1. RUTA PER LA SERRA DE TRAMUNTANA.
CARME HOMS MESTRES.
PAC4. EL TURISME COM A PRÀCTICA
DE CONSUM.
2. Es tracta d’una ruta alternativa a Mallorca a través de La Serra de
Tramuntana, on es recorren tres dels seus pobles mes emblemàtics:
SÓLLER, VALLDEMOSSA I DEIÀ.
Durant la ruta, es visitaran aquests espais protegits i privilegiats que
són els entorns menys coneguts a l’illa i sorprenen per la seva riquesa,
cultural, natural i patrimonial.
Es pretén que es pugui mostrar un poc de tots els conjunts
patrimonials que aquest territori ens ofereix. No es cerca sols la
finalitat de endinsar-se en el patrimoni natural, religiós o gastronòmic
que ens ofereix el territori, sinó que es pretén mostrar un poc del
“tot” que ens pot oferir cada poble i els camins que els comuniquen
EL PRODUCTE
3. ANÀLISI DAFO
DEBILITATS
Recursos econòmics:
- Es pot caure en una excessiva dependència de entitats públiques
en el cas de que no aconseguir suficients agents privats o
associacions que s’impliquin amb el projecte.
Informació turística:
- Senyalització deficient d’alguns recursos
- Poques oficines turístiques amb mancances
en l’obertura al públic (horaris)
- Falta de catàlegs d’informació turística de venda a les agències
- Manca de fulletons, catàlegs, publicitat i d’informació turística
útil per a els turistes, o
un públic determinat.
Recursos turístics
- Falta mes gestió per als recursos, manca de personal
especialitzat, falta de guies...
Gastronomia
- Àmplia oferta gastronòmica però poc horari turístic.
Infraestructures
- Accessibilitat amb transport públic deficient, poca freqüència
Informació turística:
- Falta de senyalització per a la lliure circulació dels visitants en
algunes zones
- Manca en general de promoció i comunicació (el que condiciona
que el producte esdevingui una oferta)
FORTALESES
Agents:
- Diversos agents implicats, diverses fonts de
subvenció i finançament (pública, privada,
associacionista)
Institució/política d’empresa:
-Les diverses institucions públiques i principals fonts
de finançament col•laboren activament en la
protecció dels recursos i en la seva adequació per al
seu ús i l’explotació turística.
- Comença haver-hi iniciatives de plans de gestió
dels recursos per part de les institucions.
Informació turística:
- Nombroses pàgines web amb una bona projecció.
- Molta informació escrita sobre els recursos. Els
recursos estan ben catalogats.
Allotjament:
- Preus i oferta molt variada apartaments, hotels,
hotels rurals, hostals
Recursos turístics:
- Recursos naturals molt ben conservats, de gran
valor, i atractiu patrimonial.
ANÀLISI INTERN
4. ANÀLISI DAFO
ANÀLISI EXTERN
AMENAÇES
Informació turística:
- Falta mes projecció cap als països estrangers
- Poca presència d’agències estrangeres i
touroperadors
Infraestructures:
- dificultat d’accés a algunes zones naturals o
a alguns recursos determinats
- Xarxa de carreteres, camins i connexions en
algunes zones deficient. Difícil accés.
OPORTUNITATS
Gastronomia:
- Possibilitat d’us com un recurs mes per a
reclam turístic (per exemple restaurants
especialitzats en el peix i marisc de les zones
costeres dels pobles)
Infraestructures:
- Facilitat d’atreure excursionistes també de la
mateixa illa per l’ús de carreteres amb
automòbil privat
-Bones connexions de l’illa cap a l’exterior.
5. La ruta, tècnicament ja està
planificada i pensada en el seu
públic objectiu, els turistes
sèniors. Consta d’un disseny que
s’ha planificat prèviament on
s’hi estipulen aturades a punts
clau, com son aquests tres
pobles emblemàtics del conjunt
patrimonial.
6. SEGMENTACIÓ
El volum de turistes sèniors ha crescut molt en els últims anys, i s’estan obrint nous mercats que es
diferencien bastant dels viatges que coneixíem organitzats per les administracions públiques per a la
tercera edat, els tan coneguts viatges de l’IMSERSO. Amés es un sector que està en expansió ja que la
població cada vegada tendeix a estar mes envellida i arribem a la tercera edat amb millors condicions,
millor qualitat de vida, i cada vegada mes adaptats a les noves tecnologies, el que permet a aquest
sector realitzar desplaçaments, sobretot en qualsevol època de l’any. Ames donades les seves
característiques, es tracta d’un mercat potencial per què no tenen impediments per a l’activitat
turística.
