1. ORIGEN I EVOLUCIÓ DEL VOLUNTARIAT
Què és el voluntariat?
El voluntariat és una realitat social. Ara bé, tota definició d’una realitat és incompleta,
perquè no abastem mai tota la seva complexitat en un terme.
El voluntariat és una resposta col·lectiva a actuar moguts per un sentiment de solidaritat
que ens fa sensibles a detectar problemas i mancances i a dinamitzar recursos per tal de
pal·liar-les. És a dir, el voluntariat és una actitud social que dóna resposta a un
sentiment comú de sentir-se solidari. No és, però, una actitud unidireccional. En el
voluntariat cadascú dóna segons les seves possibilitats, i cadascú segons les seves
necessitats.
Necessitat del voluntariat
És una necessitat en sí mateixa. S’ha dit que si no hi hagués mancances per cobrir, ni
necessitat de voluntaris, caldria inventar-les, perquè alguna cosa gratuïta sempre farà
falta a la societat.
El voluntariat actua en un marc més o menys organitzat. Perquè puguem parlar de
voluntariat cal una associació o entitat que l’aplegui. Sense aquest vessant associatiu hi
haurà persones solidàries, bons ciutadans, actes de bon veïnatge, però no voluntariat.
VOLUNTARIAT
- ocupar-se desl interessos dels altres o de la comunitat en general.;
- sense contraprestació econòmica;
- en una organització;
- des de la solidaritat.
El voluntariat és una realitat creixent a Catalunya, com arreu d’Europa i sobretot del
món occidental.
D’una banda, el voluntariat es va adequant constanment als seus contextos per tal de
donar resposta a les noves demandes i mancances socials i, d’altra banda, les
institucions i la societat en general han anat fent més palès el reconeixement de la tasca
insubstituïble dels voluntaris i de les entitats de voluntariat.
De fet, el voluntariat és un fenòmen molt arrelat a Catalunya i que ha anat molt lligat a
la seva història recent.
L’acció voluntària a Catalunya vé de lluny i ha gaudit sempre d’una gran vitalitat. Amb
la seva tasca qüotidiana mitjançant el teixit associatiu, ha facilitat la integració de
moltes persones a la societat alhora que ha col·laborat en la configuració del nostre país.
2. El voluntari social té clares arrels en l’acció que des de l’edat mitjana han exercit de
manera molt preponderant algunes ordes religioses, però també determinades
organitzacions econòmiques com els gremis primer i les societats filantròpiques més
tard i, fins i tot, persones de manera més individual com el “cavaller” o el “filàntrop”.
Situem a l’edat mitjana les primeres accions caritatives organitzades per moviments
eclesiàstics: atenció a malalts, gent gran, indigents, obres pietoses. Les primeres
referències ens vénen de Toscana cap a l’any 1400, amb l’obra Misericordia.
Cap al S. XVIII hi ha un reclam per part del ciutadà a l’assistència de l’estat, i sorgeixen
els “institutos”, hospitals de pobres. Amb la Revolució Francesa, el comité de
mendicitat atorga llicències de treball als pobres, i serà el pioner en la intervenció de
voluntaris a domicili.
1794: primer cas en què un govern (el Prusiá) sol·licita que l’Estat assumeixi les
assistències que oferien les entitats religioses.
1850: es dóna a Alemanya un Servei de voluntariat que fa de pont entre el consell
comarcal i els habitants del barri.
La progressiva intervenció de l’Estat en la qüestió social que s’inicia amb la Revolució
Francesa i que culmina amb l’anomenat estat del benestar, ha significat una constant
evolució i transformació del paper i de les tasques concretes del voluntariat, però sense
perdre mai el seu sentit i la seva necessitat. L’expansió de l’estat del benestar no ha
aconseguit fer innecessari el voluntariat, sinó que aquest ha trobat possiblement el seu
espai més genuí. Ni l’estat pot substituir el voluntariat ni la vocació d’aquest voluntariat
és substituir l’estat.
Fins a finals del S. XIX no sorgeixen iniciatives de treball voluntari fora de l’Esglèsia.
Amb la Segona Guerra Mundial, a Alemanya pren força el voluntariat civil d’assistència
social.
Dates d’interès per a conèixer les arrels històriques:
1964: Llei d’associacions: l’Estat permet la possibilitat d’associar-se.
21/07/85: Comitè de Ministres del Consell d’Europa: resolució en benefici del
voluntariat.
17/12/85: Assemblea General de l’ONU: reconeix que el voluntariat contribueix a
la millota de la qualitat de vida humana.
27/12/85: Parlament català: s’aprova la Llei de serveis social que compromet a les
administracions públiques a donar suport a l’acció voluntària.
1986: l’ONU declara el 5 de desembre Dia Internacional del Voluntariat.
13/03/87: 34 persones de diferents entitats fan una associació, el Secretariat Català
per al Voluntariat Social.
3. 4-5/11/88: Projecte de creació de l’INCAVOL.
18/11/89: Es constitueix la Federació Catalana de Voluntariat Social
(FCVS), que aplega 100 entitats.
14/09/90: (París). L’Associació Internacional d’Esforços Voluntaris (IAVE)
elabora la Declaració Universal sobre el Voluntariat.
19-20-221/4/91: IV Congrés Europeu de Voluntariat (Barcelona). Eurovol’91.
11/91: El Parlament català aprova la Llei de creació de l’INCAVOL.
18/03/93: Presentació de l’INCAVOL.
La tradició asociativa a Catalunya ja vé de lluny. L’explosió associativa des dels
anys70ha possibilitat la creació d’infraestructures participatives i el desplegament
d’activitats cada cop més diverses on tothom pot tenir un lloc per fer voluntariat.
El voluntariat es mou per paràmetres de solidaritat, i això ja vé de lluny.
ÀMBITS EN QUÈ TREBALLA EL VOLUNTARIAT
Social
Cultural
Recreatiu
Esportiu
Espai nens/joves
Bienal
Cooperació
Ambiental