SlideShare a Scribd company logo
1 of 19
 
Introducció “ En  l’era moderna s’evidencia un gran interès per la ciència. Aparentment, s’imposa la creença generalitzada que hi ha alguna cosa d’especial en la ciència i els mètodes que utilitza. Quan algunes afirmacions, raonaments o investigacions reben l’etiqueta de  científiques,  es pretén fer entendre que tenen algun tipus de mèrit o una fiabilitat especial. Però, què és allò que fa d’especial la ciència, si és que hi ha res d’especial? Quin és aquest  mètode científic  que, segons el que s’afirma, condueix cap a uns resultats especialment meritoris o fiables?” Allan Chalmers,  Què és aquesta cosa anomenada ciència ?
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
1.3. Classificació de les ciències ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
2.3. El mètode científic Mètode : procediment fix i estable que permet assolir una finalitat a partir de diverses regles Mètode deductiu Derivació  d’una conclusió particular a partir de principis generals Mètode inductiu Derivació  d’una conclusió general  a partir de dades particulars
2.3. El mètode científic El problema de la inducció: És lícit passar del  “ alguns”  al  “ tots ”?  La inducció no pot proporcionar seguretat ni certesa com màxim pot arribar a la probabilitat. Tres famosos científicos, los profesores Black, Brown y Smith, fueron a un congreso en China. Se encontraban en el tren y observaban ese país que no habían  visitado   nunca. De repente vieron un rebaño de ovejas y entre ellas una oveja negra.  Tras un rato de meditación Black dijo: «Veis, colegas, en China hay  ovejas negras".  Los otros callaron un momento, luego  Brown le rebatió: «Siento no estar de acuerdo.  Todo  lo que podemos saber con seguridad de la observación es que " en China hay  una  oveja negra». Se quedaron los tres pensativos durante un largo rato y al final Smith concluyó: «No. La única cosa  segura  es que en China hay una oveja negra  por un lado".   ¿Quien tenía razón? ¿Quién era mejor científico, el confiado Black, el  prudentísimo Smith o Brown, que se mantenía en medio?
2.3. El mètode científic El problema de la inducció ¿Cuál de los tres científicos tenía razón?  La postura probabilística justifica la actitud del profesor  Black . En realidad para obrar correctamente, Black no debería haber observado sólo ese determinado rebaño, que acaso podía tener una composición anómala. Se debería haber referido a un grupo de ovejas, pongamos cien, elegidas al azar entre todas las ovejas de China. Si en ese grupo hubiera encontrado una negra tendría que haber dicho que para una oveja china la probabilidad de que sea negra es de aproximadamente un uno por ciento (1 / 100). Considerando entonces los millones de ovejas que hay en China habría concluido correctamente que en ese país hay ovejas negras.  En cuanto a  Brown , debería haber pensado que, si de verdad sólo hubiera existido una única oveja negra en toda China, la probabilidad de que hubiera estado precisamente en el primer rebaño que veía tendría que ser pequeñísima, prácticamente despreciable. Era pues razonable admitir que hubiera otras ovejas negras.  Por fin  Smith  tendría que haber sabido que la probabilidad de que una oveja sea blanca por un lado y negra por el otro es tan pequeña que hace que su cautela sea incluso ridícula.
Mètode hipoteticodeductiu
Formulació d’hipòtesis Hipòtesi : és una suposició que planteja una explicació a un problema  En la formulació d’una hipòtesi intervenen, de vegades, factors que tenen res a veure amb el mètode, com ara la imaginació o la casualitat P. Feyerabend  (teoria anarquista de la ciència): Els descobriments científics no segueixen pautes fixes: com més lliures i agosarades siguin les hipòtesis més revolucionàries seran les noves teories científiques
Contrastació i confirmació d’hipòtesis La contrastació i la verificació  empíriques plantegen les mateixes dificultats que la inducció: quants casos positius calen per considerar confirmada una hipòtesis? K. Popper : distinció entre  verificació  i  falsació Verificació : comprovació de que el previst per la hipòtesis es compleix (es tracta de trobar el màxim nombre de casos que la confirmin) Falsació : cerca de casos en que la hipòtesis no es confirma, quantes més vegades fracassi el científic tractant de invalidar una hipòtesi, aquesta serà més valuosa i vertadera (provisionalment)
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

