TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-

DICCIONARI VISUAL D’ART
(COMENTARI ARQUITECTURA-1)

Frank Gehry. Museu d’Art Guggenheim (1997). Titani i pedra calcària. Bilbao. Expressionisme modern.

TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS
2011-2012

DICCIONARI VISUAL D’ART

(ARQUITECTURA-1)

LLISTAT
DE TERMES TÈCNICS D’ART
Prova d’Accés a la Universitat
Le Corbusier. Villa Saboya (1931). Poissy. França.

PAU 2011-12 (Illes Balears)

Michelangelo. Pietat Rondanini
(1554-1564, 1’95 m).
Castell Sforza, Milà.

Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves Vincent van Gogh. Lliris (1889). Oli sobre llenç (71x93).
J. Paul Getty Center. Los Angeles. California.

ARQUITECTURA. Definició: És l’art de
projectar i construir edificis o cobrir un espai
amb utilitat, per a l’ús de l’home, i amb
bellesa, essent considerada “art” des del
moment que comporta una recerca estètica.

Torre de Pisa (funció urbana, monument dins un paisatge).

ARQUITECTURA. Introducció de mirar
un edifici: L’obra arquitectònica és una
activitat artística que crea espais
tridimensionals que inclouen l’home
d’una manera directa.

La PINTURA (bidimensional) treballa sobre
dues dimensions.

L’ESCULTURA sobre tres (tridimensional),
però l’home es manté fora, dins l’espai
exterior, i si l’escultura és exempta i amb
multitud de punts de vista (multifacialitat) la
pot observar des de l’espai exterior i voltar-la.

L’ARQUITECTURA és com una escultura
excavada, en la qual l’home pot penetrar i caminar
pel seu interior. L’edifici és alhora creador
d’espais exteriors i interiors. Aspectes a tenir en
compte per analitzar una obra arquitectònica:

78.- LLOTJA (A) ARQUITECTURA CIVIL
EDIFICIS FUNCIÓ COMERCIAL
Edifici públic dedicat a usos mercantils (intercanvis comercials), de l’arquitectura
gòtica. Castellà: Lonja.
També, Llotja: Galeria coberta porticada, formada per arcades sostingudes per
columnes o pilars, que mira a l’exterior d’un edifici. Castellà: Logia.

Sa Llotja
(S. XV)

“Sa Llotja és com
una cançó de pedra
abocada dins la llum
de la mediterrània”.

78.- LLOTJA (A)

Edificis o lloc de reunió periòdica de comerciants per a realitzar els seus contractes
sobre mercaderies, fletes i segurs marítims (mena de despatx d’agents del comerç).

78.- LLOTJA (A)

Voltes de creueria esveltes sostingudes per columnes helicoïdals a manera
de palmeres, que recullen tots els arc dels nervis.

Obra cabdal de Guillem Sagrera. També hi col·laboraren els seus fills Antoni i
Jaume Sagrera, i els germans Vilasclar.

78.- LLOTJA (A)
També, Llotja: Galeria coberta porticada, formada per arcades sostingudes per
columnes o pilars, que mira a l’exterior d’un edifici. Castellà: Logia.

Palau de l’Almudaina, Palma

Palau Reial de l’Almudaina. Galeria porxada (Loggia).
Interior del saló del tron amb arcs diafragma.

Palau de l’Almudaina de Palma:
Saló del Tron.

ARQUITECTURA CIVIL GREGA
EDIFICIS PÚBLICS PER A ESPECTACLES
127.- TEATRE(A)

El teatre inventat pels grecs, era l’edifici civil grec més important i
El teatre
estava destinat a les representacions de comèdies i de tragèdies .

Es construïa aprofitant el desnivell del terreny (les grades
El teatre
o càvea en la zona alta) i tenia forma ultracircular.

Edifici grec i romà,
destinat a la
representació
d’obres teatrals
(tràgiques i
còmiques). És un
hemicicle amb
graderia o càvea,
orquestra i escena
amb prosceni.

127.- TEATRE(A)

Grades o
Escena: edifici de 2 plantes,
càvea: on es
de forma rectangular on es
situaven els
duia a terme la representació
(darrere del prosceni). espectadors.

Prosceni: espai on Orquestra: on es
actuaven els actors. col·locava el cor, de gran
importància en Grècia.

Les grades o càvea (forma ultracircular).
El teatre L’orchestra (part circular central on es situava el cor).
Parts
El proskenion o escena (lloc on es representava l’obra.)


Les grades o càvea (forma ultracircular).
El teatre Parts L’orchestra (part circular central on es situava el cor).
El proskenion o escena (lloc on es representava l’obra.)

50.- ESCENA (A)
Edifici de dues plantes d’un teatre grec,
situat darrere del prosceni amb la finalitat
de facilitar l’entrada i la sortida dels actors.
Castellà: Edificio de escena; escena.

El teatre Destaquen el teatre d’Epidaure i el teatre de Delfos .

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE EPIDAURE
TEATRE D’EPIDAURE. POLICLET EL JOVE (segle IV, 330 aC, Santuari d’Esculapi).

Teatre d’Epidaure (època hel·lenística, segle III aC – I aC)
 És el major del món grec i un prodigi de visibilitat i audició a més d’una preciosa estètica.
 En un principi tenia 30 grades i 13 escalinates.
Més tard es va engrandir i se n’afegiren 10 grades més i altres 10 escalinates.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre.

A) Teatre  FUNCIÓ: Edificis
destinats a la representació
teatral (comèdies, tragèdies,
farses,...), però també es
podien celebrar cerimònies
religioses. Tenien un evident
ús polític: entretenir a les
masses i transmetre-li
consignes polítiques, a més
de la propaganda de patrocinar
l’espectacle o edifici.


A) Teatre  ESTRUCTURA: Deriva del teatre grec, però a diferència del grec no
aprofita l’orografia del terreny sinó que és una construcció exempta. Van mantenir
les mateixes parts que la construcció original, però amb algunes variants.

