1. UNITAT DIDÀCTICA 2LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

2. ÍNDEX DE LA UNITAT DIDÀCTICA INTRODUCCIÓ ELS ORÍGENS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. FACTORS: TRANSFORMACIONS AGRÀRIES CREIXEMENT DEMOGRÀFIC ALTRES FACTORS LES INDÚSTRIES PIONERES MECANITZACIÓ I SISTEMA FABRIL LA INDÚSTRIA TÈXTIL COTONERA LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA ELS TRASNPORTS COMERÇ I CAPITALS: L’IMPULS DEL MERCAT LA DIFUSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ: FIRST I LATE COMERS LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME LA SOCIETAT DE CLASSES

3. 1. INTRODUCCIÓ [Llegirintroducciópàg 22 del llibre de text] ACLARIMENT DE CONCEPTES: Revolució: molts de canvis en un curt període de temps Industrial: el que fa referència a la Indústria, (sector secundari) transformació de les matèries primeres en productes manufacturats Revolució Industrial: profunda transformació de l’economia i de l’organització social que es va donar a Gran Bretanya entre el 1760 i 1860. Es caracteritza per: Font d’energia: carbó Nou maquinisme: la màquina de vapor i la fàbrica Indústria pionera: tèxtil del cotó Industrialització: posterior difusió de l’exemple britànic a altres regions europees o altres continents.

4. 2. ELS ORÍGENS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Societats preindustrials o de l’Antic Règim grans limitacions amb estancament econòmic, alimentari i demogràfic  hi predominava: Agricultura de subsistència i indústria artesanal  amb barreres tecnològiques La majoria població = escassa capacitat de compra + mitjans de transport lent + comerç obstaculitzat (duanes interiors).

6. invents i innovacions

7. empresaris dinàmics (no mentalitat rendista)

8. acumulació de capital

10. Educació

11. Transports

12. Disponibilitat de fonts energètiques

13. Augment de la població

15. Sistema de conreuSISTEMA NORFOLKdifusió de la rotació de conreus que combinava el conreu de cereals amb el de plantes farratgeres, va permetre suprimir el guaret (deixar una part del sòl sense sembrar perquè recuperés la fertilitat). Naps, trèvols i alfals  ajuden a fixar el nitrogen al sòl i van fer pujar el farratge  augmenta la cabanya ramadera (a més permet la ramaderia estabulada en granges = millor alimentat = més carn i llet). Més excrements  millora de la fertilitat de la terra

18. Introducció de màquines noves ajuden a augmentar i diversificar la producció d’aliments: Introducció de nous mètodes de sembrada JethroTull (sembrar en fileres) Noves eines  arada de Rotherham (1730, de forma triangular i podia ser estirada per dos animals, envers dels 4 o 6 dels d’abans), trilladores mecàniques... Nous conreus  patates, blat de moro... Nous fertilitzats  guano

19. Introducció de màquines noves Arades

21. Tancament de terres comunals (openfields)  comporten la privatització mitjançant les lleis de tancament (EnclousureActs, 1760 fins 1860).

22. Pujada del preu dels cereals  estimula els grans propietaris a apropiar-se les terres d’ús col·lectiu per poder produir més i incrementar els beneficis.

23. Privatització  incentiva millora dels sistemes de conreu  augment de la producció destinada al mercat.

24. Tancament de terres  provoca concentració de la propietat  perjudica els petits propietaris i pagesos pobres (perden el dret a utilitzar les terres comunals)  No disposaven de recursos per tancar les terres  venen les propietats = se converteixen en jornalers (salari)  elevat Nº pagesos que buscaven feina = salaris baixos  pagesos emigrar ciutats.

26. Desenvolupament agrari afavoreix arrencada de la indústria El camp subministrava:

27. Aliments

28. primeres matèries per a la indústria

35. Causes de la RevolucióDemogràfica Manteniment de altes taxes de natalitat (matrimonis més primerencs = major fertilitat), gràcies al: dinamisme agricultura + desenvolupament protoindustrialització. Les transformacions agràries (increment de la producció agrícola i ramadera)  milloraren l’alimentació = feren descendir ràpidament els índexs de mortalitat. La menor incidència de la mortalitat deguda a la desaparició de la pesta i als progressos tant higiènics com sanitaris. La revolució agrícola i la posterior industrialització apuntalaren el procés com se demostra en la interrelació i interdependència entre revolució demogràfica, les transformacions agràries i la revolució industrial. CONCLUSIÓ:es va produir una revolució demogràfica, perquè la població va passar d’una fase d’estancament o creixement lent a una altra d’expansió ràpida.

36. Conseqüències de la Revoluciódemogràfica Se va incrementar el nombre de productors i de consumidors. Quan les transformacions agràries se consolidaren i la protoindustrialització (domesticsystem / putting out system)  dona pas a la industrialització (factorysystem), Gran Bretanya ja comptava amb una mà d’obra abundant, barata i semiespecialitzada.

37. c. Altresfactors El fet que la Revolució Industrial s’iniciés al Regne Unit no va ser casual. A més del gran creixement demogràfic i de les transformacions en l’agricultura, hi havia un seguit de condicionaments que van afavorir l’arrencada industrial del país. El context polític i internacional va afavorir aquest canvi: Regne Unit = Monarquia Parlamentària. El Parlament estava dominat per classes mitjanes urbanes i rurals, molt actives econòmicament, que lesgislaven a favor dels negocis. El país era la primera potència marítima i comercial del món. Els productes britànics van trobar una sortida en els nous mercats. Des del segle XVII el país havia afavorit la llibertat comercial i es va allunyar del sistema de monopolis comercials i industrials d’altres països.

38. La Revolució Industrial britànica no va ser una transformació planificada, sinó espontània, en què va tenir un paper molt destacat la iniciativa privada en un context de llibertat econòmica total  Característica que diferencia la Revolució Industrial britànica de la resta d’Europa. Conclusióaltresfactors:

40. La mecanització del procés productiu

42. Nous i anticssistemes de producció Sistema fabril (Factorysystem) Filadores, DomesticSystem

43. Preindustrialització i Revolució Industrial

45. La qualitat i el sentit pràctic de la formació impartida a les universitats tradicionals angleses (Oxford, Cambridge), a les acadèmies i a les universitats calvinistes d’Escòcia van facilitar els intercanvis entre ciència i indústria.

47. Innovacionstecnològiques Spinning-jenny, de Hargreaves

48. Innovacionstecnològiques Water-frame, de Arkwright Mule-jenny, de Crompton

49. La màquina de vapor va ser el primer dispositiumitjançant el qual es va poder transformar el calor en energiamecànicaambresultatssatisfactoris. L'energiaprocedent de la combustió del carbótransmesa a l'aiguacontinguda en una caldera potproduir vapor a alta pressió, l'energia es transforma parcialment en energiamecànica i éscapaçd'accionar una màquina o un generador elèctric . Els telers mecànics i els primers telers automàtics que se difongueren després de 1830, i l’aplicació de la màquina de vapor com a força motriu, completaren el procés de mecanització. Gran Bretanya al superar l’estadi de la manufactura, fou el primer país que va estar en condicions de produir teixits més abundants, barats i de major qualitat. Màquina de vapor de James Watt

51. Freqüència de les innovacionstècniques des de 1800

52. Innovacions en la siderúrgia 1709 Abraham Darby utilitza per 1a vegada el carbó mineral (coc) per fondre mineral de ferro  s’evita: tala boscs + fargues itinerants. Altra innovació  refondre el ferro obtingut en uns forns especials (forns de reverber) s’eliminaven moltes impureses i s’aconseguia un ferro competitiu. Següent pas  augmentar manxes de l’alt forn amb procediments mecànics  Amb l’aplicació d’una major energia (1r hidràulica i 2n màquina de vapor)  s’aconsegueix una corrent induïda i controlada = sistema va millorar. 1784 Henry Cort  va idear la pudelació i la laminació. Pudelació permetia que cremessin el carboni i s’obtingués, per tant, ferro més pur (ferro dolç), fort i mal·leable. Laminació  la fabricació del ferro se va mecanitzar. Fabricació de planxes de ferro, més còmodes a l’hora de ser transformades en lingots.

