Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Quantificadors
 Quantitatius:
 Formes
 Vacil·lacions en l'ús
 Indefinits:
 Formes.
 Vacil·lacions en l'ús
 Numerals:
 Cardinals
 Ordinals
 Multiplicatius
 Partitius
 Col·lectius
 Escriptura (en xifra o en lletres)
 Expressions en sentit figurat

Quantificadors
 Hi ha quantificadors de diverses classes: quantitatius,
indefinits i numerals.
 Pertanyen a diverses categories lèxiques, a vegades poc
definides:
– Poden fer d'adjectius, si acompanyen un nom.
Seran variables.
• Hi ha molts llibres i poques llibretes.
– Poden ser adverbis, si modifiquen un verb, un
adjectiu o altre adverbi. Seran invariables.
• Parla poc i és molt estudiosa.
– Poder fer de pronoms:
• No hi ha ningú!

Quantitatius
 Expressen quantitats d'una forma
imprecisa o aproximada.
 Poden ser adjectius, si modifiquen un nom.
Seran variables.
 Hi ha molts llibres i poques llibretes.
 Poden ser adverbis, si modifiquen un verb,
un adjectiu o altre adverbi. Seran
invariables.
 Parla poc i és molt estudiosa.
 Viu molt lluny d'ací.
 També hi ha locucions quantitatives:
 Té bona cosa d'amigues i, d'amics, a grapats!

Quantitatius variables
Quant, quanta, quants, quantes Quants dies et quedaràs?
Tant, tanta, tants, tantes No hi podré anar tants dies
Molt, molta, molts, moltes Però, si tens moltes vacances!
Poc, poca, pocs, poques Sí, però poca disponibilitat real
Bastant, bastants = una certa quantitat Doncs... tens bastants dies
Gaire, gaires No cregues, no en tinc gaires

Quantitatius invariables
Més (de) Dóna'm un més de pa
Menys Hui farà menys calor o menys de fred que ahir?
Prou (= suficient) No tindrem prou lloc per tothom
Força = molt El llibre li ha agradat força
Massa Ara tinc massa coses a fer
Gens (de) No queda gens de pa?
Manco (de) = menys Ací fa manco (de) fred que allà
Que Que bonic!

Remarques importants
 Quant, molt, més, poc, tant, menys i
prou + DE davant masc. sg.:
 Ja tenim prou de pa, no poses tant
d'arròs.
 Gens
 + DE davant noms masc. i fem.:
 No li ha fet gens de gràcia que no fera
gens de fred
 Sense DE, davant d'adj. (fa funció d'adverbi):
 Això no serà gens fàcil.

Gradació
absoluta comparativa relativa
+ Molt
Que
Quant
Força
Poc
Gaire
- Gens
No queda gens de pa
ni gaire café però,
encara hi ha un poc de
sucre i força llet.
+ Més
Tant
- Menys
Té més ganes d'anar
que jo però, no té
tantes possibilitats
com tu; això sí, pel
que sembla, encara té
menys ganes que la
seua germana.
+ Massa
Prou
- Bastant
Està entrant massa
gent... no tindrem prou
cadires tot i que n'hi ha
bastants.

Usos correctes
 GAIRE-GAIRES = molt en contextos negatius,
condicionals, dubitatius i interrogatius (precedit de no
o de sense):
 Ho féu sense gaires ganes. (Ho féu sense *massa ganes)
 No hi ha anat gaire gent, veritat? (No hi ha anat *molta gent?)
 FORÇA = molt en oracions afirmatives:
 Això que dius és força interessant
 La meua germana té força llibres
 MOLT és variable quan fa d'adjectiu i invariable que
s'usa com a adverbi:
 Vingueren moltes persones molt divertides
 QUE = molt, sol precedir adjectius i adverbis:
 Que bonic era! Que bé ho passàrem!
PERÒ no es pot confondre amb quin/a, quins/-es + nom, que és un
exclamatiu sense valor quantitatiu: Quin desgavell! Quina calor!