2. ARQUITECTURA.
2.4.- Arquitectura civil.
d.- Recreativa. A.- Teatre.

A) Teatre  ESTRUCTURA. Tres parts: a.- Grada o càvea semicircular
dividida en tres parts; b.- Orquestra semicircular; c.- Escena més gran amb
fons arquitectònic arquitravat, dividit en tres cossos.


A) Teatre  Però, els romans van
introduir una sèrie de modificacions,
que incrementen la seva funcionalitat.
En primer lloc, els teatres romans no
construeixen la càvea sobre el
vessant d’un turó, sinó sobre una
infraestructura de galeries cobertes
amb voltes de canó, per tant, poden
estar totalment exempts.


A) Teatre  Infraestructura de galeries cobertes amb voltes de canó,
disposades de forma que facilitin el moviment de grans multituds. Passadissos
interiors de la grada que, mitjançant escales, hi donen accés pels vomitoris, i que
possibilitaven la ràpida entrada i sortida del públic.


A) Teatre La planta i l’orquestra no són
ultrasemicirculars, sinó semicirculars, ja
que en les representacions romanes no hi
havia cors i, per tant, no es necessitava
tant d’espai només pels músics.

A) Teatre De vegades es
reservava l’orquestra per a
espectadors importants.

101. ORQUESTRA
Espai circular en un teatre grec,
situat davant el prosceni, entre
aquest i la càvea o graderia, i
destinat al cor i als músics. En el
teatre romà, espai semicircular
reservat als senadors i als
magistrats (a les autoritats). En el
teatre modern, part anterior de la
platea situada sota l’escena, on
acostumen a estar els músics que
cooperen en l’execució d’un
espectacle teatral. Castellà:
Orquesta.


A) Teatre L’escena és més gran, és una plataforma alta i rectangular amb una
amplada similar a la de les grades.


Exemples:
Teatre Marcel, Roma (23-11 a.C.).
Teatre de Mérida (18-8 a. C.).
Teatre de Sagunt (segle I d. C.).
Teatre d’Aspendus (Turquia).
Teatre d’Orange (França).
Teatre de Verona (Itàlia).
Odeó d’Herodes Àtic (Atenes, 131 d. C.).

Teatre romà de Mèrida (16-15 aC).

A) Teatre L’escena posseeix un front (front scenae), articulat com una façana
de palau, ricament decorat (combina els arcs amb les columnes, i les
estructures arquitravades), tenia una alçada igual a la càvea, i servia de teló de
fons a l’acció teatral, a la vegada que millorava l’acústica del recinte.


A) Teatre  L’aspecte exterior de la façana està més cuidat, decorat amb
escultures decoratives i es solen superposar els ordres arquitectònics en
façana i escena.


Teatre Marcel, Roma
(23-11 aC).


Teatre Marcel, Roma (23-11 aC).

a
TEATRE DE MÉRIDA (16 i 15 aC; reconstrucció escena 135 d;

18 la que avui veiem és del segle IV)
DESCONEGUT
MÉRIDA. CÀCERES. ESPANYA

31.- CIRC (A)

• Edifici públic de l’antiga Roma, de planta el·líptica, dedicat a l’espectacle de
curses de carros guiats per cavalls, format per una arena rectangular amb un dels
costats menors de forma semicircular, dividida longitudinalment per una espina, i
envoltada per una càvea. Castellà: Circo.

31.- CIRC (A)

Circ Màxim (s I aC). Roma.

31.- CIRC (A)

SELECTIVITAT juny
2010/B: Construcció
de la Roma clàssica
dedicada a les
curses de carros,
juny 2011/B.

Piazza Navona (Roma): antic circ Agonal

VIL·LA CAPRA O LA ROTONDA
ANDREA PALLADIO (1551-1553)
I VICENZO SCAMOZZI (1580-1591)
VICENZA. ITÀLIA

ARQUITECTURA CIVIL
EDIFICIS FUNCIÓ DOMÈSTICA

50 b

VIL·LA CAPRA O LA ROTONDA

50 ANDREA PALLADIO (1551-1553)
I VICENZO SCAMOZZI (1580-1591). VICENZA. ITÀLIA

a

ARQUITECTURA CIVIL

85 VILLA SAVOIE (1929-1931). FRANÇA
LE CORBUSIER, CHARLES-ÉDOUARD JEANNERET (1887-1965)

a

85
b

VILLA SAVOIE (1929-1931). FRANÇA
LE CORBUSIER, CHARLES-ÉDOUARD JEANNERET (1887-1965)

ARQUITECTURA CIVIL

F. Lloyd Wright. Casa de Kaufmann o Casa de la Cascada. 1935-1939. Pensilvània

FALLING WATER HOUSE, CASA DE LA CASCADA O CASA

86 KAUFMANN (1935-1937). BEAR RUN. PENNSYLVANIA (EUA)
FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)

a

EDIFICIS FUNCIÓ, EN PART, COMERCIAL
La stoa o estoa: Construcció porticada grega de planta rectangular amb
sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes, uns pòrtics coberts
Edificis que envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per protegir la gent de les
públics incidències meteorològiques i acollir els comerços, per tant, feien la funció de
porxo d’un àgora.

55.- ESTOA (A).
Sinònim Stoa

55.- ESTOA (A) ARQUITECTURA CIVIL
Sinònim Stoa GREGA

Edificis
públics STOA

Són construccions
cobertes, tancades en
un lateral per un mur i
l’altre amb columnes,
cosa que permetia el
pas de l’aire
(ventilació) i que
servien per a
descansar o de refugi.
Podien tenir bancs o,
fins i tot, decoració de
pintures.

Edificis
públics STOA 55.- ESTOA (A). Sinònim Stoa

Edificis
públics STOA 55.- ESTOA (A). Sinònim Stoa
Construcció
porticada grega de
planta rectangular
amb el sostre de
dos aiguavessos
sostingut per
columnes,
especialment
porxos d’un àgora.
Columnata grega
porticada,
resguardada del sol
i de la pluja,
aixopluc on es
situaven els
venedors. Castellà:
Estoa; stoa.

