1. Accentuació i dièresi
 Accentuació:
– Casos especials
 Obertura vocàlica
– E oberta i tancada
– O oberta i tancada
 Divergència de tonicitat amb el castellà
 L'accentuació diacrítica
 Dièresi:
– Usos
– Dièresi innecessària

2. Accents oberts i tancats

3. Accentuació gràfica
ESDRÚIXOLES: la síl·laba tònica és l'antepenúltima
s’accentuen TOTES brúixola, ànima,
fórmula, òpera, crítica
PLANES: la síl·laba tònica és la penúltima
no acabades en a/e/i/o/u,
as/es/is/os/us,
en/in
fàcil, lícit, cànon,
anàveu
AGUDES: la síl·laba tònica és l'última
acabades en à/è-é/í/ó-ò/ú,
às/és-és/ís/ós-òs/ús,
én-èn/ín
tingué, camí, criticà;
melós, canyís, entén

4. Accentuació: casos especials
 La I/U final d’un diftong funciona com una conson. a efectes
d’accentuació (també seguida de –s):
tro-feu, can-tà-veu, di-jous...
 Recordeu que I/U + voc. oberta precedides de consonant no
formen diftongs :
Ma-ri-a, de-nun-ci-e, ca-mi-ó
 Adverbis acabats –ment conserven accent de l'adjectiu:
pràctic>pràcticament (a partir del fem.) ; útil >útilment
 Les abreviatures i les majúscules mantenen l'accent:
núm., pàg., MUSEU d'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA...
 Paraules compostes:
– Sense guionet: el 1r element perd l’accent i el mot s’accentua
seguint les regles generals
audiovisual, fisicoquímica, preromà...
– Amb guionet: es conserva l’accent de cada component.
pèl-roig, despús-demà...

5. Accentuació: casos especials C2
 Paraules com gúa (mesura de longitud) o
ingúix (llengua caucàsica) o les formes
verbals agúe, agúes, agúa, agúen
(aguar=fer agut), porten accent sobre la U
per trencar el diftong.
 Préstecs no adaptats conserven grafia
originària:
per capita, sui generis...
 Els llatinismes adaptats segueixen les
regles:
ítem, rèquiem, mèdium, memoràndum,
harmònium...

6. Accentuació: casos especials C2
 Paraules amb doble possibilitat
d'accentuació:
– Figures geomètriques acabades en
-edre: decàedre-decaedre,
hexàedre-hexaedre, políedre-
poliedre...
– Altres: antílop-antilop, càstig-castic,
dòmino-dominó, fotòlit-fotolit,
imbècil-imbecil, pèrit/a-perit/a,
repòrter-reporter, saxòfon-
saxofon, xèrif-xerif, xilòfon-
xilofon, xòfer-xofer...

7. Obertura de les vocals

8. Pronúncia de la vocal E oberta [ ]ɛ
o tancada [e]
E tancada [e]:
En la major part de mots aguts PERÒ Novetlè, Josep,
Vicent, set (núm.)...
Es pronuncien tancades, malgrat l'accent obert: què,
perquè, sèrie
3a sg. Pres. Indi. verbs acabats -endre: aprén,
comprén, encén...
Infinitius de la 2a conj.: ésser, prémer, témer...
Adverbis i mots derivats de bé i més: adés, gairebé,
només...
E seguida de c/ç, p, ix, g: peça/peces, estrep, greix,
regne...

9. Pronúncia de la vocal E oberta [ ]ɛ
o tancada [e]
E oberta[ ]:ɛ
quasi totes les planes i esdrúixoles PERÒ: feréstec,
llépol, préstec, Dénia, església, sépia, sémola,
témpora...
davant l, l·l, r, rr: mel, govern... PERÒ: cérvol, serp,
erm, més...
davant i/u o síl·laba que les continga: silenci, fèmur...
en la flexió o els derivats on es manté la tonicitat:
aeri-aèria PERÒ terra-terrestre
terminacions -ecte/a, -epte/a, -teca i grup -ndr-:
arquitecta, inepte, biblioteca, tendre, gendre...
diftong eu: deu (núm.), fideu, museu, ..

10. Pronúncia de la vocal E oberta [ ]ɛ
o tancada [e]
Doble obertura: hi ha paraules que en valencià es
pronuncien tancades tot i que en algunes zones es
pronuncien obertes:
- agudes en -é, -és, -én : café, anglés...
- infinitius acabats en -éixer, -éncer, -ényer: conéixer,
véncer...
- formes verbals acabades en -éiem, -éieu, -érem, -éreu:
féreu, véiem...
- altres: pésol-pèsol, cércol-cèrcol, sépia-sèpia, sémola-
sèmola

11. Pronúncia de la vocal O oberta [ ]ɔ
o tancada [o]
O tancada [o]
En la major part de mots aguts i en els acabats en
-oix PERÒ açò, això, allò i agudes -òs: arròs, però,
inclòs, espòs, repòs...
Formes del verb ser: fóra, fores, fóra, fórem, fóreu...
Verb córrer i derivats: concórrer, discórrer, socórrer...
Verb fondre i derivats: confondre, confós, difosos...
Formes de verbs -olar: ennuvola, esmicola, esmola...
PERÒ vola
Terminacions en -forme: deforme, multiforme...