More Related Content

What's hot (20)

Kant
KantKant
Kant
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
 
Epicur i la felicitat
Epicur i la felicitatEpicur i la felicitat
Epicur i la felicitat
 
John Locke: necessitat d'un govern civil
John Locke: necessitat d'un govern civilJohn Locke: necessitat d'un govern civil
John Locke: necessitat d'un govern civil
 
Descartes i el mètode
Descartes i el mètodeDescartes i el mètode
Descartes i el mètode
 
Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusions
 
La pàtria
La  pàtriaLa  pàtria
La pàtria
 
Mill Utilitarisme
Mill UtilitarismeMill Utilitarisme
Mill Utilitarisme
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
 
Estructura treball recerca
Estructura treball recercaEstructura treball recerca
Estructura treball recerca
 
Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.
 
Aparença i realitat
Aparença i realitatAparença i realitat
Aparença i realitat
 
Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.
 
El Treball De Recerca
El Treball De RecercaEl Treball De Recerca
El Treball De Recerca
 
Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1
 
Tot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demàTot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demà
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
 
Descartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdicDescartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdic
 

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

La ciència i el seu mètode
La ciència i el seu mètodeLa ciència i el seu mètode
La ciència i el seu mètode
 
El saber filosòfic
El saber filosòficEl saber filosòfic
El saber filosòfic
 
Presentacio pares projecte de centre som cientifics
Presentacio pares projecte de centre som cientificsPresentacio pares projecte de centre som cientifics
Presentacio pares projecte de centre som cientifics
 
Método Hipotético Dedutivo
 Método Hipotético Dedutivo Método Hipotético Dedutivo
Método Hipotético Dedutivo
 
Com Fer Un Treball De Recerca 2
Com Fer Un Treball De Recerca 2Com Fer Un Treball De Recerca 2
Com Fer Un Treball De Recerca 2
 
Tema 2. Filosofia de la ciencia
Tema 2. Filosofia de la cienciaTema 2. Filosofia de la ciencia
Tema 2. Filosofia de la ciencia
 
CMC El coneixement científic
CMC El coneixement científicCMC El coneixement científic
CMC El coneixement científic
 
el saber cientific
el saber cientificel saber cientific
el saber cientific
 
Modul 1 tema 1 el mètode científic
Modul 1 tema 1 el mètode científicModul 1 tema 1 el mètode científic
Modul 1 tema 1 el mètode científic
 
La lògica
La lògicaLa lògica
La lògica
 
Lògica formal i lògica informal
Lògica formal i lògica informalLògica formal i lògica informal
Lògica formal i lògica informal
 
5ª clase
5ª clase5ª clase
5ª clase
 
Arguments deductius i inductius
Arguments deductius i inductiusArguments deductius i inductius
Arguments deductius i inductius
 
Ciencia power point
Ciencia power pointCiencia power point
Ciencia power point
 
Lògica i humor.
Lògica i humor.Lògica i humor.
Lògica i humor.
 
Técnica y tecnología edades tecnologicas
Técnica y tecnología edades tecnologicasTécnica y tecnología edades tecnologicas
Técnica y tecnología edades tecnologicas
 
Filosofia del Metodo Cientifico
Filosofia del Metodo CientificoFilosofia del Metodo Cientifico
Filosofia del Metodo Cientifico
 
Metodes d'e a
Metodes d'e aMetodes d'e a
Metodes d'e a
 
El Saber Cientifico[1]
El Saber Cientifico[1]El Saber Cientifico[1]
El Saber Cientifico[1]
 
Fal.làcies.
Fal.làcies.Fal.làcies.
Fal.làcies.
 