Edificis
públics

STOA

Stoa d’Àtal (època
hel·lenística). És la stoa més
gran que s’ha construït.

ARQUITECTURA
MEGALÍTICA
 NELOLÍTIC (10000-3000 aC)

 Menhir
 Alineament
 Cromlec
 Dolmen

 EDAT DELS METALL (3000-500 aC)
• BRONZE: Cultura talaiòtica
 Talaiots
 Navetes
 Taules

ART EDAT BRONZE

TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA.

Art prehistòric: Cultura Talaiòtica

TALAIOT: Monument megalític de les Balears, semblant a una torre de vigilància
de poca altura o talaia. És una construcció de planta, generalment, circular o bé
quadrada (semblants a les torres de Sardenya com els Nuraghi de la província
de Sassari). Foren torres vigia aïllades o integrades en el recinte emmurallat
dels poblats i tenien finalitat defensiva, l’interior s’aprofitava com a dipòsit per a
emmagatzemar i distribuir la carn. Per exemple, el Talatí de Dalt (1000 aC).

124 BIS.- TALAIOT (A)

TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA.


REPRODUCCIÓ DE TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA CENTRAL

TOROLLONET NOU. MENORCA.
EL TALAIOT MÉS GRAN DE LES BALEARS

Monument megalític balear de l’Edat de Bronze, que consisteix en una mena de
torre o talaia defensiva de forma troncocònica, realitzat amb grans pedres que es
feia servir com a lloc de vigilància, pròpia de Mallorca i Menorca, on dóna nom a
la cultura talaiòtica (1.400-123 aC.). Pot presentar planta circular o
quadrangular..., columna central..., una cambra interior (més freqüent a Mallorca
que a Menorca). Castellà: Talayot; talayote.

TALAIOT DE TOROLLONET NOU.
MENORCA.

TALAIOT DE TOROLLONET NOU. MENORCA.

TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA CENTRAL
Estructura interna.

ARQUITECTURA CIVIL
EDIFICIS FUNCIÓ ESPORTIVA

Edificis L’estadi: Lloc on es realitzaven les carreres, d’estructura rectangular,
públics tenia grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny; i servia per a
les competicions atlètiques.

Edificis L’estadi, d’estructura rectangular i amb les grades o cavea aprofitant
públics el desnivell del terreny; servia per a les competicions atlètiques.

Per a preparar-se en aquestes competicions estava el GIMNÀS i les
PALESTRES, llocs de reunió cívica i per a l’exercici físic; d’estructura
rectangular, ambdues construïdes a cel obert, i que es completaven
amb sales cobertes.
Edificis
públics Les competicions eren molt importants, perquè servien de preparació
per a las guerres i per a mantenir-se en forma. Fou en Grècia on
varen néixer les Olimpíades que eren jocs panhel·lènics que es
celebraven en Olímpia, en honor a Zeus, cada quatre anys

Edificis
GIMNÀS
públics

Edificis
PALESTRA
públics

102.- PALESTRA (A)
Pati a l’aire lliure annex al gimnàs
on es practiquen alguns esports.

ARQUITECTURA CIVIL
EDIFICIS FUNCIÓ CULTURAL


ARQUITECTURA CIVIL

Frank Lloyd Wright (1867-1959). Museu R. Salomon Guggenheim (1959). New York (Wassily Kandinsky i Piet Mondrian).

ARQUITECTURA CIVIL

MENHIR

MENHIR: Pedra de grans dimensions (3-6 m. d’alçada), llarga i monolítica
clavada verticalment al terra. És una paraula bretona. Els menhirs poden
aparèixer ordenats en alineament o en cromlec (en cercle).

Menhir de Carnac Olese

Art prehistòric

Menhir El Grah

Art prehistòric

Carnac. Bretanya.
Le Grand Menhir

Menhir del Mas Roqué.
Vilamaniscle. Empordà.

Menhir de Vallvenera. Girona

6 BIS.- ALINEAMENT (A)

CROMLEC i ALINEAMENT: Els menhirs poden aparèixer ordenats en dues
disposicions, en línia (alineament) o en cercle (cromlec) i es relacionen amb
el culte al Sol.
En línia es disposen en direcció est-oest. Són conjunts formats per múltiples
i llargues fileres de menhirs paral·leles entre si, que estan devora la tomba, i
que disminueixen el seu tamany a mesura que s'allunyaven de l’enterrament.

ALINEAMENT
DE CARNAC
(4500-2500
aC, França)


Conjunt de menhirs
col·locats en filera.
Conjunt de menhirs o
megàlits situats en línia
recta o en línees
paral·leles, generalment
amb orientació est-oest.
Castellà: Alineamientos.


ALINEAMENT DE CARNAC
(4500-2500 aC) Bretanya. França.

41 BIS.- CROMLEC (A)

CROMLEC: Agrupacions de diversos menhirs situats formant un cercle de pedres,
o bé, que delimitava el turonet o pujol que cobria el dolmen o tomba. En el cercle
hi pot haver un o uns quants anells. Tenen, per tant, un sentit religiós i estan
associat al culte al sol. Destaca el de Stonehenge, Anglaterra, (3000 aC).

41 BIS.-
CROMLEC
(A)

 HENGE:
Cercle
ritual; és un
cromlec
dolmènic.

CROMLEC DE STONEHENGE
(3000 aC, pedra arenisca). Wilthire. Anglaterra.


Monument megalític. Agrupació de menhirs en forma circular. Conjunt de menhirs
col·locats en cercle (ex. Cromlec de Stonehege, a Anglaterra). La paraula prové del
cèltic crum i lech, que signifiquen, respectivament, corbat i pedra. Castellà:
Crómlech.

(3000 aC, Anglaterra).


CROMLEC DE STONEHENGE. RECREACIÓ
(3000 aC, Anglaterra).