Usos correctes
 TAN complementa adjectius, adverbis o
locucions adverbials (cast. tan):
 No sigues tan antipàtic.
 Per què has arribat tan tard?
 TANT complementa noms o verbs (cast. tanto):
 Feia tant (de) temps que no el veia!
 Per favor, no córregues tant.
 UNS QUANTS/UNES QUANTES no poden
ser substituïts pels indefinits uns/unes, ja que
es perd el valor quantitatiu:
 Vindran unes quantes amigues (*unes amigues)
d'ací a uns quants dies (*uns dies)

Confusions freqüents
Cal dir * És incorrecte
Com més serem, més riurem * Quant més serem...
Sempre li donen tot allò que vol Sempre li donen * quant vol
Vine tan prompte com pugues Vine *quant abans
Faré tant com podré Faré *tot el que podré
La gran quantitat de gent que
vingué t'hauria sorprés
*La molta gent que vingué...
Va dur la cama enguixada durant
uns quants mesos
Va dur la cama enguixada *uns
mesos
Practiqueu
ací C1

Indefinits
 Expressen de forma imprecisa o
inexacta nocions d'identitat,
quantitat o existència.
 Poden funcionar com a adjectius o
com a pronoms:
 Unes amigues de Marta l'ajudaren. Jo
vaig veure algunes d'elles.
 Algú l'ajudarà.

Indefinits en funció adjectiva
Singular Plural
Masc. Fem. Masc. Fem.
Un
Algun
Tot
Mateix
Cert
Altre
Cadascun/cada
un
Qualsevol/
qualsevulla
Una
Alguna
Tota
Mateixa
Certa
Altra
Cadascuna/cada
una
Uns
Alguns
Tots
Mateixos
Certs
Altres
Cadascuns/cada
uns
Qualssevol
Unes
Algunes
Totes
Mateixes
Certes
Altres
Cadascunes/cada
unes
Qualssevulla
Cada
Cap
Qualque
Tal
Ambdós
Diversos
Nombrosos
Uns quants
Ambdues
Diverses
Nombroses
Unes quantes
Tals
Sengles
Diferents

Indefinits en funció pronominal
U – un
Algú – hom
Altri
Tot - tothom
Cadascú – cada u
Res – cap cosa
Són invariables:

Remarques d'alguns indefinits
UNS, ALGUN, UNS QUANTS
 UNS s'usa davant noms en plural vagament determinats.
Si el nom no és gens determinat, no s'utilitzarà.
 No s'ha de confondre amb l’indefinit alguns/algunes (=una
certa quantitat; un nombre reduït de) ni amb el quantitatiu uns
quants/unes quantes.
 Han arribat uns llibres interessants. Hui he comprat llibres (*uns
llibres)
 Arribàrem fa algunes setmanes (*unes setmanes). Des de fa uns
quants anys estiuegen ací (*uns anys...)
ALGUNA COSA
 Pronom= res (en oracions negatives, interrogatives o
condicionals)
 També equival a quelcom (llenguatge literari)
 Vols alguna cosa més? = Vols res més? (Vols *algo més)
 Hi havia quelcom misteriós en aquell lloc.

ALGÚ
 Té caràcter pronominal, per tant, no pot precedir
cap nom.
 No es pot usar per indicar “una persona
importat”.
 Quan va seguit de partitiu introduït per la
preposició DE, adopta la forma algun:
 Això, ho sap algú? Algú altre t'informarà.
 Es creu molt important (Es creu *algú)
 Algun dels veïns ha protestat (*Algú dels...)

ALGUN (i flexió)
 Funciona com a adjectiu i significa “una certa
quantitat”, “un nombre reduït de coses o
persones”.
 És incorrecte utilitzar-lo amb el valor de cap o un
poc en oracions negatives, caldrà substituir-lo.
 Hi ha algunes persones amb alguna
possibilitat d'aprovar amb molt bona nota
 No queda cap taronja (No queda taronja *alguna)
 Tinc un poc/una mica de pressa (Tinc *alguna
pressa)
 Hi havia alguns espectadors (Hi havia *algun que
altre...)

VARI, VARIS, VÀRIES
 Aquest adjectiu qualificatiu significa “variat”.
 No indica quantitat sinó, varietat, diversitat.
 No és un indefinit i, per tant, caldrà substituir-lo
per algun ( i flexió) o per divers (i flexió).
 És una samarreta de colors varis (=variats)
 S'han manifestat en contra diverses
associacions (S'han manifestat en contra *vàries...)
 Ja havien vingut alguns espectadors (*varis
espectadors)

ALTRE (i flexió) i L’ALTRE (i flexió)
 Altre (i flexió) equival a “qualsevol o cap altre” i té un
sentit totalment indeterminat o quantitatiu.
 Si fa d'adjectiu va precedit d'article.
 És incorrecte utilitzar altre (i flexió) precedint un numeral,
cal substituir-lo per un adverbi.
 Pot precedir expressions quantitatives com vegades,
voltes...
 Expressió: UN+nom+ALTRE+QUE... = diferent
 No hi ha altre remei.
 L'altra pel·lícula em va agradar més.
 Encara queden tres arguments més (*altres tres arguments)
 Unes voltes diu que sí, altres voltes, que no.
 Un llibre altre que La Plaça del Diamant.