53. Salt definitiu cap als nous sistemes de producció  màquines es mouen per l’ús de l’energia hidràulica (aprofita l’aigua dels rius mitjançant unes rodes hidràuliques). Fou la maquina de vapor (James Watt,1769)  permet deixar la dependència i les limitacions de les fonts d’energia tradicionals.

55. Producció quantitat de béns produïts  Fet que va permetre abaratir els costos i abaixar-ne el preu. Mecanització: conclusió

56. La mecanització del sector tèxtil

57. El sector emblemàtic de la Revolució industrial va ser la indústria tèxtil del cotó  va ser el motor dels canvis (take-off). b. La indústriatèxtilcotonera

58. A principis del segle XVIII pareixia impossible que la manufactura de cotó desplacés a Anglaterra la tradicional industria artesanal llanera aquesta tenia unes clares avantatges: Se disposava de la matèria primera en el seu propi país La llana anglesa era d’alta qualitat El seu producte acabat se consumia en els mercats més desenvolupats, situats a l’Europa occidental

59. Pel contrari, el cotó presentava una sèrie d’inconvenients: S’havia d’importar la matèria primera El producte acabat havia de competir amb els teixits de cotó importants d’Àsia (Índia; indianes) Donat l’endarreriment tècnic el producte manufacturat era de poca qualitat  els beneficis que representava el cotó eren escassos

60. Consum de llana i cotó a Gran Bretanya

61. Causes de l’expansió de la indústriacotonera L’èxit de la indústria cotonera s’ha de cercar en: l’existència d’una mà d’obra abundant i barata la disponibilitat de la matèria primera, el cotó la duresa, resistència i homogeneïtat de la fibra de cotó que va facilitar la seva primerenca mecanització l’augment de la demanda interna (creixement de la població i de les seves rendes) i exterior (desenvolupament dels mercats colonials)

62. Cotó  treballat a Europa des de l’E. Mitjana  artesans fabricaven el fil a mà amb un fus  fil obtingut = escàs i fi. Fins al segle XVIII  teixits de cotó s’importaven de l’Índia inicis de la indústria tèxtil = prohibició, l’any 1750, de l’entrada a Anglaterra de teixits de cotó estampats (indianes).

63. Principis s. XIX amb la generalització innovacions tecnològiques  foren el factor de l’enlairament industrialitzador. Empresaris Industrials  disposts a aplicar innovacions + introduir els nous sistemes i mètodes de producció  per: ampliar la producció abaratir els costos obtenir majors beneficis Sistema fabril (FactorySystem)  s’estén a tota la indústria construcció grans edificis funcionals i se va deixar de banda la producció artesanal.

64. Importància indústria cotonera en la Revolució Industrial britànica fou la primera en què se produïren els factors propis de la industrialització: mecanització mà d’obra abundant i especialitzada concentració geogràfica ràpida acumulació de capitals producte final destinat preferentment a l’exportació Gran Bretanya  va fabricar teixits de cotó econòmics, en major quantitat i qualitat que la resta d’Europa  perquè disposava: mà d’obra adundant i barata matèria primera assegurada

65. Sector tèxtilcotoner: S’hi produïren les principalsinnovacionstècniques: Llançaderavolant de Kay (1773), Spinning Jenny de Hargreaves (1765), Water Frame d’Arkwright (1767), Mule Jenny de Crompton (1779), TelerMecànic de Cartwright (1785). Introducció de la màquina de vapor de James Watt.

66. Gràcies a les transformacions en la xarxa de transports, se va produir una concentració geogràfica intensa  Indústria cotonera: regió de Lancashire, sobretot a les ciutats de Manchester i Liverpool.

