1. Pintura gòtica Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves

2. 4.Pintura gòtica Van der Weyden La Magdalena Simone Martini Anunciació Giotto di Bondone Crist mort Jan Van Eyck El matrimoni Arnolfini

3. ART GÒTIC Hubert i Jan van Eyck (germans) Adoració de l’Anell Místic o Políptic de catedral de Sant Bavó

4. 4. La pintura gòtica Jan v an Eyck L’home del turbant vermell

17. Predomina el naturalisme (el mateix que en escultura), però els temes són tractats amb senzillesa i certa “ingenuïtat” , amb la finalitat de què el contingut hi arribi millor a l’home vulgar: la qual cosa el fa un art idealitzat que intenta atreure l’espectador .

18. Vitralls

20. Vitralls de la Catedral de Lleó i de la Catedral d’Àvila .

21. … i rosasses

22. Rosasses de Nôtre-Dame i de la Sainte Chapelle de París.

23. Miniatures Destaquen les que il·lustren les ”C antigas de Santa María ” .

24. Miniatures

26. Pintura de transició del romànic al gòtic Escenes de temàtica cavalleresca pintades damunt fusta. Museu de Mallorca . C ONTEXTUALITZACIÓ : Balears

27. Estil franco-gòtic o gòtic lineal . Detalls del Martiri de Santa Úrsula de l’Església de Sant Francesc de Palma . Fragments del retaule. C ONTEXTUALITZACIÓ : Balears

28. Estil franco-gòtic . Retaule de Sant Bernat (Museu de Mallorca) . Procedeix de la Capella dels Templers. Estil gòtic lineal: la línia predomina encara sobre el volum. Cromatisme viu, colors plans, temes senzills. C ONTEXTUALITZACIÓ : Balears

29. Pintura mural del gòtic lineal . Assalt a Medina Mayurqa . Campament del rei Jaume I. Procedeix del Palau Aguilar de Barcelona (MNAC).

30. Transició del Romànic al gòtic . Escola castellana . Crucifixió i Pantocràtor (1300). Autor Mahamud. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

31. Període franco-gòtic. La il·lustració de manuscrits amb miniatures . Selecció d’imatges de les “Lleis Palatines”. El Rei En Jaume II i Oficis palatins .

32. Escenes extretes de les Lleis Palatines del rei de Mallorca, Jaume II. El camarlenc i dos cambrers netegen i ornen la cambra reial , i a l’altre veiem la taula del Rei . Mostra de miniatures de pintura de gòtic lineal .

33. Miniatura del “Breviculum” de Thomas Le Meysier on apareix discutint i polemitzant amb Ramon Llull .

35. 4.2.2.- PINTURA DEL TRECENTO ITALIANA // ITALO-GÒTIC (1250-1400) o PRIMITIUS ITALIANS A) ESCOLA ITALIANA (DUCENTO , fase prèvia ) Reben el nom de PRIMITIUS ITALIANS els pintors residents en Itàlia durant els segles XIII i XIV . Varen mantenir la influència bizantina en la representació de Verges i Crist en actitud immòbil . Aquesta forma de pintar es coneixia amb el nom de pintura a la Maniera Greca (bizantina i espiritualitzada). És l’ etapa inicial de la pintura gòtica, a la que corresponen els mosaics i les pintures de : Crucificats de Giunta Pisano (  ) JACOPO TORRITI PIETRO CABALLINI GIUNTA PISANO En el segle XIII la pintura va evolucionant. El dolor de Crist es fa patent en la creu, els seu cos es dobla i els peus estan clavats amb un sol clau , com es pot veure en els...

40. Com veiem en la seva Verge amb el Nin o en Majestat ( Maiestà) (  ), del Museu dels Uffizi de Florència , on el pintor treballa amb daurats i visions frontals. CIMABUE (1240-1302)

41. O en el Pantocràtor de l’ absis del Duomo de Pisa , on encara es nota la inspiració bizantina. CIMABUE (1240-1302)

42. I en la Crucifixió (pintura mural) de l’ església de Sant Francesc d’Assis , obra d’intens dramatisme . CIMABUE (1240-1302)

48. MAIESTÀ (Verge amb nin envoltada de sants), pintura sobre taula. Convencionalismes: mirada cap els espectadors, juxtaposició o fons daurat. Novetats: Volum i profunditat. B.1) ESCOLA DE FLORÈNCIA (TRECENTO) GIOTTO di BONDONE (1266 – 1337)

49. Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Sant Francesc a l’Església de Sant Francesc a Assis . El Sant renuncia als bens paterns. A l’altre fresc té un somni on veu un palau ple d’armes.

50. Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Sant Francesc a l’Església de Sant Francesc a Assis . Compartint la capa amb un pobre i, dreta, expulsant els dimonis de la ciutat d’Arezzo. En el paisatge apareixen arquitectures i una certa perspectiva.

51. Donació del mantell Giotto di Bondone (1297) Església Sant Francesc d’Assis, en Assi s

54. “ Adoració dels reis mags”. Giotto di Bondone Capella dels Scrovegni

55. “ Adoració dels reis mags” (observeu el Cometa Halley, Estrella de Betlem). Giotto di Bondone Capella dels Scrovegni

56. Diferents frescs de Giotto di Bondone . Dalt esquerra la Fugida a Egipte , a la dreta el Crist mort o el ”Sant Enterrament” , a sota la, Resurrecció de Llàtzer . Capella Scrovegni, Pàdua (1306) .

57. Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Jesús, la Verge, santa Anna, sant Joaquim a la Capella Scrovegni, de l’Església de l’Arena de Pàdua . Fugida a Egipte i Baptisme de Crist . Els personatges es mouen en un paisatge que els envolta, tot i que sigui un paisatge un poc esquemàtic i convencional.

58. Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Jesús, la Verge, santa Anna, sant Joaquim a la Capella Scrovegni, de l’Església de l’Arena de Pàdua . Joaquim expulsat del Temple . Primera escena del cicle de la capella Scrovegni.

59. Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Jesús, la Verge, santa Anna, sant Joaquim a la Capella Scrovegni, de l’Església de l’Arena de Pàdua . La trobada de sant Joaquim i santa Aina a la Porta Daurada . L’autor dóna volum i modela les formes com si d’escultures es tractés .

60. Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Jesús, la Verge, santa Anna, sant Joaquim a la Capella Scrovegni, de l’Església de l’Arena de Pàdua . Encontre de sant Josep amb els pastors . El pintor potencia la caiguda de les vestimentes, sobretot, a la part inferior del cos.

61. Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Jesús, la Verge, santa Anna, sant Joaquim a la Capella Scrovegni, de l’Església de l’Arena de Pàdua . Rentada de peus de Crist als apòstols i Traïció de Judes . Els personatges transmeten sentiments.

62. Captura o “ Prendimiento” Giotto di Bondone Capella Scrovegni

63. Giotto di Bondone (1266-1337) a la Capella Scrovegni, de l’Església de l’Arena de Pàdua . La Besada del traïdor Judes, Captura o “Prendimiento” . El llenguatge plàstic és majestuós i rotund, els gestos dels personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de l’escena.

64. Giotto di Bondone (1266-1337) a la Capella Scrovegni, de l’Església de l’Arena de Pàdua . La Besada del traïdor Judes, Captura o “Prendimiento” . El llenguatge plàstic és majestuós i rotund, els gestos dels personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de l’escena.

65. Giotto di Bondone (1266-1337) Frescos de l’església de la Santa Croce de Florència . Sant Francesc renunciant als bens paterns i mostrant els estigmes .

66. Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Sant Francesc a l’Església de Sant Francesc a Assis . El Sant renuncia als bens paterns. A l’altre fresc té un somni on veu un palau ple d’armes.

67. Giotto di Bondone (1266-1337) Pintura mural de la Basílica de la Santa Croce de Florència . Sant Francesc predicant davant el papa Honori III i entrevistant-se amb el soldà d’Egipte .

68. Giotto di Bondone (1266-1337) “ Mort de Sant Francesc” Capella Bardi en Església de La Santa Croce, Florència 1320.

69. Giotto di Bondone (1266-1337) Església de la Santa Croce de Florència. Capella Bardi. Mort de Sant Francesc .

72. 37. EXPRESIÓ DEL SENTIMENT Introdueix en els seus personatges reaccions psicològiques que es suposa existeixen entre les diferents persones representades; i ho aconsegueix mitjançant les gesticulacions .

73. Magdalena. La Verge abraça el seu fill mort (dolor callat i contingut). Sant Joan obre els braços cap endarrere amb un gest angoixat (intens dolor). Un gran dramatisme , demostrat a través del gest patètic dels personatges.

83. 37. CRIST MORT, GIOTTO B.1) ESCOLA DE FLORÈNCIA (TRECENTO)

89. Madonna Ruccellai, Uffizi Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) (  )

93. Taula central del políptic. “ Maiestà” de la Catedral (Duomo) de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) (  ) B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALIÀ) Detall de la predel·la de la “Maiestà” de Duccio (  ) La Matança dels Innocents.

