1. E scultura gòtica 33. Portada principal Nôtre Dame, París

2. 34. Portada de Sarmental (1240), Burgos

3. Catedral de Burgos Portalada del Sarmental 3. Escultura gòtica Toledo

11. 3.1. Característi que s Romànica : transmet eternitat, solemne majestat, allunyament dels humans, imposa respecte. Sobre collidora. Gòtica : dolçor, bellesa, desitjos de viure, s’apropa als humans.

14. Tem e s preferi t s Crucificat 3 claus La Pietat Els Crists gòtics pateixen, mouen a la compassió .

15. Tem e s preferi t s Sepulcres

23. 3.1. Característi que s Verge Blanca Catedral de Lleó . Situada al trencallums de la portalada central. Maria , com a figura amable i pròxima, ha substituït el pantocràtor majestuós de l’alta edat mitjana. Representació amb un fort naturalisme.

24. 3.1. Característi que s Verge Blanca de Lleó

25. 3.1. Característi que s Verge Blanca de Lleó

29. Façanes A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC : a) La portalada : Espai més abundant : es generalitzen les tres grans obertures atrompetades , amb arquivoltes i suports ( brancals o muntants), a més s’hi afegeixen façanes en els braços del transsepte . ESPAIS

30. Catedral de Burgos BRANCALS A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC : a) La portalada : Les figures escultòriques són més independents del marc arquitectònic, per exemple, sovint les columnes dels brancals (jambas) evolucionen fins a arribar a ser escultures exemptes , essent substituïdes per les estàtues-columnes , i són més naturalistes. ESPAIS

31. Catedral de Burgos L’Adoració dels Mags COLUMNES ESPAIS

33. Alt relleus Dosseret : Element arquitectònic decoratiu, volat en forma de volta, situat horitzontalment damunt una estàtua o un sepulcre adossat a la paret. Peanya o pedestal: Peu de poca alçada que suporta una columna, una estàtua, un vas o un altre element decoratiu. A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC : a) La portalada : Les estàtues-columnes solen aparèixer damunt d’una mènsula i cobertes per un dosseret (“doselete”)..

35. Crist acompanyat de tetramorfs, símbols dels 4 evangelistes, en el timpà (ànge l , lleó, bou alat, àguila). Tot i que el tema del pantocràtor resultava , en certa manera arcaic, cal reconèixer el naturalisme propi de l’època. Timpans: Catedral de Burgos ESPAIS

38. Pòrtic gòtic i el gablet : Element decoratiu, frontó calat i acabat en un angle molt agut, se sol col·locar a la part superior dels principals arcs d’una façana, i la fa més estilitzada. ESPAIS

40. Retaules A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC : b) Els retaules van adquirint una importància progressiva i són narratius , doncs ens conten una història. Durant el gòtic la pintura mural va perdre espai i interès , ja que els murs podien ser substituïts en bona part per vitralls. Al desaparèixer la pintura de les parets es va concentrar en els retaules ESPAIS

41. Cimabue. Escola romana Retaules A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC : b) Retaules : Un retaule és un conjunt d’escenes escultòriques o pictòriques emmarcades , situades al mur darrera un altar , i que narren la vida dels sant al qual es dedicava l’altar o representen altres temes religiosos. ESPAIS

42. ESPAIS

43. Retaules A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC : b) Retaules . Consta de diverses parts: Bancal o predel·la (cos baix). Si és doble, l’inferior s’anomena sota-bancal . Dividit horitzontalment en pisos o cossos i verticalment en carrers . El guardapols i, finalment, l’ àtic . ESPAIS

46. Mobiliari litúrgic A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC : c) Les cadires del cor . El cor és la part de l’església destinada al clergat menor que acompanyava amb els seus càntics les celebracions religioses. El cor pot estar situat al centre de la nau central, als peus de la nau central o en algun lloc elevat. Les misericòrdies eren peces a les cadires del cor, afegides a la part inferior i que només eren visibles quan el seient estava plegat i servia perquè els canonges s’asseguessin dissimuladament durant les pregàries en què s’havien d’estar drets. El cadiram (“sillería”) del cor solia estar decorat amb relleus: la fusta dels braços, els respatllers i les misericòrdies. ESPAIS

47. Cadiram del Cor de la Catedral d’Albi (s. XIII-XIV), França (ubicat a la nau central). Mobiliari litúrgic Cadiram ESPAIS