Similar to El saber científic

Unitat 1 que_es_la_ciencia
Unitat 1 que_es_la_cienciaUnitat 1 que_es_la_ciencia
Unitat 1 que_es_la_cienciaadrii24
 
UD4 - F de la ciència
UD4 - F de la ciènciaUD4 - F de la ciència
UD4 - F de la ciènciaDavinaCambrils
 
Presentació filosofia de la ciència.
Presentació filosofia de la ciència.Presentació filosofia de la ciència.
Presentació filosofia de la ciència.Ferran Mistelera
 
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciènciaCMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciènciaCV Paunero
 
Ciència naif, falses dissidències i escola. Alguns reptes i eines per al tre...
Ciència naif, falses dissidències i escola. Alguns reptes i eines per al tre...Ciència naif, falses dissidències i escola. Alguns reptes i eines per al tre...
Ciència naif, falses dissidències i escola. Alguns reptes i eines per al tre...jdomen44
 
Tema 4 El Coneixement i la Ciència
Tema 4  El Coneixement i la CiènciaTema 4  El Coneixement i la Ciència
Tema 4 El Coneixement i la CiènciaJesús Gómez
 
Concepte, característiques i objecte de la recerca científica. El mètode cien...
Concepte, característiques i objecte de la recerca científica. El mètode cien...Concepte, característiques i objecte de la recerca científica. El mètode cien...
Concepte, característiques i objecte de la recerca científica. El mètode cien...actividadestransversales
 
Activ. 2-bloc 1
Activ. 2-bloc 1Activ. 2-bloc 1
Activ. 2-bloc 1Rosabel UA
 
Filosofia, ciència i altres formes de saber
Filosofia, ciència i altres formes de saberFilosofia, ciència i altres formes de saber
Filosofia, ciència i altres formes de saberjcalzamora
 
philosophy
philosophyphilosophy
philosophykiwote
 
Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)jcalzamora
 
Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)UIB
 

Similar to El saber científic (20)

El saber científic. Unitat 3.ppt
El saber científic. Unitat 3.pptEl saber científic. Unitat 3.ppt
El saber científic. Unitat 3.ppt
 
Unitat 1 que_es_la_ciencia
Unitat 1 que_es_la_cienciaUnitat 1 que_es_la_ciencia
Unitat 1 que_es_la_ciencia
 
Ciencia i pseudociencia
Ciencia i pseudocienciaCiencia i pseudociencia
Ciencia i pseudociencia
 
UD4 - F de la ciència
UD4 - F de la ciènciaUD4 - F de la ciència
UD4 - F de la ciència
 
Presentació filosofia de la ciència.
Presentació filosofia de la ciència.Presentació filosofia de la ciència.
Presentació filosofia de la ciència.
 
Què és la sociologia?
Què és la sociologia?Què és la sociologia?
Què és la sociologia?
 
Ciència i canvi científic
Ciència i canvi científicCiència i canvi científic
Ciència i canvi científic
 
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciènciaCMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència
 
Ciència naif, falses dissidències i escola. Alguns reptes i eines per al tre...
Ciència naif, falses dissidències i escola. Alguns reptes i eines per al tre...Ciència naif, falses dissidències i escola. Alguns reptes i eines per al tre...
Ciència naif, falses dissidències i escola. Alguns reptes i eines per al tre...
 
Tema 4 El Coneixement i la Ciència
Tema 4  El Coneixement i la CiènciaTema 4  El Coneixement i la Ciència
Tema 4 El Coneixement i la Ciència
 
Concepte, característiques i objecte de la recerca científica. El mètode cien...
Concepte, característiques i objecte de la recerca científica. El mètode cien...Concepte, característiques i objecte de la recerca científica. El mètode cien...
Concepte, característiques i objecte de la recerca científica. El mètode cien...
 
Bloc 1
Bloc 1Bloc 1
Bloc 1
 
Activ. 2-bloc 1
Activ. 2-bloc 1Activ. 2-bloc 1
Activ. 2-bloc 1
 
Filosofia, ciència i altres formes de saber
Filosofia, ciència i altres formes de saberFilosofia, ciència i altres formes de saber
Filosofia, ciència i altres formes de saber
 
Las pregu..
Las pregu..Las pregu..
Las pregu..
 
philosophy
philosophyphilosophy
philosophy
 
Activitats tema 1 sap 106
Activitats tema 1 sap 106Activitats tema 1 sap 106
Activitats tema 1 sap 106
 
Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)
 
Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)
 
Tasca 1.1.la ciència
Tasca 1.1.la ciènciaTasca 1.1.la ciència
Tasca 1.1.la ciència
 

Recently uploaded

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANAAnaBallesteros29
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (8)

