GUIA LOCALRET

2. Guies
Per al desenvolupament
de la societat del
coneixement
Guia d’adaptació a la Llei d’accés electrònic del
ciutadà als serveis públics

3. Adaptació a la Llei
d’accés electrònic
del ciutadà als
serveis públics
Edita: LOCALRET amb la col·laboració de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC)
Disseny i maquetació: SERVINTERCOMUNICACIÓN Impressió: Montereina D.Legal:
Desembre de 2008

4. índex de continguts
índex de continguts
INDEX Pàg
Presentació 4
1. Introducció 5
2. Les oportunitats que ofereix la Llei 11/2007 10
3. Els drets dels ciutadans 12
4. Prestació de serveis 16
5. Identitat digital 18
6. Seu electrònica 20
7. Signatura electrònica 22
8. Registre electrònic 24
9. Document electrònic i arxiu digital 26
10. Procediment administratiu electrònic 28
11. Notificació electrònica 32
12. Interoperabilitat 34
13. Pla d’actuació 35
Annex:
Relació d’eines que permeten donar resposta a les
obligacions que estableix la Llei 11/2007 37

5. Presentació
L’aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als
serveis públics (LAECSP) suposa el ple reconeixement dels ciutadans a relacionar-se
amb les administracions públiques utilitzant els mitjans electrònics. Per als ens
públics l’adequació a les exigències d’aquesta Llei representa un repte important,
alhora que propicia noves oportunitats.
Conscients de les dificultats i les complexitats que les administracions locals catala-
nes han de superar en aquest procés d’adaptació, Localret ha elaborat la “Guia d’a-
daptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics”dirigida principal-
ment als càrrecs electes i tècnics dels ens locals de Catalunya.
La Guia pretén oferir una aproximació de com ha de ser l’administració electrònica
segons planteja la Llei 11/2007, quins són els drets que tenen els ciutadans a l’hora
de dirigir-se telemàticament als ens públics i quines són les oportunitats de millora
que s’albiren amb la introducció de les noves tecnologies de la informació i la
comunicació.
Aquesta Guia fa un recorregut pels principals conceptes que es desenvolupen a la
Llei, els seus significats, així com quines són les actuacions que s’han de dur a terme,
les obligacions i les oportunitats que tenen per a les administracions locals.
Aquesta publicació, amb un caràcter eminentment pràctic, es complementa amb
una segona part centrada exclusivament en les eines a disposició de les administra-
cions locals per dur a terme l’aplicació de la Llei 11/2007.
4
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

6. Introducció
1
Els ajuntaments, com la resta d’administracions públiques, han fet durant els darrers anys esforços
importants per incorporar els mitjans electrònics en el desenvolupament de la seva activitat. Fins a
l’aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics
(LAECSP), la regulació bàsica de l’administració electrònica es trobava en tres preceptes de la Llei
30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment
administratiu comú (LRJPAC) que han estat desenvolupats, tant a nivell estatal com autonòmic i local
per algunes normes. Aquesta regulació va esdevenir insuficient per garantir els drets dels ciutadans i
de les empreses en les relacions amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics, i
no oferia la necessària seguretat jurídica a les transaccions electròniques.
L’aprovació de la Llei 11/2007 suposa una gran oportunitat per avançar en el desenvolupament de
l’administració electrònica en reconèixer el dret dels ciutadans a relacionar-se a través de mitjans
electrònics amb les administracions públiques. La LAECSP preveu diversos instruments que faciliten
l’extensió dels beneficis que es deriven de l’ús dels mitjans electrònics per les administracions públi-
ques, però també ha de permetre fer front als riscos que provoqui l’ús generalitzat dels mitjans elec-
trònics en les relacions entre les administracions públiques i els ciutadans. A més, la Llei 11/2007
constitueix una bona oportunitat per modernitzar les administracions públiques i fer front als reptes
que planteja el segle XXI.
Quina administració electrònica planteja la Llei 11/2007?
La LAECSP pretén que l’administració pública en el seu conjunt sigui:
. Més oberta. L’administració electrònica ha de facilitar la relació dels ciutadans amb els ens públics
les 24 hores del dia durant els 365 dies l’any.
. Més transparent. Els ciutadans han de poder accedir a la informació dels procediments que s’esti-
guin tramitant i participar en els assumptes públics. En definitiva, els poders públics han d’informar
de tot allò que sigui necessari per als ciutadans.
. Més propera. La utilització de les eines electròniques obre noves possibilitats de relació amb els
administrats de manera personalitzada. Aquestes noves eines han de reduir despeses i càrregues i
han de simplificar els procediments.
. Més integral. L’administració electrònica ha de fer factible la cooperació interadministrativa, la inte-
roperabilitat entre administracions, per tal de facilitar els procediments que impliquin els ciutadans.
Aquesta transversalitat ha d’anar evolucionant i adequant-se als nous mitjans.
5
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

7. Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics
1. Introducció
.Més relacional. Els mitjans electrònics han de facilitar la interacció entre les administracions públiques i els entorns
privats, creant xarxes d’intercanvi d’informació.
Els riscos de l’ús dels mitjans electrònics a les administracions públiques
La LAESCP reconeix que l’extensió de l’ús dels mitjans electrònics a les administracions públiques no es troba exemp-
ta de riscos per als ciutadans i per a les relacions d’aquests amb les administracions públiques. Per això reconeix la
necessitat d’adoptar mesures tècniques, organitzatives i jurídiques. Els principals perills que cal combatre són:
.Fractura digital. La utilització dels mitjans electrònics no ha d’agreujar les desigualtats entre els ciutadans. La Llei
11/2007 insta les administracions públiques a portar a terme polítiques per a estendre els mitjans electrònics a tot el
territori i facilitar el seu accés i ús per part de tots els col·lectius socials, i particularment, aquells que tinguin alguna
discapacitat, pocs coneixements tècnics o escassos recursos econòmics.
.Vulnerabilitat de la seguretat. La configuració d’Internet com a xarxa oberta, de lliure accés i amb caràcter global
introdueix riscos en la seguretat de les comunicacions. Els principals són la suplantació dels autors de la comunica-
ció, l’alteració dels missatges enviats o la vulneració de la confidencialitat de les dades. Per tal de preservar la infor-
mació i evitar aquests riscos, les administracions públiques i els ciutadans han de protegir la informació davant de
qualsevol amenaça amb la utilització d’antivirus, signatura electrònica, i tot un ventall de polítiques de seguretat.
.Vulnerabilitat de la intimitat. Els nous mitjans electrònics faciliten la recopilació, l’accés i l’ús de dades personals
per part de les administracions públiques que podrien ser fàcilment agregats i utilitzats. La Llei de protecció de dades
i la posada en marxa d’agències independents han de vetllar per la preservació de les dades i per la seva correcta uti-
lització.
Principis que no es poden vulnerar amb l’ús de les noves tecnologies
La LAECSP deixa molt clar en un llistat explícit de principis generals quines han de ser les limitacions que han de tenir
l’ús de les tecnologies de la informació per part de les administracions públiques .
. Protecció de dades de caràcter personal. Cal preservar l’àmbit que pertany a l’honor i a la intimitat personal i
familiar.
. Igualtat. Els ciutadans no poden patir restriccions o discriminacions en l’ús dels mitjans electrònics.
.Accessibilitat. Qualsevol actuació ha de permetre que la informació o els serveis que es prestin a través de mitjans
electrònics puguin ser rebuts i coneguts per qualsevol persona, independentment de les seves circumstàncies per-
sonals, socials o econòmiques. En casos com a Catalunya l’accessibilitat també va lligada amb la garantia de l’ús de
les llengües oficials.
6
Guies
per al
desenvolupament
de la societat del
coneixement

8. Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics
1. Introducció
.Legalitat. L’ús de les noves tecnologies ha de mantenir les garanties jurídiques dels ciutadans
davant les administracions públiques recollides a la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administra-
cions públiques i del procediment administratiu comú.
.Responsabilitat. Les administracions públiques han de garantir la veracitat i autenticitat de les
informacions i serveis prestats per mitjans electrònics.
.Simplificació. L’ús dels nous sistemes han de fer més eficaç i ràpid els procediments administratius.
.Transparència i publicitat. Els mitjans electrònics han de permetre la màxima difusió, publicitat i
transparència de les actuacions administratives.
La comunicació entre les administracions públiques
La Llei 11/2007 també dedica una especial atenció a la cooperació entre les administracions públi-
ques per tal de garantir la interoperabilitat dels sistemes i les solucions utilitzades en la prestació con-
junta de serveis als ciutadans. S’insta a facilitar la transmissió de dades entre les administracions i s’a-
torga als ciutadans el dret a escollir entre els diferents canals per relacionar-se amb les administra-
cions.
Per tot aquest tipus de relacions s’han d’establir les mateixes garanties que si els procediments no es
fessin per mitjans electrònics, tot i que s’introdueix el principi de proporcionalitat per tal d’exigir
només aquelles mesures i garanties adequades a cada procediment.
La Llei 11/2007 per preservar la llibertat dels ciutadans i els principis del lliure mercat requereix que
les administracions públiques estiguin preparades per utilitzar els sistemes d’informació, aplicacions
o plataformes que estiguin a disposició dels ciutadans. Les administracions han de ser neutrals tec-
nològicament i adaptables a les diverses alternatives tecnològiques que vagi oferint el mercat. La Llei
demana a les administracions la utilització d’estàndards oberts i, a més, l’ús dels estàndards genera-
litzat pels ciutadans. També les relacions entre les mateixes administracions públiques han de que-
dar garantides.
Els obstacles que ha de superar l’aplicació de la Llei 11/2007
És en la mateixa exposició de motius de la LAESCP on s’alerta dels diversos obstacles i mancances
que les administracions públiques hauran de superar per a desenvolupar íntegrament la Llei
11/2007.
7
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

9. Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics
1. Introducció
.Manca de lideratge. L’administració electrònica implica importants canvis en les administracions públiques que
exigeixen un lideratge, tant polític com tècnic. Sense aquest impuls no s’aprofitaran els valors dels mitjans electrò-
nics i no es vincularan a la gestió del canvi.
.Manca de recursos. El desenvolupament i manteniment de l’administració electrònica requereix l’ús de molts
recursos (tecnològics, econòmics, humans). Les administracions públiques han de recórrer a ajuts i subvencions per
a la seva modernització, la creació d’estructures de cooperació interadministrativa o la reutilització d’aplicacions d’ad-
ministració electrònica. Així, per exemple, la mateixa Llei preveu que els municipis petits han de rebre l’ajut de les
administracions supralocals.
.Multiplicitat de canals. En l’actualitat són diferents els mitjans electrònics utilitzats assíduament, tant per les admi-
nistracions com pels ciutadans (telèfon, fax, Internet). A més, altres mitjans electrònics s’incorporen a les relacions
amb les administracions públiques (correu electrònic, telèfon mòbil, SMS...). Les administracions han de tenir present
l’existència d’altres tecnologies que en un futur proper poden tenir un important impacte en les relacions entre els
ciutadans i administracions..
En qualsevol cas, és important saber que la Llei 11/2007 és aplicable a tots els mitjans electrònics que les administra-
cions públiques posin a l’abast dels ciutadans i les empreses. En particular, l’annex de la Llei fa referència als mitjans
electrònics com a “mecanisme, instal·lació, equip o sistema que permet produir, emmagatzemar o transmetre docu-
ments, dades i informacions; incloent qualsevol xarxa de comunicació oberta o restringida com Internet, telefonia
fixa i mòbil o d’altres”.
8
Guies
per al
desenvolupament
de la societat del
coneixement

11. 2 Les oportunitats
Les oportunitats que ofereix la Llei 11/2007
La Llei 11/2007 suposa un pas més –i caldria afegir que definitiu- per a l’ impuls de
l’administració electrònica i la incorporació de les administracions públiques a la
societat de la informació. En aquest sentit, l’element cabdal per induir a aquest
impuls ha estat el reconeixement legal del dret del ciutadà a relacionar-se amb mit-
jans electrònics amb l’administració.
El reconeixement de l’esmentat dret obliga les administracions a estar a l’alçada del
repte que se’ls planteja: d’una banda ha de ser la mateixa administració qui impulsi
el model que superi l’esquema en el qual s’ha basat tradicionalment la seva relació
amb el ciutadà i, d’altra banda, ha d’estar a l’alçada dels serveis que ciutadans i
empreses li reclamaran. Aquest repte obliga, per tant, totes les administracions,
també l’administració local, a adoptar aquelles mesures dirigides a transformar-se en
una administració que possibiliti una relació amb el ciutadà les 24 hores al dia i els
365 dies de l’any que doni resposta a les demandes de serveis que li plantegin.
Aquest repte que posa al descobert la LAECSP implica oportunitats de transforma-
ció interna per a totes les administracions i repensar les relacions amb el ciutadà. En
aquest sentit, alguns dels principis indicats per la Llei –que també són d’aplicació a
l’administració electrònica- incorporen aquest factor de canvi des d’una “visió elec-
trònica”. Així:
.Reconeix el dret a la ciutadania (també empresa o professional) a relacionar-se
amb les AAPP per mitjans electrònics.
.Regula els aspectes bàsics de la utilització de les TIC dins l’activitat
administrativa, en les relacions entre les AAPP, així com amb les relacions amb
els ciutadans.
10
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

12. D’altra banda, s’ha de tenir molt en compte els principis generals i les oportunitats que aquesta Llei
aporta a l’administració:
1. Accessibilitat; que es garanteixi a la ciutadania poder accedir als serveis i a la informació per
mitjans telemàtics. L’accessibilitat permetrà una major adaptació del front office municipal a les
necessitats de la ciutadania i de les empreses.
2. Cooperació entre AAPP. Interoperabilitat i prestació de serveis conjunts a la ciutadania.
Reconeixement mutu dels documents electrònics i dels sistemes d’identificació i autenticació.
3. Seguretat. Com a mínim al mateix nivell que es requereix en la prestació dels serveis per mit-
jans no electrònics. La seguretat ha de permetre incrementar les transaccions electròniques amb
sectors especialment sensibles (professionals, empreses).
4. Proporcionalitat. Només caldran les garanties i les mesures de seguretat adequades al trà-
mit. No es demanarà més informació a la ciutadania de l’ estrictament necessària. L’oportunitat
ha d’estar relacionada amb dotar de criteri i ordenar els tràmits a l’abast del ciutadà.
5. Responsabilitat i qualitat respecte al que ofereixen les AAPP a través dels mitjans telemàtics.
Això pot comportar un replantejament de les polítiques de comunicació i d’informació munici-
pals.
6. Neutralitat tecnològica. Avançar en l’ús d’estàndards oberts o estàndards d’ús generalitzat
pels ciutadans, deslligant així eines de relació amb el ciutadà del programari amb cost de
llicència.
7. Simplificació administrativa. Ser més eficients, reduir el temps de tramitació amb la
possibilitat de replantejar el back office.
8. Transparència i publicitat del procediment. Fer més eficient la informació sobre les
actuacions administratives.
11
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