67. Indústria del cotó  “sector punta” (take-off)  permet l’arrencada d’altres sectors (siderúrgic, metal·lúrgic). Indústria cotonera  sector de demanda important i creixent per: l’agricultura d’on extreia les primeres matèries la indústria siderúrgica  li proporcionava les màquines la mineria d’on obtenia el metall per construir les màquines i el carbó per fer-les funcionar Es tractava d’un sistema de sectors industrials totalment enllaçat  indústria del cotó = paper motor.

68. c. La indústria siderúrgica La siderúrgia i la metal·lúrgia (transformació del ferro, construcció maquinària)  van experimentar avenços molt notables. 1r pas per a la millora de la producció de ferro  introducció als forns del carbó de coc (combustible sòlid que s’obté a partir de la calcinació de certs tipus de carbó mineral)  poder energètic més elevat, en lloc del carbó vegetal. Utilització carbó coc  guanya interès quan Henry Cort va inventar  procés de pudelació (transformació del ferro colat en ferro dolç –més pur- per mitjà de l’eliminació de part del carboni que conté). Laminatge (fabricació de planxes de ferro, més còmodes a l’hora de ser transformades en lingots). El 1856, el convertidorBessemer permetre convertir el ferro fos en acer  obri nova etapa  fabricació de maquinària.

69. La indústria siderúrgica

70. Convertidor Bessemer = Acer

72. la revolució agrària  s’utilitzen de cada vegada més eines de ferro

75. l’expansió del comerç exterior

76. aparició de noves tècniques financeres  per l’acumulació de capital L’evolució d’aquests tres sectors va ser paral·lela i indissociable a la Revolució Industrial. Pel funcionament de la indústria  necessitat d’un sistema eficaç de distribució  requereix d’una xarxa de transports ràpida i eficaç.

77. A mitjan del segle XVIII  transport de persones i mercaderies = lent  solució: carreteres de peatge (turnpikeroads) xarxa de canals fluvials ferrocarril navegació de vapor Canal de Suez (1869) i Canal de Panamà (1914)

78. A partir de 1750  govern britànic permet construcció de carreteres de peatge (turnpikeroads) a particulars. Al 1770 Gran Bretanya ja tenia una densa xarxa de carreteres = xarxa radial al voltant de Londres. Construcció xarxa de canals fluvials unir centres productors de primeres matèries amb les zones industrials  permet transport (més ràpid i barat) de mercaderies pesades com el ferro i el carbó. Cap el 1858 ja s’havien construït uns 6720 km  així quedaren connectades les regions industrials (tèxtils, mineria i siderúrgia) amb les grans ciutat i els ports més importants.

79. EL FERROCARRIL Ferrocarril gran “revolució” del transport: Rapidesa Enorme capacitat de càrrega Cost més baix per unitat transportada Més seguretat per als passatgers i mercaderies. Màquina de vapor  es coneixia des del 1769  va tardar en aplicar-se al transport, perquè la competència inicial dels canals, connectats amb els centres miners i la xarxa de ports, no feia imprescindible el transport terrestre. Sobre la base del sistema tradicional d’arrossegar vagonetes sobre rails mitjançant animals de tir, el 1829 l’enginyer Stephenson va inventar la locomotora, una màquina de vapor capaç d’anar sobre rails. El salt definitiu va ser la línia Liverpool-Manchester, inaugurada el 1830  primera línia fèrria regular que només utilitzava locomotores de vapor i que unia dues ciutats vinculades a la indústria cotonera.

80. El ferrocarril Combinava la màquina de vapor (per a la propulsió) i el ferro (en la construcciódelstrens i delsrails).

81. La locomotora (Stephenson)

82. Conseqüències de l’invent del ferrocarril i la locomotora Beneficia indústria metal·lúrgica  producció de la qual va augmentar per fabricació trens i rails. Significa gran desenvolupament per a l’enginyeria civil  va dissenyar els traçats per als ferrocarrils. Traçats  necessitaven condicions especials: revolts poc tancats, desnivells suaus, etc.,  va caldre construir molts ponts i túnels. Facilita transport de materials pesants  locomotora era capaç de transportar gran volum de càrrega. Escurça temps dels viatges. Abarata el preu de les primeres matèries i dels productes  reducció de costos de transport es reflectia en el preu final. Potencia la formació de grans societats de capital  costos dels trens exigien grans inversions. Fomenta que moltes persones comencessin a viatjar.

