SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 16
Baixar para ler offline
PRÀCTIQUES DE GEOGRAFIA. 
MAPES D’ORATGE. CLIMOGRAMES
COMENTARI D’UN MAPA DE L’ORATGE 
1. Descripció del mapa de superfície. 
 Identificació i localització dels principals centres d’acció (anticiclons, borrasques o depressions,) 
 Identificació dels front i pertorbacions existents (front càlid, fred, ocluït...) 
 Caràcter dominant i intensitat del flux dels vents de superfície (direcció de les isòbares i gradient de pressió) 
 Relació dels centres d’acció i fronts amb les masses d’aire. 
 Trajectòria i estat evolutiu dels centres d’acció i fronts. 
2. Descripció de la topografia d’altura. 
 Localització i identificació de les altes i baixes pressions d’altura. 
 Posició de la corrent del Jet-Stream. 
 Caràcter dominant de la circulació en altura (zonal, meridiana...) 
 Caràcter tèrmics de l’aire en altura (identificació dels fenòmens de gota freda...) 
3. Comparació dels mapes de l’oratge de superfície i altura. 
 Origen dinàmic o tèrmic dels centres d’acció en superfície. 
 Concordança o discordança de les situacions de superfície i altura. 
 Activitat o inactivitat dels fronts de superfície. 
 Àrees de major o menor pertorbació atmosfèrica. 
4. Interpretació de l’oratge previst. 
 Anàlisi de l’estabilitat-inestabilitat . 
 Mapes de isotermes, isohietes corresponents a la situació atmosfèrica estudiada. 
 Evolució de la situació atmosfèrica en diversos dies consecutius.
MAPA ORATGE DEL 09.10. 1980
En el mapa d’altura la corrent del Jet-Stream presenta una trajectòria ondulada, descrivint una cresta sobre l’Atlàntic 
est i una profunda vaguada sobre la vertical de les Illes Britàniques i la península Ibèrica. 
El mapa de superfície representa l’estat de l’atmosfera mitjançant isòbares o línies que uneixen els punts amb la 
mateixa pressió atmosfèrica. Podem observar els següent centres d’acció: 
a) Centres d’acció anticiclònics, un anticicló a l’oest d’Islàndia i un altre en l’oceà Atlàntic, que reflecteixen la dorsal 
del Jet-Stream. 
b) Centres d’acció depressionaris: una borrasca en l’Atlàntic, amb front associat i un borrasca profundíssima a l’oest 
de la península Escandinava, que tradueix les baixes pressions en altura i canalitza per la seua vora occidental 
aire àrtic del nord, que impulsa un front fred que arriba fins a la Mediterrània. 
La Península i les Balears es troben en una situació de flux del nord d’aire Am, orginàriament molt fred i sec, que en el 
seu recorregut marítim s’esclafarà relativament per la base, agafarà major humitat i inestabilitat, donant lloc en la 
meitat nord peninsular a un oratge molt fred, acompanyat de nevades, especialment en les faldes dels sistemes 
muntanyosos a barlovent de l’aire. 
La costa mediterrània peninsular i el SE (protegides del vent del nord pels relleus de les Bètiques), així com les Balears, 
rebran l’aire àrtic més degradat, per la qual cosa la inestabilitat i el fred seran menors. En Ceuta i Melilla, afectades pel 
front fred, es produiran precipitacions i temperatures baixes.
En canvi, les Canàries, estan en un situació típica que dóna lloc a un oratge diferent, es veu afectades per un anticicló 
atlàntic, que canalitza cap a elles el vent del NE, que donarà lloc a un temps estable, cels rasos i temperatures suaus. 
En el mapa d’altura observem un feix d’isohipses i isotermes ben visible i amb un gradient alt sobre la Península 
Ibèrica, amb sentit NW-SE, aproximadament. En superfície això es correspon amb un feix d’isòbares amb semblant 
disposició. A les 0 hores havia travessat tota la península i les Balears, arribant al nord d’Àfrica, un front fred que 
havia penetrat pel nord-oest. 
Tant en superfície com en altura una profunda borrasca o depressió situada a l’oest de les costes noruegues 
