1. La Triada Micerina

2. INTRODUCCIÓ
 Localitzaciò: Nil.
Piràmide Micerí. Gizeh.
Egipte.
 Religió: Culte als
déus, vida d’ultratomba.
 Influència del món
agrari.
 La monarquia divina.
PRINCIPALS RESTES
ARQUEOLÒGIQUES

3. oTítol: Triada de Micerí (Menkaura).
oAutor: Desconegut.
oCronologia: Imperi Antic (2900-2060 aC, I-
VI Dinasties), periode menfita (Menfis).
oRegnat: Micerí (2532-2504 aC), IV Dinastia.
oEstil: Egipci.
oDataciò: 2514-2486 aC.
oTipologia: Alt relleu, emergeix del bloc de
pedra, no exempta.
oTècnica: Talla de pedra i després poliment.
oMaterial: Pissarra , tonalitat gris verdosa.
oDimensions: 92,5cm. Altura // 46,5cm.
Amplària // 43cm Longitud.
oTema: Farao Micerí unit a la deessa Hathor i
una divinitat dels 42 nomos.
oLocalització d’ origen: Tomba Micerí,
Complex de GIZEH.
oLocalització actual: Museu Egipci de El
Caire, Egipte.
oData troballa: Excavació de G. Reisner,
temple Micerí, 1908-1010, expedició de
Harvard i Boston.
FITXA TÈCNICA

4. CONTEXT HISTÒRIC
 Durant l’IMPERI ANTIC (3000-2180 aC, dinasties I-VI) la
capital va ser MENFIS, on es van establir les bases formals i
iconogràfiques que caracteritzen l’art egipci: la PERSPECTIVA
ASPECTUAL (frontalitat, rigidesa, hieratisme, no moviment,
malgrat l’estatuària presenti una cama avançada o mostri la part
dreta del cos), característiques presents en els relleus o les figures
votives. També s’estableix la definició del conjunt funerari format
per una piràmide o tomba amb un temple funerari adjunt i amb
d’altres edificacions.
 El faraó MICERÍ (2532-2504 aC) de la IV dinastia , ordenà
realitzar vuit esteles en alt relleu referents a la seva persona, de les
quals només s’han conservat la meitat.

5. PIRÁMIDES DE GIZEH: ESQUEMA GENERAL.
ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE

6. ARQUITECTURA FUNERÀRIAPIRÀMIDES

7. PIRÀMIDES DE
GIZEH
(Hemiunu, 2551-2494 aC).
MESETA DE GIZA.
Keops: Gran, 230m base x
146 alt.
Kefren: Mitjana, 215m base x
143 alt.
Mykerinos: Petita, 108m base
x 66m alt.
ARQUITECTURA FUNERÀRIAPIRÀMIDE
COMPLEX PIRÀMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC).

8. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ)

9. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ)

10. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ), ESQUEMA GENERAL

11. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PLÀNOL I ESTRUCTURA INTERNA PIRÀMIDE DE
MIKERINOS

12. CRONOLOGIA
Vers el 3000 ac
Apareixen els primers
jeroglífics
Vers el 2500 aC
Els faraons fan
construir piràmides
1352-1243 aC
Regnat del jove faraó
Tutankamon
1279-1213 aC
El faraó Ramsés II
regna a Egipte
30 aC
Mor Cleopatra, reina
d’Egipte
RELIGIÓ POLITEISTA

14.  Els egipcis de l’Antiguitat adoraven més de 700 déus, però no tots tenien la
mateixa importància. Els déus més grans representaven la naturalesa: Ra era el
Sol, Horus, el cel... També personificaven els sentiments i els grans moments de la
vida: Hathor era la deessa de l’amor, Tueris protegia les embarassades,...
 Repressentaven els déus com animals, com humans o com humans amb cap
d’animal. Un mateix déu podia tenir formes diferents: per exemple Hathor apareix
com una dona amb dues banyes o com una vaca. Aquests canvis de forma eren un
truc. Els déus amagaven, així, la seva identitat per evitar les forces del mal.
RELIGIÓ POLITEISTA