48. PÚLPITS Giovanni Pisano : Púlpit de l’església de Sant’Andrea (1300), Pistoia. Relleus del cicle de la vida de Jesús, infància, crucifixió i Judici Final. Mobiliari litúrgic ESPAIS

49. Giovanni Pisano : Púlpit de l’església de Sant’Andrea (1300), Pistoia. Relleus del cicle de la vida de Jesús, infància, crucifixió i Judici Final. PÚLPITS Mobiliari litúrgic ESPAIS

50. Capitells d) Els capitells dels claustres es decoren amb temes iconogràfics , en canvi, els capitells de l’ interior , al quedar reduïts, ja no es decoren o es decoren amb una franja contínua . A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC : Catedral de Barcelona (ss. XIV-XV). ESPAIS

51. Sepulcres e) El sepulcre amb relleus es va desenvolupar també en el gòtic i es va convertir en un dels gèneres escultòrics principals. Podien ser exempts, amb la figura jacent del difunt sobre la tapa i envoltat per estatuetes , o els sepulcres adossats a un mur . Aquesta escultura es va cultivar en els segles XIV i XV , degut a la major sensibilitat cap a la mort. L’artista més destacat és Claus Sluter i la seva obra més important el Sepulcre de “Felipe el Atrevido ”. Té forma de llit funerari sobre el que descansa el difunt . És de marbre negre, amb figures adossades de marbre blanc, cada una de les quals és un autèntic retrat. A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC : Sepulcre de “Felipe el Atrevido”, Claus Sluter , Palau Ducs de Borgonya, Dijon ESPAIS

52. Sepulcre de “Felipe el Atrevido”, Claus Sluter , Palau Ducs de Borgonya, Dijon Sepulcres ESPAIS

54. Sepulcres ESPAIS

62. Catedral de Chartres

63. Nôtre–Dame de Chartres

64. Els Pòrtic de Chartres ( 1191-1220)

65. PÒRTIC REIAL de chartre s La decoració plàstica es basa en el pensament de l’escolàstica medieval (d’inspiració neoplatònica). En les portalades hi podem trobar representacions de la glòria de Crist Salvador , els Tetramorfs , temes marians com: L’Anunciació, la Visitació i la presentació de Jesús al temple , i el Judici Final .

66. ALÇAT FAÇANA PRINCIPAL

67. Romànic final a França . Triple portada amb arcs ja apuntats de la Catedral de Chartres .

68. FAÇANA PRINCIPAL CHARTRES

69. Timpà del Pantocràtor i timpà de la Verge amb el Nin . Romànic final (Transició al gòtic) Pòrtic reial de Chartres.

70. El Portal “Royal” en el front occidental

71. Detall de la portada occidental o del “Reial Portal”, completat en 1150. Aquesta cèlebre escultura mostra la transició del romànic al gòtic . Its celebrated sculptures show the transition from Romanesque to Gothic. ESCULTURA DE CRIST EN MAJESTAT EN EL PÒRTIC REIAL

72. Romànic final . Estàtues de sants del brancal. Pòrtic Reial de la Catedral francesa de Chartres

73. Estàtues dels brancals (jambas) de la part esquerra del pòrtic central : (d’esquerra a dreta) Melchizedek, Abraham amb Isaac, Moisés, Samuel, i David.

75. REINA I REIS EN EL PORTAL REIAL

76. ESTÀTUES COLUMNES DELS SANTS MARTÍ, JEREMIES I GREGORI

77. OEST : DETALL PÒRTIC REIAL

78. PÒRTIC NORD

79. Pòrtic nord de Chartres Timpà Mainell o Trencallums (parteluz) Arquivoltes Brancals (jambas en derrame)

80. ESCULTURES DEL PÒRTIC NORD Les figures de patriarques i profetes, de l’Antic Testament, del segle XIII , que es troben en aquesta façana nord, tenen més moviment i estan millor elaborades .