UN ALTRE (i flexió), ELS ALTRES/LA
RESTA
 Altre precedit per un (i flexió) té un sentit de
distinció o de repetició: significa “un de més”,
“encara altre més”, “un altre diferent”...
 Per referir-se a un tot genèric, cal emprar els
altres o la resta. *demés és un castellanisme.
 Tinc temps per llegir un altre llibre.
 Prendria una altra infusió, per favor.
 Quan arribarà la resta?

D'ALTRE (i flexió), ENTRE D'ALTRES
 D'altre (i flexió) té un matís partitiu o qualitatiu.
Té un valor pronominal i està en correspondència
amb el pronom feble en.
 Entre d'altres fa de pronom. Si va seguit de
nom, perd la preposició DE.
 No m'agrada aquesta faldilla però, no en tinc
d'altra.
 Al sepeli van assistir, entre d'altres, les
germanes de la difunta.
 Al sepeli van assistir, entre altres persones,
les germanes de la difunta.

ALTRI
 Pronom referit a persones. Significa “una altra
persona qualsevol”. Va precedit de preposició.
 Treballa per compte d'altri.
 M'ha pres per altri.
 Mals d'altri, rialles són.

CADA
 Invariable, individualitza els components del grup
o col·lectiu.
 Pot emprar-se en el sentit de repetició o
reiteració.
 És incorrecte usar-lo per emfasitzar, cal usar un (i
flexió).
 Cada dia farem una excursió. (*Tots els dies...)
 Diu unes mentides! (Diu *cada mentida)

CADASCÚ o CADA U, CADASCUN o
CADA UN
 Cadascú /cada u és un pronom i, per tant, és
invariable. Significa “cada persona”.
 Cadascun /cada un ( i flexió) funciona com a
adj i designa un element que pertany a un
col·lectiu o conjunt determinat quantitativament.
Si se sobreentén l'especificació, pot fer de
pronom.
 Cadascú que vote el que vulga. Cada u tria.
 Cadascuna de les assistents posarà un
exemple per a cada un dels arguments.
Cadascuna ho argumentarà com puga
(cadascuna de les assistents)
Practiqueu
ací

CERT (i flexió)
 Equival a “algun” o a “tal” i pot anar precedit
d'article indefinit.
 No duu article si va precedit de preposició i si està
en plural.
 Entre elles hi ha una certa amistat. Ens ha
escrit una certa Joana.
 No s'han d'utilitzar certes expressions. De
certa persona, val més ni parlar-ne! Ahir vaig
estar amb cert amic teu.

HOM
 S'usa com a pronom de 3a persona en registres
molt formals o en oracions de subjecte incert.
 Precedit d'art. indefinit equival a la mateixa
persona que parla.
 En registre estàndard/col·loquial és preferible dir
un/una o utilitzar la passiva reflexa (registre col·loquial: pron. SE
+ verb en 3a persona en veu activa).
 Hom creu que els pobles semítics... (=Es creu
que...)
 Un hom, que ja comença a tindre edat...
 Una necessita descansar després de la feina.
Es necessita un poc de descans després de la
feina.

CAP
 Cap acompanya noms comptables en oracions
negatives i significa “ni un”
 En oracions interrogatives i condicionals significa
“algun” (i flexió).
 És incorrecte emprar cap davant incomptables,
cal emprar gens.
 No hi ha cap explicació científica.
 Vols cap cosa? Si hi haguera cap problema,
intentaríem resoldre'l.
 No els ha fet gens de gràcia (*cap gràcia)

RES
 Res és un pronom indefinit que significa “cap
cosa” en combinació amb l'adverbi de negació. No
modifica cap nom.
 En oracions interrogatives o condicionals significa
“alguna cosa”.
 Si va davant d'adjectiu, va seguit de preposició
DE.
 No vol res més.
 Vols res més? Si necessites res, ho dius.
 No han aconseguit res d'important.