Art prehistòric
Cromlec d’Ametlles

Cromlec de Stonehenge



(3000 aC, Anglaterra)

21.- BASÍLICA (A)

• Edifici administratiu públic de l’època romana, de caràcter multifuncional (seu de
tribunals o mercat, on s’administrava justícia o es tractaven assumptes comercials i
es realitzaven actes públics).

• De planta rectangular, amb una o tres naus, cobertes per una volta de canó o
voltes d’aresta i separades per files de columnes. La nau central més ampla i alta
que les laterals, per rebre la llum. Podia tenir un absis (una exedra) en un extrem o
dos absis (un a la capçalera i un altre als peus), rematats per mitges cúpules.

21.- BASÍLICA (A)

Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

21.- BASÍLICA (A)
• L’estructura arquitectònica de la basílica
romana es va perpetuar i va servir de base per
a la construcció dels temples cristians, que en
prengueren també el nom.

• Així també defineix l’edifici de l’església
paleocristiana, que per la seva forma recorda
la basílica romana, de planta longitudinal, amb
número imparell o senar de naus, la nau
central coberta a dos vessants, i a un vessant
les laterals, amb sostre de fusta, atri a
l’entrada i nàrtex (nàrtex: passadís porticat,
pòrtic o vestíbul que comunica l’atri amb la
basílica paleocristiana).

• També església important que, per la seva
antiguitat, història, etc., gaudeix de certs
privilegis.

• Castellà: Basílica.
Planta de basílica
paleocristiana occidental.

21.- BASÍLICA (A)
Secció transversal de • Així també defineix l’edifici de l’església
paleocristiana, que per la seva forma recorda
basílica paleocristiana.
la basílica romana, de planta longitudinal, amb
número imparell o senar de naus, la nau
central coberta a dos vessants, i a un vessant
les laterals, amb sostre de fusta, atri a l’entrada
i nàrtex (nàrtex: passadís porticat, pòrtic o
vestíbul que comunica l’atri amb la basílica
paleocristiana).

Dibuix d’antiga basílica
paleocristiana.

21.- BASÍLICA (A)
• També església important que,
per la seva antiguitat, història,
etc., gaudeix de certs privilegis.

Interior de la Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma. Itàlia.

a
BASÍLICA DE SANTA SABINA
22 (422 i 432 dC). ROMA. ITÀLIA
COMITENT CELESTÍ I

21.- BASÍLICA (A)
• SELECTIVITAT juny 2010/B, setembre 2010/A, juny 2011/A: Edifici civil
dedicat a l’administració de justícia i les relacions comercials a la Roma clàssica.

Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

27.- CATEDRAL (A)
• Del llatí càtedra, seient destinat al bisbe. Església principal d’una diòcesi,
construïda amb esperit monumental, que és seu episcopal, en la qual resideix el
bisbe i el capítol catedralici. Castellà: Catedral; Iglesia Catedral; Seo.

Aquesta esvelta construcció, que domina la llum i l’espai, pateix l’efecte del mal de la
pedra, produït per la contaminació del sofre de la benzina, i de la salinitat de la mar,
sobretot en la façana de l’Almudaina, i en els baixos del portalada sud del Mirador.

Antonio Gaudí: “LA MAJOR I MÉS PERFECTA FITA DE L’ESTIL GÒTIC
EN ARMONIA, CONSTRUCCIÓ I MECÀNICA”.

27.- CATEDRAL (A).
Sinònim: Església catedral; Seu.

27.- CATEDRAL (A)

Seu de Palma. Mallorca. Balears.
La part sud de la SEU s’observa, en els seu major
esplendor, des del Parc de la Mar.

36
a

SEU DE PALMA
Jaume I (1230), Jaume II, consagrada 1346 i
1601
VARIS ARQUITECTES, ESCULTORS I
ARTISTES

b

c

SEU DE PALMA
36 Jaume I (1230), Jaume II, consagrada 1346 i 1601
VARIS ARQUITECTES, ESCULTORS I ARTISTES

85.- MESQUITA (A)
85.- Mesquita (sinònim: Mosquea). Temple destinat al culte islàmic. Edifici per a
l’oració dels musulmans, orientat cap a la Meca. Castellà: Mezquita.

Parts de la
Mesquita

Haram
Quibla
Mihrab
Mimbar
Maqsura
Sahn
Sabil
Riwaq
Alminar o
minaret Anar a índex…

85.- MESQUITA (A)

Parts de la Haram Mihrab Maqsura Sabil Alminar o
Mesquita minaret
Quibla Mimbar Sahn Riwaq

Mesquita de Còrdova (s. VIII-X)

a
MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-
966, 987). DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-
HAKAM II i AL-MANSUR. 26

26
b

MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987 (ss. VIII, IX
i X). Consagrada catedral cristiana: 1260, ampliada finals s. XV, època medieval)
DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-HAKAM II i AL-MANSUR.
CÒRDOVA. ESPANYA

26
c

MESQUITA DE CÒRDOVA (785-
788 / ampliada: 833, 855, 962-966,
987, ss. VIII, IX i X). Consagrada
catedral cristiana: 1260, ampliada
finals s. XV, època medieval)
DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN
I, II i III. ABD AL-HAKAM II i AL-
MANSUR.
CÒRDOVA. ESPANYA

95 BIS.- NAVETA (A)
Art prehistòric Naveta des Tudons (1000 aC) . Menorca.

NAVETA: Monument o construcció funerària megalítica de les Balears, un edifici
de planta rectangular amb forma de tronc de piràmide o de quilla de nau o vaixell
aplanada e invertida (cosa que li dóna el nom). Té una o més cambres sepulcrals
a l’interior. La més coneguda és la naveta del Tudons, a Menorca (1000 aC).