85. 1807, Fulton: primera línia comercial de vaixellspropulsats per motors de vapor.

86. 1830-80: generalitzaciódelsbucs de ferro, ambhèlix per a la propulsió.

87. Últimterç del s.XIX: s’incorporencambresfrigorífiques .

88. Gransinfraestructures:

91. Impacte sobre l’economia :

92. Comerç de mercaderieseuropees a mercatsllunyans.

93. Nousllocs de treball.

94. Augment del consum de carbó i de la producció de ferro.

95. Canvi a la vida quotidiana:

96. Millora de la dieta de la població (transportd’alimentsperibles).

97. Facilitatd’emigració a d’altrespaïsos i continents (abaratimentdelspreusdelspassatges).Conseqüències de la revoluciódelstransports

98. d. Comerç i Capitals: l’impuls del mercat Millora infraestructures i transport  s’implanta economia de mercat = no es produeix per l’autoconsum, sinó per a la venda  trobar nous consumidors tant a l’interior com l’exterior. L’impuls inicial de l’expansió comercial britànica va provenir del mercat exterior mercat atlàntic per exportar la producció. Transformació més important  desenvolupament mercat interior d’àmbit nacional que havia d’afavorir la generalització dels intercanvis. Com a resultat  augment considerable del comerç  es va passar d’un àmbit d’intercanvis local i comarcal a un mercat integrat d’àmbit nacional i internacional.

100. 4. La difusió de la Industrialització: first i late comers Europa Japó Estats Units

101. Industrialització Finals segle XVIII – XIX: procés industrialitzador  expansió per: Europa  de manera molt desigual i amb diferències notables respecte model britànic  presenta modalitats nacionals i regionals diverses. Fora d’Europa  EUA + Japó  desenvolupament indústria semblant a l’europeu.

102. Industrialització Europa continental  disposa de tecnologia britànica  però les condicions de partida eren més difícils: Pes de la societat agrària era més fort Estructura social era menys igualitària  distribució riquesa = alta noblesa gaudia d’enormes extensions de terra Hi havia barreres polítiques i faltava una política duanera i comercial comuna  dificultat d’intercanvi entre regions Paper de l’Estat: Protagonisme de la iniciativa privada britànica Transformació econòmica continental  no hagués estat possible sense la participació activa dels governs Difusió de la industrialització “conquesta pacífica”, lenta i gradual. Industrialització europea  es fixa en el mirall britànic  però desenvolupà pautes i cronologia pròpies.

103. La difusió de la Industrialització Els “FirstComers”: grup de països continentals d’industrialització més precoç  països que foren “els primers que arribaren” i que seguiren més precoçment l’exemple britànic. Bèlgica (després de la sevaindependència en 1830). França. Alemanya. Elspaïsosperifèrics “Late Comers”: majoria dels països europeus al industrialització va quedar restringida a àmbits concrets  s’incorporaren al procés d’industrialtizació molt avançat ja el segle XIX o principis del segle XX. En la Mediterrània: Catalunya (Espanya) i Piemont (Itàlia). En l’ImperiAustríac: Moràvia i Bohèmia. En el Nord: Dinamarca i Suècia. En l’Est: Rússia.

104. Primersfocusindustrials a Europa(FirstComers)

105. Fàbrica francesa de principis del segle XIX Ferrocarril a Alemanya de meitat de principis del segle XIX

107. Fàbrica de seda japonesa

108. 5. Liberalismeeconòmic i Capitalisme Procés industrialitzador  unit al naixement i la consolidació del: liberalisme econòmic  doctrina econòmica capitalisme  sistema econòmic Revolució Industrial  permet el pas d’una economia limitada i mercantilista a una economia liberal. Principis econòmics del liberalisme  elaborats a finals s.XVIII conjunt de pensadors britànics = ESCOLA CLÀSSICA: Adam Smith David Ricardo Thomas Robert Malthus John Stuart Mill.