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

El saber científic

  • 1.  
  • 2. Introducció “ En l’era moderna s’evidencia un gran interès per la ciència. Aparentment, s’imposa la creença generalitzada que hi ha alguna cosa d’especial en la ciència i els mètodes que utilitza. Quan algunes afirmacions, raonaments o investigacions reben l’etiqueta de científiques, es pretén fer entendre que tenen algun tipus de mèrit o una fiabilitat especial. Però, què és allò que fa d’especial la ciència, si és que hi ha res d’especial? Quin és aquest mètode científic que, segons el que s’afirma, condueix cap a uns resultats especialment meritoris o fiables?” Allan Chalmers, Què és aquesta cosa anomenada ciència ?
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6.
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10. 2.3. El mètode científic Mètode : procediment fix i estable que permet assolir una finalitat a partir de diverses regles Mètode deductiu Derivació d’una conclusió particular a partir de principis generals Mètode inductiu Derivació d’una conclusió general a partir de dades particulars
  • 11. 2.3. El mètode científic El problema de la inducció: És lícit passar del “ alguns” al “ tots ”? La inducció no pot proporcionar seguretat ni certesa com màxim pot arribar a la probabilitat. Tres famosos científicos, los profesores Black, Brown y Smith, fueron a un congreso en China. Se encontraban en el tren y observaban ese país que no habían  visitado nunca. De repente vieron un rebaño de ovejas y entre ellas una oveja negra. Tras un rato de meditación Black dijo: «Veis, colegas, en China hay ovejas negras". Los otros callaron un momento, luego  Brown le rebatió: «Siento no estar de acuerdo. Todo lo que podemos saber con seguridad de la observación es que " en China hay una oveja negra». Se quedaron los tres pensativos durante un largo rato y al final Smith concluyó: «No. La única cosa segura es que en China hay una oveja negra por un lado".   ¿Quien tenía razón? ¿Quién era mejor científico, el confiado Black, el  prudentísimo Smith o Brown, que se mantenía en medio?
  • 12. 2.3. El mètode científic El problema de la inducció ¿Cuál de los tres científicos tenía razón? La postura probabilística justifica la actitud del profesor Black . En realidad para obrar correctamente, Black no debería haber observado sólo ese determinado rebaño, que acaso podía tener una composición anómala. Se debería haber referido a un grupo de ovejas, pongamos cien, elegidas al azar entre todas las ovejas de China. Si en ese grupo hubiera encontrado una negra tendría que haber dicho que para una oveja china la probabilidad de que sea negra es de aproximadamente un uno por ciento (1 / 100). Considerando entonces los millones de ovejas que hay en China habría concluido correctamente que en ese país hay ovejas negras. En cuanto a Brown , debería haber pensado que, si de verdad sólo hubiera existido una única oveja negra en toda China, la probabilidad de que hubiera estado precisamente en el primer rebaño que veía tendría que ser pequeñísima, prácticamente despreciable. Era pues razonable admitir que hubiera otras ovejas negras. Por fin Smith tendría que haber sabido que la probabilidad de que una oveja sea blanca por un lado y negra por el otro es tan pequeña que hace que su cautela sea incluso ridícula.
  • 14. Formulació d’hipòtesis Hipòtesi : és una suposició que planteja una explicació a un problema En la formulació d’una hipòtesi intervenen, de vegades, factors que tenen res a veure amb el mètode, com ara la imaginació o la casualitat P. Feyerabend (teoria anarquista de la ciència): Els descobriments científics no segueixen pautes fixes: com més lliures i agosarades siguin les hipòtesis més revolucionàries seran les noves teories científiques
  • 15. Contrastació i confirmació d’hipòtesis La contrastació i la verificació empíriques plantegen les mateixes dificultats que la inducció: quants casos positius calen per considerar confirmada una hipòtesis? K. Popper : distinció entre verificació i falsació Verificació : comprovació de que el previst per la hipòtesis es compleix (es tracta de trobar el màxim nombre de casos que la confirmin) Falsació : cerca de casos en que la hipòtesis no es confirma, quantes més vegades fracassi el científic tractant de invalidar una hipòtesi, aquesta serà més valuosa i vertadera (provisionalment)
  • 16.
  • 17.
  • 18.
  • 19.