95 BIS.- NAVETA (A)
SECCIÓ D’UNA NAVETA (RECONSTRUCCIÓ).

• Construcció megalítica, de parets gruixudes i forma de nau invertida (d’aquí en
prové el nom), pròpia de les Illes Balears, que apareix durant el període
pretalaiòtic (3.000-1.400 aC.). La seva funció era d’hàbitat, encara que a Menorca
també s’utilitzaven com a llocs d’enterrament. Monument funerari megalític de la
cultura talaiòtica del període del Bronze amb forma de quilla de vaixell aplanada i
invertida. Enterrament col·lectiu. Megàlit de Menorca i Mallorca, de planta
rectangular i alçat atalussat. Castellà: Naveta.

a
NAVETA DELS TUDONS. MENORCA. ILLES BALEARS.
2 PRETALAIÒTIC (1000 aC). ANÒNIM

Monuments
N’hi havia molt pocs a Grècia. Destaca el Mausoleu d’Halicarnàs (350 aC).
funeraris

Construcció funerària per a
albergar el cadàver de Mausolo,
d’enormes proporcions, cosa
que ha fet que es generalitzés el
nom de “mausoleu” per a totes
les grans construccions
funeràries.


2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris.
C. Mausoleus.

C) Els mausoleus  Eren tombes de proporcions monumentals. El nom deriva
de Mausolo, sàtrapa de Caria dels segle IV a. C., a la memòria del qual s’aixecà
una tomba gegantina, el mausoleu d’Halicarnàs.

ARQUITECTURA FUNÈRARIA GREGA
Monuments N’hi havia molt pocs a Grècia. Destaca el Mausoleu d’Halicarnàs (350 aC).
funeraris

Constava d’un basament al qual
s’accedia per una escalinata que
conduïa a la cambra sepulcral, i
sobre ella n’hi havia una columnata
jònica i, més amunt una graderia
que suportava l’estàtua de Mausolo,
guiant la seva quadriga.

84.- MAUSOLEU (A) (sinònim: Panteó).
Mausoleu “Halicarnasso”
• Tomba monumental i sumptuosa. Castellà: Mausoleo.

• SELECTIVITAT juny 2010/A: Temple destinat al culte de tots els déus.


C. Mausoleus. Mausoleu o sepulcre d’August (segle I d. C.) 

C) Els mausoleus  A la cultura romana al principi estaven formats per un
altar de grans proporcions. Més tard, van esdevenir edificis de planta circular
amb una cripta funerària.  Per a la inhumació les construccions variaven molt,
encara que les més freqüents eren les de forma circular cobertes amb un cos
cònic, on es plantaven arbres (eren de procedència etrusca). Normalment, les
necròpolis (cementeris) es trobaven fora de les muralles, tal com exigien les lleis
romanes i, tan sols, en casos excepcionals trobem tombes dins les ciutats.


C. Mausoleus.

Tomba de Cecília Metel·la (segle I d. C.) 


C. Mausoleus.

Piràmide de Caius Cestius (segle I d. C.)


2. ARQUITECTURA.
2.3.- Religiosa.
c.- Monuments funeraris.
C. Mausoleus.

Monument funerari Torre dels Escipions. Tarraco 


C. Mausoleus.

Mausoleu de Fabara. Saragossa 


C. Mausoleus. Mausoleu o sepulcre d’Adrià (segle II d. C.) 

Mausoleu o sepulcre d’Adrià (segle II d. C.)  un dels més famosos per la seva
monumentalitat és el mausoleu d’Adrià, a Roma. És també de planta circular i el
seu tambor cilíndric està decorat amb escenes. Al voltant del conjunt hi ha un
túmul de terra envoltat d’estàtues de marbre. La part superior culminava amb una
estàtua de bronze de l’emperador. Actualment reformat per haver estat residència
papal. A més se li ha afegit una estàtua d’un àngel, cosa per la qual és conegut amb
el nom de Castillo de Sant Angelo.

15
a

EL PANTEÓ: 27 aC Marc Agripa, reconstruït per Domicià, i després el comitent i
inspirador de l’obra fou l’emperador Adrià, de la dinastia Antonina (76-138 dC)
DESCONEGUT (possiblement Apol·lodor de Damasc). ROMA. ITÀLIA

Arquitectura

ARQUITECTURA
Anàlisi tècnica. Material de factura:
2.a.- Tipus de mur segons el material utilitzat en el parament:
fang, pedra, fusta, etc.

2.a.1.- De tapial: terra o fang afetgegat (pot tenir pedres incrustades).
2.a.2- De formigó: ciment, arena i pedra mesclat en un arrebossat
(encofrat/”enfoscado”).
2.a.3.- De tova (“adobe”): fang mesclat amb palla, i eixugat o assecat
al sol.
2.a.4.- De maó (“ladrillo”): blocs de fang modelats i cuits dins un forn.
Material constructiu realitzat amb argila cuita al forn.
2.a.5.- Pedra, granit, marbre, sauló (sorra resultant de la
descomposició dels granits).
2.a.6.- De carreu (blocs de pedra, “sillar”). Carreu. Bloc de pedra Pedra (marbre): El Partenó (Atenes)
tallada de forma rectangular. Altres materials:
2.a.7.- Ferro / Vidre.
2.a.8.- Ciment.
2.a.9.- Fusta.
**Els materials influeixen en el caràcter de l’edifici (pobresa o riquesa,
lleugeresa o pesadesa) i determinen la seva tècnica constructiva:

Maó: Ziggurat de la ciutat d’Ur Fusta: Palau Imperial (Tòquio) ...

CARREU
en castellà
SILLAR Cada una de les peces o
pedres regulars, llaurades
(treballades o escairades),
que formen part del mur,
normalment de secció
rectangular.

SISTEMA CONSTRUCTIU és la unió entre els elements de
suport / sustentadors i els sustentats (estan relacionats amb
els materials). Sistema constructiu corbat o de volta
(adovellat) i sistema de coberta plana o arquitravat (llinda).