109. Liberalismeeconòmic L’economia liberal es bava en tres principis: Propietat privada, lliure i sense limitacions, de la terra i els capitals. Lliure empresa +lliure contractació de mà d’obra + lliure regulació del sistema productiu sense interferència de l’estat. Un mercat lliure regulat només pel benefici i la llei de l’oferta i la demanda en l’intercanvi comercial  Lliurecanvisme.

110. a. Bases teòriques del liberalismeeconòmic Principal teòric del liberalisme clàssicAdam Smith (1723-1790), Assaig sobre la natura i causa de la riquesa de les nacions, publicada el 1776. Defensava la supremacia de l’individu davant dels estaments o grups organitzats. Considerava que la recerca de l’interès propi era el motor del desenvolupament econòmic  interès individual Donava suport a la iniciativa privada enfront de l’estat estat no intervencionista  deixar que la “mà invisible” del mercat dirigís lliurement l’economia. L’estat únicament havia de mantenir la justícia, defensar el territori i fer les obres que la iniciativa privada no feia  Estat no ha d’intervenir en l’economia = eliminar barreres proteccionistes + monopolis. Defensar que la riquesa procedia del treball humà i no de l’acumulació de metalls preciosos o de la terra. Va introduir la diferència entre el “valor d’ús” (utilitat real d’un bé) i el “valor de canvi” (capacitat d’un bé per ser canviat per d’altres), fet que donava lloc a les diferències entre el preu natural i el preu de mercat de les coses.

111. Liberalisme pessimista de Malthus veia punts dèbils en el nou sistema capitalista. Malthus població creixia a un ritme més ràpid que els aliments  el creixement de la població desequilibraria la relació de la població amb els recursos disponibles ( faria empitjorar el nivell de la majoria de les persones). La conseqüència  periòdicament = fase de gran mortaldat (crisis malthusianes) per tornar a equilibrar població i recursos. Per evitar la catàstrofe proposava frens “preventius”, com ara reduir voluntàriament la natalitat. Altrespensadors: David Ricardo + Stuart Mill

112. b. El Capitalisme Revolució Industrial  triomf sistema econòmic capitalista regles de funcionament d’aquest sistema = basades en les teories del liberalisme econòmic. Capitalisme  sistema en què els instruments de producció (la terra, les fàbriques i la maquinària) i el que s’hi produeix són propietat privada: Aquesta propietat  concentrada en una part de la població (burgesia o classe capitalista) La majoria (assalariats o proletariat) només disposa de la capacitat per treballar i la lloga a canvi d’un salari. Treballadors i empresaris  es relacionen en el mercat  ocupació i salari  preu salari es fixa segons l’oferta i la demanda que hi ha. Capitalisme  sistema d’iniciativa lliure no planificat  objectiu = màxim benefici individual  els propietaris dels mitjans de producció intenten maximitzar el benefici que obtenen amb la seva propietat, mentre que els assalariats volen aconseguir un salari més alt.

113. Desajustos entre l’oferta i la demanda provoquen crisis periòdiques segons plantejaments liberals, es corregeixen ajustant els costos (els salaris) o a la producció (l’oferta). Durant el segle XIX van desaparèixer les crisis de subsistència (Antic Règim), però no les situacions de crisi econòmica, en què els productes no es venen, els preus cauen, els beneficis disminueixen, les empreses tanquen i l’atur augmenta.

114. c. Proteccionisme vs Lliurecanvisme Gran Bretanya  partidari del lliure canvi = no-intervenció estatal en el comerç internacional  permet que les mercaderies s’intercanviessin lliurement entre els diversos estats exclusivament segons la competitivitat de les empreses. Irrupció en el mercat internacional dels productes britànics (més qualitat o més barats)  va afectar la resta d’Europa. Evitar competència de Gran Bretanya + Fomentar el creixement de la indústria pròpia  països continent europeu i EUA = mesures proteccionistes. Proteccionisme defensa imposició d’aranzels als productes estrangers que entren al país amb l’objectiu d’encarir-los perquè importar-ne no sigui rendible.

