1. Introducció En aquest apartat haurem de treballar algunes dades sobre la vegetació, ja saps: el món de les plantes en el seu medi. Cal que penquis de valent perquè hauràs de treballar la confecció d’un herbari virtual. En primer lloc caldrà aprendre alguns coneixements bàsics sobre les relacions existents entre: el clima, l’altitud i la latitud i com aquests factors afecten a la distribució dels ecosistemes vegetals. Així podrem entendre perquè el tipus de plantes de la Vall d’Àneu són diferents a les del vostre entorn. A partir d’aquí podrem preparar un petit herbari virtual del Pirineu. Oi que és fàcil! Endavant

2. vegetació i clima La distribució dels éssers vius al món, i en concret dels vegetals, no és deguda a l'atzar, sinó que està lligada al clima. Els dos factors definidors del clima són la temperatura i les precipitacions. Aquests dos factors, juntament amb el tipus de sòl, ens determinen unes zones de vegetació. Arbres perennifolis Càlid i humit sempre SELVA EQUATORIAL Arbres caducifolis Càlid amb una estació seca i una plujosa SELVA MONZÒNICA Molt adaptada Molt sec i calorós DESERT herbes Tropical i poc humit SABANA herbes Temperat i poc humit ESTEPA Alzines i pins Temperat, sec amb estius secs BOSC MEDITERRANI Faig i roures Temperat, humit amb hiverns freds BOSC CADUCIFOLI Pins i avets Fred amb alguna estació temperada TAIGÀ Líquens i molses Baixes temperatures tot l’any TUNDRA escassa Molt fred i sec ÀRTIC VEGETACIÓ DOMINANT CLIMA ZONA DE VEGETACIÓ

3. la vegetació: altitud i latitud Podem dir que al pujar una muntanya és com si ens allunyéssim cap al nord; això és degut a què la variació climàtica és comparable a ascendir a una muntanya prou elevada o anar de l'equador cap als pols. La variació en alçada genera estatges de vegetació i la variació latitudinal genera zones de vegetació. Els estatges no són sempre una rèplica altitudinal de les zones: el clima de muntanya té connotacions singulars que no apareixen anant cap al nord. Ara bé, podem dir que a Europa hi ha una certa rèplica entre zonació altitudinal i latitudinal.

4. la vegetació: altitud i latitud Com podeu observar a partir del mapa de les zones bioclimàtiques de Catalunya i en el perfil altitudinal, a mesura que anem guanyant alçada el tipus de vegetació dominant va canviant.

5. la vegetació de Catalunya AVETOSA PINEDA DE PI NEGRE PRATS ALPINS BÒREOALPINA A més de1600 m ALZINAR MÀQUIA DE GARRIC I ARÇOT MÀQUIA DE LLENTISCLE I MARGALLÓ MEDITERRÀNIA Des del nivell del mar fins. 500 i 1200.m ROUREDA FAGEDA PINEDA DE PI ROIG EUROSIBERIANA De 1200 m fins 1600 m VEGETACIÓ REGIONS BIOGEOGRÀFIQUES ALTITUD

6. la vegetació de Catalunya ALZINAR Clima temperat i força sec a l’estiu: clima mediterrani. Precipitacions més abundants a la primavera i la tardor. L’alzinar, el bosc mediterrani per excel.lència, format per arbres de fulla petita i endurida, verda tot l’any, ornat de lianes i amb una gran espessor d’arbusts. REGIÓ MEDITERRÀNIA (TERRA BAIXA) PAISATGE MEDITERRANI FAGEDA ROUREDA Clima menys temperat que a la terra baixa, i augmenta considerablement la pluviositat de la tardor. Els arbres perden la verdor del fullatge a l’hivern. Aquesta interrupció hivernal de les funcions vitals assenyala en aquests boscos unes condicions de vida particulars. Aquest tipus de paisatge s’assemblen molt als de les planures i les muntanyes baixes de l’Europa mitjana. REGIÓ EUROSIBERIANA (MUNTANYA MITJANA) (ESTATGE MONTÀ) PRATS ALPINS La cruesa del clima summament agreujada, ja que no és possible l’establiment de cap mena de bosc, i el mantell vegetal s’ha reduït a la formació d’un prat de poca alçària. Els prats culminals ens donen la imatge fidel de la tundra monòtona i desolada de les terres àrtiques. PI NEGRE AVETOSA Comunitats vegetals de fullatge persistent, tot l’any verd, i les fulles primes com agulles. Totalment adaptades al fred i al pes de la neu. Aspecte propi de la taigà que s’estén pel nord d’Europa i per les muntanyes de l’Europa mitjana. REGIÓ BÒREOALPINA (ALTA MUNTANYA) ESTATGE ALPÍ ESTATGE SUBALPÍ

7. el paisatge vegetal català: La terra baixa mediterrània ALZINAR : bosc mediterrani per excel·lència amb altres arbres i arbusts de fulla petita i dura, verdes tot l'any. Sotabosc espès i amb lianes, cosa que recorda les selves tropicals. Per aquesta quantitat de lianes l'alzinar es pot considerar com una selva. CARRASCAR: en les zones menys marítimes l'efecte de la continentalitat fa que es desenvolupi la subespècie de l'alzina: la carrasca. El sotabosc és més pobre que en l'alzinar típic. PINEDA DE PI BLANC: ocupa una gran extensió com a bosc secundari. Ha estat afavorit per l'explotació humana, però ja existia en el paisatge inalterat. La zona més meridional, on el clima és més càlid i sec, l'alzinar és substituït per una mena de bosc baix: LA MÀQUIA. Aquesta formació vegetal dóna un aspecte propi del nord d'Àfrica. La màquia amb llentiscle i margalló es distribueix per la zona marítima i la màquia amb garric i arçot per la zona més interior .

8. el paisatge vegetal català: l'estatge montà Clima més temperat i augmenta considerablement la pluviositat als estius. Els arbres que perden la verdor del fullatge a l'hivern. ROUREDA SECA formada pel roure valencià ( Quercus faginea ); fulles petites, dures i caduques. Ocupa les zones més seques degut a la continentalitat del clima. ROUREDA HUMIDA formada pel roure martinenc ( Quercus humilis ); fulles de 5-9 cm, de limbe gruixut no endurit i amb la cara inferior densament peluda. PINEDA DE PI ROIG ( Pinus sylvestris ) ocupa la muntanya mitjana i la part inferior de l'estatge subalpí. FAGEDA ocupa les obagues de clima humit, però no excessivament fred. No admet la sequera estival.

9. el paisatge vegetal català: alta muntanya pirenaica Ens trobem ja per damunt dels 1.600 m d'altitud. Els arbres són de fullatge persistent, tot l'any verd, amb fulles com agulles. PINEDA DE PI NEGRE: és la formació boscosa que arriba a més altitud, els 2.300 m; més amunt, a l'estatge alpí, la cruesa del clima no permet l'establiment de cap mena de bosc. La pineda de pi negre imprimeix a l'alta muntanya l'aspecte propi de la taigà que s'estén pel nord d'Europa. BEDOLL: propi de vores de rius, torrents, canals d’allaus i clarianes de bosc. Suporta bé el fred. AVETOSA: es localitza entre la part superior de l'estatge montà i l'estatge subalpí de l'alta muntanya. Conviu en contacte amb el pi negre, el pi roig o el faig.