1. ART PREHISTÒRIC
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero CuevesCOVES D’HABITATGE DE CALA SA NAU. FELANITX.
2. Art parietal: Art mural, fet a les parets.
Altamira
Bastó de comandament
ART PREHISTÒRIC
Art mobiliari: Relatiu al moble. Es diu de l’art executat en
objectes que es poden desplaçar, que no pertanyen a un
conjunt immòbil (estatuetes, cofres, mobles, etc.).
3. ART PREHISTÒRIC PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)
• ART MOBILIARI O MOBLE
Venus esteatopígies
• ART RUPESTRE
Escola franco-cantàbrica
Escola llevantina
NELOLÍTIC (10000-3000 aC)
• CERÀMICA
Vasos Campaniforme, de bandes gravades, cardial i de cordes, llisa.
• ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA
Menhir, Alineament, Cromlec, Dolmen.
EDAT DELS METALL (3000-500 aC)
• BRONZE
Cultura talaiòtica: Talaiots, taules, navetes.
Braus de Costitx
Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).
• FERRO
Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)
Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Bicha de Balazote, Guerrers de Porcuna.
Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).
5. ART PREHISTÒRIC
PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)
• ART MOBILIARI O MOBLE: OBJECTES UTILITARIS
AMB CARÀCTER ESTÈTIC:
Arpons
Bastons de comandament
Propulsors
Figures femenines: Venus esteatopígies personificiació de la fertilitat
Estàtues simbòliques: Idols.
• ART RUPESTRE
Escola franco-cantàbrica
Escola llevantina
6. ART MOBILIARI
ARPONS I PUNTES DE FLETXA DE CANTÀBRIA
La fabricació d’instruments lítics (fa devora 2’5 mil·lions d’anys i el descobriment del foc
(fa 500.000 anys) són els exponents centrals del procés d’humanització.
Anar a índex…
17. ART PREHISTÒRIC
PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)
• ART RUPESTRE
Pintura franco-cantàbrica (Paleolític superior)
Mans
Signes masculins i femenins
Animals (Altamira a Santander, El Castillo a Puente
Viesgo de Cantàbria, Pindal a Astúries; Lascaux, i Niaux
a França).
Escola llevantina
Escenes amb figures humanes (Cogul a Lleida,
Valltorta a Castelló, l’Aranya a Bicorp).
30. BISÓ ENCONGIT (ALTAMIRA)
(15000-12000 aC, 195 cm). Cova d’Altamira. Santillana del Mar. Cantàbria.
Pols negra de roca, vermell i ocre disolts en greix animal.
35. CAVALLS I BISONS
CAVALL COVA DE CANDAMO, ASTÚRIES CAVALL COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA, MÀLAGA
BISONS COVA DE LA COVACIELLA, ASTÚRIES. COLOR NEGRE: CARBÓ; COLOR VERMELL: ÒXID DE FERRO.
36. ANIMALS
CÈRVOLA COVA DE COVALANES, ASTÚRIES CABRA HISPÀNICA COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA
SALA DEL PEIX COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA, MÀLAGA OSSOS, EKAI, PAÍS BASC
38. CAVALL (140 cm, COVA LASCAUX, 14000 aC, DORDONYA, FRANÇA). Segon
cavall xinés amb una fletxa clavada en el ventre (11000 aC). Pols de roca negra i
ocre disolts en greix animal.
49. ESCENA DE CAÇA
Abric dels Cavalls.
Barranc de La
Valltorta. Tirig.
Castelló.
Cacera de cervs (3500-2000
aC). Pols de roca negra i
ocre disolts en greix
animal.
66. ARQUITECTURA
MEGALÍTICA
NELOLÍTIC (10000-3000 aC)
Menhir
Alineament
Cromlec
Dolmen
EDAT DELS METALL (3000-500 aC)
• BRONZE: Cultura talaiòtica
Talaiots
Navetes
Taules
Anar a índex…
67. Art prehistòric
MENHIR: Pedra de grans dimensions (3-6 m. d’alçada), llarga i monolítica
clavada verticalment al terra. És una paraula bretona. Els menhirs poden
aparèixer ordenats en alineament o en cromlec (en cercle).
DOLMEN: Megalit en forma de taula. Generalment, s’usava com a
sepultura. De corredor: cova artificial formada per juxtaposició de dòlmens
trilítics.