13. 3 Els drets dels ciutadans
La Llei 11/2007 reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les administra-
cions públiques utilitzant mitjans electrònics per a l’exercici dels drets previstos en
l’ordenament jurídic. Aquest reconeixement comporta el dret a obtenir informació,
realitzar consultes i al·legacions, formular sol·licituds, manifestar consentiment,
entaular pretensions, efectuar pagaments, realitzar transaccions i oposar-se a les
resolucions i actes administratius a través de mitjans electrònics per part del ciuta-
dà. Aquests drets es reconeixen respecte dels ciutadans, és a dir, segons la Llei, a
qualsevol persona física o persona jurídica que es relacioni o sigui susceptible de
relacionar-se amb les administracions públiques.
Aquests drets es podran exercir a mesura que les administracions públiques desen-
volupin la seva eAdministració i respecte a la totalitat dels procediments i actua-
cions de la seva competència, com a molt tard, a partir de l’1 de gener de 2010.
Tanmateix, l’administració local pot disposar d’un termini més ampli si les seves dis-
ponibilitats pressupostàries impedeixen el compliment total o parcial de la Llei.
Per a l’exercici efectiu d’aquest dret, la LAECSP preveu altres drets auxiliars o instru-
mentals que es poden agrupar en:
3.1.- Drets relacionats amb els mitjans electrònics
Per a l’exercici dels drets d’accés als serveis públics a través dels mitjans electrònics
no és necessari que el ciutadà utilitzi sempre un determinat mitjà o aplicació elec-
trònic . Particularment, la Llei reconeix els següents drets:
. Dret a escollir, entre els disponibles, el mitjà a través del qual es relaciona amb
les administracions públiques.
. Dret a la igualtat en l’accés electrònic.
. Dret a escollir les aplicacions o els sistemes per relacionar- se amb les adminis-
tracions públiques.
12
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

14. 3.2.- Drets relacionats amb el procediment administratiu electrònic
En aquest àmbit, la LAECSP recull alguns dels drets ja previstos a l’article 35 de la LRJPAC que havia
tingut una aplicació molt limitada. A més, incorpora nous drets relacionats amb les còpies dels docu-
ments electrònics i el seu arxiu electrònic:
. Dret a no aportar dades ni documents en poder de les administracions públiques.
. Dret a realitzar consultes i al·legacions, formular sol·licituds, manifestar consentiment, entaular
pretensions, efectuar pagaments, realitzar transaccions, i oposar-se a les resolucions i actes
administratius.
. Dret a conèixer l’estat de la tramitació dels procediments en els quals siguin els interessats
. Dret a obtenir còpies electròniques dels documents electrònics en els procediments en els quals
siguin els interessats.
. Dret a que les administracions públiques conservin en format electrònic els documents
electrònics.
3.3.- Drets relacionats amb la seguretat de les transaccions electròniques
La garantia de la seguretat de les transaccions electròniques és una de les constants de la LAECSP.
Des de la perspectiva del ciutadà, la Llei intenta oferir un ventall de possibilitats que permeten garan-
tir la seguretat. La protecció de dades de caràcter personal també es converteix en una de les preo-
cupacions del legislador malgrat que sigui regulat per una llei pròpia.
. Dret a obtenir els mitjans d’identificació electrònica necessaris per a la tramitació electrònica dels
procediments.
. Dret a utilitzar els diferents sistemes de signatura admesos per les administracions públiques.
. Dret a la garantia de la seguretat i de la confidencialitat de les dades.
3.4.- Dret a una informació i a un servei públic de qualitat
S’han incorporat a la Llei alguns drets que suposen un enfortiment de la posició del ciutadà en les
seves relacions amb l’administració pública:
. Dret en la qualitat dels serveis públics que es donen per mitjans electrònics.
. Dret a obtenir informació a través de mitjans electrònics.
13
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

15. Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics
3. Els drets dels ciutadans
Drets dels ciutadans en les relacions amb les administracions públiques per
mitjans electrònics
I Formular sol·licituds i manifestar consentiments
I Efectuar pagaments i realitzar transaccions
I Oposar-se a les resolucions i actes administratius
I Conèixer en tot moment, també per mitjans telemàtics, l'estat de tramitació dels procedi-
ments en els que hi tingui condició d'interessat i obtenir còpies, també electròniques, de
documents que en formin part
I Tenir garantit que les AAPP conservin en format electrònic els documents que formen
part del seu expedient
I Escollir el canal amb el que es volen relacionar amb l'administració
I Disposar d'igualtat en l'accés electrònic dels serveis de les AAPP
I Identificar les autoritats i el personal al servei de les AAPP sota la responsabilitat dels quals
es tramiten els procediments i exigir les responsabilitats quan correspongui legalment
I Obtenir còpia segellada dels documents que presenta, aportant-los junt amb els originals,
així com la devolució d'aquests, excepte en el cas que els originals hagin d'estar a les
AAPP
I No aportar dades ni documents que estiguin en possessió de les AAPP. En el cas que les
dades siguin de caràcter personal caldrà el consentiment del ciutadà. Aquest consenti-
ment podrà ser també electrònic
I Obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics del procediment admi-
nistratiu
I Accedir als registres i arxius de les AAPP en els termes previstos
I Obtenir mitjans d'identificació electrònica
I Utilitzar altres sistemes de signatura electrònica, diferents del DNI electrònic, admesos en
l'àmbit de les AAPP
I Tenir garantia de seguretat i confidencialitat de les dades que figurin en fitxers, sistemes i
aplicacions de les AAPP
I Escollir el mitjà i les aplicacions a través del qual es pot relacionar amb les administracions
14
Guies
per al
desenvolupament
de la societat del
coneixement

17. 4 Prestació de serveis
La prestació de serveis i la disposició de mitjans
electrònics.
La Llei 11/2007, al seu article 8.1, estableix que les administracions públiques hauran
d'habilitar diferents canals o mitjans per a la prestació dels serveis electrònics, garan-
tint-ne en tot cas l'accés a tots els ciutadans.
Aquesta obligació legal comporta que les administracions públiques hagin d’esta-
blir més d’un mitjà de relació amb els ciutadans per tal que aquests puguin escollir
el mitjà que més els convingui. Partint de la base que la seu electrònica ja és un
canal d’accés via Internet i que, segons la Llei, és obligatori, es poden utilitzar d’al-
tres canals. Un d’ells pot ser, òbviament, el presencial. D’altra banda, també cal fer
esment al canal telefònic que requerirà de recursos tècnics i humans que garantei-
xin el servei en aspectes com la seguretat.
L’avançament del desplegament de la TDT (televisió digital terrestre) o de tecnolo-
gies vinculades als serveis de mobilitat (p.e. SMS) seran també possibilitats a l’abast
dels municipis.
D’altra banda, caldrà habilitar l’accés a la resta d’administracions públiques a les
dades relatives als interessats que tinguin en el seu poder, sempre que estiguin en
suport electrònic. S’hauran d’especificar les condicions, protocols i criteris funcionals
i tècnics per accedir a aquesta informació amb les màximes garanties de seguretat,
integritat i disponibilitat. Cal tenir en compte la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de
protecció de dades de caràcter personal.
D’aquesta manera, les garanties de prestació de serveis i la disposició de mitjans i
instruments electrònics permeten oferir un servei al ciutadà 24 hores els 365 dies de
l’any, sense necessitat d’assignar més personal per atendre al ciutadà.
Així mateix, no caldrà atendre el ciutadà en els tràmits que suposin la generació de
documents que puguin ser aportats a d’altres administracions.
16
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