GENS
 Gens pot ser adj. o adv. quantitatiu. És
intercanviable per “en absolut” o “ni mica (de)”.
 Gens de + noms incomptables.
 En oracions interrogatives i condicionals equival a
“un poc de”.
 També poc acompanyar verbs, adv. i adj., en
aquest cas no porta preposició.
 No els ha fet gens de gràcia (*cap gràcia/*res de
gràcia). Si li venia gens de son, es posava
música.
 El salt de pont no l'espanta gens!
 No ho ha fet gens bé.

Confusions entre CAP, RES i
GENS
 Completeu el missatge de text amb cap, res o
gens:
Jaume, no tinc _______ missatge amb la data de la
prova. No sabem _______ des del mes passat.
Has rebut _______ correu? Hi ha _______ de nou?
Si t'arriba _______ missatge o saps _______
més, m'avises.
No em fa _______ gràcia que no se sàpiga ja, no
deu quedar _______ temps!
Joan

Confusions entre CAP, RES i
GENS
Practiqueu més ací i ací

MATEIX
 Mateix (i flexió):
– Darrere pronoms personals fort, noms
propis, reflexius o demostratius (té valor
de reforç d'identitat): Ha parlat ella
mateixa. Joana mateixa no ho sabia.
Ella parla de si mateixa. Parlaren
aquelles mateixes.
– Pot usar-se amb valor equivalent a “en
persona”, emfàticament. En aquest cas,
sol anar darrere del nom: Vingué la
directora mateixa. (la *pròpia directora).

MATEIX
 Mateix (i flexió):
– Davant de noms indica identitat o
repetició. Concorda en gènere i nombre:
Han vist la mateixa pel·lícula.
– Pot significar “fins i tot”: Ha mentit a la
seua mateixa mare.
– Sols en l'ús col·loquial es posa en femení
darrere pronoms forts o noms propis,
amb valor d'identitat: Ho féu Marc
mateixa. Vindran ells mateixa.

MATEIX
 Mateix (invariable):
– Si s'utilitza com a pronom: Sempre
menja el mateix.
– Darrere de noms que formen part d'un
CCLloc: Ens trobarem al cinema mateix.
– Darrere d'adverbis: Ho farem ací
mateix.
– Darrere d'un pronom, quan s'usa com a
adverbi, expressa que la cosa que es
designa és una però podria ser una altra
del mateix gènere, equival a “per
exemple”: Ho pots fer tu mateix!

MATEIX
 És incorrecte usar-lo
– Per a evitar la repetició d'un nom.
– Per a emfasitzar la identitat d'un nom.
 El treball és bo però, ell no n'és l'autor (no
és l'autor *del mateix). No farem avui l'examen
però, hi haurà una convocatòria
extraordinària d'aquest pel gener. (*del
mateix)
 La professora mateixa (=en persona)
ens ho va dir (la *pròpia professora)

TAL (i flexió), EN TAL I TAL ALTRE
 EN TAL I TAL ALTRE equival al castellà “fulano y
zutano”.
 TAL (i flexió) com a indefinit significa “d'aquesta
manera” i designa una cosa indeterminada sense que ho
siga realment.
 TAL també es pot emprar pronominalment i significa “tal
cosa”.
 És incorrecte usar tal amb valor de demostratiu o en
altres calcs del castellà. Cal trobar altres solucions.
 Hui he vist en tal i tal altre.
 Jo seria incapaç d'utilitzar tals arguments!
 Tal faràs, tal trobaràs!
 No conec aquell autor (*tal autor). Per a aprovar, no hi ha res
com estudiar (no hi ha *tal com estudiar)

NINGÚ i NINGUN
 NINGÚ és un pron invariable que es refereix a
persones en oracions negatives. Pot usar-se en
interrogatives i condicionals en lloc de algú.
 NINGUN (i flexió) ha estat acceptat recentment.
Equival a cap i s'utilitza en registres col·loquials.
 No ha vingut ningú. Creus que vindrà ningú?
 No tinc ninguna llibreta per a tu.

QUASEVOL (i flexió), SENGLES i AMBDÓS (i
flexió)
 Les formes femenines quasevulla/qualssevulla
estan en desús, ja que es consideren arcaismes. En
eixos casos, s'utilitza el masculí:
 SENGLES significa “un per a cada una de dues o
més persones”. Ús literari i arcaic.
 AMBDOS (i flexió) és d'ús poc freqüent.
 Vine a casa qualsevol dia i porta qualssevol
amigues que vulgues.
 Els dos cosins portaven sengles rellotges; Les
guerreres tenien sengles armes (=tenien un/a per a cada
un/a)
 Ambdues carreres s'ofereixen a la UV (=totes dues
carreres...)