CROMLEC i ALINEAMENT: Agrupació de menhirs en dues disposicions,
en línia o en cercle i es relacionen amb el culte al Sol. En línia es
disposen en direcció est-oest. En cercle hi pot haver un o uns quants
anells i tenen un sentit religiós. Destaca el de Stonehenge.
CULTURA MEGALÍTICA: Són les primeres construccions humanes
fetes amb grans pedres, en l’àmbit europeu i en el transcurs del V al II
mil·lenni aC, coincidint amb el darrer període del Neolític i l’edat dels
Metalls. Destaquen Anglaterra, França i Espanya.
Anar a índex…
69. MENHIR
MENHIR: Pedra de grans dimensions (3-6 m. d’alçada), llarga i monolítica
clavada verticalment al terra. És una paraula bretona. Els menhirs poden
aparèixer ordenats en alineament o en cromlec (en cercle). Anar a índex…
71. Art prehistòric
Menhir del Mas Roqué.
Vilamaniscle. Empordà.
Menhir de Vallvenera. Girona
Carnac. Bretanya.
Le Grand Menhir
72. ALINEAMENT
CROMLEC i ALINEAMENT: Els menhirs poden aparèixer ordenats en dues
disposicions, en línia (alineament) o en cercle (cromlec) i es relacionen amb
el culte al Sol.
En línia es disposen en direcció est-oest. Són conjunts formats per múltiples
i llargues fileres de menhirs paral·leles entre si, que estan devora la tomba, i
que disminueixen el seu tamany a mesura que s'allunyaven de l’enterrament.
Anar a índex…
75. CROMLEC
CROMLEC: Agrupacions de diversos menhirs situats formant un cercle de pedres,
o bé, que delimitava el turonet o pujol que cobria el dolmen o tomba. En el cercle
hi pot haver un o uns quants anells. Tenen, per tant, un sentit religiós i estan
associat al culte al sol. Destaca el de Stonehenge, Anglaterra, (3000 aC).
Anar a índex…
76. CROMLEC DE STONEHENGE
(3000 aC, pedra arenisca). Wilthire. Anglaterra.
HENGE:
Cercle
ritual; és un
cromlec
dolmènic.
83. DOLMEN
Art prehistòric
DOLMEN: Megàlit en
forma de taula.
Tomba o monument
funerari format por vàries
pedres grans verticals
que sostenen una o més
pedres horitzontals.
Usat com a sepultura
servia, generalment, de
sepulcre col·lectiu.
Podia ser:
• Senzill: una cambra
sepulcral coberta.
• Sepulcre de corredor
amb un passadís o
corredor d’accés.
• Excavats: en la roca.
• Exteriors: a l’aire lliure. Anar a índex…
89. LA ROCA DE LES FADES, BRETANYA.
DOLMEN DE PASSADÍS
Dolmen de corredor: És un passadís o cambra coberta, una cova
artificial formada per juxtaposició de dòlmens trilítics.
90. LA ROCHE AUX FÉES: ROCA DE LES FADES, BRETANYA.
DOLMEN DE PASSADÍS
92. RECONSTRUCCIÓ DOLMEN DE LOS MILLARES. ALMERIA.
Sepulcre de corredor amb un passadís o corredor d’accés. Són tombes circulars
cobertes amb una falsa cúpula, que vol dir que la cúpula no és natural i que en
lloc d’excavar-la, es crea, i li construeixen un corredor d’entrada. Després es
dissimula posant terra al damunt, semblant una muntanya.
93. RECONSTRUCCIÓ DOLMEN DE LOS MILLARES. ALMERIA.
Maqueta del Sepulcre de Corredor I, en el poblat almeriense de Los Millares
(2000 aC). El corredor fa 580 cm de llarg, 1’20 d’alt, mentre que la cambra
funerària té 345 cm de diàmetre i 170 cm d’altura.
102. ART PREHISTÒRIC
EDAT DELS METALL (3000-500 aC)
• COURE
• BRONZE
Cultura talaiòtica: Talaiots, navetes, taules.
Braus de Costitx
Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).
• FERRO
Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)
Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers
de Porcuna, Bicha de Balazote.
Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos). Anar a índex…
104. Art prehistòric: Cultura Talaiòtica
TAULA: Monument megalític balear consistent en un menhir vertical que sosté
en equilibri una gran piedra horitzontal. És una pedra vertical damunt la qual es
disposa una altra horitzontal i una tercera es fa servir de contrafort ( T ). O
també, són gegantesques taules de pedra formades por dos blocs rectangulars,
un col·locat verticalment i l’altre situat horitzontalment sobre el primer. Es creu
que serviren com altar de sacrificis humans o pilastra central de l’edifici, encara
que es desconeix amb exactitud la seva funció (per exemple, Talatí de Dalt,
1000-500 aC).
NAVETA: Monument o construcció funerària megalítica de les Balears, un edifici
de planta rectangular amb forma de tronc de pirámide o de quilla de nau o vaixell
aplanada e invertida (cosa que li dóna el nom). Té una o més cambres sepulcrals
a l’interior. La més coneguda és la naveta del Tudons, a Menorca (1000 aC).
TALAIOT: Monument megalític de les Balears, semblant a una torre de
vigilància de poca altura o talaia. És una construcció de planta, generalment,
circular o bé quadrada (paregudes a les torres de Sardenya com els Nuraghi de
la província de Sassari). Foren torres vigia aïllades o integrades en el recinte
emmurallat dels poblats i tenien finalitat defensiva, l’interior s’aprofitava com a
dipòsit per a emmagatzemar i distribuir la carn. Per exemple, el Talatí de Dalt
(1000 aC).
Anar a índex…
105. TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA.
TALAIOT: Monument megalític de les Balears, semblant a una torre de
vigilància de poca altura o talaia. És una construcció de planta, generalment,
circular o bé quadrada (paregudes a les torres de Sardenya com els Nuraghi de
la província de Sassari). Foren torres vigia aïllades o integrades en el recinte
emmurallat dels poblats i tenien finalitat defensiva, l’interior s’aprofitava com a
dipòsit per a emmagatzemar i distribuir la carn. Per exemple, el Talatí de Dalt
(1000 aC).
Anar a índex…
Art prehistòric: Cultura Talaiòtica
122. NURAGHI DE SANTU ANTINE
NURAGHI DE LA LOSA
D’ABBASANTA
INTERIOR
NURAGA O
NURAGUI
D’ARRUBIU
PROVÍNCIA DE SASSARI, SARDENYA
123. TAULA: Monument megalític balear consistent en un menhir vertical que sosté
en equilibri una gran piedra horitzontal. És a dir, és una pedra vertical damunt la
qual es disposa una altra horitzontal i una tercera es fa servir de contrafort ( T ).
O també, són gegantesques taules de pedra formades por dos blocs
rectangulars, un col·locat verticalment i l’altre situat horitzontalment sobre el
primer. Es creu que serviren com altar de sacrificis humans o pilastra central de
l’edifici, encara que es desconeix amb exactitud la seva funció (per exemple,
Talatí de Dalt, 1000-500 aC).
TAULA DE
TALATÍ DE
DALT
(1000-500 aC).
MENORCA.
Anar a índex…
Art prehistòric:
Cultura Talaiòtica
128. Naveta des Tudons (1000 aC) . Menorca.
NAVETA: Monument o construcció funerària megalítica de les Balears, un edifici
de planta rectangular amb forma de tronc de pirámide o de quilla de nau o vaixell
aplanada e invertida (cosa que li dóna el nom). Té una o més cambres sepulcrals
a l’interior. La més coneguda és la naveta del Tudons, a Menorca (1000 aC).
Anar a índex…
Art prehistòric
149. COVES D’HABITATGE DE CALA SA NAU. FELANITX.
Anar a portada per veure foto des de l’interior…
150. ART PREHISTÒRIC
EDAT DELS METALL (3000-500 aC)
• COURE
• BRONZE
Cultura talaiòtica: Talaiots, navetes, taules.
Braus de Costitx
Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).
• FERRO
Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)
Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers
de Porcuna, Bicha de Balazote.
Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos). Anar a índex…
152. BOU DE COSTITX.
• Jaciment talaiòtic de la finca de Son Corró (ss. V al
II aC). Caps de bou de l’Edat de Bronze trobats en
1894. Originals Museu Arqueològic Nacional de
Madrid, reproduccions al Casal de Cultura de
Costits. Illa de Mallorca. Balears.
Anar a índex…
156. • Nous coneixements tècnics s’apliquen a ornamentació
(mobiliari, armament...).
• Artísticament destaca l’art minuciós dels bronzistes
nòrdics, com aquest carro.