orientava els fluxos del nord-est, contribuint també a això l’anticicló de les Açores. El front fred associat a una 
borrasca centrada en el nord d’Itàlia. Les pressions en superfície eren superiors a les normals, excepte en el nord-est 
peninsular. 
Com a curiositat, al sud-est de les Açores, sobre 30ºN, 40ºW, apareix un cicló tropical, que presenta una freqüència 
màxima durant els mesos del final de l’estiu i la tardor sobre alguns mars tropicals. 
Es produiran precipitacions intenses, acompanyades per algunes tronades, en el Cantàbric, més moderades en 
Galícia, Pirineus, Catalunya, Sistema Ibèric, Balears i sector septentrional de la conca del Duero i més dèbils en punts 
de Castella-La Manxa, Extremadura, Andalusia i el litoral mediterrani.
Doc.1 Doc. 2
Doc.3 Doc.4
Doc.5 Doc.6
COMENTARI D’UN CLIMOGRAMA 
Un climograma és un gràfic que representa la variació mensual de les temperatures mitjanes i les 
precipitacions en un lloc determinat al llarg d’un any. A partir de la seva interpretació es pot saber a 
quin tipus de clima ens estem referint. 
Elements d’un climograma: 
Eix de coordenades: a l’eix vertical esquerre (ordenades) es situen els valors de les temperatures en 
graus centígrads (el seu dibuix al gràfic correspon a un gràfic lineal). A l’eix vertical dret (ordenades) 
apareixen les precipitacions en mil·límetres (es dibuixa a partir d’un gràfic de barres). 
A l’eix horitzontal (abscisses) apareixen els dotze mesos de l’any. A cada mes li correspon una 
temperatura mitjana i una precipitació mitjana. 
Mitjanes anuals: en alguns climogrames, no tots, apareixen les mitjanes de temperatura i de 
pluviositat anuals. A partir d’aquestes dades es pot inferir la zona climàtica (equatorial, tropical, 
temperada o freda) i el tipus de clima (oceànic, continental, mediterrani, desèrtic, polar o d’alta 
muntanya)
1r Pas. Descripció del gràfic. 
 Precipitacions. Podem observar com l’evolució de les barres de precipitacions són molt 
irregulars, amb dos màxims situats a l’hivern-tardor (mesos de gener i octubre), i un 
mínim situat a l’estiu (mes de juliol). En general podem apreciar que la precipitació 
anual es situa per sota dels 250 mm, per tant molt escassa. Si relacionem aquestes 
dades amb les temperatures, observem que tot l’any la corba de temperatura es situa per 
damunt de les barres de precipitació, la qual cosa indica un clima amb una aridesa 
extrema, amb una manca evident d’aigua al llarg de tot l’any.
Temperatures. La temperatura mitjana anual es elevada (al voltant dels 10ºC), amb dos mínims 
situats a l’hivern (gener i desembre) amb mitjanes mensuals per sobre dels 16 ºC i màxims a 
l’estiu (agost) per damunt del 27ºC. 
2n Pas Comentari. Podem afirmar que estem davant d’un clima amb precipitacions escasses i molt 
irregulars, per sota dels 400 mm anuals, concentrades en pocs dies a l’any. Aquesta escassetat de 
pluges, possiblement sigui el resultat d’una influència anticiclònica permanent al llarg de tot l’any, 
amb importants dificultats per rebre masses d’aire humides. Les temperatures elevades indiquen una 
elevada insolació, fruit de la influència de masses d’aire càlides al llarg de tot l’any. 
Podem afirmar que estem davant d’un clima mediterrani en la seva varietat seca. La zona geogràfica 
es situaria al sud d’Alacant,Múrcia i especialment al litoral d’Almeria. 
Amb aquestes condicions hídriques i de temperatura la vegetació ha de ser escassa i de caràcter 
xeròfil (palmera silvestre europea, margalló i l’espart). 
Fruit d’aquesta extremada aridesa, els sòls estaran molt degradats (arenes, secs i durs), amb manca 
de matèria orgànica, procés accelerat per l’absència de vegetació que genera més erosió i degradació.
DOC. 7 DOC. 8
DOC. 9 DOC. 10
DOC. 11 DOC. 12
DOC. 13 DOC. 14
DOC. 15