18. Manual per al món local
4. Obligacions

19. 5 Identitat digital
Per garantir la identitat d’una persona o entitat per mitjans electrònics s’han d’esta-
blir mecanismes per demostrar que aquesta és realment qui diu ser. Per aconseguir-
ho, les administracions públiques han de disposar de sistemes de validació electrò-
nica que siguin conformes a la Llei 59/2003 de 19 de desembre de signatura elec-
trònica.
Es pot garantir la identitat del ciutadà mitjançant:
I DNI electrònic.
I Certificats digitals de signatura electrònica avançada admesos per les AAPP (p.e.
acceptar els classificats per CATCert, o pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç). En
aquest cas, caldrà publicar les autoritats admeses a la seu electrònica.
I Altres sistemes, com els usuaris i contrasenyes. S’ha de justificar i només es podran
utilitzar en determinats procediments. En la majoria dels casos cal recollir tot un con-
junt d’evidències en el tràmit per tal de garantir la integritat i el no repudi, fet que
condiciona la seva recomanació.
I El funcionari públic podrà identificar presencialment un ciutadà i fer el tràmit tele-
màtic en el seu nom, sempre que aquest tingui el consentiment exprés per part del
ciutadà.
Es pot garantir la identitat de les administracions públiques
mitjançant:
I Certificats de servidor o de seu electrònica per identificar l’ajuntament i establir
comunicacions segures.
I Sistemes de signatura electrònica per a l'actuació administrativa automatitzada.
I Signatura electrònica del personal de l'administració pública.
I Intercanvi de dades en entorns tancats de comunicació, si es pacta entre les parts.
18
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

20. En la representació d'un tercer:
I Es podrà habilitar persones físiques i jurídiques per a la realització de determinades transaccions electròniques en
representació dels interessats.
I Pel que fa a persones jurídiques, caldrà acceptar certificats de persona jurídica i certificat de representant.
I Per a certs tràmits, un intermediari pot representar un ciutadà o una empresa.
OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS
IUtilitzar mitjans que permetin I Cal que les AAPP defineixin
I Obrir nous canals de tramita-
a les AAPP poder gestionar l'organisme de referència d'ad-
múltiples certificats digitals, de missió de certificats digitals, en ció informació.
múltiples entitats de certifica- el cas de les administracions I Oferir les mateixes garanties
ció, fins i tot estrangeres. públiques catalanes, l'Agència d'identitat i seguretat que hi ha
Catalana de Certificació. als tràmits en l'àmbit presencial.
I Cal indicar l'organisme de I Els ajuntaments amb més
referència d'admissió de certifi- recursos poden subministrar
cats digitals a la seu electrònica als ciutadans identitats digitals
i efectuar-ne l'enllaç correspo- amb la mateixa validesa que el
nent. DNI i, per tant, el ciutadà pot
I Elaboració del document de
identificar el seu ajuntament
referència de política d'identi- com un garant de la identitat.
tat digital.
I Els treballadors públics que es I Dotar els treballadors de certi-
relacionin amb els ciutadans ficats digitals necessaris per a
per mitjans telemàtics necessi- tots aquells que hagin de parti-
taran certificats digitals. cipar en el tràmit telemàtic.
I Garantir la representació en
els tràmits quan qui realitza el
tràmit és el representant, tant
d'una persona jurídica com
d'una física.
I El ciutadà té el dret a identifi-
car les administracions públi-
ques i els treballadors que tra-
miten els seus expedients.
19
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

21. 6 Seu electrònica
Un dels nous conceptes que introdueix la LAECSP és la seu electrònica. En concret,
l'article 10.1 de la Llei 11/2007 defineix la seu electrònica com “aquella adreça elec-
trònica disponible per als ciutadans mitjançant xarxes de telecomunicacions la titu-
laritat, gestió i administració de la qual correspon a una administració pública, òrgan
o entitat administrativa en l'exercici de les seves competències”.
L'article 10.1 podria induir a una confusió ja que sembla que equipari la seu electrò-
nica amb una adreça representada amb la forma de les URL d'accés a Internet:
https://. Des d'aquest punt de vista, semblaria que pàgina web i seu electrònica
serien conceptes intercanviables. Aquesta afirmació ens podria portar a la conclusió
que una administració tindria tantes seus electròniques com pàgines web sota el
format http hi hagués i això no és així. La seu és només una pàgina web de les mol-
tes que pot tenir l'administració (p.e. https://www.municipi.cat/seu.html).
Pel que fa a la regulació de la seu, s'han de tenir en compte els següents aspectes:
I La titularitat comporta la responsabilitat respecte a la integritat, veracitat i actualit-
zació de la informació i els serveis.
I La informació i els serveis accessibles a través de la seu electrònica hauran de ser
subjectes als principis de publicitat oficial, responsabilitat, qualitat, seguretat, dispo-
nibilitat, accessibilitat, usabilitat, neutralitat i interoperabilitat i hauran de tenir en
compte els estàndards oberts i, en el seu cas, els que siguin d'ús generalitzat pels
ciutadans.
I Respecte a la seguretat, les seus electròniques hauran de disposar de sistemes que
permetin l'establiment de comunicacions segures sempre que sigui necessari i, a
més, s'hagi de garantir la identificació del titular de la seu.
I Possibilitar l'accés a la seu en les llengües oficials.
A la seu electrònica es podran publicar, de manera substitutòria o complementària,
aquells actes i comunicacions que s'hagin de publicar als taulers d'anuncis o edic-
tes.
20
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

22. OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS
I Disposar d'una SEU I Crear un espai web on l'ajun-
I Possibilitat de no haver de
ELECTRÒNICA que: tament col·loqui tota la infor-
I Tingui un CERTIFICAT DIGI- mació que genera drets i obli- publicar al BOP, DOGC o BOE
TAL. gacions a l'ajuntament. certa informació.
I Cal que sigui accessible i
És necessari: I Reducció de costos.
usable.
I Identificar-ne el titular, així
I Certificat de servidor especí-
I Més transparència.
com els mitjans disponibles fic de la seu, per tal de garantir
per a la formulació de la identitat de l'ajuntament I Millora de la difusió de nor-
suggeriments i queixes. davant els ciutadans que hi mes jurídiques, actes i disposi-
accedeixin. cions, anuncis i edictes.
I Una certificació tipus AA o
AAA. IMillora de l'accessibilitat i usa-
bilitat.
I Publicació: I Cal nomenar un responsable
I Poder disposar d'un tauler
I La documentació que s'hi de publicació de la seu, que
publiqui ha de ser íntegre, gestioni la informació (modifi- d'anuncis virtual actualitzat,
veraç i ha d'estar actualitza- cació, alta i baixa de la informa- accessible i visible.
da. ció).
I Cal publicar tota la docu- I Tot allò que es publiqui haurà
mentació vinculada al perfil d'anar signat digitalment i amb
del contractant. segell de temps.
ILes comunicacions amb la seu I Cal obrir el protocol SSL
han d'estar xifrades. (Secure Socket Layers) amb un
certificat digital de seu electrò-
nica.
Seu electrònica Guies
21
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