15.  El faraó era el rei d’Egipte. Era un home, fill del Sol, i es convertia en un déu
després de la coronació. El representaven amb una corona doble, símbol de l’Alt
i el Baix Egipte, un ceptre i un fuet a les mans.
 Algunes estàtues el presenten també com un déu: una esfinx amb cos de lleó i
cap humà. El faraó tenia tot el poder i Egipte li pertanyia.
RELIGIÓ I PODER REIAL: MONARQUIA DIVINA

16.  El FARAÓ havia d’alimentar i tenir cura dels déus perquè protegissin Egipte. Per
honorar-los, el faraó construïa edificis enormes: els TEMPLES. Situats a la vora del NIL.
Els temples tenien columnes a tot el voltant i sales ricament decorades. Els egipcis no hi
podien entrar. Només el faraó i els sacerdots podien accedir als llocs sagrats.
 Com el faraó no podia ser a tots els temples alhora, triava uns homes que servien els
déus en lloc seu: els SACERDOTS, que havien de ser purs, és a dir, nets. S’afaitaven el
cap i tot el cos.
 Un sacerdot entrava tres vegades al dia a la sala secreta del temple on hi havia l’estàtua
del déu (SANTA SANCTORUM) i li portava aliments i perfums. També rentava l’estàtua
i la vestia amb roba neta.
 Cada any s’organitzaven grans festes religioses. Per exemple, a TEBES (la capital
d’Egipte durant l’Imperi Mitjà i al final del Nou) la festa d’Opet durava 15 dies. El faraó
anava a les cerimònies.
 Els sacerdots treien l’estàtua del déu AMMÓ del temple de KARNAK i el portaven Nil
avall fins un altre temple, el de LUXOR.
CREENCES RELIGIOSES

17.  Arquitectura religiosa: Els TEMPLES
 S’hi accedia a través d’una avinguda d’esfinxs, anomenada DROMOS. Aquesta
avinguda conduïa des del Nil fins a la porta del temple, formada per dos grans
PILONS. L’entrada estava formada pels dos murs en talús, davant dels quals es
col·locaven un o diversos OBELISCS.
ARQUITECTURA RELIGIOSATEMPLES
ESTRUCTURA DEL
TEMPLE DE PILONS

18. Temple de Karnak
Temple de Mut
Ciutat de Tebas
Camp inundables
Riu Nil
Temple de Luxor
Dromos (Avinguda esfinxs)
IMPERI MITJÀ (2040-1785 aC, dinasties XI-XIV).
TEBAS CAPITAL DE L’IMPERI

19. ARQUITECTURA RELIGIOSA
TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC, PROTOTIP DE
L’ARQUITECTURA TEMPLÀRIA).

20. ARQUITECTURA RELIGIOSA
TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC).
PILONS, OBELISC I ESTÀTUES.

21. ICONOGRAFIA: TEMÀTICA I FINALITAT
 La triada (de les quatre trobades a Gizeh) està considerada un del més notables
conjunts escultòrics de la dinastia IV i del periode menfita, datada a meitat del
tercer mil·lenni (2514-2486 aC).
 Micerí va ser promotor de la tercera piràmide de Gizeh, en el seu moment tota
revestida de granit.
ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE DE MIKERINOS. VISTA EXTERIOR I
PIRÀMIDES AUXILIARS O DE LES REINES

22. COMPLEX PIRÀMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC).
ARQUITECTURA FUNERÀRIAPIRÀMIDE

23. ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ)

24. ICONOGRAFIA: TEMÀTICA I FINALITAT
 Es creu que, com aquesta, n’hi havien 42 triades més, una per cada nomo,
representant al rei acompanyat de la deessa Hathor i cada una de les divinitats
de la resta de nomos.
 Aquesta imatge, junt a l’estela de Menes, ens indica el paper important que
ocupava la deessa Hathor en l’antiguitat egípcia.
MUSEU DE BOSTONMUSEU EL CAIRE

25. ICONOGRAFIA: TEMÀTICA I FINALITAT
 Les triades podrien ser imatges destinades a utilitzar la figura del faraó com a
nexe d’unió entre els distints nomos/províncies, on la deessa Hathor era adorada.
 Les mans de les deesses, col·locades amb delicadesa a sobre dels braços del rei,
prometen suport diví al governant. En definitiva, és un element de propaganda
publicitària, de legitimar i donar culte a la monarquia, escultura per a ser
col·locada en un conjunt funerari espectacular, que expressava la màxima
exaltació de la divinització del monarca.