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Els climes d'Espanya
Els climes d'EspanyaEls climes d'Espanya
Els climes d'EspanyaToni Raya
 
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPBjcorbala
 
ud 2 Els climes d'Espanya
ud 2 Els climes d'Espanyaud 2 Els climes d'Espanya
ud 2 Els climes d'Espanyamarcapmany
 
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya Empar Gallego
 
Els climes d'Espanya i València
Els climes d'Espanya i ValènciaEls climes d'Espanya i València
Els climes d'Espanya i Valènciaferbelmir
 
Comentari d’hidrograma
Comentari d’hidrogramaComentari d’hidrograma
Comentari d’hidrogramaEmpar Gallego
 
L'atmosfera i el clima
L'atmosfera i el climaL'atmosfera i el clima
L'atmosfera i el climabusquets2011
 
Climes d’espanya i climogrames
Climes d’espanya i climogramesClimes d’espanya i climogrames
Climes d’espanya i climogramesMonica Roige Sedo
 
ELS CLIMES DEL MÓN
ELS CLIMES DEL MÓNELS CLIMES DEL MÓN
ELS CLIMES DEL MÓNGrb RB
 
Comentari Hidrograma
Comentari HidrogramaComentari Hidrograma
Comentari HidrogramaGrb RB
 
Tema 2. climes d´espanya ii
Tema 2. climes d´espanya   iiTema 2. climes d´espanya   ii
Tema 2. climes d´espanya iiEva Vilà
 
Resum L’atmosfera i el clima
Resum L’atmosfera i el clima Resum L’atmosfera i el clima
Resum L’atmosfera i el clima marblocs
 
Dominis climàtics by laia pérez i marina paredes
Dominis climàtics by laia pérez i marina paredesDominis climàtics by laia pérez i marina paredes
Dominis climàtics by laia pérez i marina paredesToni Guirao
 
Les regions fisiogràfiques by Laura Rodríguez i Clara Ramos
Les regions fisiogràfiques by Laura Rodríguez i Clara RamosLes regions fisiogràfiques by Laura Rodríguez i Clara Ramos
Les regions fisiogràfiques by Laura Rodríguez i Clara RamosToni Guirao
 
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   els climes d'espanya i catalunyaUnitat 2   els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunyajordimanero
 
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunyajordimanero
 
Elaboració i comentari climograma
Elaboració i comentari climogramaElaboració i comentari climograma
Elaboració i comentari climogramaamelisgalmes
 
Els climes i paisatges temperats
Els climes i paisatges temperatsEls climes i paisatges temperats
Els climes i paisatges temperatsamelisgalmes
 

Mais procurados (20)

Els climes d'Espanya
Els climes d'EspanyaEls climes d'Espanya
Els climes d'Espanya
 
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
 
ud 2 Els climes d'Espanya
ud 2 Els climes d'Espanyaud 2 Els climes d'Espanya
ud 2 Els climes d'Espanya
 
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya
 
Els climes d’espanya i catalunya
Els climes d’espanya i catalunyaEls climes d’espanya i catalunya
Els climes d’espanya i catalunya
 
Els climes d'Espanya i València
Els climes d'Espanya i ValènciaEls climes d'Espanya i València
Els climes d'Espanya i València
 
Comentari d’hidrograma
Comentari d’hidrogramaComentari d’hidrograma
Comentari d’hidrograma
 
L'atmosfera i el clima
L'atmosfera i el climaL'atmosfera i el clima
L'atmosfera i el clima
 
Tipus de climes
Tipus de climesTipus de climes
Tipus de climes
 
Climes d’espanya i climogrames
Climes d’espanya i climogramesClimes d’espanya i climogrames
Climes d’espanya i climogrames
 
ELS CLIMES DEL MÓN
ELS CLIMES DEL MÓNELS CLIMES DEL MÓN
ELS CLIMES DEL MÓN
 
Comentari Hidrograma
Comentari HidrogramaComentari Hidrograma
Comentari Hidrograma
 
Tema 2. climes d´espanya ii
Tema 2. climes d´espanya   iiTema 2. climes d´espanya   ii
Tema 2. climes d´espanya ii
 
Resum L’atmosfera i el clima
Resum L’atmosfera i el clima Resum L’atmosfera i el clima
Resum L’atmosfera i el clima
 
Dominis climàtics by laia pérez i marina paredes
Dominis climàtics by laia pérez i marina paredesDominis climàtics by laia pérez i marina paredes
Dominis climàtics by laia pérez i marina paredes
 