• Petita escultura de bronze, de 59’6 cm de llarg, amb
restes d’una làmina d’or que recobria el disc solar.
• Gran finor i exquisidesa ornamental aconseguida en
l’època.
CARRO SOLAR DE TRUNDHOLM (cap al 1200 aC, Edat Bronze).
Nationalmuseet, Copenhaguen. Dinamarca.
Anar a índex…
157. ART PREHISTÒRIC
EDAT DELS METALL (3000-500 aC)
• COURE
• BRONZE
Cultura talaiòtica: Talaiots, navetes, taules.
Braus de Costitx
Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).
• FERRO
Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)
Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers
de Porcuna, Bicha de Balazote.
Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).
158. ART PREHISTÒRIC
EDAT DELS METALL (3000-500 aC)
• COURE
• BRONZE
• FERRO
Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)
Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers
de Porcuna, Bicha de Balazote.
Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).
Anar a índex…
159. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC
(entre els segles V i II, pot ser el III aC)
Museu Arqueològic Nacional, Madrid
ART EDAT FERRO
Anar a índex…
160. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC
(entre els segles V i II, pot ser el III aC).
Museu Arqueològic Nacional, Madrid.
Fotografia del bust poc temps després de la troballa el 4 d’agost de 1897.
161. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC
(vers segle III aC ?). Museu Arqueològic Nacional,
Madrid. És un bust, probablement un retrat de la
esposa d’un cabdill hispà.
162. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC
(vers segle III aC ?). Museu Arqueològic Nacional, Madrid.
Impressiona pel seu esplèndid tocat de riques joies amb que se la va
adornar. Revela una forta influència de l’art grec.
163. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (vers segle III aC ?).
Segurament era una urna funerària per a contenir les cendres ja que té un
orifici en la part de darrere. És la primera dama ibèrica descoberta i la més
famosa, però se’n discuteix encara l’antiguitat.
164. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC
(vers segle III aC ?).
Museu Arqueològic Nacional, Madrid.
Dibuix hipotètic de la
policromia, segons
Francisco Vives.
Una de les rèpliques repartides per
la ciutat junt a un vitromosaic del
rostre de la Dama.
165. Sosté un vas amb ofrenes i es cobreix amb un mant formant ones i
un tocat similar al de la Dama d’Elx. És exempta i de cos sencer.
GRAN DAMA OFERENT. Cerro de los Santos, Albacete
(s. III o II aC). Museu Arqueològic Nacional, Madrid.
Anar a índex…
166. ART IBÈRIC. Va ser trobada en una tomba fent la
funció d’urna funerària. Pot ser una deessa femenina.
Està representada frontalment, asseguda i esculpida
en pedra. Encara conserva restes de policromia.
DAMA DE BAZA. GRANADA (s. IV aC).
Museu Arqueològic Nacional, Madrid.
Anar a índex…
167. Figura antropomorfa d’animals fantàstics, amb cos d’animal (brau) i cap d’home, de
clara influència oriental (del poble indoeuropeu dels hittites). Encara que es desconeix
la funció, eren figures d’animals que solien situar-se en l’entrada dels cementeris i
posseïen un caràcter de guardians de tombes.
BICHA DE BALAZOTE. ART IBÈRIC (segle VI aC ). Museu
Arqueològic Nacional, Madrid. Existeix còpia al Museu Provincial, Albacete.
Anar a índex…
171. CASTRO CÈLTIC
DEL MONTE DE
SANTA TECLA. A
GUARDA (vers s. I aC i s.
I dC). Del llatí, castrum,
fortificació militar. Poblats
fortificats amb muralles,
situats, generalment, sobre
un pujol o turó i protegits per
foses, comptaven amb una
petita torre per a vigilar l’àrea
circumdant, i amb casa de
planta circular.
Anar a índex…
172. CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A
GUARDA (vers s. I Ac i s. I dC). És un poblat castrenyo-romà.
173. CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A
GUARDA (vers s. I aC i s. I dC). És un poblat castrenyo-romà.
174. Estàtues d’animals toscament tallades en granit representant braus, porcs i porcs
senglars. Animals de pedra de la cultura celta a la Península Ibèrica, situats en
remots paratges de l’altiplà castellà (Àvila, Salamanca, etc.).
VERRACOS: TOROS DE GUISANDO EN EL TIEMBLO. ÀVILA.
Anar a índex…
