2. OBJECTIUS DEL TREBALL

6. • Aplicació programada en llenguatge ActionScript 3.0
que permet construir textos (poemes, narracions...)
segons un procediment combinatori.
• Les composicions resultants van a parar a un blog on
es publiquen tots els textos generats per l’editor:
http://telepoesis.net/poemario/.
• Torres considera que el principi combinatori és en
realitat el principi de la creació poètica.
• Aquest generador textual és a la base dels tres
poemes que analitzem.
Poemário

9. • Amor de Clarice, basat en el conte Amor de
Clarice Lispector.
• Um corvo nunca mais, basat en el poema
narratiu The raven d’Edgar Allan Poe,
Traduït al portuguès per Fernando Pessoa.
• Mar de Sophia, basat en la poesia de
Sophia de Mello.
Anàlisi de tres
obres de Rui
Torres

14. • Clarice Lispector (1920-1977) Novel·lista brasilera
d’origen ucraïnès.
• Prosa clara, intensa i profunda. Reflexió constant
sobre temes metafísics.
• Forta influència de Pessoa.
• Amor (Laços de familia, 1960) explica la història
d'Ana, una dona jove que en un viatge en tramvia veu
alterada la seva vida plàcida en veure un home cec.
Arran d'aquest fet Ana es planteja si la seva felicitat
no és fictícia.
Amor de
Clarice
Lispector

17. • Primera pantalla que funciona com a índex de l’obra. Versos que fan d’enllaços que porten a
les altres pantalles.
• Multimèdia: moviment, veu, so, imatge i text animat.
• Interactiu: una veu llegeix el poema. Si el lector clica sobre un vers la veu el repeteix. El lector
pot arrossegar el vers per la pantalla amb el cursor i formar un nou poema segons el seu
criteri.
• So absorbent i colors foscos.
• Brogit angoixant que reprodueix el gran alarido eterno que deia Lispector. Reproducció de la
sensació de pèrdua i desconcert que pateix l’Ana.

18. • Per Lispector escriure és pescar: una paraula
ens condueix a una nova realitat. Aquí el
lector també pesca: una paraula et porta a
una altra i la realitat s'amplifica.
• Torres selecciona fragments del text original,
els modifica i ens els ofereix filtrats a través
d’un trencament visual i textual.
• En la primera meitat de poemes (26) el text
animat passeja per sobre de l'hipotext (text
original) que hi és present com un fons estàtic
de diverses capes.
• En l'altra meitat dels poemes (26) hi ha el
mateix hipertext animat/poema però el
hipotext del fons anterior se substitueix per
quadres de vídeo.

20. • Motor textual Poemário.
• Creat a partir dels textos de Clarice
Lispector i Rui Torres.
• Les paraules que es combinen amb les
del poema són extretes de l'obra
completa de Clarice Lispector.
• El lector pot crear textos que es
converteixen en creació literària en el
blog Poemário.
http://telepoesis.net/amorclarice/v2/amor_index.html.
Amor de Clarice v.2

24. • Poema narratiu publicat a Nova York el 29 de gener
de 1845.
• Divuit estrofes de sis versos cadascuna. En total
108 versos. De cada estrofa, els tres darrers versos
rimen amb el segon.
• Lluita entre el desig d’oblidar i el de recordar. Acte
d’enaltiment de la devoció sense fi per una persona
morta.
• A cada pregunta que fa l’amant el corb respon
nevermore, nunca mais, mai més.
The raven
d’Edgar A.
Poe

25. La traducció
com a
remediació
• Traducció és reproducció i remediació.
• Cada traducció porta un debat molt profund sobre
què volia dir l’autor i com ho diu.
• La traducció literària té un paper primordial en el
coneixement de la literatura i en la configuració i
consolidació del model lingüístic.

27. Els traductors
de Poe al
portuguès
• Del poema narratiu El corb hi ha cinc traduccions al
portugués. Una és la de Pessoa de l’any 1924. Abans
l’havia traduït Machado de Assis (1883) i Emilio
Menezes (1917) i posteriorment ho van fer José Lira
(1995) i Vinícius Alves (1999).
• La traducció que fa servir Torres és la de Pessoa.
Poessoa, n'hi diu.
• Poe arriba als lectors catalans a través de la traducció
de Xavier Benguerel de 1944.

30. • Rui Torres afirma que Um corvo nunca mais és una investigació creativa en l’àmbit de la
ciberliteratura.
• L’autor pretén que la lectura d’Um corvo nunca mais sigui immersiva i interactiva.
• Escenari no lineal en el centre del qual hi ha un text programat amb l’eina digital Poemário.
• El poema comença amb una pantalla d’inici on podem veure el nom escrit amb lletres i
signes: 1 corvo, nunca + i amb les paraules separades. Al·lusió a la fragmentaritat del text
digital i a l’ús del llenguatge matemàtic per a la generació textual.
• Programat per Rui Torres amb la participació de Nuno Cardoso (veu), Carlos Morgado (so) i
Luís Aly (so).

31. • Um corvo nunca mais es presenta en dos formats:
• Llibre-còdex o format vertical (pantalla 2)
• Mentre el poema s’està executant es poden
alterar els versos i la sintaxi original del text
a base d’un mètode combinatori.
• Podem canviar les paraules i enviar els
poemes generats al Poemário clicant @.
• El lèxic que alimenta aquest motor de
generació textual prové de l’obra completa
de Pessoa = Poessoa.
• Multimèdia o format horitzontal (pantalles 1 i 3)
• La generació textual és automática.
• Entorn panoràmic i tridimensional.
• Destaca la multimedialitat.
• La pantalla gira 360° i els versos naveguen
al costat d’uns corbs que volen.
• Podem acostar i allunyar els versos
• La primera pantalla conté de l’estrofa 1 a la
9 i la tercera de la 10 a la 18.

35. La poesia de
Sophia de
Mello
• Sophia de Mello (1919-2004). Poeta portuguesa
nascuda a Porto. Compromesa políticament contra la
dictadura de Salazar.
• Gran amor per la civilització grega i constants
referències hel·lenístiques en la seva poesia.
• El mar és un tema recurrent.
• Forta influència de Pessoa.
• Sobrietat expresiva però intensitat conceptual. Poesia
clara, concisa, continguda, elíptica i suggerent.

38. • Des del menú inicial es poden seguir tres itineraris clicant els tres enllaços actius.
• Enquadramento: presentació del poema i de la seva estructura.
• Retrato de uma princesa: homenatge a l’escriptora portuguesa, la seva poesia i la seva
manera de tractar la paraula. Text visual i dinàmic que es mou per la pantalla mentre
una veu recita.
• Poema #2: Llista de paraules extretes de l'obra completa de Sophia de Mello i que
alimenten el poema. Hi ha paraules que es van repetint com mar, tempo, noite, luz,
dia.

39. • Permet la reescriptura dels poemes per part
de lector a través d’un motor de generació
textual (Poemàrio). Cada lector pot adaptar
els poemes al seu gust personal.
• L’arxiu sonor del poema té tres registres:
• Lectura del poema amb una veu
enigmática i misteriosa, hipnòtica i
narcotitzant que ens acosta al silenci i
que ens fa concentrar per escoltar-llegir
el text amb atenció i poder-lo percebre.
• Sons estridents que trenquen aquesta
normalitat.
• Un so constant com de respirador
automàtic que acompanya el poema
només en la pantalla inicial.

42. CONCLUSIONS