"Andreu Alfaro: Les línies d'un poble" és el títol d'aquesta exposició on-line que vol retre homenatge al gran mestre valencià de les línies, Andreu Alfaro. Podeu vore el vídeo en el meu canal de Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=TVLpE6HO7Kw Música: Raimon (1979). Andreu, amic. De l'àlbum Quan l'aigua es queixa.

1. Assumiràs la veu d’un poble,
i seràs la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble.
Vicent Andrés Estellés

2. Andreu Alfaro
les línies d’un poble

3. M’imagine l’adolescent Andreu Alfaro imbuït encara d’idees blasquistes i anticlericals que havia heretat del seu
entorn família portant en secret, ple de confusió per aquella València repressiva de la postguerra, un radicalisme
al qual no sabia donar nom, una rebel·lia que no trobava eixida sinó en l’esport de la natació i del submarinisme
davant l’oposició de son pare que no tenia una altra moral que el treball honrat. La inseguretat naix de l’opressió,
però Andreu Alfaro era amo d’un territori on se sentia lliure. Li agradava dibuixar. Hi estava molt dotat. Primer va
exercir el dibuix com un vici solitari i després com un exercici d’alliberament. (...) En l’ambient on va créixer
artísticament Alfaro sempre va ser un solitari encara que estiguera integrat en el grup Parpalló o haguera
descobert la llum en el viatge a l’Exposició Universal de Brussel·les l’any 1958 o en alguna excursió a Itàlia. Ple
de dubtes ell era el mateix. La construcció abstracta no tenia sentit si no servia per a representar una moral
col·lectiva, el treball individual d’un artista no era res si no tenia una funció col·lectiva, la millor forma
d’expressar-se era a través del treball en si mateix convertint el quefer estètic en una producció industrial,
posant el disseny al servici de l’art com una de tantes formes de l’esperit. En política Joan Fuster el va fer tocar
terra. La seua pròpia. Aquella en què havia nascut. Les seues idees blasquistes, radicals van començar a fer
crisi. Després del seu encontre amb l’escriptor, Andreu Alfaro comença la seua labor més coherent: ser
universal sent valencià al màxim; descobrir les arrels comunes de la cultura catalana dins d’un mateix; trobar el
Partenó o els koúroi egipcis enterrats davall l’al·luvió del Túria; omplir les places d’Europa amb les seues
escultures amb la naturalitat d’un europeu sense complexos. Andreu Alfaro ha unit l’ètica a la seua estètica.
Manuel Vicent

4. Les línies

10. d’un Poble

15. Fonts
Raimon (1979). Andreu, amic. De l’àlbum Quan l'aigua es queixa.
Jarque, V (1992). Andreu Alfaro. València: 3i4 edicions.
VVAA (2007). Alfaro. València: IVAM Institut d’Art Modern.
VVAA (1991). Alfaro. València: IVAM Centre Julio González.
IVAM Institut d’Art Modern (2008). Taller Virtual Alfaro. [taller en línia]. IVAM [Data de consulta: 5 de maig de
2008]. < http://www.ivam.es/ >
Escriptors en Llengua Catalana (2003). Un ofici de segles. [article en línia]. Joan Garí [Data de consulta: 5 de
maig de 2008]. <http://www.escriptors.cat/autors/garij/pagina.php?id_text=1139>
Vilaweb Periòdic Digital (2007). Andreu Alfaro torna a l’IVAM, setze anys després. [notícia en línia]. Vilaweb
[Data de consulta: 5 de maig de 2008]. <http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2576577>
Institut d’Estudis Catalans (2007). Entrevista amb Andreu Alfaro. [notícia en línia]. IEC [Data de consulta: 5 de
maig de 2008]. <http://www.iecat.net/butlleti/98/Alfaro.htm>
Acció Cultural del País Valencià (2006). L’escultura d’Alfaro ja corono l’OCCC. [notícia en línia]. ACPV [Data de
consulta: 5 de maig de 2008]. <http://www.acpv.net/php/noticia.php?id_noti=584&sessio=>
Anna notícies (2006). Homenatge als maulets valencians. [notícia en línia]. Anna notícies [Data de consulta: 5
de maig de 2008]. <http://annanoticies.com/2006/09/10/enric-morera-dema-sera-present-a-lhomenatge-als-
maulets-valencians-soterrats-al-fossar-de-les-moreres-en-la-placa-que-va-realitzar-andreu-alfaro-i-que-acpv-va-
col%c2%b7locar/>