TOT i TOTHOM
 TOT (i flexió) té el valor de complet, sencer. Davant
numerals cardinals sense el nom a què es refereix, pot
reemplaçar l'article determinat.
 Quan fa de pronom, és invariable.
 Pot ser invariable davant topònims sense article, si
porten article, es manté la flexió.
 TOTHOM és invariable i equival a “tota la gent”, “tot el
món”. Té un significat exclusivament pronominal.
 Han venut totes les entrades. Tots quatre arribaren a temps
(Els quatre...).
 Tot li va bé, quina sort!
 Tot Dénia es va omplir de neu aquell dia que nevà en tota la
Marina Alta.
 Ja ha arribat tothom al teatre.
Practiqueu
ací

Numerals cardinals
Zero
U/Un/Una
Dos
Tres
Quatre
Cinc
Sis
Set
Huit/Vuit
Nou
Deu
Onze
Dotze
Tretze
Catorze
Quinze
Setze
Dèsset/Disset
Dihuit/Díhuit/Divuit
Dènou/Dinou
Vint
D-U-C
Vint-i-un (Una)
Quaranta
Cinquanta
Seixanta
Huitanta/Vuitanta
Dos-cents (Dos/Dues-
centes)
Tres-cents Cinquanta-nou
Mil/Un Miler
Un milió, Un bilió, un trilió…
 Expressen una quantitat determinada, exacta:
Bogeria dels números, Ovidi Montllor

Numerals cardinals: remarques
 Els números 1 i 2 tenen flexió de gènere:
 masculí u-un/dos - femení una/dues
 Els cardinals sols tenen pl. si s’usen com a noms:
 M’agraden els tresos. Sóc la número tres
 Quan els cardinals s’usen com a ordinals o com a noms de
xifres, MAI prenen la forma femenina:
 Visc a la casa número u
 Ha eixit premiada la participant el número u
 El 1r element d'una sèrie es pot expressar en masc. / fem.:
 Passeu d'un en un
 Hi ha una filera de cadires
 Per escriure els cardinals, recordeu l'ús del guionet (D-U-C):
 Dos mil cinc-cents trenta-dos
 Números parells: 2,4,6,8,10… i números senars o
imparells: 1,3,5,7,9…
 Expressions “i escaig”, “i escandús” i “i remitjó”:
 Hi devia tindre trenta anys i escaig

Numerals ordinals
 Expressen un ordre.
 Es creen afegint –é/-ena a partir del cardinal,
excepte els quatre primers:
 Primer/a; segona/a; tercer/a; quart/a; quinzé;
divuitena; trenta-dosé; vuitanta-novena...
 Tenen flexió de gènere:
 Ella va quedar tretzena i ell vint-i-uné.
 Alguns ordinals tenen formes cultes, que s'han
d'utilitzar en els casos següents:
 Quint, sext, sèptim, octau, dècim, vigèsim,
quadragèsim
 Ser la quinta essència.
 Un interval de sexta (escala musical)
 L'hora sexta (les 12h)
 Un poema en octaves reial (composició poètica)

Numerals ordinals
 S’abrevien amb la xifra cardinal + l’última lletra de
l’ordinal (volada o no, amb punt o sense):
 1r, 2ª, 3a., 4ts, etc.
 Xifres romanes a partir del X (cronologies,
ordenacions de regnats i papats, etc.) es lligen
com a cardinals:
 Benet XVI (setze); el capítol XXIII (vint-i-tres)...
 PERÒ: Isabel II (segona); el segle IV (quart)...
Tant els fa III com IV, article d'opinió de Quim Monzó

Numerals multiplicatius
 Expressen quantitats múltiples o el núm. de
vegades que es multiplica una quantitat.
 Fan de noms o d’adjectius:
 Vull el doble de ració ; el triple de ració
 Vull una ració doble ; una ració tripla
 Tenen flexió de en gèn. quan signifiquen “tantes
voltes més” –excepte “doble”-:
 És una sala quàdrupla de la que hi havia.
 Porta una càrrega doble.
 Són invariables quan signifiquen “format per tants
elements” i, doncs, expressen composició:
 La Troika és una triple aliança: UE, BCE i FMI.