Les regions fisiogràfiques by Laura Rodríguez i Clara Ramos
Les regions fisiogràfiques by Laura Rodríguez i Clara RamosLes regions fisiogràfiques by Laura Rodríguez i Clara Ramos
Les regions fisiogràfiques by Laura Rodríguez i Clara Ramos
 
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   els climes d'espanya i catalunyaUnitat 2   els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
 
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
 
Elaboració i comentari climograma
Elaboració i comentari climogramaElaboració i comentari climograma
Elaboració i comentari climograma
 
Els climes i paisatges temperats
Els climes i paisatges temperatsEls climes i paisatges temperats
Els climes i paisatges temperats
 

Destaque (20)

El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
 
Conflicte del 98
Conflicte del 98Conflicte del 98
Conflicte del 98
 
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
 
Espana rios con_nombres
Espana rios con_nombresEspana rios con_nombres
Espana rios con_nombres
 
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
 
Vocabulari breu de geografia
Vocabulari breu de geografiaVocabulari breu de geografia
Vocabulari breu de geografia
 
El franquisme 1939 1950
El franquisme 1939 1950El franquisme 1939 1950
El franquisme 1939 1950
 
Espanya democratica
Espanya democraticaEspanya democratica
Espanya democratica
 
El franquisme (1950-1973)
El franquisme (1950-1973)El franquisme (1950-1973)
El franquisme (1950-1973)
 
Imperialisme exercicis aula
Imperialisme exercicis aulaImperialisme exercicis aula
Imperialisme exercicis aula
 
La segona república v3 (1) (1) (1)
La segona república v3 (1) (1) (1)La segona república v3 (1) (1) (1)
La segona república v3 (1) (1) (1)
 
Espanya del xviii
Espanya del xviiiEspanya del xviii
Espanya del xviii
 
Història geològica d'ibèria
Història geològica d'ibèriaHistòria geològica d'ibèria
Història geològica d'ibèria
 
Crisi restauració aa
Crisi restauració aaCrisi restauració aa
Crisi restauració aa
 
Transició (1975 1982)
Transició (1975 1982)Transició (1975 1982)
Transició (1975 1982)
 
Accidents geogràfics valencians
Accidents geogràfics valenciansAccidents geogràfics valencians
Accidents geogràfics valencians
 
Quadre climàtic geoespanya
Quadre climàtic  geoespanyaQuadre climàtic  geoespanya
Quadre climàtic geoespanya
 
Vocabulari tema 4
Vocabulari  tema 4Vocabulari  tema 4
Vocabulari tema 4
 
La guerra civil (1)
La guerra civil (1)La guerra civil (1)
La guerra civil (1)
 
Text històric solució
Text històric solucióText històric solució
Text històric solució
 

Semelhante a Practiques geogràfiques oratge-climogrames

UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdfUNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdfDanielSaezRamirez
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunyajordimanero
 
Gª2 la diversitat climàtica (2010-11)
Gª2   la diversitat climàtica (2010-11)Gª2   la diversitat climàtica (2010-11)
Gª2 la diversitat climàtica (2010-11)naranjitosiesarta
 
Exercicis del tema 1 geografia
Exercicis del tema 1 geografiaExercicis del tema 1 geografia
Exercicis del tema 1 geografiabuiguesanna
 
Circulacio en superficie 2
Circulacio en superficie 2Circulacio en superficie 2
Circulacio en superficie 2Berta Romera
 
02 comentar un mapa meteorològic ex.2 p.78
02 comentar un mapa meteorològic ex.2 p.7802 comentar un mapa meteorològic ex.2 p.78
02 comentar un mapa meteorològic ex.2 p.78jesus-lerma
 
Clima a Espanya
Clima a EspanyaClima a Espanya
Clima a Espanyamarcapmany
 
batxillerat2
batxillerat2batxillerat2
batxillerat2gsardena
 
Elements Factors Clima català
Elements Factors Clima catalàElements Factors Clima català
Elements Factors Clima catalàGrb RB
 