26. ICONOGRAFIA: TEMÀTICA I FINALITAT
 Durant la IV dinastia, els ritus
funeraris exigien la representació
de les característiques físiques el
més fidelment possible.
 La triada Micerina n’és un
exemple i és una de les quatre
esteles que es conserven
actualment.

27. DESCRIPCIÓ FORMAL
 Escultura en alt relleu (no embalum
rodó).
 Trobada el 1910 en el temple funerari de
la piràmide de Micerí per un equip
d’arqueòlegs del Museu de Boston.
 Feta en pissarra , de 92’5 cm., i tallada
en un bloc ortogonal, que forma angles
rectes.
 Les figures emergeixen d’un bloc de
pedra dorsal (d’extensió basal), que serveix
d’element unificador i es troba en el fons,
cosa que indica que la peça va ser esculpida
per a observar-la frontalment.
 El faraó està acompanyat de la deessa
Hathor, a la seva dreta, amb banyes i el disc
solar sobre el cap i, a l’esquerra, per la
divinitat del nomo de Kynópolis.

28. DESCRIPCIÓ FORMAL
 Llei de la FRONTALITAT, les figures
són molt rígides, representades molt rectes
les línies de les espatlles i les natges
(HIERATISME) i fredes en l’actitud, amb
la mirada al front, que fa que s’allunyen.
 Micerí es troba en el centre (disseny
SIMÈTRIC de la COMPOSICIÓ) amb la
corona reial blanca de l’alt Egipte, el
senzill faldellí i la barba postissa
cerimonial.
 Hathor i Micerí es troben en posició de
començar caminar, en acte d’energia
continguda, amb el peu esquerre avançat.

29. DESCRIPCIÓ FORMAL
 Els peus passen, així, al primer pla (els
dits s’acosten al límit de la base), posició
que indica l’inici del camí cap a la vida
eterna.
 Els seus braços es troben junt al cos
amb el puny esquerre tancat, amb tensió
palpitant, que contrasta amb l’expressió
relaxada del rostre, i Micerí ofereix la mà
dreta a Hathor.

30. DESCRIPCIÓ FORMAL
 Micerí presenta la musculatura
forta i molt marcada, amb una certa
GEOMETRITZACIÓ.
 La indumentària és de gran
senzillesa. Les figures femenines
vestides segons l’estil de l’època amb
túnica llarga de fil, normalment
blanca, que s’ajusta molt al cos,
deixant veure tota l’anatomia. El seu
pel cau per davant del pit, però no és
massa llarg i deixa les orelles al
descobert. Sobre els seus caps es
troben els seus símbols.
 Les dues tenen un braç junt al cos i
amb l’altre subjecten a Micerí pel
braç, una pinzellada de tendresa front
al hieratisme que domina la
composició.

31.  El rei és el protagonista, les figures femenines queden relegades a segons i
tercer pla , destaca el detall de la gran magnitud de la corona.
DESCRIPCIÓ FORMAL

32.  HATHOR, que amaga el símbol de
l’eternitat a la mà dreta , ocupa una posició
de segon plà (d’estreta relació amb la
reialesa), per davant de l’altra divinitat, en
tercer plà, amb les mateixes dimensions
que Hathor, però amb els peus junts, cosa
que mostra allunyament respecte la posició
avançada del peu de Hathor i,
destacadament, del peu de Micerí.
DESCRIPCIÓ FORMAL

33.  La corona de la divinitat del nomo, representada amb un relleu sua , contrasta
amb l’elevat alt relleu de la corona d’Hathor, per la qual cosa es dilueix el
protagonisme de la seva presència.
DESCRIPCIÓ FORMAL

34.  CANON: Figures proporcionades i
de gran harmonia entre les seves parts,
cànon de 18 punys, dos per als rostres,
déu de les espatlles als genolls, i els sis
restants per cames i peus.
 Sorprèn la PERFECCIÓ, el
REFINAMENT i el DETALL que
conformen les faccions del rostre, el
que fa suposar que degueren
assemblar-se, notablement, a la
realitat.
DESCRIPCIÓ FORMAL

35. MODELS I INFLUÈNCIES
 Hi ha una clara influència de
la religió en la temàtica de l’art
egipci. Les obres artístiques
estan molt relacionades amb la
religió i la mort, per la seva
creença en la vida d’ultratomba.
 Els déus són reencarnats en
les estàtues i habitaven els
temples, dels quals
s’encarregaven els sacerdots.