Numerals multiplicatius
 Escriptura:
 (x2) duple/a o doble,
 (x3) triple/a,
 (x4) quàdruple/a,
 (x5) quíntuple/a,
 (x6) sèxtuple/a,
 (x7) sèptuple/a,
 (x8) òctuple/a,
 (x9) nònuple/a,
 (x10) dècuple/a,
 (x100) cèntuple/a...
 Remarques:
 Col·loquialment, se substitueixen els num multipl les perífrasis:
Caminàrem una distància quatre voltes superior. Llogaren una
casa dos vegades més barata.
 Verb derivat del numeral quatre: quadruplicar
 Parts múltiples: bessons, trigèmins, quadrigèmins, quintigèmins,
quatre bessons...

Numerals partitius o fraccionaris
 Expressen parts de la unitat
 Coincideixen en forma amb els
ordinals, excepte:
 ½ un mig/una mitja; uns mitjos/unes mitges.
 1/3 un terç/una terça; uns terços/unes terces.
 5/22 cinc vint-i-dosens
 També es pot expressar la fracció ½ dient la
meitat.
 Desé, centé i milé es poden dir dècim, centèsim
i mil·lèsim.

Numerals col·lectius
 Expressen conjunts d’un determinat
nombre d'unitats:
 Un duet musical
 Una quadriga de cavalls
 Un triangle equilàter
 Un quadrimestre escolar
 Un miler de manifestants
 La tetralogia de Wagner...
 Quan expressen quantitats globals o
aproximades s'utilitzen els ordinals:
 Una dotzena d’ous
 Devien ser una desena d’estudiants

 S'usen com a numerals col·lectius:
 Parell – parella
 Tern – terna – ternari (3)
 Qüern (4)
 Quintern
 Centenar
 Una grossa (12 dotzenes -144-)
 Miler – milenar
 Miríada – miríade (10.000)

Generals Parell – parella; Tern – terna – ternari (3);
Qüern (4); Quintern; Centenar; Una grossa
(12 dotzenes -144-); Miler – milenar; Miríada –
miríade (10.000
Peces i conjunts musicals Duo-duet; trio-tercet; septet o septimí...
Nombre de versos Dístic, octava, dècima...
Nombre d'angles i cares d'un poliedre Tetràgon o tetraedre; pentàedre o pentaedre...
Conjunt d'una obra (literària, musical...) Trilogia, decàleg...

Períodes de temps (mesos, anys, franges
d'edat o d'anys...)
Bimensual, trimestral, quadrienni,
quinquagenari, nonagenari, quaresma...
Nombre de nascuts en un part Bessons, trigèmins, quadrigèmins,
quintigèmins...
Full de paper, impresos o taules Quartilla, plec, quadern, raima (20 mans),
díptic, políptic (més de 3)
D'altres Biga (2 cavalls), quadriga (4), birrem, trirrem,
tetraplegia, quarter...

Ús de xifres o lletres en els numerals
 S’escriuen en xifres:
 Les quantitats a partir del 10.
 Els núm. de pàg., documents, articles i
paràgrafs de la llei:
 Modificaren l’article 135 de la Constitució.
 Segles, numeracions reials, papals i núm.
romans.
 Segle XXI
 Dies del mes, anys, hora i horaris, graus,
altitud, distàncies, decimals (amb la coma
davall) i percentatges estadístics:
 El 25 d’abril a les 21.15h
 El resultat és 14,3
 No es posa punt en el cas dels anys, en la resta,
sí:
 L'any 1927 culminà una cima de 2.500m

Ús de xifres o lletres en els numerals
 S’escriuen en lletres:
 Els cardinals del zero al nou.
 Quantitats aproximades o incompletes:
 Potser eren més de cinc-centes persones
 Hi assistiren de tres mil a quatre mil dones
 Ordinals no referits a mil·lennis, ni segles ni
reis ni papes:
 Celebrarem el tercer aniversari
 Nom de dècades:
 La innovació artística dels noranta
 Edats i durada de les coses:
 Complien noranta-nou anys i ho festejaren
durant nou dies
 Les quantitats milió, bilió, trilió i quadrilió.

Expressions amb numerals
 T'ho he repetit mil vegades!
 Allà on menja un en mengen dos.
 Ha quedat amb un pam de nas!
 Això, ho faig en un tres i no res.
 T'ho explicaré en quatre paraules.
 Vivim a quatre passes l'una de l'altra.
 No li busques els cinc peus al gat, home!
 ...

Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Semelhante a Quantificadors quantitatius indefinits i numerals

Semelhante a Quantificadors quantitatius indefinits i numerals (20)

Mais de annaasiscar

Mais de annaasiscar (20)

Último

Último (9)

Quantificadors quantitatius indefinits i numerals