94. B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALIÀ) Detall d’una obra de Duccio (  ) “ Àngels músics i àngels cantaires” National Gallery de Londres Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) (  )

101. SIMONE MARTINI (1284-1344). ANUNCIACIÓ . Museu dels Uffizi de Florència . Rostres idealitzats, ulls típicament ametllats, línia ondulant. Va ser el pintor que va difondre l’estil de Siena per Europa.

120. Verge entronitzada de Crotona (1320), Pietro Lorenzetti Nativitat de la Verge, Catedral de Siena (1342), Pietro Lorenzetti B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALIÀ)

121. L’Anunciació, Catedral de Siena (1344), Ambrogio Lorenzetti (darrera obra) Verge de la llet (va influir en Aragó, molt lligat a Itàlia) Ambrogio Lorenzetti Seminari de Siena (1330) B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALIÀ)

123. Pinta quatre grans frescos al·legòrics al Palau Públic de Siena sobre el Bon i el Mal Govern al camp i a la ciutat. El Bon Govern : “Al·legoria de la Pau” AMBROGIO LORENZETTI

124. Pinta quatre grans frescos al·legòrics al Palau Públic de Siena “Al·legoria del Bon Govern” . El Camp i la Ciutat ben governats (detalls). AMBROGIO LORENZETTI

125. Pinta quatre grans frescos al·legòrics al Palau Públic de Siena. “Al·legoria del Mal Govern” . Entronitzada, al centre, la tirania com un dimoni. A sota les conseqüències de la tirania, la injustícia i els vicis del poble. AMBROGIO LORENZETTI

127. Un altre pintor sienès: TADDEO DI BARTOLO . Decora les parets de l’església del poble toscà de Sant Gimignano amb els temes del Judici Final , el Paradís i l’ infern . Aquí veiem el càstig infligit als pecadors en funció del seu pecat. Càstig contra els envejosos i els superbs. B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)

128. “ Maiestà” de la Catedral (Duomo) de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) (  ) Madonna Ruccellai Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) Verge amb el Nin, Pietro Lorenzetti, Església d’Arezzo Verge de la llet (va influir en Aragó, molt lligat a Itàlia) Ambrogio Lorenzetti Seminari de Siena (1330) Anuncioació, Museu degli Uffizzi Simone Martini (1284-1344) B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)

129. L’introductor fou FERRER BASSA , que va decorar la Capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes . Detall de Sant Francesc i Santa Clara. B.3) MESTRES D’INFLUÈNCIA ITALO-GÒTICA A CATALUNYA

130. Germans Serra . Al Retaule de Sigena varen col·laborar els dos germans ( Jaume i Pere ). La Verge i el Nin envoltada d’àngels és obra que Pere Serra va fer tot sol. B.3) ESTIL D’INFLUÈNCIA ITALIANA A CATALUNYA

131. Pere Serra . Retaule de l’Esperit Sant de la Catedral de Manresa . Detall de la taula central ( La Verge a la Pentecosta ) i de dues laterals . Riquesa cromàtica, dolçor i elegància de les figures. B.3) ESTIL D’INFLUÈNCIA ITALIANA A CATALUNYA

132. Joan Loert ( Mestre dels Privilegis ) Retaule del Martiri de Santa Eulàlia de la Catedral de Palma B.4) ESTIL ITALO-GÒTIC A MALLORCA

133. Detalls del Retaule de Santa Eulàlia de la Catedral de Palma de Joan Loert . B.4) ESTIL ITALO-GÒTIC A MALLORCA

134. El Papa Sant Silvestre o Sant Climent pintat per un pintor anònim (1376). Mestre d’ Alaró, Verge amb el Nin (1ª meitat del s. XIV). B.4) ESTIL ITALO-GÒTIC A MALLORCA

135. Mestre de Santa Margalida (o del Bisbe Galiana ?). Predel·la de Sant Guillem i Santa Helena (1372). B.4) ESTIL ITALO-GÒTIC A MALLORCA

136. Detall del Retaule de la Capella Descatlar (Sant Joan Evangelista, Santa Bàrbara, Santa Llúcia i Sant Blai) Església de Santa Eulàlia Mestre del Bisbe Galiana Retaule de Sant Pau Museu Diocesà de Palma B.$) ESTIL ITALO-GÒTIC A MALLORCA

137. Mestre de Sant Mateu Retaule de Sant Mateu i Sant Francesc (1377) de la Catedral de Palma B.4) ESTIL ITALO-GÒTIC A MALLORCA

138. Detalls de la vida i miracles de Sant Mateu i Sant Francesc del Retaule de la Seu . A sota i a la dreta Sant Francesc renuncia als bens paterns . B.4) ESTIL ITALO-GÒTIC A MALLORCA

142. GERMANS LIMBURG “ MOLT RIQUES HORES” del Duc de Berry