23. 7 Signatura electrònica
La Llei 59/2005 de signatura electrònica la defineix com “el conjunt de dades en
forma electrònica, que poden ser utilitzades com a mitjà d'identificació del signant.”
En aquest sentit, la signatura electrònica és un instrument que garanteix les rela-
cions telemàtiques entre les administracions públiques i la ciutadania, ja que garan-
teix la identitat, la fiabilitat del contingut tramès i també la data i l'hora d'enviament
i recepció. De fet, si la signatura electrònica compleix els requisits, tindrà el mateix
valor jurídic que la signatura manuscrita en relació amb els consignats en paper.
En aquest apartat es distingeixen tres tipus de signatura electrònica:
I Signatura electrònica del ciutadà
I Signatura electrònica del treballador de l'ajuntament
I Signatura electrònica en l'actuació administrativa automatitzada
Dins d'aquests tipus de signatures electròniques inclouríem tots els documents
generats per l'ajuntament per a l'intercanvi electrònic de dades entre administra-
cions públiques.
Respecte a aquest punt, la Llei també esmenta el fet de deixar una indicació als
documents on consti una referència web, a la qual es trobarien tots els documents
generats per l'ajuntament i on es podrien descarregar a partir d'aquesta referència.
Amb aquesta adreça es podria comprovar la integritat del document si s'imprimeix.
No només s'hauria de fer això amb els documents creats de forma automatitzada,
sinó amb qualsevol document signat emès per l'ajuntament.
Signatura
22
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
electrònica

24. OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS
I Dotar els treballadors públics I Per aquells ajuntaments amb
IDonar garanties jurídiques als
de certificats digitals recone- recursos suficients: elaboració
guts amb dispositiu criptogrà- d'un pla director de signatura documents i tràmits en format
fic per tal que puguin signar electrònica on es defineixi els electrònic.
digitalment resolucions, docu- tipus de signatura vàlida, els
ments, certificats, volants, etc. formats utilitzats, els algoris- Automatitzar processos de sig-
mes acceptats, la preservació natura:
d'aquesta signatura al llarg del
I Les actuals carpetes de
temps, i en especial:
documents a signar, es
I Document de referència de
poden substituir per proces-
política de procediment sos digitals massius de
(workflow de la signatura) signatura electrònica.
I Document de política de
I Certs processos, com per
signatura electrònica
I Document de referència de
exemple, les entrades al
política de xifrat registre telemàtic o les sorti-
des a través de plataformes
de notificació poden ser
IGarantir la integritat i l'autenti- I Indicar a la seu electrònica signades automàticament,
citat dels documents presen- l'organisme de referència per a amb la mateixa validesa
tats a l'administració. l'admissió de certificats digitals jurídica.
i signatures electròniques.
I Publicar en el web els certifi-
cats digitals de segell electrò-
nic.
I Disposar d'una plataforma de
signatura de contractes i con-
venis.
I Acceptar diferents tipus de
signatures electròniques en
funció del tràmit, però també
de les entitats de certificació.
I Validar les signatures electrò-
niques generades i rebudes.
I Preservar les signatures elec-
tròniques dels documents que
formen part dels expedients.
I Dotar-se d'eines que permetin
IIncorporar el segell de temps
la signatura electrònica de a la signatura dels documents.
documents i que garanteixin
l'hora i la data de la signatura:
segell de temps.
23
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

25. 8 Registre electrònic
La Llei 11/2007 determina el registre electrònic com aquell registre administratiu
que, d'acord amb l'article 24.1, té com a funció principal la de “la recepció i remissió
de sol·licituds, escrits i comunicacions”.
Un dels molts aspectes en el qual es manifesta la voluntat del legislador de donar un
impuls a l'administració electrònica és la referència a l'obligatorietat de la creació del
registre electrònic. En aquest sentit, hem passat del caràcter voluntari per a l'admi-
nistració en la creació d'aquests registres a ser un requisit necessari en la relació elec-
trònica administració - ciutadà. Des d'aquest punt de vista cal entendre el dret del
ciutadà a accedir als registres -amb independència del seu caràcter presencial o
electrònic- per fer efectiu, en definitiva, el conjunt de drets que li reconeixen la pre-
sentació d'escrits, comunicacions i sol·licituds a l'administració.
24
Guies
Registre
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

26. OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS
I Cal posar a disposició dels ciu- I Arribar a un acord amb un
I Tenir un registre obert 24
tadans un registre electrònic on proveïdor de solucions de
el ciutadà pugui presentar la registre electrònic. hores al dia, els 365 dies de
documentació necessària en la l'any.
seva relació amb l'administra- IElaborar el decret de creació
I Automatitzar tot el procés de
ció (una instància, reclamació, del registre electrònic.
suggeriment...), adjuntar-hi registre.
documents i obtenir un rebut I Ha d'incloure l'òrgan o
I Poder connectar aquest regis-
electrònic on consti la seva pre- unitat responsable de la
sentació dels documents seva gestió, data i hora tre amb d'altres registres, tant
a l'ajuntament. oficial, dies declarats del mateix ajuntament com
inhàbils, etc. d'altres administracions i que
I Normar aquest registre i aquest procés d'enviament
publicar la seva creació, tant I Cal publicar el decret de
sigui automàtic.
en el diari oficial com a la seu creació a la seu electrònica.
I Tenir els documents digitalit-
electrònica.
zats i, per tant, gestionar-los
IPublicar a la seu electrònica més fàcilment.
el calendari de dies hàbils.
I Publicar la documentació
relativa als processos de
contractació.
electrònic Guies
25
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

27. 9 Document electrònic
i arxiu digital
En primer lloc, cal definir el document electrònic com la “Informació de qualsevol
tipus en format electrònic, arxivada en un suport electrònic, segons un format deter-
minat i susceptible d'identificació i tractament diferenciat” segons definició de
l'Annex J de la Llei 11/2007 que concorda amb la de l'article 3.5 de la Llei 59/003 de
signatura electrònica.
Aquesta definició cal relacionar-la amb la del document administratiu electrònic,
que és el que, en definitiva, és l'objecte del dret d'accés del ciutadà als registres i
arxius administratius. En aquest sentit, el mateix art. 29.1 remet a l'art. 46 de la
LRJPAC que qualifica de document públic administratiu aquell emès pels òrgans de
les administracions públiques i que, atès el seu caràcter electrònic, hauran d'incor-
porar les signatures electròniques regulades en la mateixa LAECSP.
Les AAPP podran emetre documents administratius electrònics sempre que incor-
porin una o més signatures electròniques, i hauran d'incloure una referència tempo-
ral quan la naturalesa del document així ho requereixi.
Es poden fer còpies electròniques:
I de documents electrònics (validesa jurídica).
I de documents en paper, aportats pels ciutadans. Aquestes còpies tenen valor
de còpies autèntiques sempre que es pugui garantir l'autenticitat, integritat i
conservació del document imatge. Aquest procés de digitalització es pot fer
de forma automatitzada amb el corresponent segell electrònic..
I de documents emesos originalment per les AAPP en suport paper.
Es poden fer còpies (considerades autèntiques) en paper:
I de documents electrònics sempre i quan tinguin sistemes de verificació que
permetin garantir-ne la seva autenticitat.
Preservació de documents:
Si el document neix electrònic cal preservar-lo electrònicament, però es permet la
migració de formats.
La llei considera digitalització segura el procés que garanteixi que la còpia electròni-
ca generada a partir d'un original sigui igual que l'original, i que una vegada garan-
tida aquesta imatge fidel de l'original, es garanteixi la integritat electrònica del docu-
ment (preservació i validesa) al llarg del seu cicle de vida, a través d'una signatura
electrònica. En aquest cas es podrà arribar a destruir el paper.
26
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

28. OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS
I Sempre que el document I Disposar d'un gestor docu-
I Estalvi de temps i costos (eli-
electrònic rebut compleixi els mental o d'expedients.
requeriments d'integritat i minar paper, arxiu físic,...).
I Connexió d'aquest al porta
autenticitat:
signatures. I Més eficiència i millora dels
I S'ha d'admetre com a serveis.
document vàlid per a ICrear una plataforma de com-
l'expedient administratiu. pulsa electrònica. I Crear i emetre documents
electrònics amb validesa jurídi-
IElaborar un pla director del ca.
document electrònic.
I Gestionar els expedients elec-
ICrear un procediment de
digitalització segura de trònicament.
documents.
I Realitzar còpies autèntiques
I Digitalitzar els documents de documents electrònics en
que calgui preservar en el
paper.
temps.
I Referenciar els documents IReenginyeria de processos
a l'espai web on estarà documentals.
disponible per a la seva
comprovació.
I Elaborar una normativa de
l'ajuntament que reguli la
destrucció del paper .
IVerificació de la integritat
una vegada estigui imprès.
I Si un document neix electrò-
nic, caldrà preservar-lo en for-
mat electrònic.
I Els documents han d'incorpo-
rar una referència temporal:
segell de temps.
I Els expedients electrònics han
de tenir un índex electrònic,
signat per l'administració, que
garantirà la integritat d'aquest i
en permetrà la recuperació
sempre que es requereixi.
IGenerar còpies de l'expedient
electrònic per al ciutadà.
27
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

29. Procediment
10 administratiu
electrònic
El procediment administratiu electrònic és el mecanisme formal que duu a terme
l'administració per dictar un acte administratiu electrònic. Aquest procediment té
diferents fases (inici, instrucció i finalització). A més, el ciutadà té el dret a conèixer
l'estat de tramitació del seu expedient.
Inici i instrucció del procediment
L'inici d'un procediment administratiu per mitjans electrònics, a sol·licitud de l'inte-
ressat, requerirà la publicació a la seu electrònica dels models o sistemes electrònics
de sol·licitud.
Els interessats podran aportar a l'expedient còpies digitalitzades dels documents,
signats digitalment. L'ajuntament podrà sol·licitar el document original per tal de
comprovar la seva autenticitat.
Procediment
administratiu
28
electrònic
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

30. OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS
I Publicar a la seu electrònica I Els models o sistemes elec-
I Estalvi de temps i costos.
els models o sistemes electrò- trònics de sol·licitud han de ser
nics de sol·licitud. visibles a la seu electrònica.
I Millora en el servei.
I Admetre còpies digitalitzades, IEn el registre electrònic s'han I Redefinició i millora dels
signades digitalment pel ciuta- de permetre annexar docu- processos.
dà. ments.
I Assignar recursos i formació I Fer un pla de formació especí-
per al personal de l'ajuntament fic.
per tal que pugui desenvolupar
correctament la seva tasca uti-
litzant mitjans telemàtics
I Fer una reenginyeria dels pro- I Caldrà fer una reenginyeria de
cessos per tal de simplificar-los, processos per a la seva digitalit-
eliminar paper, requeriments a zació definint:
demanar als ciutadans, escurçar I Quines parts del proce-
terminis, etc. diment es podrien automa-
titzar.
I Garantir el control de terminis,
I Pla de convivència de
la identificació dels òrgans res- l'expedient paper i l'electrò-
ponsables dels procediments i nic.
facilitar la publicitat dels proce-
IQuin és el grau de digitalit-
diments. zació actual del procés per
decidir quins es prioritzen.
I Fer una anàlisi del volum de
documents que genera cada
procediment i dels actors
que hi intervenen:
ciutadania, empreses, profes-
sionals, altres administra-
cions públiques, etc.
I Elaborar una normativa de l'a-
juntament que reguli el proce-
diment electrònic.
29
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

31. Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics
10. Procediment administratiu electrònic
Consulta de l'estat del procediment per part del ciutadà
El ciutadà podrà consultar, en un espai restringit, prèvia identificació, la informació sobre l'estat de tramitació del pro-
cediment: fase en que es troba, òrgan o unitat responsable i data d'entrada en aquesta fase.
OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS
I Posar a disposició dels ciuta- I En la seu electrònica s'haurà
I I Estalvi de temps i recursos.
dans, per mitjans electrònics, la d'habilitar un accés a la consul-
consulta de l'estat dels procedi- ta de l'estat del procediment.
I Oferir aquest servei les 24
ments.
I Mentre això no sigui hores del dia els 365 dies de
possible, caldrà posar-hi un l'any.
sistema combinat, per
exemple: permetre la IAutomatitzar els processos de
sol·licitud a través d'Inter- consulta.
net (registre telemàtic) i
enviar la informació, elabo- I Més implicació i seguiment
rada per un treballa- del procediment per part del
dor de l'ajuntament, a tra- ciutadà en el procés adminis-
vés de correu electrònic, tratiu.
etc.
I Millor servei a la ciutadania.
I Identificar els ciutadans i les IIdentificar ciutadans i en el cas
empreses abans de mostrar-li de les empreses tenir en comp-
l'estat del procediment. te la representació dins aques-
ta.
I Admetre que el ciutadà
pugui aportar documents al
procediment al llarg de tot el
període en el qual aquesta
aportació pugui realitzar-se.
30
Guies
per al
desenvolupament
de la societat del
coneixement

32. Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics
10. Procediment administratiu electrònic
Finalització del procediment
La resolució que dóna fi a un procediment administratiu que es realitza utilitzant mitjans electrònics ha de garantir la
identitat de l'òrgan administratiu competent. La Llei permet fer aquesta resolució mitjançant procediments automa-
titzats.
OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS
I Garantir la identitat de l'òrgan I Utilitzar segells d'òrgan guar-
I Reducció de temps i costos.
que dicta la resolució. dats en el HSM (Hardware
Security Module), per finalitzar
I Millora del servei.
el procediment de forma auto-
matitzada.
I Permetre aquesta notificació I La finalització s'hauria de fer
si el ciutadà així ho ha demanat. utilitzant la plataforma de noti-
ficació electrònica.
I Caldria integrar o formalitzar
aquesta finalització amb el
workflow i amb el gestor d'ex-
pedients i/o documental.
Procediment
administratiu
electrònic 31
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