Tema de socialss
Tema de socialssTema de socialss
Tema de socialssmarinabas98
 
Exercicis del tema 1: El Planeta terra, de Javier Miragall
Exercicis del tema 1: El Planeta terra, de Javier MiragallExercicis del tema 1: El Planeta terra, de Javier Miragall
Exercicis del tema 1: El Planeta terra, de Javier MiragallJavierMiragall
 
Exercicis socials -_javier_miragall
Exercicis socials -_javier_miragallExercicis socials -_javier_miragall
Exercicis socials -_javier_miragallJavierMiragall
 
Ejercicios sociales
Ejercicios socialesEjercicios sociales
Ejercicios socialesana_heppner
 
Meteorologia
MeteorologiaMeteorologia
Meteorologialagalera
 
Activitats tema:1
Activitats tema:1 Activitats tema:1
Activitats tema:1 angelabas10
 

Semelhante a Practiques geogràfiques oratge-climogrames (20)

UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdfUNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
 
El Clima
El ClimaEl Clima
El Clima
 
Gª2 la diversitat climàtica (2010-11)
Gª2   la diversitat climàtica (2010-11)Gª2   la diversitat climàtica (2010-11)
Gª2 la diversitat climàtica (2010-11)
 
Exercicis del tema 1 geografia
Exercicis del tema 1 geografiaExercicis del tema 1 geografia
Exercicis del tema 1 geografia
 
Circulacio en superficie 2
Circulacio en superficie 2Circulacio en superficie 2
Circulacio en superficie 2
 
02 comentar un mapa meteorològic ex.2 p.78
02 comentar un mapa meteorològic ex.2 p.7802 comentar un mapa meteorològic ex.2 p.78
02 comentar un mapa meteorològic ex.2 p.78
 
Clima a Espanya
Clima a EspanyaClima a Espanya
Clima a Espanya
 
Clima a esp
Clima a espClima a esp
Clima a esp
 
batxillerat2
batxillerat2batxillerat2
batxillerat2
 
Tema c socials
Tema c socialsTema c socials
Tema c socials
 
Elements Factors Clima català
Elements Factors Clima catalàElements Factors Clima català
Elements Factors Clima català
 
Tema de socialss
Tema de socialssTema de socialss
Tema de socialss
 
Ejercicis Geografia Tema 1
Ejercicis Geografia Tema 1Ejercicis Geografia Tema 1
Ejercicis Geografia Tema 1
 
Exercicis del tema 1: El Planeta terra, de Javier Miragall
Exercicis del tema 1: El Planeta terra, de Javier MiragallExercicis del tema 1: El Planeta terra, de Javier Miragall
Exercicis del tema 1: El Planeta terra, de Javier Miragall
 
Exercicis socials -_javier_miragall
Exercicis socials -_javier_miragallExercicis socials -_javier_miragall
Exercicis socials -_javier_miragall
 
Resum unitat 2
Resum unitat 2 Resum unitat 2
Resum unitat 2
 
Ejercicios sociales
Ejercicios socialesEjercicios sociales
Ejercicios sociales
 
Meteorologia
MeteorologiaMeteorologia
Meteorologia
 
Activitats tema:1
Activitats tema:1 Activitats tema:1
Activitats tema:1
 

Mais de Vicent Puig i Gascó

Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiarAnalisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiarVicent Puig i Gascó
 
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiarDefinirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiarVicent Puig i Gascó
 
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiarVicent Puig i Gascó
 
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp0205mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02Vicent Puig i Gascó
 
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018Vicent Puig i Gascó
 

Mais de Vicent Puig i Gascó (20)

Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiarAnalisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
 
Definirenhistoria1
Definirenhistoria1Definirenhistoria1
Definirenhistoria1
 
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiarDefinirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
 
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
 
SOLS I VEGETACIÓ
SOLS I VEGETACIÓSOLS I VEGETACIÓ
SOLS I VEGETACIÓ
 
Tema 03 hidrografia
Tema 03 hidrografiaTema 03 hidrografia
Tema 03 hidrografia
 
CLIMA EN ESPAÑA
CLIMA EN ESPAÑACLIMA EN ESPAÑA
CLIMA EN ESPAÑA
 
Relleu santillana tema 1
Relleu santillana tema 1Relleu santillana tema 1
Relleu santillana tema 1
 