Arquitectura amb llinda o arquitravada (normalment realitzada amb fusta o pedra = tècnica
de construcció arquitectònica basada en la utilització de bigues rectes sostingudes per
suports verticals com columnes o pilars.
L’arquitectura arquitravada es caracteritza pel predomini de les línies rectes perpendiculars i
coberta plana sobre la llinda. La llinda és l’element horitzontal que transmet les càrregues
de la coberta de manera vertical. El seu ús permet les cobertes planes o arquitravades, que
donen sensació d’estatisme.

6 a
PARTENÓ (447-438//432 aC, s. V aC, Pèricles). ICTINOS (actiu 2ª ½ s. V aC) i
CAL·LÍCRATES (actiu s. V) / FÍDIES (supervisió i escultures). ACRÒPOLI ATENES

SISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVAT O
LLINDAT (ARQUITRAU O LLINDA)
Element arquitectònic horitzontal d’una sola
peça que clou la part superior d’una obertura 77.- LLINDA (A).
i descarrega el pes damunt uns brancals o Sinònim: Sobrellinda; sobreportal.
pilars (els muntants). Castellà: Cargadero;
cumbrera; dintel; lintel; platabanda.

Part baixa de l’entaulament recolzada
directament en els àbacs dels capitells de
les columnes o en els muntants d’un van.

LLINDA
MUNTANT

SISTEMA CONSTRUCTIVO ARQUITRABADO O
ADINTELADO (ARQUITRABE O DINTEL)
Elemento sostenido horizontal de una
sola pieza, que soporta una carga y
produce presiones verticales sobre
los soportes. Parte baja del
entablamento que se apoya
directamente sobre los ábacos de los
capiteles de las columnas o en las
jambas de un vano.

77.- LLINDA (A). Sinònim: Sobrellinda; sobreportal.
SELECTIVITAT juny 2010/A: Element Suports: Llinda sobre els muntants
arquitectònic situat horitzontalment sobre dels pilons del temple de Khonsu
(1184-1151 aC). Karnak, Egipte.
els brancals d’una porta, setembre 2010/B.

• Suports: Llinda i muntants

LLINDA
MUNTANT

MUNTANT / JAMBA
CATALÀ: Element vertical, que forma part
dels laterals d’un van i que sustenta,
JAMBA

juntament amb la seva parella, una llinda
o l’arc d’una porta o una finestra (en el
cas del sistema constructiu voltat).

CASTELLÀ: Elemento vertical,
que forma parte de los
LLINDA / DINTEL laterales de un vano y que
sostiene, con su pareja, un
MUNTANT

dintel o el arco de una ventana
o puerta (en el sistema
constructivo abovedado).

23 a

- Arquitectura corbada o
amb volta, adovellada
(realitzada amb fang o
pedra = línies corbes,
volta, cúpula, cimbori).

BASÍLICA DE
SANTA SOFIA DE
CONSTANTINOBLE
(532-537).
JUSTINIÀ (527-565).
ISTANBUL. TURQUIA

ANTEMI DE TRAL·LES (matemàtic i físic) i ISIDOR DE MILET (geòmetre).

23 b

BASÍLICA DE SANTA SOFIA
DE CONSTANTINOBLE (532-
537). JUSTINIÀ (527-565).
ANTEMI DE TRAL·LES
(matemàtic i físic) i ISIDOR DE
MILET (geòmetre).
ISTANBUL. TURQUIA

c
BASÍLICA DE SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE (532-537).
23 JUSTINIÀ (527-565). ANTEMI DE TRAL·LES (matemàtic i físic) i
ISIDOR DE MILET (geòmetre). ISTANBUL. TURQUIA

81
a

TORRE EIFFEL (TOUR)
(1887-89)
ALEXANDRE GUSTAVE
EIFFEL (1832-1923)
PARÍS. FRÀNCIA

- Arquitectura dels segles
XIX – XX - XXI amb ferro o
ciment.

Arquitectura

ARQUITECTURA
Anàlisi tècnica. Material de factura:
2.c.- Materials (segons la funció, i segons la qualitat):
- Constructius: pedra, maó, tova, ceràmica, vidre, aglomerants (calç i
ciments), aglomerats, (formigons, morter romà), metàl·lics (ferro i
acer), orgànics (fusta i suro), plàstics...
- Decoratius: estucs, arrebossats (eixalbats o referits **), guixeries,
mosaics, porcellanes, placats de pedra o fusta, també la ceràmica ...
- Nobles i pobres (qualitat).

PANTEÓ MARC AGRIPA

MIRADOR DARAXA
ALHAMBRA GRANADA
SALA DE LOS “AJIMECES” o

Materials nobles ...
DE LES FINESTRES CORONELLES


Espai interior que té per als romans, a diferència de Grècia, major importància
que l'aspecte exterior. És la primera vegada que se li dóna més importància a
l’interior que a l’exterior.

EL PANTEÓ: 27 aC Marc Agripa, reconstruït per Domicià, i després el comitent i
inspirador de l’obra fou l’emperador Adrià, de la dinastia Antonina (76-138 dC)
DESCONEGUT (possiblement Apol·lodor de Damasc). ROMA. ITÀLIA

Caràcters nasjíes Epigrafia nasjí

Sòcol enrajolat amb decoració
geomètrica
Mª Victoria Landa Materials pobres

** El mur de materials pobres es pot recobrir amb un capa de mescla
(ARREBOSSAT), i amb uns altra de més fina (REFERIT**) (o “ENLUCIDO”). Si
a les dues capes els donam diferents colors i després raspam la capa exterior
de forma artística perquè es vegi la capa de baix, estarem utilitzant la tècnica
de l’ESGRAFIAT. L’esgrafiat és una tècnica semblant al gravat, ja que el dibuix
resultant no té relleu sinó que està enfondit.

Saló dels Ambaixadors
Mª Victoria Landa

27
a

CIUTADELLA
ALHAMBRA,
“Qalat al Hamra”
(muntanya
vermella,
ss. XIII- XIV)
DESCONEGUT.
MUHAMMAD I,
IUSUF I,
MUHAMMAD V,
MUHAMMAD VII.
TURÓ SABIKA.
VALL RIU
DARRO.