Es tracta com he comentat doncs, d’un segment en creixement, i sobretot a les Illes Balears. Segons
els estudis del Cercle d’Economia de Mallorca i la Cambra de Comerç, pràcticament en deu anys s’ha
duplicat el nombre d’aquest sector de turistes, ja que vàrem passar d’acollir uns 650.000 turistes
durant l’any 1990, a rebre mes de 1.200.000 durant l’any 1999. Proporcionalment, també, aquests,
representen actualment al voltant del 12% del total de turistes, el qual suposa un augment del 10% en
comparació al 1990.
Altres motius per escollir aquest segment de públic han estat perquè les seves necessitats s’adapten
perfectament a la nostra oferta, de manera que podem garantir una qualitat de servei alta i generar
així mes satisfaccions i recomanacions en el serveis.
També son un públic amb una bona capacitat per contribuir a les estratègies desestacionalitzadores, ja
que no estan subjectes a l’estacionalitat dels fluxos turístics tradicionals. Segons els estudis de la
Cambra de Comerç i el Cercle D’economia de Mallorca els turistes sènior que venen a les Illes Balears
ho fa en el temps que s’ha acabat anomenant “temporada mitja” que es troba entre els mesos de
primavera i tardor. Durant aquests mesos, s’acull a mes del 46% del total d’aquests turistes. En canvi,
a l’estiu només rebem el 26% del total de sèniors i a l’hivern aquest percentatge es situa en el 28%.
7. D’aquest conjunt patrimonial
destaquem per començar els
seus elements físics
fonamentals, únics del clima
mediterrani.
Amés d’un paisatge i elements físics hi trobem
tot un paisatge cultural associat, que junt amb el
paisatge natural configurarà la seva
excepcionalitat.
La serra amés a mes alberga les
particularitats de diferents
tipus de patrimonis, com:
Patrimoni hidràulic,
Patrimoni arqueològic,
Patrimoni marítim,
Nuclis Urbans,
Les Possessions,
Pedra en sec,
Patrimoni Religiós.
8. RECURSOS
Durant la ruta els recursos turístics dels que ens
farem servir seran principalment els recursos
naturals, culturals i arquitectònics que La Serra
ens ofereix i que configurem com a part del
reclam turístic ja que es troben molt ben
conservats, i son d’un gran valor i atractiu
patrimonial.
Així doncs, durant el recorregut es podran
visitar: els nuclis urbans i possessions que s’hi
mantenen i son d’origen medieval, tant
d’arquitectura religiosa com civil.
Les infraestructures creades durant l’època de
la industrialització (com ara el tren de Sóller), i
escollir entre les múltiples petites rutes
d’excursió per camins de pedra en sec, i pels
paratges naturals com ara les cales verges de
cada poble.
9. UTILITATS
FUNCIONALS:
Les utilitats funcionals necessàries per al
desenvolupament del nostre producte seran
principalment; allotjament a cada un dels pobles
(que els turistes escolliran dintre de la oferta)
transport (que es proporcionarà mitjançant
autocars) i menjars (que ells mateixos podran
escollir dintre de l’oferta variada de la que es
disposa). Finalment tindran una sèrie de serveis
per aprofundir mes en el coneixement del territori
com: guiatge professional per les rutes naturals,
guiatge per els nuclis urbans, per suposat, per als
centres culturals i d’interpretació de la cultura.
10. SIMBÒLIQUES:
Un entorn natural privilegiat (amb vegetació
típica de la zona, el clima mediterrani tan cercat,
així com una combinació de muntanyes i cales
verges, tot en perfecte estat de conservació i on
no han estat perjudicades per la construcció
massiva del turisme de sol i platja.
Un patrimoni històric material e immaterial ric e irrepetible a tota
l’illa, activitats culturals i de gastronomia, úniques d’aquesta zona.
El territori de la Serra de Tramuntana, a banda de configurar-se com
un paisatge excepcional, gaudeix també de gastronomia,
arquitectura i tradicions pròpies i diferenciades de la resta de l’illa.
Un factor a destacar és que el paisatge natural de la Serra de
Tramuntana, el juny del 2011, va ser declarat Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO.
11. Valors agregats únics en la Serra que no és
troben en cap altre zona, com ara els
espectacles típics dels pobles, i
esdeveniments culturals propis del territori
en determinades èpoques de l’any .
Entre aquestes utilitats hi trobem
les experiències exclusives de la
zona en relació als altres
productes turístics, com;
tranquil·litat, desconnexió,
calidesa, hospitalitat, aïllament
de la massificació, cultura…
VIVENCIALS:
Un conjunt de recursos
culturals i naturals únics i
excepcionals, no sols a l’illa
sinó com a destinació
mediterrània, amb uns
territoris que han conservat
perfectament les seves
tradicions, i el seu patrimoni
natural, cultural,
arquitectònic, e immaterial,
com costums i tradicions.