ARTE- GLOSARIO
ARTE- GLOSARIOARTE- GLOSARIO
ARTE- GLOSARIO
 
art GREC
art GRECart GREC
art GREC
 
Pp 20
Pp 20Pp 20
Pp 20
 
Activitats relleu 1
Activitats relleu 1Activitats relleu 1
Activitats relleu 1
 
Plena edat mitjana (1)
Plena edat mitjana (1)Plena edat mitjana (1)
Plena edat mitjana (1)
 
La societat del segle xix
La societat del segle xixLa societat del segle xix
La societat del segle xix
 
Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914
 
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp0205mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
 
Tema4 140201052043-phpapp02
Tema4 140201052043-phpapp02Tema4 140201052043-phpapp02
Tema4 140201052043-phpapp02
 
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
 
Paisatges industrials
Paisatges industrialsPaisatges industrials
Paisatges industrials
 
Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1
 

Practiques geogràfiques oratge-climogrames

  • 1. PRÀCTIQUES DE GEOGRAFIA. MAPES D’ORATGE. CLIMOGRAMES
  • 2. COMENTARI D’UN MAPA DE L’ORATGE 1. Descripció del mapa de superfície. Identificació i localització dels principals centres d’acció (anticiclons, borrasques o depressions,) Identificació dels front i pertorbacions existents (front càlid, fred, ocluït...) Caràcter dominant i intensitat del flux dels vents de superfície (direcció de les isòbares i gradient de pressió) Relació dels centres d’acció i fronts amb les masses d’aire. Trajectòria i estat evolutiu dels centres d’acció i fronts. 2. Descripció de la topografia d’altura. Localització i identificació de les altes i baixes pressions d’altura. Posició de la corrent del Jet-Stream. Caràcter dominant de la circulació en altura (zonal, meridiana...) Caràcter tèrmics de l’aire en altura (identificació dels fenòmens de gota freda...) 3. Comparació dels mapes de l’oratge de superfície i altura. Origen dinàmic o tèrmic dels centres d’acció en superfície. Concordança o discordança de les situacions de superfície i altura. Activitat o inactivitat dels fronts de superfície. Àrees de major o menor pertorbació atmosfèrica. 4. Interpretació de l’oratge previst. Anàlisi de l’estabilitat-inestabilitat . Mapes de isotermes, isohietes corresponents a la situació atmosfèrica estudiada. Evolució de la situació atmosfèrica en diversos dies consecutius.
  • 3. MAPA ORATGE DEL 09.10. 1980
  • 4. En el mapa d’altura la corrent del Jet-Stream presenta una trajectòria ondulada, descrivint una cresta sobre l’Atlàntic est i una profunda vaguada sobre la vertical de les Illes Britàniques i la península Ibèrica. El mapa de superfície representa l’estat de l’atmosfera mitjançant isòbares o línies que uneixen els punts amb la mateixa pressió atmosfèrica. Podem observar els següent centres d’acció: a) Centres d’acció anticiclònics, un anticicló a l’oest d’Islàndia i un altre en l’oceà Atlàntic, que reflecteixen la dorsal del Jet-Stream. b) Centres d’acció depressionaris: una borrasca en l’Atlàntic, amb front associat i un borrasca profundíssima a l’oest de la península Escandinava, que tradueix les baixes pressions en altura i canalitza per la seua vora occidental aire àrtic del nord, que impulsa un front fred que arriba fins a la Mediterrània. La Península i les Balears es troben en una situació de flux del nord d’aire Am, orginàriament molt fred i sec, que en el seu recorregut marítim s’esclafarà relativament per la base, agafarà major humitat i inestabilitat, donant lloc en la meitat nord peninsular a un oratge molt fred, acompanyat de nevades, especialment en les faldes dels sistemes muntanyosos a barlovent de l’aire. La costa mediterrània peninsular i el SE (protegides del vent del nord pels relleus de les Bètiques), així com les Balears, rebran l’aire àrtic més degradat, per la qual cosa la inestabilitat i el fred seran menors. En Ceuta i Melilla, afectades pel front fred, es produiran precipitacions i temperatures baixes.
