1. Ambientalitza’t
(Annexos)
IES ÍTACA
SANT BOI DE LL.

2. Índex
• Annex 1: Pràctica de la depuració de l’aigua
• Annex 2: Activitats sobre la contaminació atmosférica
• Annex 3: Activitats contaminació acústica
• Annex 4: Guió del treball sobre el medi ambient
• Annex 5: Pràctica elaboració de sabó natural
• Annex 6: Treballs de 1r cicle de Lengua i Literatura Castellana

3. (Annex 1)
Ciències Naturals 2n ESO Pràctica 2: DEPURACIÓ D’AIGÜA
Nom: Data: 25/11/05
QUÈ FAREM?
Intentarem depurar aigua bruta
MATERIAL NECESSARI
aigua bruta
-
ampolla de plàstic tallada
-
sorres i graves rentades
-
tros de roba per fer de sedàs
-
goma elàstica
-
alumina (sulfat d’alumini i potassi)
-
vasos de precipitats
-
PART I
QUÈ HEM DE FER?
1.- Omplim un vas de precipitat amb l’aigua bruta que hem portat de casa
2.- Col·loquem l’ampolla tallada invertida al suport
3.- Envoltem la boca de l’ampolla amb el tros de roba i el lliguem amb la goma elàstica
4.- Fiquem a dintre de l’ampolla primer la grava i després la sorra més fina, en capes.
5.- Posem sota l’ampolla un vas de precipitats buit
6.- Tirem un dels preparats d’aigua bruta i esperem que es filtri tota
PART II
QUÈ HEM DE FER?
1.- Omplim altre vas de precipitat amb l’aigua bruta que ens ha quedat i li afegim alumina
2.- Repetim tots els pasos de la part I

4. RESULTATS. PART I
1.- Fes un dibuix del muntatge que heu realitzat indicant cada part què és
2.- Descriu les característiques de l’aigua bruta que has preparat: color, olor...
3.- Descriu les característiques de l’aigua depurada que has preparat: color, olor...
4.- Comparem la mostra inicial d’aigua bruta amb la final d’aigua depurada: explica
detalladament com sòn entre si l’aigua bruta que has preparat i l’aigua neta que has
obtingut.
5.- Creus que hem eliminat les substàncies que estaven mesclades amb l’aigua bruta
inicial? Raona la teva resposta.

5. 6.- Creus que l’aigua obtinguda és apta pel consum humà?. Què cladria fer per què ho
RESULTATS. PART II
1.- Comparem la mostra inicial d’aigua bruta amb la final d’aigua depurada: explica
detalladament com sòn entre si l’aigua bruta que has preparat i l’aigua neta que has
obtingut.
2.- Quina creus que és la funció de l’alumina?

6. (Annex 2)
La capa d’ozó
L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra i està composta d’una mescla
de gasos, partícules sòlides com cendres, i d’aigua líquida i sòlida, que forma
els núvols. L’aire fa possible la vida al planeta.
La part de l’atmosfera que està situada entre 15 i 55 km de la superfície
terrestre conté ozó. Aquest és un gas molt necessari perquè filtra els raigs
ultraviolats, que són una part de les radiacions solars.
Els raigs ultraviolats poden ser perjudicials per als éssers vius, però el cos
humà té un sistema de defensa contra aquests raigs: els pigments de la pell.
Un d’aquests pigments, la melanina, fa que la pell es torni morena quan
s’exposa al sol. Si la capa d’ozó es fa més prima, deixa passar massa raigs
ultraviolats, i la pell queda exposada a greus perills, com les cremades i el
càncer de pell per mutació de l’ADN del nucli de les cèl·lules.
Uns altres possibles efectes de la disminució de la capa d’ozó en altres éssers
vius són la manca de germinació de les llavors i la manca de floració de les
plantes.
Els gasos anomenats clorofluorocarbonis (CFC) són molt perjudicials per a la
capa d’ozó, ja que la destrueixen. Són alliberats a l’atmosfera quan fem servir
alguns aparells com, per exemple, aerosols o alguns sistemes de refrigeració.
Activitats
1.- Creus que és important fer servir cremes amb factors de protecció solar
quan t’exposes al sol? Per què?
2.- Com es diferencien les diferents cremes protectores solars? Feu una
investigació sobre el vostre tipus de pell i el factor de protecció més adient. Us
podeu adreçar a la vostra farmàcia.
2.- Busca informació sobre l’afebliment de la capa d’ozó. En quines zones de la
Terra el problema és més accentuat?
3.- Feu grups i busqueu envasos que tingueu a casa i funcionin amb esprai.
Mireu en cada envàs si es fa alguna referència a la capa d’ozó. Anoteu-la.
Confeccioneu una llista amb els productes que heu observat que anuncien el
seu respecte per la capa d’ozó.
4.- De quina manera creieu que podem col·laborar a reduir les emissions de
clorofluorocarbonis (CFC) a l’atmosfera?