36. INFLUÈNCIES
 Altres escultures de l’època són:
 LES ALTRES TRIADES DE MICERÍ CONSERVADES.
 MICERÍ I LA SEVA ESPOSA.
 L’ESTÀTUA SEDENT DE KEFREN.

37. TRIADA DE MICERÍ I FRAGMENT AL MUSEU DE BOSTON.
ALTRES ESCULTURES

38. TRIADA DE MICERÍ EL CAIRE.
ALTRES ESCULTURES

39.  Obra mestra del llegat escultòric egipci:
Cèlebre per l’actitud pròxima i afectuosa.
 La consort de Micerí va gaudir d’un
singular grau de protagonisme entre el
conjunt d’escultures que ornamentaren el
Temple de la Vall.
 Realitzada amb pedra obscura. Micerí té
el peu bastant avançat, mentre que la dona
sols una mica.
 No n’hi ha jerarquització per la grandària
de les figures, però en l’actitud de l’esposa
es veu submissió, totalment aferrada al faraó.
 Subtil complicitat entre Micerí i l’esposa,
semblen identificar-se en Horus i Hathor i en
la seva harmonia, un gest senzill que s’indica
amb la proximitat afectuosa entre els dos
esposos. L’esposa rodeja amb els seus braços
a Micerí, similitud amb Hathor a qui Micerí
ofereix la mà en la triada.
ALTRES ESCULTURES
MICERÍ I JAMERERNEBTY. BOSTON.

40.  L’esposa del faraó té la mateixa cara que
la divinitat del nomo a la triada, per la qual
cosa es pot fer la següent LECTURA: el
tercer pla (la divinitat del nomo, Diòspolis
Parva, que representava les terres d’Egipte)
ascendeix al primer pla que, encarnada en
l’esposa del faraó i amb idèntic rostre, és
capaç de palpar a l’inalcançable rei i déu.
 Figures de PROPORCIÓ i de gran
HARMONIA entre les seves parts,
segueixen el CÀNON anterior: 18 punys,
dos per als rostres, déu de les espatlles als
genolls, i els sis restants per cames i peus.
ALTRES ESCULTURES
MICERÍ I JAMERERNEBTY. BOSTON.

41. TRIADA DE MICERÍ EL CAIRE.
MENKAURA I L’ESPOSA
JAMERERNEBTY. MUSEU BOSTON.
ALTRES ESCULTURES

42. MICERÍ ESTÀTUA SEDENT DE KEFREN.
MUSEU EL CAIRE.
ALTRES ESCULTURES

43. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE

44. ciencias.sociales2006.googlepages.com/CivilizacionesdelaantiguedadMsopyEgip.ppt
www.egiptologia.com/.../1106-la-triada-de-micerino.html
www.egipto.com/museo/.../133.html
 sobreegipto.com/.../la-triada-de-micerino/
 historiadelartecomentarios.blogspot.com/.../trada-de-mikerinos.html
 aprendersociales.blogspot.com/.../la-triada-de-micerinos.html
 mundoarte.portalmundos.com/la-triada-de-micerinos
quedearte.blogspot.com
 arteenlasculturas.8m.comes.wikipedia.org/wiki/Tríada_de_Micerino
 es.wikipedia.org/wiki/Tríada_de_Micerino
 wikimedia Commons
 http://www.gizapyramids.org/pdf%20library/bmfa_pdfs/bmfa09_1911_13to20.pdf
BIBLIOGRAFIA

45. Alumna: ALBA MARIA SERRANO
Professora: ASSUMPCIÓ GRANERO