1. Catedral de Lleó Víctor Manuel Hermoso Gelabert (Susi guapa, 2B)

6. L'arquitectura d'estil gòtic sorgeix d'una modificació estructural important de l'arquitectura romànica. Les construccions típiques són els castells fortificats, les torres de defensa i les catedrals. Sant Climent de Taüll. Lleida. Torre de Pisa (Itàlia) Influències Castell Cartoixa de Vallparadís a Terrassa Catedral de Milà CARACTERÍSTIQUES

7. Aquestes innovacions, principalment, són: Les voltes són construïdes amb ne rvadur es de pedra, i totxo a les voltes (són les denominades voltes de creuer ), el que fa que siguin més lleugeres que les voltes romàniques . L'arc preferencial deixa de ser un arc de mig punt i passa a ser un arc ogival . Els contraforts , degut a les tensions inferior, es transformen en arcbotants (braços externs perpendiculars a la superfície del edifici), que sustenten, en les esglésies , la nau central.

10. Les estructures més lleugeres permeten la utilització de rosasses i vitralls amb escenes religioses. Predomina la verticalitat. Les plantes són en forma de creu llatina (derivades de les de peregrinació romàniques, per exemple, Santiago), i les façanes es vesteixen d' escultures i relleus.

11. ARC BOTANT PILAR VOLTA DE CREUERIA

13. Destaquen, especialment, els vitralls de la gran rosassa de la façana oest , els del braç nord del transsepte , els de la Capella de Sant Jaume i els de la Capella Major . El temple està ple de sepulcres de nobles i clergues, principalment romànics i gòtics . En el braç sud del transsepte trobem el sepulcre del bisbe Martín Fernández, l'impulsor de l'actual catedral. Sota una triple arcada apuntada podem veure diversos relleus , que malgrat l'erosió, encara permeten visualitzar algunes escenes de la Passió de Crist i de la vida de Sant Martí de Tours .

16. Entre les dues torres trobem el pòrtic , format per cinc arcs apuntats, que donen pas a un espai on s’obren tres portes , una per a cada nau. La portada principal del transsepte sud és coneguda com la Porta de la Verge Blanca , per la talla que hi ha en el mainell . El timpà i les arquivoltes representen l’escena del Judici Final .

17. A la portada principal de l’oest, a la llinda es representen les ànimes dels benaurats entrant al Paradís , acompanyats d’àngels i músics i les ànimes pecadores en el Infern . Al seu damunt trobem a Crist , assegut en el seu tro i fent de Jutge, envoltat per àngels que porten els elements que representen el seu martiri. Flanquegen la imatge de Crist, la Verge Maria i Sant Joan , que imploren clemència per les ànimes dels pecadors.

18. Les arquivoltes estan decorades amb escenes referents a la resurrecció dels morts . Sants, àngels, homes tornant a la vida i pecadors en l’Infern omplen les tres arquivoltes apuntades . En els muntants de les arquivoltes trobem sis apòstols . L’apostolat continua pels murs que comuniquen la porta central amb les laterals. La porta del costat esquerre es coneguda amb el nom de Porta de Sant Joan . En el timpà es representen diverses escenes repartides en tres nivells.

19. En l’ inferior es troba la Visitació , el Naixement de Jesús , el somni de Sant Josep i l' Anunciació als pastors . En el registre del mig es van representar la visita dels Mags a Herodes , l’ Epifania i la fugida a Egipte . En el tercer nivell hi ha la Matança dels Innocents .

20. Flanquejant la porta trobem sis figures, tres a cada banda . D'esquerra a dreta trobem a un papa, sant Joan Baptista, dos profetes i dos monarques, un d'ells representant la Justícia. La porta del costat dret rep el nom de Porta de San Francesc . En el timpà es va representar la Dormició de la Verge Maria , envoltada per àngels i els apòstols. En el registre superior trobem l'escena de la Coronació de Maria .

21. En els muntants de les arquivoltes es trobem situats tres profetes , Sant Joan Baptista , una reina i el Salvador . Sobre el pòrtic es visualitza part dels finestrals del trifori i la gran rosassa de la Glòria . Corona la façana la imatge del Salvador , sota de la que trobem l'escena de l' Anunciació . GABLET

22. En el braç sud del transsepte s'obren tres portes més. Aquest sector, va ser profundament reconstruït a finals del segle XIX . La porta central es coneguda com Porta de San Froilán , patró de la diòcesis. En el mainell trobem la imatge del sant . El flanquegen diverses escultures, que representen a un profeta, a la Verge de l'Anunciació, l'àngel de la qual està en el museu i als Tres Reis amb la Verge i el Nen.

23. En la llinda trobem un apostolat, que serveix de base per a un Crist en Majestat envoltat pels símbols del Tetramorf , pels Evangelistes asseguts en taules i per àngels. La porta del costat esquerre es coneix com la Porta de la Mort . Els seus arcs estan decorats amb escuts de Castella i Lleó i amb motius vegetals.

24. La del costat dret és la única que no va ser reformada en les restauracions de finals del segle XIX. Conserva encara algunes restes de policromia . El timpà està dividit en tres nivells. En l'inferior hi ha una processó de clergues, en el del mig un bisbe jaient entre àngels amb encensers, mentre que dos àngels més s'emporten la seva ànima cap al Cel en el registre superior. És molt probable que s'hagi representat la mort de San Froilán. En el braç nord del creuer trobem una altra portalada, que ens condueix cap al claustre . En haver quedat dins de l'edifici catedralici, ha mantingut gran part de la seva policromia, datada en el segle XV.

25. Presideix el timpà la imatge de Crist, dins una màndorla sostinguda per quatre àngels. L'envolten els quatre Evangelistes . En el mainell trobem una imatge de Maria, coneguda com la Verge del Déu . En els muntants trobem les imatges de Sant Pau, Sant Pere, Sant Jaume, Sant Mateu i de l'Anunciació.

26. El claustre es va començar a construir a finals del segle XIII i es va acabar durant el primer terç del XIV . Té planta quadrada i sis arcs ogivals en cadascuna de les seves galeries .

27. En el segle XV es van decorar els seus murs amb pintures al tremp fetes per Nicolás Francés . En 1540 es reforma el claustre , refent les seves voltes i afegint contraforts als pilars de les galeries, que estan coronats amb un bell pinacle.

28. En els murs del claustre podem veure sepulcres de diferents èpoques, principalment gòtics . Una portalada gòtica, i posteriorment reformada amb detalls renaixentistes , comunica el claustre amb el temple .

29. En els muntants veiem esculpides diferents escenes com la vida de Job o bé instants de la infantesa de Jesús i de la seva Passió. El claustre és un ric mostrari d'elements escultòrics gòtics i renaixentistes .

30. En el mur est es troba la imatge de Nostra Senyora de la Consolació , tallada en el segle XIII pel mateix mestre que va fer la Verge Blanca .

36. MODELS I INFLUÈNCIES La planta del temple està clarament inspirada en la catedral de Reims , mentre que l'alçat es correspon més amb les de Beauvais Chartres i Amiens.

37. MODELS I INFLUÈNCIES La planta del temple està clarament inspirada en la catedral de Reims, mentre que l'alçat es correspon més amb les de Beauvais, Chartres i Amiens .

38. CATEDRAL DE LLEÓ VÍCTOR MANUEL HERMOSO GELABERT