7. (Annex 3)
El soroll també contamina
Quan sentim la paraula contaminació, ràpidament pensem en deixalles, fums,
abocaments tòxics a un riu, plàstics surant al mar... Poques vegades pensem
en el soroll com a font de contaminació.
Principalment en les grans ciutats, el soroll representa un problema greu de
contaminació ambiental i de salut per a les persones.
Les fonts de contaminació acústica més importants són el trànsit rodat a les
ciutats, les maquinàries de les zones industrials, el vol d’avions, els treballs de
construcció...
Hi ha persones que, per les activitats que duen a terme habitualment o pel lloc
on viuen, estan més exposades a sorolls intensos. Per exemple:
• les persones que viuen en poblacions situades al costat dels aeroports, les
estacions de tren, les autopistes...;
• el personal dels aeroports;
• els treballadors que utilitzen màquines sorolloses;
• els músics que toquen instruments que emeten uns sons molt intensos en
concerts a l’aire lliure;
• el personal de les discoteques;
• les persones que escolten música amb auriculars a un volum molt alt.
Aquestes persones, si estan exposades a aquests sorolls durant molt de temps,
poden arribar a patir trastorns de salut, com ara tensió muscular, irritabilitat,
fatiga, mal de cap, manca d’atenció, insomni i, a la llarga, pèrdua d’audició.
Activitats
1.- A partir de la lectura, organitzeu un debat sobre la possible contaminació
acústica de la vostra població. Quines zones són les més contaminades, què
les contamina,...
2.- Creieu que es prenen mesures per evitar-la? Quines?
3.- Penseu possibles solucions que es podrien adoptar a la vostra població per
reduir aquesta contaminació acústica.
4.- Què creieu que es pot fer individualment per reduir la contaminació acústica
en una població?
5.- Quines fonts de soroll sol haver a les llars? Feu una llista i analitzeu si són
inevitables o es podria minimitzar el seu efecte.
6.- Què creieu que es pot fer individualment per reduir la contaminació acústica
a la vostra llar?
7.- Poseu-vos d’acord i, a un senyal determinat, resteu en silenci absolut durant
dos minuts. Descriviu per escrit quina sensació heu tingut.

8. (Annex 4)
TREBALL 4t ESO. PROJECTE MEDI AMBIENT.
TEMES:
1. LA PLUJA ÀCIDA.
2. EFECTE HIVERNACLE.
3. AFEBLIMENT DE LA CAPA D’OZÓ.
METODOLOGÍA:
El treball s’elaborarà durant el segon trimestre.
Els alumnes treballaran en grups de dos
Escolliran un d’aquest temes.
Cercaran i seleccionaran informació que aniran lliurant al professor/a en els
terminis acordats.
Una vegada seleccionada i corregida tota la informació elaboraran un treball.
Possibilitats:
Els grups que ha treballat el mateix tema faran una exposició a la classe.
Elaboració de murals , eslògans al 3r. Trimestre per exposar el dia del medi
ambient.
GUIÓ DE TREBALL:
1. Què és?
2. Quines són les causes?
3. Quines són les conseqüències?
4. Propostes de millora.
PRACTICA AL LABORATORI.
Hi ha pluja àcida a Sant Boi de Llobregat?
L’alumnat que treballi aquest tema i estigui interessat, ha de recollir aigua de
pluja i mesurar el seu PH amb PH-metre, sensor de PH i/o paper indicador.
Posteriorment s’ha de fer una anàlisi dels resultats.