  • 5. En canvi, les Canàries, estan en un situació típica que dóna lloc a un oratge diferent, es veu afectades per un anticicló atlàntic, que canalitza cap a elles el vent del NE, que donarà lloc a un temps estable, cels rasos i temperatures suaus. En el mapa d’altura observem un feix d’isohipses i isotermes ben visible i amb un gradient alt sobre la Península Ibèrica, amb sentit NW-SE, aproximadament. En superfície això es correspon amb un feix d’isòbares amb semblant disposició. A les 0 hores havia travessat tota la península i les Balears, arribant al nord d’Àfrica, un front fred que havia penetrat pel nord-oest. Tant en superfície com en altura una profunda borrasca o depressió situada a l’oest de les costes noruegues orientava els fluxos del nord-est, contribuint també a això l’anticicló de les Açores. El front fred associat a una borrasca centrada en el nord d’Itàlia. Les pressions en superfície eren superiors a les normals, excepte en el nord-est peninsular. Com a curiositat, al sud-est de les Açores, sobre 30ºN, 40ºW, apareix un cicló tropical, que presenta una freqüència màxima durant els mesos del final de l’estiu i la tardor sobre alguns mars tropicals. Es produiran precipitacions intenses, acompanyades per algunes tronades, en el Cantàbric, més moderades en Galícia, Pirineus, Catalunya, Sistema Ibèric, Balears i sector septentrional de la conca del Duero i més dèbils en punts de Castella-La Manxa, Extremadura, Andalusia i el litoral mediterrani.
  • 9. COMENTARI D’UN CLIMOGRAMA Un climograma és un gràfic que representa la variació mensual de les temperatures mitjanes i les precipitacions en un lloc determinat al llarg d’un any. A partir de la seva interpretació es pot saber a quin tipus de clima ens estem referint. Elements d’un climograma: Eix de coordenades: a l’eix vertical esquerre (ordenades) es situen els valors de les temperatures en graus centígrads (el seu dibuix al gràfic correspon a un gràfic lineal). A l’eix vertical dret (ordenades) apareixen les precipitacions en mil·límetres (es dibuixa a partir d’un gràfic de barres). A l’eix horitzontal (abscisses) apareixen els dotze mesos de l’any. A cada mes li correspon una temperatura mitjana i una precipitació mitjana. Mitjanes anuals: en alguns climogrames, no tots, apareixen les mitjanes de temperatura i de pluviositat anuals. A partir d’aquestes dades es pot inferir la zona climàtica (equatorial, tropical, temperada o freda) i el tipus de clima (oceànic, continental, mediterrani, desèrtic, polar o d’alta muntanya)
  • 10. 1r Pas. Descripció del gràfic. Precipitacions. Podem observar com l’evolució de les barres de precipitacions són molt irregulars, amb dos màxims situats a l’hivern-tardor (mesos de gener i octubre), i un mínim situat a l’estiu (mes de juliol). En general podem apreciar que la precipitació anual es situa per sota dels 250 mm, per tant molt escassa. Si relacionem aquestes dades amb les temperatures, observem que tot l’any la corba de temperatura es situa per damunt de les barres de precipitació, la qual cosa indica un clima amb una aridesa extrema, amb una manca evident d’aigua al llarg de tot l’any.
  • 11. Temperatures. La temperatura mitjana anual es elevada (al voltant dels 10ºC), amb dos mínims situats a l’hivern (gener i desembre) amb mitjanes mensuals per sobre dels 16 ºC i màxims a l’estiu (agost) per damunt del 27ºC. 2n Pas Comentari. Podem afirmar que estem davant d’un clima amb precipitacions escasses i molt irregulars, per sota dels 400 mm anuals, concentrades en pocs dies a l’any. Aquesta escassetat de pluges, possiblement sigui el resultat d’una influència anticiclònica permanent al llarg de tot l’any, amb importants dificultats per rebre masses d’aire humides. Les temperatures elevades indiquen una elevada insolació, fruit de la influència de masses d’aire càlides al llarg de tot l’any. Podem afirmar que estem davant d’un clima mediterrani en la seva varietat seca. La zona geogràfica es situaria al sud d’Alacant,Múrcia i especialment al litoral d’Almeria. Amb aquestes condicions hídriques i de temperatura la vegetació ha de ser escassa i de caràcter xeròfil (palmera silvestre europea, margalló i l’espart). Fruit d’aquesta extremada aridesa, els sòls estaran molt degradats (arenes, secs i durs), amb manca de matèria orgànica, procés accelerat per l’absència de vegetació que genera més erosió i degradació.