33. 11 Notificació electrònica
La notificació és aquella comunicació de caràcter electrònic que emet l'administra-
ció pública, adreçada a una altra administració o als particulars.
Les administracions públiques han d'utilitzar mitjans electrònics de comunicació
amb el ciutadà sempre que el ciutadà ho hagi sol·licitat o consentit expressament.
Tanmateix, els ciutadans podran escollir en qualsevol moment la forma de comuni-
car-se amb les administracions públiques.
D'altra banda, l'ajuntament, en virtut del punt 6 de l'article 27, pot obligar certs
col·lectius com poden ser empreses, institucions i associacions a comunicar-se elec-
trònicament amb l'ajuntament, sempre que per motius de capacitat econòmica,
tècnica o dedicació professional tinguin garantit l'accés i disponibilitat als mitjans
tecnològics precisos.
En les relacions entre les administracions públiques s'utilitzaran,
preferentment, mitjans electrònics.
Notificació
32
Guies
per al
desenvolupament de
electrònica
la societat del
coneixement

34. OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS
I Habilitar un canal amb garan- I Arribar a un acord amb un
IAutomatitzar els processos de
ties jurídiques de notificació proveïdor de solucions de noti-
electrònica. ficació electrònica. notificació.
I Reducció de costos.
IReducció del temps de notifi-
ICal normar aquesta platafor- I Cal complir amb la notificació
cació.
ma de notificació electrònica. de constància de transmissió i
I Capacitat d'obligar certs
recepció de les dates, del con-
tingut íntegre de les comunica- col·lectius que disposen ja dels
cions i que el remitent i desti- recursos econòmics, tècnics o
natari siguin identificats de de dedicació professional, a
manera fidedigna. acceptar la notificació electrò-
nica.
I Elaborar el decret de creació
de la plataforma de notificació
electrònica. Estudiar l'elabora-
ció d'una norma de l'ajunta-
ment que obligui a certs
col·lectius a admetre la notifica-
ció electrònica.
I Ha de tenir o accedir a un ser-
vei de segell de temps.
I Publicar la seva creació, tant I Cal publicar-ho a la seu elec-
en el diari oficial com en la seu trònica.
electrònica.
ICompatibilitzar el sistema de
notificació electrònica amb el
de paper.
33
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

35. 12 Interoperabilitat
D'acord amb la definició que planteja la Llei 11/2007, la interoperabiliat és “la capa-
citat dels sistemes d'informació i dels procediments als quals aquests donen suport,
de compartir dades i possibilitar l'intercanvi d'informació i coneixement entre ells.”
Des d'aquest punt de vista, la interoperabilitat requereix d'una implicació decidida
de les diferents administracions per a la potenciació dels elements de cooperació
entre elles.
En aquest sentit, la Llei incideix en aquest aspecte de col·laboració entre les admi-
nistracions mitjançant mecanismes com la plataforma de col·laboració interadminis-
trativa.
OBLIGACIONS ACTUACIONS OPORTUNITATS
IUtilitzar les TIC en les relacions I Efectuar l'inventari de:
I Estalvi de temps i cost per al
de l'ajuntament amb altres
I Documents que aporta el ciutadà.
AAPP, amb les corresponents
ciutadà a l'ajuntament i que
mesures de seguretat.
són d'una altra administració. I Estalvi de temps i cost per a
Tràmits que l'ajuntament l'ajuntament.
realitza amb altres adminis-
tracions públiques. I Millora en el servei i el procés.
I Connectar-se a les xarxes que I Desenvolupar sistemes que
les AAPP estan desenvolupant permetin la interconnexió via
per garantir la interoperabilitat. Web Services segurs.
34
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

36. 13 Pla d'actuació
Amb la Llei 11/2007 els ciutadans tenen el dret de relacionar-se electrònicament amb les administra-
cions públiques. Consegüentment, les administracions han d'incorporar els mitjans electrònics al seu
funcionament.
No obstant, i així ho recull la mateixa Llei, no es tracta, només, que els ens públics puguin efectuar els
procediments administratius i les relacions amb els ciutadans amb mitjans electrònics. En aquest pro-
cés cap a l' eAdministració, les administracions públiques han de millorar els seus processos interns i
externs, fent-los més àgils, més accessibles i menys costosos, en definitiva, millorar-ne el rendiment i
oferir un millor servei al conjunt de la ciutadania.
Aquest camí cap a l'eAdministració no implica només un esforç tecnològic. Tal com s'ha indicat ante-
riorment, la transformació de l'administració exigeix un nou replantejament de tots els procediments i
actuacions públiques. Es tracta que, des de cada àmbit i sense oblidar-ne cap, es replantegi la seva
millora amb la incorporació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. A més, aquest
ventall tecnològic pot possibilitar la posada en marxa de nous serveis o prestacions, a banda de millo-
rar els actuals.
Cadascuna de les administracions públiques, independentment del seu volum o característiques, han
de prioritzar quines actuacions han de prendre per transformar-se en administracions electròniques.
Per això han d'analitzar i contemplar variables com ara els recursos humans, tècnics o les possibilitats
econòmiques. Per executar aquest treball cal establir plans d'actuació, ja siguin generals o segmentats.
A grans trets, cal tenir molt present els punts que tot seguit es detallen:
I 1. Fer un inventari exhaustiu dels procediments, processos i serveis de l'ajuntament.
I 2. Valorar el nivell d'adaptació a la Llei 11/2007 per cadascun dels procediments, processos i serveis.
I3. Dels procediments, processos i serveis, seleccionar aquells que van dirigits directament als ciuta-
dans.
I 4. D'aquests, prioritzar els procediments que compleixin primer dues de les condicions següents,
després una i finalment els que no en compleixen cap:
Ia. Que generin més relacions amb els ciutadans. Entenem per relacions, tràmits més usuals,
processos en els que hi participin més els ciutadans, etc. Aquí podríem seguir la regla del 80 - 20,
és a dir, seleccionar aquell 20% dels processos que generin el 80% dels tràmits/relacions.
I b. Que tinguin ja un grau elevat de digitalització.
35
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

37. Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics
13. Interoperabilitat
En el moment d'iniciar la contractació dels serveis d'arquitectura, cal prioritzar:
I a. Seu electrònica
I b. Plataforma de validació i entitat de referència respecte a la classificació d'entitats de certificació
I c. Certificats de treballadors públics
I d. Registre electrònic
I e. Notificació electrònica
I f. Consulta electrònica
I g. Pla director del document electrònic i l'arxiu electrònic
Altres criteris a utilitzar dins d'aquesta priorització serien:
I 1. Els que el “ciutadà objectiu“ estigui més preparat
I 2. El que el risc de fracàs sigui menor
I 3. El que necessiti menys recursos
I 5. Definir el pla de divulgació.
I 6. Definir el pla de formació del personal de l'ajuntament, tenint en compte que hi ha diferents perfils, amb diferent
formació específica: legal, tècnica, organitzativa, atenció ciutadana, etc.
I 7. Definir el calendari i executar-lo.
36
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