115. 6. L’aparició de la societat de classes

116. El canvi econòmic grans transformacions socials que li van conferir un caràcter revolucionari. Pas d’una societat rural de base agrària a societat de base industrial i de serveis amb un gran desenvolupament urbà. Pas d’una societat estamental(privilegis d’origen jurídic) a una societat de classes(basada en la riquesa). El creixement econòmic anava unit a la industrialització. La millora del benestar general s. XIX el benestar econòmic global de molts de països va créixer i les nacions afectades van assolir un creixement constant de llarga durada. Aquest creixement general va ser molt desigual i, almenys temporalment, les condicions de vida de certs grups, com ara els obrers de la indústria, va empitjorar.

117. LA SOCIETAT DE CLASSES Revolució Industrial + Canvis polítics que la van acompanyar  aparició d’una estructura social novael criteri de divisió = la riquesa i no el naixement en un estament social determinat. Nova societat de classes persones podien canviar de grup social per mitjà de l’enriquiment o empobriment (mobilitat social).Van sorgir classes socials obertes, entre les quals hi havia una mobilitat constant.

118. Societat de classes

119. a. Les classesbaixes (I) Les classes baixes comprenien els diversos sectors pobres tradicionals: jornalers i camperols sense terres sectors pobres urbans marginats socials, etc. proletariat El que destaca  aparició d’un grup social nou vinculat a la industrialització i que creixia ràpidament: el proletariat (del llatí proles, “descendència”, designa en la terminologia marxista l’obrer assalariat i, per extensió, tota la classe obrera).

120. Les classesbaixes (II) Proletariat format pels obrers de la indústria moderna. Augment del nombre d’obrers possible gràcies a: arribada de població camperola que s’havia quedat sense feina ni terres per cultivar gran creixement demogràfic del segle XIX. Això és el que va passar al Regne Unit, on els tancaments de camps i l’alta natalitat van fer que molts camperols marxessin a les ciutats per tal de buscar feina en la naixent indústria. Del 1801 al 1901  nombre de persones que treballaven en la indústria al Regne Unit va passar de 4,8 milions a 16,7 milions.

121. Les classesbaixes (III) Homes +Dones + Nens treballar a fàbriques, mines o alts forns com a mà d’obra assalariada. Es tractava d’una mà d’obra poc qualificada + gens habituada a treballar en la indústria o en locals tancats i insalubres, en què, a més, es va implantar un sistema disciplinari inhumà. Condicions laborals + salarials molt dures + els contractes ignoraven tots els drets. Aquesta situació va començar a canviar a mitjan segle XIX obrers es van organitzar per reivindicar els seus drets.

123. b. Les classesmitjanes (I) Classes mitjanes  també van experimentar un notable creixement. Els sectors tradicionals de les classes mitjanes es van mantenir: camperols amb terres petits i mitjans comerciants. al llarg del s. XIX increment espectacular d’altres professions: Aparició treballadors qualificats de la indústria  els quadres tècnics industrials (enginyers, contramestres, dissenyadors, comptables, representants, etc.) necessitaven formació especialitzada.

124. Les classesmitjanes (II) Revolució Industrial acompanyada d’una veritable revolució en el sector dels serveis  va generar  aparició de noves ocupacions: Ex.: la figura del viatjant de comerç. Va augmentar el nombre de persones que treballaven a la banca o que es dedicaven a professions liberals (advocats, metges, professors, notaris). Augment de la riquesa + Formació d’estats liberals creixement considerable de les diferents administracions públiques i, per tant, del cos de funcionaris.

125. c. Les classesaltes (I) Tradicional paper de la noblesa com a grup rector de la societat  va desaparèixer malgrat que els nobles van conservar prestigi i influència. La Revolució industrial  converteixburgesiagrup social predominant  va dominar poder polític + econòmic. Burgesia comprenia: grans comerciants i industrials propietaris de terres que van aplicar les tècniques modernes a les explotacions agrícoles que administraven

126. Famíliaburgesa

127. Estructura de la societat de classes.