1. DINÀMICA INTERNA
La deriva continental
Energia interna del planeta
Plaques tectòniques

2. LES CAPES DE LA TERRA

3. La litosfera: La litosfera es lade l’ASTENOSFERA ies
troba per sobre
capa de la terra que
que compren diverses capes:
1) L’ESCORÇA: És la capa sòlida externa de la Terra, és
formada per matèries lleugeres i rígides. Podem
distingir dos tipus d’escorça:
a) L’escorça continental: Correspon amb els
continents i moltes illes. Té un d’uns 35 Km de mitja,
a les serralades té un gruix i a les depressions en té
menys.
b) L’escorça oceànica: Correspon
amb el fons oceànic. Té un gruix mitja
d’uns 7 Km i es més densa.
2) El mantell litosfèric : És format per
materials lleugers i rígids i és la part
més exterior del mantell.

4. La litosfera:
La litosfera està fragmentada en plaques, sòlides i
rígides d’un gruix de 70 a 150 Km.  PLAQUES
LITOSFÈRIQUES
Sota la litosfera hi ha l’ASTENOSFERA, és una part del
mantell superior composta de materials líquids i molt
viscosa.
La LITOSFERA sura sobre
de l’ASTENOSFERA

5. La Teoria de la deriva
continental:
ALFRED WEGENER, geofísic i meteoròleg
alemany va formular aquesta teoria,
1) els continents no han ocupat
sempre la mateixa posició actual
 han sofert grans desplaçaments.
2) tots els continents estaven
units formant un gran continent
 PANGEA

6. La Teoria de la deriva
continental:
Wegener es va basar en diverses dades:
1) Geogràfiques: Les costes d’alguns continents
encaixen entre elles.
2) Biogeogràfiques : La distribució dels éssers
vius. Si els continents separats, no haguessin
estats junts.
3) Estratigràfiques : Les roques i estructures
en el relleu coincideixen entre continents
separats.
4) Paleontologiques : Fòssils trobats en
continents separats són dels mateixos tipus.

7. Teoria de la tectònica de plaques
L’energia del cicle geològic intern
El moviment de les plaques litosfèriques és
causat per els corrents de convenció.
Son possibles a causa
de la naturalesa
semilíquida d’aquesta
capa terrestre
(L’ASTENOSFERA) i a
l’energia tèrmica inferior
de la Terra.

8. Teoria de la tectònica de plaques
L’energia del cicle geològic intern
La seva dinàmica és:
1) L’energia tèrmica fa
augmentar la temperatura dels
materials a l’astenosfera. 2
3
2) Aquests materials més interns 4 1
es dilaten i la seva densitat
disminueix i ascendeix cap
a la litosfera.
3) Es van refredant, es contrauen i la seva densitat
augmenta.
4) Tornen a baixar i es donen els corrents circulars de
convecció (cèl·lules de convecció)

9. La teoria de
tectònica de plaques
Les plaques litosfèriques suren a l’astenosfera
perquè està formada per materials sotmesos a
corrents de convenció.

10. El contacte entre plaques
litosfèriques
CONTACTE /LÍMIT CONVERGENT:
- Les plaques topen.
- La placa s’ensorra una sota l’altra.
Els diferents tipus de relleu segons les
plaques que xoques son:
continental + continental = continental + oceànica = oceànica + oceànica =
serralades serralades amb volcans fosses oceàniques

11. Les Serralades i els Arcs d'Illes
• Les serralades i els arcs d'illes es
formen amb la compressió i elevació de
les vores de les plaques litosfèriques.
• Aquest procés de formació s'anomena
orogènesi.

12. Les Serralades i els Arcs d'Illes

13. Les Serralades i els Arcs d'Illes

14. Les Serralades i els Arcs d'Illes

15. Les Fosses Oceàniques
• Són esquerdes abismals estretes i molt
llargues. Es formen per la compressió
convergent dels materials astenosfèrics.
• També s'anomenen vores destructives
les zones on es destrueix materials
litosfèrics.

16. El contacte entre plaques
litosfèriques
CONTACTE / LÍMIT DIVERGENT
- les plaques es separen.
- Es poden produir 2 tipus de relleu
segons a on es produeixin:
plaques oceàniques  dorsal oceànica
plaques continentals  zona de rift

17. plaques oceàniques  dorsal oceànica
DORSALS OCEÀNIQUES
• Són esquerdes de l'escorça oceànica per on
ascendeixen magmes i es disposen als dos costats.
• Els magmes en solidificar-se formen una nova escorça
oceànica i també formen llargues serralades.
• La seva formació es deguda a forces produïdes per
corrents divergents dels materials litosfèrics.
• També s’anomenen vores constructives les zones on es
forma nova litosfera.
• Les dorsals oceàniques expliquen com es trenquen les
plaques litosfèriques i com es renova el fons marí.

18. plaques oceàniques  dorsal oceànica
DORSALS OCEÀNIQUES

19. plaques oceàniques  dorsal oceànica
DORSALS OCEÀNIQUES

20. plaques continentals  zona de rift
LES ZONES DE RIFT:

21. plaques continentals  zona de rift
LES ZONES DE RIFT:
• Aquestes zones consisteixen en
l’aprimament litosfèric
• s’hi troben falles i fractures que formen
valls llargues i amb una depressió
considerable respecte els seus marges.
• La allargada pot arribar als milers de
quilometres i l’amplada a uns cents
quilometres.

22. plaques continentals  zona de rift
LES ZONES DE RIFT:
La separació pot evolucionar així:
- Si el material fos de l’astenosfera és refreda
s’estabilitza i creix el gruix de la litosfera.
- Si és trenca la placa, en crea de noves i entre
mig poden crear-se:
a) nous mars si és para el separament que hi
ha amb capes com el mar Negre.
b) Nous oceans si continuen i la fissura és
dona per complet formant dues plaques i és
dona en un nou espai oceànic (Aquest és l’exemple de
la formació dels continents a partir de Pangea).

25. El contacte entre plaques
litosfèriques
CONTACTE TRANSFORMANT:
les plaques es mouen lateralment.
Normalment s’hi formen falles.

26. El contacte entre plaques
litosfèriques
CONTACTE TRANSFORMANT: