Quarta sessió del XII Curs d’Història d’Amics d’El Prat: “Infraestructures pratenques (965-1950)” a càrrec de Joan Lluís Ferret i Pujol.

1.  INFRAESTRUCTURA
Entenem per infraestructures el conjunt
d’elements que constitueixen la base física
d’un país (situació geogràfica, extensió
superficial, costes, sòl, subsòl, clima,
hidrografia, vegetació), tant els de
caràcter material construïts per l’home que
milloren la base física (obres públiques,
xarxa de transports i comunicacions,
energia, serveis públics), com els de
caràcter intangible (organització, nivell
educatiu).

2. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ
Anys Època Increment habit/any
965-1689 - Subsistència. 0,5
1689-1778 - Independència municipal. 4,6
1778-1873 - Canvi de propietaris. 13
1873-1917 - Progrés agrícola i pecuari. 27
1917-1931 - Industrialització. 221
1931-1936 - Canvi social 405
1936-1939 - Guerra civil. 44
1939-1950 - Postguerra. Penúria. 128

3.  EL RIU LLOBREGAT HA ESTAT EL PRINCIPAL
ACTIU PER A LA FORMACIÓ I
DESENVOLUPAMENT DEL PRAT
› LA TERRA D’AL·LUVIÓ, VA PERMETRE UNA
AGRICULTURA PRODUCTIVA.
› L’AIGUA, L’ARRIBADA DE LA INDÚSTRIA.
› LA PLANITUD DEL DELTA, LA INSTAL·LACIÓ
DELS AEROPORTS

4. EL RIU LLOBREGAT
Vertebrador del Delta
- El Llobregat té un pendent del 9,1/1000 i l’Ebre d’un 2,1/1000. Per tant la
força del corrent del Llobregat és molt més forta.
- En relació a la superfície de la conca de cada riu la superfície del delta és
al Llobregat del 20% i a l’Ebre del 5%

5. ORIGENS DELS LÍMITS DE LA PARRÒQUIA DE
L’HOSPITALET 1080
En aquest plànol de 1730 figuren les diferents lleres del riu

6. FORMACIÓ DEL DELTA
Les primeres referències
del Prat són del 965 amb el
nom d’Estanno Lanarie
Codina troba les
demarcacions deçà l’aigua
(Marina de l’Hospitalet) i
dellà l’aigua (Illa dels
Banyols, 1211-1490, part
est de l’actual Prat)
pertanyent ambdues al
Prat de Provençana i el
Prat de Sant Boi (bona part
del Prat actual).

7. COMUNICACIONS FINS 1871
Fins 1871 no va poder passar el trànsit
rodat per les costes de Garraf.

8. - Els primers pobladors eren pastors. Els
primer documents trobats, d’una
donació, són de l’any 965.
- Durant el segle XI comencen a alçar-se
les primeres masies.
- L’any 1211 Una bona part dels primers
pobladors del nostre territori, degut al
canvi del curs del riu, van quedar aïllats
de Barcelona, principal mercat dels
pratencs.

9. PRIMERS POBLADORS
BARRACA PASTORS DE JONC
El 1266 el rei Jaume I el Conqueridor atorgà privilegi a
la ciutat de Barcelona perquè pogués tenir i pasturar
ramats en tot el territori comprès des de Garraf fins a
Montgat, en llocs no cultivats.

10. LA BARCA PER TRAVESSAR EL RIU DE 1307 AL 1702,
SOLAMENT PODIA CARREGAR
PERSONES I ANIMALS

11. NAIXAMENT NUCLI URBÀ - 1418
Es creu que els
ramats, abans de
anar a Barcelona,
s’abeuraven a
l’estany del
Moragues.
Aquest estava
situat al que ara
és la Plaça de la
Vila i als voltants
del qual es va
erigir la primera
carnisseria.

12. CARRETERA BOVATERA I TERME PRIVATIU DE LA
CARNISSERIA - 1418
El terme privatiu de la
carnisseria comprenia:
riu amunt des del mar
fins el pont de Sant Boi,
d’aquest pel camí ral de
Castelldefels fins al rec
de Sales, i seguint dit
rec avall fins l’estany
del Remolar i el mar.
La carretera Bovatera
era la que s’endinsava
al delta

13. PER ON REBENTAVA EL RIU
El riu, en disminuir el pendent,
formava meandres a l’entrada del
Delta. En feia un a Sant Boi i un
altre entre el Prat i Cornellà,
anomenat La Marrada, el més
profund del Delta, per on en cas
d’avinguda, normalment
rebentava el riu. Aquest meandre
està situat davant de Cal Monjo,
antigament coneguda com Can
Sostre o torre de l’Estacada.
El 1975 es va eliminar el meandre

14. CLOSOS DE DEFENSA SEGLE XV
A partir del segle XV es construeixen closos per protegir les
masies de les inundacions provocades per les riuades

15. CONSTRUCCIÓ DE L’ESGLÉSIA
Sant Pere i Sant Pau 1556
Vora l’església es
construeix, l’any 1585,
una caseta pel mestre
d’obres. La necessitat
d’aixoplugar els
treballadors fa que
aparegui el 1587 una
casa, al nord de la
plaça, ja com hostal.

16. MARGES DE DEFENSA 1606 -1869
A l’any 1606, els propietaris pratencs, van decidir l’erecció de
marges de defensa contra les riuades. O sigui, si no es feien els
terraplens de defensa, la gent no podria viure en dita parròquia.
El 1869 es va començar el marge de l’Estruch.

17. ESTACADES
Aquest marges de
defensa aixecats
paral·lels al corrent
fluvial tenien una
longitud de d’uns set
quilòmetres; des de
la demarcació de la
Ribera, tocant al
terme de Sant Boi,
fins on s’acaba el
marge anomenat
l’Estruch, més avall
Per reforçar el marge es clavaven
de la denominada
estaques de 3 o 4 metres de longitud.
segona màquina

18. MANCA DE CAMINS
Hi havia un gran problema de comunicació
local, degut al terreny pla i sense drenatge,
fangós, no apte per a la circulació de carros.
Els camins s’utilitzaven principalment per
motius ramaders o pel transport a bast.

19. - Guerra de successió. Postguerra duríssima.
Altes contribucions, sobretot la
coneguda com Cadastre.
- Al Prat es produeix un canvi en la
propietat agrària, substituint la propietat
d’eclesiàstics i nobles per la de burgesos.
- Es passa d’un sistema de cultiu
tradicional a un de modern que utilitza
noves tècniques d’explotació

20. LA PARRÒQUIA
DE SANT PERE I SANT PAU - 1556
El 1556 construeixen una església, a l’altre
costat de la referida plaça, situada en el
mateix lloc que l’actual.
Vora l’església es construeix, l’any 1585,
una caseta pel mestre d’obres. La
necessitat d’aixoplugar als treballadors fa
que aparegui el 1587 una casa, al nord de
la plaça, ja com hostal.
L’any 1689 s’obté la independència
municipal i la primera ajuda de la Batllia
per a la recomposició dels camins
eternament enfangats. Aquesta millora
dels camins porta a la utilització de
carretes i a la construcció d’una barca l’any
1700, que podia carregar tres carretes amb
els seus animals.

21. BARCA DE 15 x 6 METRES
1700-1873
La barca podia portar tres carretes amb les seves
cavalleries. Media 15 metres de llargada per 6
d’amplada. El calat era de 0,77 m, degut a la
poca profunditat del riu.

22. EMBARCADOR PROTEGIT
LA BARCA ENTRAVA DINS EL MARGE, PER EVITAR QUE LA
FORÇA DE L’AIGUA DESTRUÍS L’EMBARCADOR

23. EMBARCADOR EN FALCA
Per compensar els canvis de nivell del riu es baixava o pujava la
falca d’embarcament .

24. PLÀNOL CORREGIMENT 1750
Observem el camí del Prat a Barcelona passant per
l’Església del Port o per l’ermita de Bellvitge.

25. EL POBLE DEL PRAT - 1800

26. PROJECTE CANAL - 1818
L’interès dels propietaris de
Sant Boi i del Prat per poder
transformar les terres de
secà en de regadiu, portà
sobre l’any 1818 al projecte
d’aprofitar els condominis
del Molí de Sant Boi per
regar el pla del Llobregat.
Aquest primer projecte no va arribar a bon terme a
conseqüència d’unes inundacions, setembre de 1820,
causades per l’inici de les obres.

27. CARRABINERS - 1831
Per controlar el contraban van arribar
els carrabiners al Prat el 1831.
El 1844 es van construir dues casetes,
com casernes, conegudes com les
“Casillas”

28. L’AJUNTAMENT DEL PRAT - 1831
A l’edifici del nord
de la plaça
convivien, als
baixos l’escola i al
pis l’habitatge del
secretari de
l’Ajuntament, on
es celebraven les
sessions
municipals.

29. CIUTAT DE BARCELONA - 1823
Entra a les muralles de
Barcelona per la Porta
de San Antoni, segueix
pel carrer Hospital,
travessa les Rambles
pel Pla de la Boqueria,
va a parar a la Plaça
Sant Jaume i surt en
direcció al Besòs per
la Porta Nova.
Fins a 1753 no va sorgir a
extramurs de la ciutat el barri
de pescadors anomenada
Barceloneta.

30. MAPA CONTORNS 1850
Camí del Prat a
Barcelona passant
per La Bordeta
(L’Hospitalet), La
Creu Coberta
(Sants), entrant a
Barcelona per la
porta de Sant Antoni.
1850.

31. CANAL DE LA DRETA - 1855
L’any 1855 s’atorga a
Eusebi Soler la concessió
definitiva per construir el
canal que s’anomenaria de
la Dreta.
Canal de la Dreta i les
sèquies inferior (al costat
del riu) i Ponsich
(alimenta a la Colònia
Casanovas)

32. SALT DE LA MUSSET
Problemes per l’estancament de
les aigües als camps i camins,
produïts per la falta de desguàs
directe al mar. Encara més
delicada era la situació al costat
mateix del poble, al salt de La
Musset, on l’Ajuntament va
obligar a tancar la sèquia el 10
de gener de 1869 per evitar
l’estancament de l’aigua

33. Extracció d’aigua del riu amb bombes
hidràuliques 1867
En Ferran Puig obtingué l’any
1867 una primera concessió per
extreure aigües del riu de 50
litres per segon i el 1871
augmentà a 100 litres per segon.
Les màquines de vapor per accionar les bombes per
elevar l’aigua del riu tingueren inicialment uns cabals
de 3000 litres per minut l’any 1867 i de 24000 litres per
minut l’any 1880.

34.  El 1873 s’aixeca el pont de ferro sobre el
riu, pel trànsit de carruatges.
 El 1881 s’inaugura la via fèrria Vilanova-
Barcelona, amb els ponts metàl·lics del
ferrocarril sobre el riu i el fondo d’en
Peixo.
 Es perforen pous a partir de 1893, que
estenen l’explotació de les aigües
subàlvies per tot el territori pratenc.

35. PONT DE FERRAN PUIG 1873

36. CARRER DEL PONT - 1873
L’abril de 1928, es va acordar suprimir un tram del vial del carrer
del Pont, actualment Nicolàs Mª Urgoiti, que era aleshores la
sortida del Prat cap a Barcelona, a petició de La Papelera.

37. ESTACIÓ DEL TREN 1881

38. PONT SOBRE EL RIU 1881

39. SEMÀFOR 1887
El semàfor del Prat es
comunicava amb
telègraf de banderes
amb els vaixells a la
vista. També estava
en comunicació amb
el castell de Montjuïc
pel mateix sistema.
Es creu que aquest
telègraf deixà de
funcionar als voltants
de l’any 1910

40. COLÒNIA CASANOVAS -1893
L’EDIFICI CENTRAL ES VA CONSTRUIR EL 1893

41. PONT DE LES TRES PUNTES 1898
RESTES DEL PONT DE TREN DE LES
TRES PUNTES QUE, VA DESTRUIR LA
RIUADA DEL 1898

42. COMUNITAT DE REGANTS - 1896
La llei de 5 de setembre de 1896
és la primera norma legal que
recull l’existència de la Comunitat
de Regants de la Dreta del
Llobregat, en la qual es
concedeix al Sindicat de Regants
el règim i l’administració del
canal, encara que la propietat era
de l’Estat

43. POUS ARTESIANS 1893
JAUME CASANOVA VA ENCARREGAR FER UN POU
“FINS TROBAR AIGUA O FOC”.

44. PERFORACIÓ D’UN POU

45. SALA D’EN BOU - 1852

46. SEGON PONT DE LES TRES PUNTES
1899
EL PONT QUE VA
SUBSTITUIR AL
INICIAL DE LES
TRES PUNTES,
DURANT LA
RIUADA DE 1907

47. EL PRAT 1900

48. CASA DE LA VILA 1905

49. GRANJA DE LA RICARDA - 1910
El primer estable tenia una capacitat per 68 vaques, la segona per
84 vaques. V arribar a produir 456.000 litres de llet a l’any.

50. ARRIBA L’ELECTRICITAT 1910
Eusebi Bertrand va fer
arribar l’electricitat a la finca
la Ricarda, des de la seva
fàbrica tèxtil del “Prat
Vermell” situada al peu de
Montjuïc. Fou necessari
construir una línia elèctrica
seguint els camins de la
marina de l’Hospitalet. Uns
mesos més tard, es va
construir una línia elèctrica
fins el nucli urbà, on es va
construir una estació
transformadora, per donar
energia als habitatges que
ho demanaren.

51. ESTACIÓ AMB VIA DOBLE 1911

52. PONT DE LES TRES PUNTES
VIA DOBLE 1912

53. PONT SONBRE EL RIU
VIA DOBLE 1912

54. PRIMER PLA URBANISTIC 1916
En aquest pla es preveu “L’Ensanche”

55. LA RAMBLA 1916

56. TELEGRAFIA SENSE FILS 1914
L’estació del Prat fou la
primera, d’importància, que es
construí a Espanya.
Formada per cinc grans
antenes, la més alta de 87 m

57. BICICLETES I COTXES - 1915

58.  Instal·lació de l’aeròdrom el 1916.
 Construcció el 1917 d’una fàbrica de paper
“La Papelera Española”. La següent
indústria en arribar és la Compañía
Española de Industrias Químicas, que
funcionarà entre 1919 i 1924.
 El maig de 1925 es constitueix la societat La
Seda de Barcelona, amb capital català i
amb un acord d’assessorament tècnic de
HKI.

59. INFRAESTRUCTURES 1916

60. AERÒDROM LA VOLATERIA 1916
El juny de 1916 es crea
l’Aero Club de Catalunya,
amb l’ajuda de Pujol,
Comabella. En voler fer
el primer vol d’un pilot
espanyol fins Mallorca
Brunet va proposar a
Hedilla utilitzar el camp
de la Volateria.
Llogaren a en Casanovas el camp de la Volateria, que tenia la forma
d’un rectangle de 600 metres de llargària per 400 metres d’amplada,
que permetia el naixement del primer aeròdrom de Catalunya. El camp
estava plantat de blat, el propietari Guillem Casanovas va accedir a
segar una faixa com a pista. El juliol de 1916 Hedilla va enlairar-se.

61. LA PAPELERA 1917
La Papelera Española
era una indústria de
procedència basca
que es construeix, el
1917, per iniciativa de
Nicolás Maria Urgoiti,
el propietari.
Adquirí uns terrenys
propers al riu i al
costat de la via fèrria
on va edificar la
fàbrica.
Es va posar en servei
el 1922

62. ARTESÀ - 1919

63. PREMSA 1919-1920

64. TALLERS HERETER 1919
Tallers Hereter va absorbir l’empresa Pujol Comabella. A La
Volateria es provaven els avions fabricats.

65. PRIMERA LÍNIA AÈRIA
LATÉCOÈRE 1919
La companyia Latécoère
en establir una línia
aèria postal de Toulouse
a Casablanca, va
establir una escala a
Barcelona. En el primer
vol va aterrar al
Hipòdrom (1918).
En necessitar unes
instal·lacions apropiades
i avituallament va escollir
el camp de la Volateria
per tenir l’assistència
tècnica de Tallers
Hereter.

66. CAMP FRANCÈS 1920
L’any 1920, Latécoère,
per no pagar lloguer a
la Volateria, construeix
en terrenys de Miquel
Casanovas les
instal·lacions per un
nou camp de 800 per
350 metres, amb un
hangar amb capacitat
per a tres avions
Va construir dues pistes de formigó perpendiculars, amb con abalisament
portàtil, diürn i nocturn.
A demés arribar a disposar un edifici d’oficines, un magatzem de càrrega,
una estació radiotelefònica y radiogoniomètrica, un servei de previsió
meteorològica i fins una petita central elèctrica. En la seva època fou el
camp de vol millor dotat d’Espanya

67. CIA. ESP. INDÚSTRIES QUÍMIQUES
1919-1924
El 1919 es va
començar a construir
la fàbrica Compañía
Española de Industrias
Químicas, per produir
midó i caramelita.
Va entrar en producció
el 1920.
La forta pudor va fer
que no obtingués els
permisos ambientals i
va tancar el 1924.

68. GENERACIÓ ELÈCTRICA 1920
La "Companyia
Espanyola de Industries
Químiques“, disposava,
el 1920, d'un petit motor
de "gas pobre", acoblat
a un alternador. La
producció del gas pobre
es feia al mateix centre.
"La Papelera Española S.A." a principis de la dècada dels anys
20, va instal·lar una turbina per a la producció pròpia d' energia
elèctrica.
En acabar la guerra civil “La Papelera” va subministrar
electricitat al poble del Prat.

69. FORET – 1924-1926
Foto de 1926. Al fons edificis de la FORET. Al davant obres de La
Seda de Barcelona

70. MECANITZACIÓ AGRÍCOLA - 1921
TRACTOR CLETRAC COMPRAT PER EUSEBI BERTRAND

71. AUTOBUSUS - 1922

72. AERONÀUTICA NAVAL 1922
L’agost de 1921 l’Aeronàutica Naval, arrenda el camp de la Volateria i
incauta Talleres Hereter i l’ocupa el 1922. Començà a funcionar l’Escola
d’Aviació pels seus pilots i es construïren dos hangars més pels avions i
un hangar pels globus i dirigibles. El 1924 s’aprova la construcció de
l’aeroport de la Aeronàutica Naval, i s’expropien les finques de La
Volateria i la de Les Monges a tal fí.

73. CAMP DEL CANUDAS 1922-1946
Per iniciativa de Josep
Canudas, el 1922, es
lloguen uns terrenys, a dos
quilòmetres del Prat, de 940
metres de llargada per 300
d’amplada orientats de nord
a sud, per constituir el futur
camp d’aviació, a través de
l’Aero Club de Catalunya,
per instal·lar-hi una Escola
d’Aviació catalana.
Per possibilitar el tirar endavant el projecte es va fundar un club d’aviació
anomenat Penya de l’Aire, com a branca esportiva de l’Aero Club de
Catalunya. El 1923 es feia el primer aterratge en aquest nou camp i el
primer vol amb passatgers.