81. FAÇANA SUD

82. Mirada de prop a la torre sud , de gran elegància, fou construïda en 1140.

83. Timpà del pòrtic central de la façana sud : Dormició, Assumpció i Coronació de la Verge Maria .

84. Nôtre Dame, París 3.3. Escultura i arquitectura gòtica francesa

85. La façana principal és del prototip francès, amb un esquema en forma d'”H”. S'ordena en tres carrers verticals que corresponen a les tres grans portalades i en quatre pisos. 2 1 3 4 3.3. Escultura i arquitectura gòtica francesa

86. El pis inferior està completament ocupat per les tres grans obertures atrompetades i cobertes amb arquivoltes, en les quals es desenvolupen conjunts escultòrics . Pòrtic de la Verge , rodejada de sants i reis, composició estatuària del segle XIII . 3.3. Escultura i arquitectura gòtica francesa

87. Sobre el trencallums de la porta principal , s'obri el timpà dividit en tres parts : a la primera es representa el “Limb (limbo) dels Justos” , a la segona “Els elegits” i, a la darrera, el Senyor mostrant les ferides de les seves mans, acompanyat dels àngels que sostenen els símbols de la Passió. Limb dels Justos Els elegits Senyor acompanyat dels àngels Les arquivoltes apuntades estan plenes de figures que recullen la disposició de l'arc. Per tota la façana hi ha nínxols que contenen escultures de profetes i sants . 3.3. Escultura i arquitectura gòtica francesa

89. El rosetó oest emmarca a la Verge en un medalló de rics vermells i blaus . Finestres geminades 3.3. Escultura i arquitectura gòtica francesa

90. De la façana principal (oest) destaquen les llegendàries gàrgoles ( chimières ), que es dissimulen amb la galeria superior entre les torres. De les façanes laterals , destaquen els dos rosetons (sud i nord) del transsepte. El rosetó sud , amb la imatge de Crist, té 13 m de diàmetre. El nord , amb una imatge de la Verge rodejada per personatges de l'Antic Testament, té 21 m de diàmetre Façana sud Rosetó Nord 3.3. Escultura i arquitectura gòtica francesa

91. Per sobre del pis de la rosassa hi ha una galeria d'arcades amb traceries que amaga la teulada. Finalment dues torres quadrades coronen els carrers laterals (69 m). La torre sud conté la famosa campana Emmanuel de la catedral. 3.3. Escultura i arquitectura gòtica francesa 0

92. 3.3. Escultura i arquitectura gòtica francesa NÔTRE DAME. PARÍS

94. Catedral de Reims (s.XIII) Tres pòrtics. El central és més ample i alt. Rosetó central Torres Elements de la façana principal (Oest) Galeria

97. L’ àngel del somriure, de Reims (XIII) denota el triomf del naturalisme gòtic enfront del antinaturalisme de l’alta edat mitjana. Realista, naturalista: roba, rostres (retrats), etc. Pòrtic Reims (s. XIII) : L’Anunciació (naturalisme).

101. Sepulcres e) El sepulcre amb relleus es va desenvolupar també en el gòtic i es va convertir en un dels gèneres escultòrics principals. Podien ser exempts, amb la figura jacent del difunt sobre la tapa i envoltat per estatuetes , o els sepulcres adossats a un mur . Aquesta escultura es va cultivar en els segles XIV i XV , degut a la major sensibilitat cap a la mort. L’artista més destacat és Claus Sluter i la seva obra més important el Sepulcre de “Felipe el Atrevido ”. Té forma de llit funerari sobre el que descansa el difunt . És de marbre negre, amb figures adossades de marbre blanc, cada una de les quals és un autèntic retrat. A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC : Sepulcre de “Felipe el Atrevido”, Claus Sluter , Palau Ducs de Borgonya, Dijon ESPAIS

102. Sepulcre de “Felipe el Atrevido”, Claus Sluter , Palau Ducs de Borgonya, Dijon Sepulcres

103. Sepulcre de “Felipe el Atrevido”, Claus Sluter , Palau Ducs de Borgonya, Dijon Sepulcres

105. Sepulcres

106. Sepulcres

107. Claus Sluter: El pou de Moisés (1400), Musée Archéologique, Dijon. Volum, corpulència, majestuositat i naturalisme. Sluter atorga personalitat i individualitat als personatges i defuig de l’estereotip.

108. Claus Sluter: El pou de Moisés (1400), Musée Archéologique, Dijon. Volum, corpulència, majestuositat i naturalisme. Sluter atorga personalitat i individualitat als personatges i defuig de l’estereotip.