9. (Annex 5)
ELABORACIÓ DE SABÓ.
Reciclatge d’oli.
Recuperar sabers femenins
1.- Elaboració de sabó per rentar.
Introducció. Antecedents.
La obtenció de sabó és una de les síntesis químiques més antigues. Els
Fenicis, grecs i romans utilitzaven un tipus de sabó que obtenien bullint greix de
cabra amb una pasta formada per cendres de llenya i aigua (potassa).
Al llarg dels segles el sabó s’ha fabricat de forma artesanal, tractant els greixos
en calent amb dissolucions d’hidròxid de sodi o potassi. Aquesta elaboració ha
estat principalment a mans de les dones, que han transmet, sense una
instrucció específica, aquest saber ( mètode) de mares a filles al llarg de la
història.
Genèricament, el sabó és el resultat de tractar un greix amb hidròxid de sodi,
de manera que es forma la sal sòdica dels àcids orgànics i se separa la
glicerina. Aquests àcids orgànics són habitualment de cadena llarga, entre
dotze i vint àtoms de carboni i sovint presenten insaturacions. El sabó per tant
són sals sòdiques d’àcids greixos (àcids orgànics) .
L'oli d'oliva està format fonamentalment per l'oleat de glicerol (un èster format
per l'àcid oleic i la glicerina). En fer-lo reaccionar amb l'hidròxid sòdic obtenim
l'oleat sòdic (sabó) i queda lliure la glicerina. Aquesta reacció de substitució de
la glicerina per l'ió sodi s'anomena saponificació.
Objectius.
1. Elaboració de sabó natural.
2. Reciclar oli d’oliva i evitar per tant l’abocament incontrolat, font
contaminat.
3. Recuperar i revaloritzar la importància d’alguns sabers femenins en el
currículum escolar.
Material:
Vas de precipitats de 250 cm3.
Provetes .
Vareta de vidre.
Espàtula.
Ingredients:
♦ 50 cm3 d’oli d’oliva utilitzat.
♦ 50 cm3 d’aigua.
♦ 25 g d’hidròxid de sodi. (sosa càustica).

10. Recomanació.
Abans d’iniciar la pràctica llegeix amb atenció el procediment i fes un esquema
del procés que has de seguir, indica-hi les substàncies químiques que hi
reaccionen, que s'hi addicionen, que s'hi produeixen, ... els estats físics
d'aquestes substàncies, les quantitats que n'hi poses, el temps que necessites i
tot allò que creguis convenient per a tenir la informació del procés d'un cop
d'ull. Convé que preparis aquest esquema abans d'iniciar la pràctica; et serà
molt útil per a seguir-lo com a guió
Procediment.
Es posa l’aigua en un vas de precipitats de 250 cm3 i es dissolt l’hidròxid de
sodi amb molta precaució, afegint-lo poc a poc. En preparar aquesta dissolució
observaràs que es desprèn molta calor. Aquesta calor és necessària per què
es produeixi la reacció.
S’afegeix l’oli poc a poc i removent contínuament en la mateixa direcció. En el
moment que apareix una pasta espessa blanquinosa haurem obtingut el sabó.
El sabó que s'obté d'aquesta manera, un cop refredat, té un aspecte agrumollat
i trencadís, conseqüència de les impureses que sorgeixen durant el procés,
inclosa la glicerina. Per això, és millor fer-li el què s'anomena
«el salat»; és a dir, un rentat amb solució saturada de clorur de sodi.
Abans que la mescla no es refredi convé afegir-hi els 50 cm3 de solució de
clorur de sodi que tindràs preparada a l'altre vas de precipitats. Remena bé la
mescla i deixa-la refredar unes hores o fins a l'endemà.
Passat aquest temps s'hauran format dues fases. La de sobre és el sabó, la de
sota és la fase aquosa.
Separa-les i observa el sabó. Si encara es veu fràgil, repeteix l'operació del
salat tantes vegades com creguis convenient.
Un cop has obtingut el sabó definitiu pots fondre'l de nou per escalfament en
una càpsula de porcellana i deixar-lo refredar en algun motlle perquè prengui la
forma que vulguis. També hi pots afegir substàncies colorants o perfums.
Observa que el sabó obtingut és molt suau al tacte degut a que porta glicerina
que s’obté com a subproducte de la reacció.
Precaució:
La sosa càustica és molt corrosiva , no l’has de tocar mai. Has d’evitar el
contacte amb roba i pell.
Opcional.
♦ Si vols obtenir sabó transparent afegeix-li un volum d’alcohol igual
que el d’oli,.
♦ Si vols obtenir sabor perfumat afegeix-li perfum a l’etapa final.
♦ Si vols obtenir un sabó amb color afegeix-li un colorant adequat.

11. (Annex 6)