nombre de població activa que treballava en aquest
sector. Les causes eren variades:
• Creença en que el preu de l’habitatge continuaria pujant indefinidament
• Els enormes guanys obtinguts amb l’especulació immobiliària
• Les facilitats d’accés al crèdit...
• Però, la crisi financera global del 2007 va provocar l’esclat de la bombolla
immobiliària i una greu crisi en el sector de la construcció que va comportar un
increment de l’atur en el sector i en els sectors relacionats amb la construcció
( pintura, fusta, fontaneria...).

38. ELS SECTORS INDUSTRIALS A CATALUNYA
• El sector metal·lúrgic. Engloba les indústries de transformats
metàl·lics i les indústries metal·lúrgiques bàsiques.
• La indústria tèxtil. Es concentra bàsicament al Vallès
Occidental ( Sabadell i Terrassa), Barcelonès, Maresme etc.
• La indústria química. Es juntament amb la metal·lúrgia una
de les indústries més dinàmiques.
• La indústria de l’alimentació, begudes i tabac. Es localitza a
les comarques amb una important producció agrícola i
ramadera
• Indústria paperera. S’utilitza per a la producció de pasta de
paper i rebuig de paper i cartró.
• Indústria de les arts gràfiques. (Editorials, impremtes...). Es
localitzen majorment en àmbits urbans importants.
• Les indústries de materials per a la construcció. Es troben
repartides per Catalunya .
• El sector de la fusta i el suro. Es el que menys pes té dins la
producció industrial catalana.

40. LOCALITZACIÓ I MODEL INDUSTRIAL CATALÀ
• La indústria catalana manté el primer lloc en el
conjunt de les comunitats autònomes de l’Estat
espanyol, seguida de la Comunitat de Madrid, la
Comunitat Valenciana, Andalusia i el País Basc.
• La indústria catalana es localitza sobretot a l’àrea
de Barcelona i comarques que l’envolten ( Baix
Llobregat, Vallès Oriental i Occidental, Maresme...)
i al llarg de les principals vies de comunicació
( autopistes A-17, A-2, A-7 i autovies)
• CANVI EN EL MODEL INDUSTRIAL
• La indústria catalana està canviant de model per a
adaptar-se a les circumstàncies d’una Europa més
integrada i un món més globalitzat.
• Seguint les recomanacions de la UE a l’ agenda de
Lisboa, Catalunya fomenta la recerca i la innovació
de cara a tenir una més gran competitivitat.