74. IBERIA 1927
Degut al Tractat de
Versalles que
impossibilitava la producció
d’avions militars a
Alemanya, la indústria
impulsà la creació de
companyies aèries que
utilitzessin avions civils
alemanys. La companyia
Deutshe Luft Hansa va
constituir amb Horació
Echevarrieta, IBERIA

75. CASERNA CARRABINERS - 1927

76. EL PRAT -1928

77. LA SEDA DE BARCELONA 1928
Un grup
d’empresaris
filadors i teixidors
catalans van
creure que la
fabricació de les
fibres artificials
eren el futur de la
indústria tèxtil
El 1925 es constitueix la societat La Seda de Barcelona.
El 1927 l’obra estava acabada, el febrer de 1928 s’obtenia
el primer fil de raió.

78. PONTS DEL CARROS I PONT NOU 1929

79. COLÒNIA CASANOVAS - 1929

80. ARRIBADA GUÀRDIA CIVIL - 1931

81. AMPLIACIÓ PAPELERA - 1932

82. AMPLIACIÓ DE LA SEDA 1933

83. GRANJA AVÍCOLA COLOMINAS
1932

84. EXPORTACIÓ OUS I POLLETS

85. PERIÒDICS 1935-1936
BUTLLETÍ DE
L’ASSOCIACIÓ DE
PARES DE FAMÍLIA.
ES VA PUBLICAR DES
DE L’ABRIL DE 1935
FINS EL JUNY DE 1936.
ES PUBLICAVA EN
CATALÀ
ES VA PUBLICAR DES DEL DESEMBRE DE 1934 FINS JULIOL
1936.
ESTAVA REDACTAT EN CASTELLÀ I CATALÀ

86. COL·LEGIS NOUS - 1936

87. GUERRA CIVIL - 1936
DESTRUCCIÓ ESGLÉSIA

88. PONT VOLAT - 1939

89. - La vida durant aquella època es va tenir d’obrir
camí en plena època d’estraperlo i racionament,
d’estretors i penúria.
- Hi havia restriccions elèctriques, faltaven matèries
primeres i no hi havia diners per fer inversions.
- La llarga etapa d’aïllament per la que va travessar
la vida espanyola a partir de l’any 1939, va situar a la
indústria catalana en una fase de falta d’estímul i de
possibilitats renovadores que, va deixar en situació
d’absoluta descapitalització a la majoria de las
empreses industrials.

90. ESGLÉSIA AL CINE MODERN -1939

91. PLÀNOL URBANÍSTIC PRAT - 1939

92. NOU PONT DEL FERROCARRIL
1941

93. COL·LEGI SANT JAUME - 1942

94. PRODUCTOS ELECTROLÍTICOS PESA
1943-1957
Aquesta empresa es va crear l’any 1935, però no va
entrar en servei fins 1943, degut a la guerra civil.
Estava situada al costat de la via férria , a l’altura de la
sortida del Prat del polígon Enkalene.
A pesar de que l’any 1948 van inaugurar una nova
planta al costat esquerra del riu, la planta del Prat va
continuar produint fins 1957, que es va tancar degut a
les queixes per pudors dels veïns.

95. PERLLONGACIÓ GRAN VIA
1946 - 1950

96. MARGE RIUADA - 1944

97. PROJECTE AEROPORT - 1944

98. INAUGURACIÓ PISTA PROVISIONAL
1946

99. TERMINAL AEROPORT - 1949

100. SALA VIATGERS TERMINAL AEROPORT
1949

101. INAUGURACIÓ CRIPTA - 1948

102. ESCOLA APRENENTS - 1949

104. INAUGURACIÓ PONT GRAN VIA
1950

105. EVOLUCIÓ PISTES AEROPORTS
1939-1960

106. SITUACIÓ AL 1950
ENTREM EN UNA ÈPOCA AMB
UNES INFRAESTRUCTURES QUE
ENS POSEN EN UNA SITUACIÓ
ÒPTIMA PER DESENVOLUPAR-NOS.
- L’AUTOVIA DE CASTELLDEFELS.
- UN AEROPORT MODERN.
- UNS MEDIS DE COMUNICACIÓ,
COM EL PERIÒDIC PRAT.
- UN TEIXIT ASSOCIATIU DENS.