27
b

CIUTADELLA ALHAMBRA, “Qalat al Hamra” (muntanya vermella, ss. XIII- XIV)
DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I, MUHAMMAD V, MUHAMMAD VII.
TURÓ SABIKA. VALL RIU DARRO. GRANADA. ESPANYA

CIUTADELLA ALHAMBRA, “Qalat al Hamra” (muntanya vermella,

27 ss. XIII- XIV). DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I,
MUHAMMAD V, MUHAMMAD VII. TURÓ SABIKA. RIU DARRO.

c

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Materials construcció Els romans van utilitzar nous
materials més consistents i barats, el més utilitzat és el
morter romà (opus caementicium: un conglomerat de
petites pedres o grava, calç i arena, i aigua, que permetia
la construcció de l’arc i la volta -“ hormigón, realizado a
base de barro y cantos rodados”-), material de gran
duresa, però poc estètic, per la qual cosa es solia
decorar amb pintures per embellir-lo.
-MORTER: Mescla de calç, sorra i agua que els romans
utilitzaven com a aglutinant de còdols, per a la
construcció de murs.

- ESCAIRAR: Tallar i disposar
alguna cosa de manera que
els seus costats o caires
formin angle recte.

ARQUITECTURA

En arquitectura, observació de les característiques de la planta (forma,
proporcionalitat de les diferents parts, obertures a l’exterior), de l’alçada (buscar
l’escala en relació a l’home, distribució de les diferents parts, obertures a l’exterior,
façana, portals) i del sostre (tipus de cobriment de l’edifici: cobertes, entaulaments,
voltes, cúpules...). Estudi de les forces de càrrega (com es reparteix i com
s’aguanta el pes del sostre) i dels elements sustentadors (forma i grossària dels
murs, pilars, pilastres, columnes, contraforts...).

ARQUITECTURA
111.- PLANTA (A)
Secció horitzontal de qualsevol dels pisos d’un
edifici, generalment feta a escala. Esquema
que representa, vist des de dalt, el dibuix d’un
edifici sobre el terra. Dibuix arquitectònic d’una
obra o construcció representada en secció
horitzontal.

CASTELLÀ: Dibujo arquitectónico de una obra
representada en sección horizontal, con
delimitación de sus macizos y vanos.

ARQUITECTURA
A la PLANTA hi apareixen els
murs, les columnes o pilars, les
obertures i línies projectades
corresponents a les voltes de
canó, d’aresta i de creueria.

Arquitectura

ARQUITECTURA
Anàlisi tècnica
Elements arquitectònics
Tipus de Planta: rectangular, basilical, creu llatina,
centralitzada (circular, creu grega, octogonal…).

Rectangular: El Partenó (Atenes)
S’ha d’observar les característiques de la planta, la seva
forma, proporcionalitat de les diferents parts, obertures a
l’exterior, les escales (connexió d’espais), etc.

111.- PLANTA (A)
Basilical: Primitiva Basílica de Sant Pere
(Roma)

De creu grega: Basílica de Sant Pere (Roma) Central: Mesquita de Creu llatina: Saint-Sernin de Tolosa
La Roca (Jerusalem)

ARQUITECTURA
S’ha d’observar les característiques de la
planta, la seva forma, proporcionalitat de
les diferents parts, obertures a l’exterior, Suports Espai interior (parts)
les escales (connexió d’espais), etc.

Murs
Vist des de dalt, en una planta es pot Escales (Crepidoma temples grecs)
observar els espais interior i exterior,...

... l’espai interior: els elements de suport o sustentadors (si el suport és continu o discontinu), nau central i
naus laterals, transsepte, creuer, absis, deambulatori o girola, capelles radials o absidals (absidioles), on
estan ubicades les voltes (bóveda, en castellà, sistema per cobrir).

Contraforts Suports
exteriors
Deambulatori
Torres

ARQUITECTURA

Capelles
Nau central radials

Naus laterals Voltes
Creuer

111.7.- PLANTA (A)
RECTANGULAR

Planta d’un edifici en
forma de rectangle.

Rectangular: El Partenó (Atenes)
6
b
PARTENÓ (447-
438//432 aC, s. V aC,
Pèricles). ICTINOS
(actiu 2ª ½ s. V aC) i
CAL·LÍCRATES (actiu s.
V) / FÍDIES (supervisió i
escultures). ACRÒPOLI
ATENES

111.1.- PLANTA (A) BASILICAL

Planta rectangular i longitudinal de nombre senar o
imparell de naus (tres o cinc) amb un absis semicircular
a la capçalera i amb un nàrtex o vestíbul porticat als
peus. Planta que recorda la de la basílica romana.

Planta basilical de san Giovanni
in Laterano. Roma

Planta d’una basílica

Basilical: Primitiva Basílica de Sant Pere
(Roma)

Arquitectura civil romana: edificis administratius
(basílica).
Entre els edificis administratius cal destacar les basíliques
Són edificis multifuncionals (administració de justícia, comerç, mercat, actes públics)
de planta rectangular, amb una o tres naus, coberts per una volta de canó o voltes d’aresta
i amb dues mitges cúpules que rematen cadascun dels dos fons
Aquest model serà el que prendran els cristians per a les seues esglésies
Destaca la basílica de Majenci o Constantí (Roma)

111.1.- PLANTA (A) BASILICAL

Planta de basílica paleocristiana occidental.

ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA
Plantes basilicals
1. Absis
2. Transsepte
3. Diacònicon
4. Pròtesis
5. Nau central
6. Naus laterals
7. Nàrtex
5 8.Torres
9. Atri
6 6 6 6

7 A un costat del presbiteri
es troba el diaconicon (3,
lloc on es guardaven les
ofrenes). A l’altre costat es
9 troba la pròtesi (4, on es
realitzava la benedicció
del pa i del vi, quan no hi
havia iconostasi).