109. Claus Sluter: El pou de Moisés (1400), Musée Archéologique, Dijon.

111. 3.3. Escultura gòtica francesa

112. 3.3. Escultura gòtica francesa

113. 3.3. Escultura gòtica francesa

114. 3.3. Escultura gòtica francesa

116. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . El Mestre Mateo tanca el cicle romànic i comença el gòtic . Es conserva l’entrada primitiva del temple. 3.4. PRECEDENTS

117. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . Els rostres dels personatges tenen una expressió amable i bondadosa . Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre)

118. 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . Les figures presenten formes plenes i en algunes es distingeix una expressió somrient , que ja anuncia el gòtic . 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre)

119. 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). Expressió somrient , que ja anuncia el gòtic . Profetes Jeremies i Daniel (brancal esquerre)

120. 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Profeta Daniel somrient (brancal esquerre)

121. 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret)

122. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Apòstols Santiago i sant Joan (brancal dret) Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret)

123. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . Particularment bella és la figura de Santiago, assegut sobre l’arbre de Jessé en el trencallums central . Apòstol Santiago (mainell)

124. 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . En el timpà es representa l’ Apocalipsi de sant Joan amb superposició de frisos. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples MAIESTAS DOMINI

125. 7) CATEDRAL SANTIAGO . FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples MAIESTAS DOMINI

126. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) Ancians de l’Apocalipsi amb instruments (detalls).

127. 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . En els brancals , davant les columnes, i conversant entre ells per parelles, es troben els apòstols i profetes , que constitueixen la part més bella i aconseguida del pòrtic. Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre) 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret)

128. 7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28 . PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88) . Les figures estan individualitzades i trobem en elles varietat de postures, de plegats i una major cura en el tractament dels cabells. 4.- ESCULTURA ROMÀNICA 4.3.- Portalada: Exemples Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret) Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre)

131. 34. Portada de Sarmental (1230-40), Burgos

133. CATEDRAL BURGOS Catedral de Burgos 34. Portalada del Sarmental

134. PORTADA SARMENTAL. BURGOS

137. PROGRAMA ICONOGRÀFIC: Crist acompanyat de T etramorfs , símbols dels 4 evangelistes, al centre del timpà (ànge l , lleó, bou alat, àguila) , i als vèrtex del timpà els 4 evangelistes escrivans . Tot i que el tema del pantocràtor resultava , en certa manera arcaic , cal reconèixer el naturalisme propi de l’època. Catedral de Burgos 2.- ICONOGRAFIA

143. 34. Portada de Sarmental (1230-40), Burgos 2.- ICONOGRAFIA

156. 5.- RESUM . SARMENTAL és considerada una portada gòtica . ICONOGRAFIA ROMÀNICA HUMANITZACIÓ GÒTICA Iconografia arcaica: hieratisme Crist (Portada Reial Chartres). Naturalisme escrivans i apòstols (coneixedors d’Amiens i Reims). Disposició convencional. Proporcionalitat cossos. Major sentiment narratiu. Interès més definit per estètica i major expressivitat. Autòcton: en cap catedral francesa apareix simultàniament els escrivans – evangelistes (recollint la paraula de Déu ) i el Tetramorfs (coincidència, treta de les miniatures, va ser freqüent en terres hispanes). Apòstols burgalesos tenen faccions populars, despentinats i vesteixen robes de llana grossa (diferent a les luxoses vestimentes de Reims).

161. Catedral de Burgos TIMPANS BRANCALS

163. Alfons X el Sa v i i Violant d ’ Aragó Catedral de Burgos

164. Catedral de Burgos L’Adoració dels Mags COLUMNES

166. La Catedral gòtica de Lleó

168. L’Adoració dels Reis Mags, Pedro Campaña , Museu Catedralici, Lleó. 3.4. Pintura gòtica Castella (s. XIII)

169. L’Anunciació, Catedral de Lleó. 3.4. Escultura gòtica Castella (s. XIII)

170. Verge Blanca de Lleó 3.4. Escultura gòtica Castella (s. XIII)

171. Verge Blanca de Lleó 3.4. Escultura gòtica Castella (s. XIII)

172. Lleó Toledo (XVI)

173. Verge Blanca de Lleó Lleó Toledo (XVI)

174. Verge Blanca de Lleó

178. Lleó Toledo Burgos 3.4. Escultura gòtica Castella (s. XIV). Escoles: Lleó, Burgos, Toledo Sevilla.

185. Cartuja de Miraflores, Burgos Gil de Siloé : Sepulcre de l’infant Alfons (final s. XV). Cartuja de Miraflores, Burgos. Marc ric, gòtic flamíger.

187. Guillem Sagrera Àngel Custodi (Llotja de Palma)