38. Annex

39. Relació d’eines que
permeten donar
una resposta a les
obligacions que
estableix la Llei
11/2007
38

40. índex decontinguts Annex
índex de continguts
INDEX Pàg
1. Identitat digital 40
2. Seu electrònica 44
3. Signatura electrònica 45
4. Registre electrònic 49
5. Document electrònic i arxiu digital 50
6. Procediment administratiu electrònic 51
7. Notificació electrònica 52
8. Interoperabilitat 53
9. Ajudes 54
10. Altres 55
Annex

41. 1 Identitat digital
Pel que fa referència a la identitat digital comptem amb diferents tipologies de solu-
cions, depenent de si parlem de certificats personals o de dispositius:
1. Identitat digital del ciutadà
2. Identitat digital del treballador públic
3. Identitat digital de l'empresa
4. Certificats digitals de dispositiu
5. Altres
1.1. Identitat digital del ciutadà
IdCAT
CATCert
Descripció: Identificador digital que garanteix la identitat de les persones
a la xarxa.
Enllaç: http://www.idcat.cat
DNIe. Document nacional d'identitat electrònic
Ministeri de l'Interior
Descripció: Es tracta de l'adaptació del document d'identitat tradicional a
la necessitat d'atorgar identitat personal als ciutadans per al seu ús en les
comunicacions electròniques.
Enllaç: http://www.dnielectronico.es/
40
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

42. 1.2. Identitat digital del treballador públic
CPISR -1 - Certificat personal d'identificació i signatura reconeguda
CATCert
Descripció: Certificat digital per identificar el treballador de
l'ajuntament.
Cost: 28€
Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#a
CPISR-C -1- Certificat personal d'identificació i signatura
reconeguda, amb càrrec
CATCert
Descripció: Certificat digital per identificar el treballador o càrrec electe de l'ajun-
tament amb el qual, a més de la vinculació, s'informa del seu càrrec.
Cost: 28€
Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#b
CEISR-1 - Certificat d'entitat d'identificació i signatura
reconeguda
CATCert
Descripció: Certificat digital que s'utilitza en aplicacions que requereixen la
identificació i/o signatura electrònica vinculant una persona física (NIF) a una
organització (CIF), que li permetrà realitzar certs tràmits en nom d'aquesta.
Cost: 28€
Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#ac
41
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

43. Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics
1. Identitat digital
1.3 Identitat digital de l'empresa
CATCert classifica els prestadors de serveis de certificació que proveeixen aquest servei a les empreses i es pot con-
sultar a l'adreça següent:
http://www.catcert.cat/web/cat/2_1_0_entitats_certificacio.jsp
1.4. Certificats digitals de dispositiu
CDS - Certificat de dispositiu servidor
CATCert
Descripció: Certificat digital per identificar el web de l'ajuntament i per xifrar
les comunicacions que s'hi estableixin.
Cost: 300€ per a 4 anys
Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#d
CDSDC - Certificat de dispositiu servidor de controlador de
domini segur
CATCert
Descripció: Certificat digital que permet als usuaris que pertanyen al domini
de l'entitat autenticar-se amb certificat digital.
Cost: 300€ per a 4 anys
Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#d
CDP - Certificat de dispositiu programari
CATCert
Descripció: Certificat per signar electrònicament les aplicacions informàtiques
o programari, i així garantir-ne l'autoria i assegurar la integritat del codi.
Cost: 500€ per a 4 anys
Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#d
42
Guies
per al
desenvolupament
de la societat del
coneixement

44. Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics
1. Identitat digital
Identitat digital
CDA - Certificat de dispositiu d'aplicació
CATCert
Descripció: Certificat que s'emmagatzema en un servidor (preferiblement en un dispositiu crip-
togràfic) i pot ser requerit per una aplicació per signar un document o missatge.
No és un certificat personal, sinó que està vinculat a una aplicació i actua de manera síncrona,
per la qual cosa no requereix la intervenció de cap operador.
Cost: 300€ per a 4 anys
Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#cd
1.5. Altres
El Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya, Localret i CATCert han elaborat el docu-
ment “Criteris per a l'acreditació de la identitat i voluntat entre els ciutadans i les AALL catalanes” que
es pot consultar a l'adreça:
http://www.catcert.cat/descarrega/Criteris_Seguretat_Acreditacio_Identitat.pdf
43
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

45. 2 Seu electrònica
En l'actualitat, encara no s'ha trobat cap solució global que doni resposta a les
necessitats que demana la Llei pel que fa a la seu electrònica. Tot i això, sí que exis-
teixen solucions parcials i eines que poden ajudar a la seva implementació.
Certificat de seu electrònica
CATCert
Descripció: Permet identificar la seu i xifrar les comunicacions.
Cost: 300€ per any, tot i que actualment són gratuïts els 5 primers anys
per als ens locals.
Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#h
44
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

46. 3 Signatura electrònica
Pel que fa a la signatura electrònica, cal parlar de les tipologies de solucions següents:
1. Certificat digital
2. Eines de signatura electrònica
3. Eines de validació de la signatura electrònica
4. Altres eines
3.1. Certificat digital
Certificat digital de segell electrònic per a actes automatitzats
CATCert
Descripció: És un certificat digital que serveix per signar electrònicament de forma auto-
matitzada, i pot utilitzar-se per a l'intercanvi de dades entre administracions, la identificació
i autenticació d'un sistema, servei web o aplicació, l'arxiu electrònic automatitzat, les com-
pulses i còpies electròniques, entre d'altres.
Cost: 300€ per any, tot i que actualment són gratuïts els 5 primers anys per als ens locals.
Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_0_cataleg.jsp#h
3.2. Eines de signatura electrònica
Les eines de signatura electrònica són programaris i components que faciliten l'ús dels certificats digi-
tals . Aquestes eines estan dirigides tant a totes aquelles persones que desitgin utilitzar la signatura
electrònica des del seu lloc de treball com a aquelles administracions públiques que desenvolupen
aplicacions.
45
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

47. signatura electrònica
Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics
3.Signatura electrònica
SignaCat
CATCert
Descripció: Programari d'escriptori que permet realitzar i verificar signatures electròniques, així
com xifrar i desxifrar documents, sobre qualsevol arxiu i amb diversos formats.
Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/6_1_0_signacat.jsp
Formsign
CATCert
Descripció: Eina que permet signar formularis de pàgines web amb certificat digital, que pot
presentar-se com Control Active X o com un executable.
Enllaç: http://www.catcert.cat/descarrega/FormSign.zip
Eina web de signatura-e
CATCert
Descripció: Applet Java que permet signar diferents formats de documents i amb diferents for-
mats de signatura.
Enllaç: http://www.catcert.cat/descarrega/EinaWebSignatura_1.8.zip
PSA - Programari de signatura avançada
CATCert
Descripció: És una eina avançada de signatura electrònica que permet:
I Realització de signatures electròniques simples i avançades fent ús de qualsevol nave-
gador web on presentaran els documents a signar.
I Creació de signatures d’autorització a tercers.
I Generació de comprovants amb validesa jurídica de les signatures realitzades pels
usuaris.
I Generació de signatures propietàries de solucions de tercers.
I Ofereix eines i mecanismes amb la finalitat que qualsevol servidor d’aplicació o usua-
ri pugui realitzar: Signatures amb l’usuari en línia, signatures cegues, signatures desa-
teses o la gestió de signatures en flux.
Disponible: Principis de 2009
Enllaç: http://www.catcert.cat/web/cat/1_4_5_0_psa.jsp
46
Guies
Per al
desenvolupament
de la societat del
coneixement