12. COMUNICACIÓ
Donat les característiques del producte en quant al turisme de l’illa
proposem una campanya que sigui “de llançament”, on informarem al públic
del producte sobre la sortida d’aquest nou producte a Mallorca que
introdueix el seu concepte (nom, en que consisteix, el nostre
posicionament...).
MISSATGE A TRANSMETRE:
-La nostra imatge desitjada és oferir una visió oposada de la
que és coneix actualment d’una destinació com Mallorca, que
ens diferenciï de la resta de productes a ulls del públic
objectiu.
-Amb dit producte estem oferint un conjunt de recursos
culturals i naturals únics i excepcionals, no sols a l’illa sinó
com a destinació mediterrània.
-Volem oferir una combinació perfectament equilibrada entre
modernitat i tradició. Oferir la possibilitat de conèixer, i
endinsar-se en la cultura mallorquina mentrestant es gaudeix
d’un entorn natural privilegiat i paradisíac.
ESTRATÉGIA CREATIVA:
-Connectar la nostra imatge amb les necessitats del receptor.
-Posicionar-nos en funció de les necessitats del nostre públic
objectiu, els turistes sèniors.
-Diferenciar-nos davant la competència, i proposar-nos com a
producte únic a l’illa, amb la nostra imatge o marca.
-La nostra marca avararà tot el territori de La Serra i els pobles
que es visiten com un conjunt i baix una marca paraigües.
-Destacarem les avantatges del nostre producte com a
producte únic d’aquestes característiques a l’illa, i davant dels
competidors de altres destinacions de les mateixes
característiques.
13. INSTRUMENTS DE COMUNICACIÓ:
Com a primera tasca hem considerat les variables
de consum del nostre públic objectiu, els sènior:
- La seva principal font d’informació per aquest
grup constitueix la seva experiència com a
consumidors.
- En el seu procés de recerca hi trobem
condicionants: la renta, el seu nivell cultural i el
seu grau de socialització.
- Aquests consumidors tendeixen a recollir
informació personalment, que després
contrasten amb la que els hi proporcionen
mitjans externs.
- Sobre tot obtenen informació a través de la
família, amics, coneguts...i a través del boca a
boca.
- també llegeixen bastant i escolten la radio.
Per lo que publicitat, relacions públiques i
promoció son instruments molt efectius per
arribar als turistes sènior.
Per tant hem decidit que els
nostres instruments de
comunicació seran bàsicament a:
- Premsa escrita
- On-line
- Fulletons
- Banderoles al carrer
- Realització d’activitats
promocionals
14. PREUS
El mètode que utilitzarem per a
marcar el preu al nostre producte
es basarà sobretot en les
necessitats de la demanda, és a
dir amb les del nostre públic
objectiu, els sèniors.
El nivell socio-econòmic és mitjà-
alt ja que es tracta d’un perfil de
persona ja jubilada que te per
costum realitzar viatges
d’aquestes característiques, i li
agrada gaudir del seu temps d’oci
viatjant, i coneixent noves
destinacions, volem allunar-nos
del tradicional viatge organitzat
per l’IMSERSO
Donat que el públic objectiu al que dirigim
el nostre producte és el sènior establirem
un preu aproximatiu de uns 700 euros per
turista considerant que la seva estància
durarà 6-7 dies i amb una despesa diària
de uns 90-100 euros aproximadament, i en
aquesta despesa hi incloem transports,
àpats, guiatges i les visites a museus.
Es tracta d’un perfil de turista que
procedeix, de països amb un
desenvolupament econòmic mitjà-alt.
Sèniors que gaudeixen d’una bona qualitat
de vida, trobem en països com Alemanya,
França i Gran Bretanya com a potencials
emissors d’aquest tipus de turistes.
15. COMERCIALITZACIÓ
Operadors turístics: de països com Anglaterra, Alemanya i França de cara a establir
el producte com a destí turístic en el seu programa de viatges per als propers anys.
Agències de viatges: que treballin a nivell estatal, per a consolidar-nos amb la
demanda espanyola.
Donat les característiques i naturalesa del producte també buscarem suport en
agents institucionals públics: com El Consell Insular, El Govern de les Illes Balears, i
els ajuntaments locals, ja que creiem que els efectes que reporti són també
beneficiosos i positius per la comunitat local, i als departaments de turisme els hi
pot interessar col·laborar.
Internet: el perfil de consulta del turista sènior sobretot és, a través dels mitjans
de comunicació, premsa escrita, fulletons i “boca a boca”.
No obstant això, estudis recents revelen que durant els propers anys la utilització
de Internet seguirà creixent també entre el públic gran i aquest farà mes us de les
Webs i el correu electrònic.