111.2.- PLANTA Planta amb un centre molt definit i gairebé
equidistant a totes les parts de l’edifici. Les plantes
CENTRALITZADA. centralitzades adopten formes com el cercle,
Sinònim central (A). l’octògon o la creu grega.

ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA

Plantes paleocristianes: de creu grega, basilical i central poligonal.

A partir de l’aparició del creuer es formen les plantes cruciformes (creu llatina,
braços desiguals, i creu grega, braços iguals). També s’utilitzen les centralitzades,
circulars i octogonals, tipus que és possible trobar-los en algunes esglésies
d’Orient, i s’utilitza principalment per a la construcció de martyrias (mausoleus) i
baptisteris.

Martyria de Sant Simeó (Síria).
Església panteó de sant Màrtir de planta de creu grega.

111.2.- PLANTA CENTRALITZADA OCTOGONAL

Central: Mesquita de
La Roca (Jerusalem)
Baptisteri de Sant Joan de Laterà (s. V).
Roma.

ARQUITECTURA
PALEOCRISTIANA

111.3.- PLANTA CIRCULAR
Planta centralitzada en forma de cercle.

Plànol i alçat
Mausoleu de Santa Constança
(any 350). Roma.


Peristil
Mur

Deambulatori Nàrtex
Plànol i alçat Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.

Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.


2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà.
Temples circulars Encara que el tipus de temple més comú és el rectangular,
també n’hi ha de circulars, per exemple el de Vesta, en Roma.

Temple d’Hèrcules Víctor Olivarius (dedicat a la deessa Vesta). Via
Sacra, Fòrum romà. Roma (50 aC). República.

111.4.- CREU GREGA

Planta centralitzada amb forma
de creu, formada per dues naus
de forma rectangular, que es
tallen per mig en angle recte,
formant quatre braços de la
mateixa longitud.

Gala Placídia (s. V). Ràvenna.
Martyria (segle V). És de planta de creu
grega (quatre braços iguals) que es
creuen en el centre, on apareix coronat
per un cos sobre elevat respecte els
braços. El cos elevat té, tan sols, una
petita finestra per cada costat, així la
il·luminació és molt escassa. També, és
De creu grega: Basílica de Sant Pere
(Roma) un edifici molt petit.

ARQUITECTURA ROMÀNICA
111.5.- CREU LLATINA
Planta d’un edifici formada per dos cossos rectangulars de diferent llargària, que es
tallen perpendicularment. El braç longitudinal és molt més llarg que el transversal o
transsepte. La nau rectangular llarga és travessada per una nau més curta més
amunt de la meitat del seu recorregut. Recorden simbòlicament la creu en que va
ser crucificat Crist. Pròpia de les esglésies de l’art romànic.

CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (1075-1128).

PLANTA 5 GRANS ESGLÉSIES DE PEREGRINACIÓ

1. SAINT MARTIN DE TOURS
2. SAINT MARCIAL DE LIMOGES
3. SAINTE FOY DE CONQUES
4. SAINT SERNIN DE TOULOUSE
5. CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

Creu llatina: Saint-Sernin de Tolosa

CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (1075-1128)
28 MESTRES BERNARDO EL VELL, ROBERTO I ESTEBAN, I
BERNARDO EL JOVE. MESTRE MATEO (Pòrtic de la Glòria)

a

28
b

CATEDRAL DE SANTIAGO DE
COMPOSTEL·LA (1075-1128)
MESTRES BERNARDO EL VELL,
ROBERTO I ESTEBAN, I
BERNARDO EL JOVE. MESTRE
MATEO (Pòrtic de la Glòria)

SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA. PÒRTIC DE LA GLÒRIA.

28 MESTRE MATEO

c

TRANSICIÓ AL GÒTIC. SINCRETISME ESTILS

• Basilicals / Creu llatina.
• Tres zones d’entrada.
• S’amplia la zona de l’absis i el
braç longitudinal.
• Capçalera amb deambulatori i
molts absis menors o capelles
radials (absidals o absidioles).
• Coberta amb volta de creueria
(menys l’absis que és
poligonal).
• El transsepte (creuer) es
desplaça cap els peus
(centralitzat) o queda inserit,
sense destacar.

ARQUITECTURA BARROCA
111.6.- PLANTA Planta amb forma d’el·lipse, molt emprada al
barroc, que representa una síntesi entre una
EL·LÍPTICA planta central i una planta longitudinal.

Gian Lorenzo Bernini, Francesco Borromini
Església de Sant Andrea al Quirinale, Interior de l’Església de San Carlo alle
Roma (1658-70) Quattro Fontane, Roma (1638-41)

PLANTA DE SALÓ
Planta d’una o tres naus (de similar o
igual altura) i suports molt estrets a
les arcades de separació. L’espai
interior és unitari i diàfan amb manca
de separacions visuals que
compartimentin la planta de l’edifici.
Aquests tipus de planta es propi de
l’arquitectura gòtica del sud de
França i Catalunya del s. XIV.

Planta i interior de la catedral de
Girona. Segles XIV i XV.

ALÇADA: buscar l’escala de l’edifici en relació a
l’home, distribució de les diferents parts,
obertures a l’exterior, façana, portals..., etc.

BIBLIOGRAFIA
 SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB.
Palma (2002)

 Granero Assumpció, http://www.slideshare.net/baldufa8

 http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009
 http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-i
 http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-ii
http://www.slideshare.net/salvavila
 http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK
 http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ
 Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
 http://www.slideshare.net/maricarmearanda
 http://www.wikipediaenciclopedia libre

 Wikimedia Commons
www.enciclopedia.cat

VOCABULARI SELECTIVITAT
(ARQUITECTURA-1)
2011-2012

Piero della Francesca: Ciutat ideal (1470)

TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Destaque

Destaque (20)

Semelhante a TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-

Semelhante a TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1- (20)

Mais de Assumpció Granero

Mais de Assumpció Granero (20)

Último

Último (8)

TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-