12. Pronúncia de la vocal O oberta [ ]ɔ
o tancada [o]
O oberta [ ]ɔ :
quasi totes les planes i esdrúixoles PERÒ: escórpora,
fórmula, tórtora...
davant i/u o síl·laba que les continga: memòria, sou... PERÒ:
jou, pou, tou poden ser obertes o tancades.
la o dels diftong decreixents: boira, dijous...
La o seguida de síl. amb l, r: corda, forja, poble PERÒ pobla
terminacions -gog/-a, -oc/a, -ofa, -ol/a, -ot/a, -oig/-oja,
-ort/a, -ost/a, -olt/a, -ossa, -pondre, -oldre: sinagoga,
albercoc, carxofa, cresol, devot, roja, horta, resposta, resolt,
brossa, correspondre...
en la flexió o els derivats on es manté la tonicitat: sol-sola
PERÒ solitud

13. Pronúncia de la vocal O oberta [ ]ɔ
o tancada [o]C2
O oberta[ ]:ɔ
tecnicismes: amorf, patogen, xenòfob... PERÒ carcinoma,
dogma, forma
alguns monosíl. i compostos: bo-rebò-de debò, so-ressò, to-
semitò...
Derivats i compostos de cos, cros, glos, gros i os: motocròs,
capgròs, hipoglòs, trencalòs...
algunes paraules acabades en -osa: llosa, nosa, rosa...
la O de coure, cloure i compostos: coc, cous, exclòs, reclòs...

14. Divergència de la síl·laba tònica
amb el castellà

15. L'accent diacrític
 Permet distingir algunes paraules d'altres que
coincideixen en forma però, no en significat:

16. L'accent diacrític

17. L'accent diacrític

18. Dièresi (¨): funció i usos generals
1.-Indica la pronúncia d’una u darrere de les consonants g / q i
davant de les vocals e / i.
llengües, lingüístic, qüestionari...
RECORDEU: els aplecs gu i qu amb les vocals a i o no porten dièresi: quadre, quota, quocient...
2.-Trenca els diftongs decreixents: indica
que una i o una u que ocupen el 2n lloc de
l’aplec vocàlic són tòniques.
Ra-ïm, xi-ï-ta, ve-ï-na, pe-üc, he-ro-ï-na, di-
ü-rè-ti-ca...
3.-Indica que la i / u entre vocals és tònica
i forma síl·laba per si sola en ser una vocal
plena.
Con-du-ï-a, pro-du-ï-a, con-du-ï-en...
PERÒ: bo-ia, que-ien, ca-uen
(i/u tenen so consonàntic)
L’accent té preferència
sobre la dièresi, si és
possible posar-lo:
Lluís > Llu-ï-sa
suís > su-ïs-sa
país > pa-ï-sos
beneíem > be-ne-ï-a
reduíeu > re-du-ï-en

19. Dièresi: usos
 Derivats amb -ment, -dor i -at de
paraules amb i o u tòniques, tot i que
deixen de ser-ho en la paraula derivada:
veí>veïna, peüc>peüquet, trair>traïdor, diürn>diürnal,
agrair>agraïment...
 Derivats on la i i la u tòniques entren en
contacte amb altra vocal
illa>aïllar; ix>sobreïx, sobreïxen; ira> aïrar-se, aïre; ull> reüll
 Cultismes amb sufix començat per -i en
contacte amb una vocal:
-ïble: increïble -ïdal: romboïdal
-ïcal:laïcal -ïment:decaïment
-ïtat: espontaneïtat -ïcitat: laïcitat
-ïtzar: europeïtzar -ïtzant:arcaïtzant
-ïcisme: estoïcisme -ïficar: deïficar PERÒ reificar

20. Dièresi: usos
 Alguns verbs 2a conjugació acabats en –ure
en l’imperfet d’indicatiu:
coure>coïa; cloure> cloïen; plaure>plaïes
PERÒ: coíem, cloíeu, plaíem (l’accent hi té preferència)
 La i dels morfemes dels temps verbals de la 3a
conj. (que porten p) acabats en –air, -eir, -oir, -uir:
Present d'indi. i de subj.: traduïsc, agraïsquen...
Imperfet d'indi. i de subj.: desoïes, obeïra...
Pretèrit perfet (participi): ha conduït, ha sigut conduïda...
Passat simple: agraïren, beneïres...
Imperatiu: beneïx, produïsca, agraïm...
PERÒ, amb el verb argüir no hi ha consens: argüït o argüit (més
recomanable per evitar una doble dièresi)
 Altres casos:
aïrar-se, arruïnar, suïcidar-se, suïcidi, diüresi, diürètic, pituïtària,
oleïcultura, Coïmbra, Isaïes, peüngla, blaüra, saïm, naïf,d
diürn, garfiüt, Saïd, druïdesa PERÒ, druida; fluïdesa PERÒ, fluid

21. Dièresi innecessària
 En els compostos amb prefix acabat en vocal
autoimmune, reunió, reincidir, contraindicació,
intrauterí, coincidència…
PERÒ: reüll, reïra i les formes del verb reeixir, com reïxo, reïx
 En les terminacions llatines -us i -um.
Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum…
 En els sufixos -isme i -iste/-ista
PERÒ: proïsme i lluïsme no són sufixos
egoisme, altruista, arcaisme…
 En els temps de gerundi, infinitiu, futur i
condicional dels verbs de la 3a conj.
agraint, conduir, lluiran, beneiríem…

22. Dièresi: usos
 Atenció, no s'ha de confondre:
Beneit - beneita (nom o adj.) Beneït – beneïda (nom, adj. o
participi beneir)
Fruit (nom) Fruït (verb fruir = divertir-se)
Reina (fem. de rei) Reïna (resina)
Rail (carril) Raïl (arrel)
Roina (pluja fina) Roïna (fem. de roí)
Fluid – fluida (nom o adj.) Fluït – fluïda (participi fluir)